.jpg)
El dissabte de les
Festes Patronals (dia 24 d'agost), està dedicat al Santíssim Crist del Mont Calvari. La imatge es troba en l'Església Parroquial,
per a la veneració dels fidels. En la missa de 12 es fan presents la Comissió
de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música, la missa es
solemnitazada pel Cor Parroquial.
Per la vesprada
del dissabte de nou es convoquen els fidels, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i
la Banda de Música, per a acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari
a l'Ermita: és la “Pujà”, processó molt concorreguda i atentament seguida per
tots els Moixentins i visitants que en estos dies omplin el nostre poble. L'efecte de les Campanes, es al contrari que
en la “Baixà”: seran les Campanes parroquials les que acompanyen amb els seus
sons fins a la primera estació del Via Crucis, límit urbà on comença el
calvari, i allí li acollix la campana de l'Ermita dedicada als Sants de la
Pedra.
L’anterior Església de Moixent (fins l’any 1881) tenia un
Altar Major dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en el
barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i altres documents, estes
advocacions:
L’any 1658 es fa referencia a una Ermita de “Santa Anna”
En la Visita de 1711 se cita “l'Ermita del Calvari i
Santa Anna”; hi ha un Inventari de les dos Ermites
En 1758 “Ermita del Santo Christo”; amb un altar dedicat
al Crist i dos a Santa Anna
Els anys 1772 i 1784 es
parla de dos Ermites “Sant Christo i Santa Anna” (juntes)
En la Visita de 1819: “Ermita del Santo Cristo y Santa Ana” Arruïnada i no existix res
En 1822: Es beneïx una Ermita dedicada a Santa Anna
En 1864: Es demana l'autorització per a beneir una ermita del "Santo Cristo y Santa Ana"
En 1864: Es demana l'autorització per a beneir una ermita del "Santo Cristo y Santa Ana"
L'any 1899: es beneix durant les festes, l’actual Ermita baix l’advocació
del Santíssim Crist del Mont Calvari.
Possiblement en els anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró
(junt amb Sant Pere i les Santes Relíquies), el Papa Pius IX l’any 1873 va
otorgar una Indulgencia plenaria perpetua, en el dia de la festa als fidels que
visitaren dita imatge en el temple Parroquial; també i altres Indulgencies dels
anys 1870, 1872 i 1873, dels Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena. 
Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb
altres.
Acabada la guerra civil, l’any 1941, una devota va fer donació de la
bella imatge del Santíssim Crist de la Mont Calvari d'Enrique Bellido.
El Retaule-Altar de Sant Antoni de Padua de l’Església Parroquial, abans de
ubicar esta imatge, estaba dedicat al Santíssim Crist. És curiós que durant la Setmana Santa i en les Festes
Patronals, la imatge del Crist esta davant d'este Retaule.
El Santíssim Crist del Mont Calvari, te uns “Goigs” i una “Plegaria”.
També en el Temple Parroquial hi ha una imatge del Santíssim Crist del Perdó
(situat al centre del Presbiteri), el Crist de la Fe i el Crist de l'Agonia
(els dos en la Sagristia).
Santíssim Crist del Mont Calvari, 24 d’agost
Santíssim Crist del Mont Calvari, 24 d’agost
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Vols d’avís a missa de 12, Vol General, el segon i
tercer toc, Vol amb Sant Pere Apòstol.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Vol General al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Vols
d’avís a processó de 20, amb Sant Pere Apòstol.
.jpg)
• Vol de Santes
Relíquies, per el carrer major.
• Vol de les
Tres Grans, per el passeig Venerable Pare Moreno.
• Vol General al
pujar la Creu Parroquial al Calvari.
► La campana dels Sants de la Pedra, de l'Ermita del
Santíssim Crist del Mont Calvari, Voltejara en quatre moments:
1. Al entrar al Calvari la imatge del Santíssim
Crist, assumix el testimoni la campana Sants de la Pedra, oferint una primera
salutació de benvinguda.
2. Tornara a sonar, a mitat del recorregut del
Via Crucis. En els “voltetes” soles sona
el “tabalet” de la Banda de Música, i així la campana completa amb els
seus sons del buit que deixen els
instruments de vent.
3. Des de la ultima “volteta” del Calvari fins a
arribar a la Plaça de l'Ermita és un tram recte, i la campana, sobreïx
d'alegria, acompanyant els sentiments de goig de tots els presents: la imatge
ja arriba a la Capella que li alberga tot l'any.
4. Amb l'Oració i la Benedicció final, una
vegada el Crist està dins de l’Ermita,
es realitza un últim Volteig, avisant
que ha acabat la “Pujà”, i així tots els actes
celebrats al Santíssim Crist del Mont Calvari.
