PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (13): VÈRTEXS GEODÉSICS DE MOIXENT

Ja fa uns anys que esta secció no habiem escrit res pero aixó no lleva a que no hem visitat llocs tant bonics del nostre poble. 
Una de les noticies d’aquesta secció era el Pedregal que solem anar molt a sovint, i ahí propet hi ha un vèrtex geodèsic, que es una construcció que serveix per a referenciar exactament una possició geográfica, que s’utlitzen en l’elaboració de mapes topogràfics tant nacional com regional.  

Vam poder trobar en la web de “Xarxa d'Infraestructures geodèsiques” buscant el nom del poble que tenim ací 5 vèrtex geodèsics i els campaners Felipe i Sergio Garcia ens vam proposar visitar-los amb l'ajuda de les aplicacions: maps i wikiloc
 
Xocolater: el dimarts dia 18 de gener ens vam proposar pujar al massís del Xocolater, comencem la ruta caminant per la carretera que porta al Bosquet, agafant el desvió cap a la Ganaderia Hermanos Cali, i prop de la casa el Collao, pugem una senda. A mesura que anàvem pujant, s'apreciava la Vall de les Alcusses, la Solana, fins i tot la urbanització de Cumbres de València i el Caroig. Ja prop del massís i guiats per les aplicacions trobarem el vèrtex geodèsic envoltat de pins a 774 m. La microrreserva de flora te una superficie de 20 hectàrees.  La baixada la realitzem pel mateix lloc.
 
Viudo: el dimecres 26 de gener vam agafar el cotxe per la carretera de les alcusses, i aparcarem el cotxe a la Casa Rabosa i caminant vam ser fins al Alted del Viudo. Vordejant un bancal, pujarem a una lleu lloma i trobem el vèrtex situat a 591 metres.
 

Marco i els Palacios: I finalment ens vam proposar realitzar els dos vèrtexs geodèsics el mateix dia. Va ser el dissabte 29. Eixirem amb el cotxe de Moixent direcció a Navalón i en km 10 a la dreta aparcarem el cotxe, a l’altre costat están les cases de Marco, i pujarem camp a través buscant la zona més alta de la lloma que és quasi plana es troba el vèrtex geodèsic 832 metres. Ja dalt vam vorer un cami millor per a baixar i una volta dins del cotxe ens traslladarem per la mateixa carretera fins al quilómetre 11 entrant per un camí que l'indica “escudero” fins a l'encreuament amb indicadors de “Maja Fria, Iñesta, Escudero”. D'ací fins al nostre destí vam anar caminant en direcció oest cap a la casa Escudero, passarem prop de la Casa Iñesta, Chortal, casa la vila baixarem camp a través un barranc sec i fins vorer una senda que ens va eixir fins a arribar a la muntanya.  Ja dalt vam buscar el vèrtex a 829 amb una vistes aprofitant un cel ras,  el terme de Moixent, (2a foto d'aquesta publicació), la Font de la Figuera, el Caroig, la cima del Benicadell, l’alt de la Creu, . El retorn si que trobem un camí millor sense haver de “inventar-nos” un camí per a creuar el barranc.

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (12): XARCO LUCERO

Foto: Ramón Bacete

El diumenge 11 d’octubre, Felipe participa en una ruta que es realitza la “Penya Senderista  el Guerrer” alguns diumenges per el terme de Moixent.  En este dia va ser anar al Xarco Lucero, en l’ombria del terme, amb huit quilòmetres a peu.  Tenia previst participar Sergio Garcia però no va poder anar per una indisponibilitat.

Acompanyaben a la penya senderista de Moixent, quasi un centenar de persones,  vingudes des de València, Benidorm, Silla, Beniganim, Ontinyent.

La ruta va començar a les huit del matí, i el punt de trobada va ser en la Plaça del Convent (Plaça de la Hispanitat), Felipe només que havia dormit quasi tres hores,  després de les salutacions va donar inici la marxa.

Per la Carretera del Bosquet, passant l'excorxador municipal,  es va visitar el Llavador, per a que les persones d’altres pobles el conegeren, després vam tornar fins “les figueres”, vam vore l'Aqüeducte del Moli del Bosquest, i vam pujar al Calvari, passant per l’Ermita del Santíssim Crist, es va seguir ascendint fins la “Caseta de Papel”, vam agafar un cami a la dreta fins arribar i vorer la cantera on anaven abans els xiquets a per arcilla.

Durant el cami de la Serra de la Talaia veiem 
la vall del Canyoles, naus industrials, cementeri, Venta de Sant Cristòfol, Gramoixent, el terme de la Font de la Figuera i el port d’Almansa, Castell de Montesa.  Algunes persones preguntaven a Felipe coses del Campanar i les campanes.

Seguint un cami vam passar per les ruïnes del Palau de Baillo (on abans hi había un Oratori dedicat a l’Encarnació i després a Jesús-Maria), deixarem a ma dreta l’Altet de Baillo i el Barranquet de Baillo. 


Pujant per un marge vam arribar al Xarco Lucero, un paratge natural ple de fauna i bellea d'una zona humida de moixent allí vam parar a esmorsar,  i després d'una foto de tots els presents vam reprendre la marxa, passant per la Carretera de les Alcusses es vam incorporar al Cami de Santiago  (que passa per el terme de Moixent), al costat del riu canyoles, passant per el assut o estació d'aforo que servix per a controlar les avingudes d'aigua en cas de tronada, i d'ahí següint el cami fins al Regolf, passant per el pont de la Palanca, acabant arribant al poble a les 12:40 hores.

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (11): DEL BARRANC DE BOQUELLA AL TEULARET

El diumenge 26 d'abril amb bona llum i temperatura, tres dels campaners de Moixent Felipe, Lorenzo i Sergio, participarem junt amb altres persones, en unes rutes que es realitzen els diumenges i que organitza Ramón Bacete per el terme de Moixent, en este dia va ser en la ruta de Barranc de Boquella fins al Teularet, amb 20 quilòmetres a peu.

La ruta va començar a les huit del matí, i el punt de trobada va ser en boquella, (Felipe només que havia dormit tres hores i mitja ja que arribaba de festa),  després de les salutacions de trobada va donar inici la marxa amb ànim i energia perquè, a un costat i a un altre del camí els matolls i les magnifiques vistes del barranc fondo, amb xicotetes coves, vam veure “la balsa negra” que s’ompli del aigua del barranc quant plou.  També vam anar a la Finestra o “Penyà foradada” situada ja en terme d’Enguera, una preciosa pedra i amb magnifiques vistes, element molt cridaner en forma de circul en la que ens fotografiem tot el grup. 

A les 14 hores arribem al teularet, i després de despedir-nos dels que arribaven darrere caminarem uns 4 quilòmetres direcció Moixent, mentres arribava el pare de Sergio a arreplegar-nos.

Constatarem una altra vegada, el dit que “Per Llevant i per ponent tot es bonic a Moixent”  no és gratuït, sinó que té un bon fonament a tot arreu que anem visitant, vam passar un agradable mati.

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (10): EL BOSQUET

Aprofitant la vesprada del dissabte 17 de gener dia de Sant Antoni, ens aproparem al Bosquet els campaners Felipe Sergio i Manuel.

Vam agafar la carretera que conduïx a Aielo del Malferit i Ontinyent.  Deixant a ma esquerre el llavador, el escorxador i la caseta-naixement d'aigua ens dirigirem al barranc del bosquet que transcorre entre corbes que van pujant suaument entre dos parets enormes de muntanyes i que transcorre el riu sense aigua.  Pujarem a un abric on hi han pintures rupestres a l’aire lliure ben conservades entre reixes, baixarem i continuarem per el barranc  on crida l’atenció una formació rocallosa coneguda com “Escala de la Donzella” sobre la qual existeix una curiosa llegenda, hi ha un tros del barranc on es pot escalar, i més avant hi ha una xicoteta coveta que té colgat un calendari de la Verge Milagrosa.

Continuarem caminant i al arribar al quilometre tres al suoest que transcorre

Pujar al Bosquet sempre és un passeig suau i agradable.

Una vegada en l'embassament vam veure que no està ple però suficient  perquè transcórrega sempre el seu frescor i bellesa i provoque una inundació de pau. Col·labora molt la vesprada d'intens sol en un cel blau fresc i diàfan. 

Els pins que rodegen el bosquet són frondosos desbordants, les carrrasques frondoses testimonis silencioses de tantes aventures que s'han viscut en les seues proximitats, xicotet oasi en un parage muntanyós agrest, i sorprenent.

El  bosquet  pren nom del bosquet de carrasques que encara perviuen junt amb la presa algunes d'elles centenàries. Es tracta d’un pantà construit en el segle XVIII per Pasqual Caro administrador del Marqués de La Romana, amb la finalitat de subministrar un sistema de regadiu a les seus nombroses hortes.  En l’actualitat encara poden contemplar-se moltes restes de les canalitzacions, ja que el Bosquet encara està en ús.  També són característics com a flora autòctona el pi blanc, la pebrella, el romer, el fenás, etc. Quant a les espècies pisícoles criades en la presa són caracteristiques la carpa, l'anguila i la tenca.

L'embassament es troba en el centre d'una foia tancada, entre les muntanyes d'El Picaio, Serra de la Talaia, Covatelles i la Balarma. De reduïdes dimensions, 100 m d'amplària per 200 m de longitud, i 8 m de profunditat actual, amb una capacitat de 160.000 m³, rega una superfície de 4,33 hi ha.

Les parts integrants de la Presa del Bosquet són: El got de l'embassament. Els dics amb tots els seus elements. Les séquies i canals. El pont. Les basses de reg. La nevera. La casa de la Bassa. Els abancalaments i murs de contenció del sistema de reg, entre altres

L'Acord del Govern Valencià de 10 de setembre del 2002, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, va incloure com a zona humida a l'Embassament del Bosquet com a zona humida, valorant especialment les seues singularitats paisatgístiques, patrimonials i etnològiques i turisticorecreatives, junt amb els seus valors biòtics.  El Decret 54/2005, d'11 de març, va declarar Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, la presa del Bosquet de Moixent.

Després de donar la volta al Bosquet, veure al fons el Picaio (on pujarem al maig de l'any passat) i veure algunes fonts que hi ha, tornem al poble. (Tant baixant com pujant es tarda aproximadament uns 24 minuts).

Visitar el bosquet és embriagador, t’ofereix nombrosos encants, i perquè et guarda el desig de tornar a visitar-ho, ideal per a qualsevol dia passejar per les seus rodalies. 

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (9): EL CASTELL (LA CREU), TORRE MORA I LA COVA DEL PARE MORENO

El dissabte 3 de gener Felipe i Sergio Garcia pujarem a tres llocs emblemàtics del paisatge moixenti com és el Castell, la Torre Mora, i la Cova del Pare Moreno.  Com diu la publicació  “El Castillo de Moixent. Las Defensas de la Población y Torres Defensivas en su Alrededores”:    “Siempre llama la tención de los que nos visitan, que al descubrir y dibujar el pueblo, le sitúan en una situación preeminente; así lo hizo el hijo de Cristóbal Colón en el S.XVI o un dibujante inglés, al que debemos la primera representación gráfica de Moixent en el S.XIX” 

En la carretera del Bosquet, on està el llavador, deixant arrere el naixement d'aigües cristal·lines, naixement fidel i generós que no minva a pesar de la persistent sequera,  pujarem el cami, deixant  a mà dreta l'accés a la Cova del Venerable Pare Moreno, (que al baixar pujaríem), enfilarem el camí cap al Castell deixant més avant a mà dreta la pujada a la Torre Mora. Pendent quasi perpenticular, i la mirada s'enriquix als horitzons.  Mentres pugem en la vessant de la muntanya a l'esquerra hi han torres emmerletades, que feien de muralla, també hi han parapets defensius i llocs de vigilància

A l'arribar a les restes del castell (l'alcazar), veiem als peus tot Moixent i la comarca.  La panoràmica és admirable i les fotos Cúpules de l'Església Parroquial resulten nítides i completes. 

El castell és d'època almohade de finals del segle XII, esta declarat Bé d'Interés Cultural. La creu que hi ha va ser col·locada el dia el 28 de gener de 1945 al finalitzar una Santa Misió

Baixarem i pujarem a la Torre Mora, fàcil accés gràcies els escalons que hi ha.  La Torre dels Coloms com també és coneguda és contemponánea al Castell encara que contigua, al qual pertany encara que no estiga unida físicament.  Igual que el Castell és almohade de finals del segle XII. Va deure de construirse per a salvaguardar les esquenes del castell en cas d'atac, vigilar els accessos al manatial de l'assut del Bosquet, té planta quadrada, i s'han realitzat excavacions igual que en les restes del castell

Al no vam poder accedir en el seu interior, baixarem, i quasi a l'inici del camí a mà esquerra esta el camí que conduïx a la Cova del Pare Moreno.  Després de pujar un pujada en escalons ens encontrarem amb el deposit de l'aigua, que dalt d’ell del hi ha una xicoteta cova.  Caminant cap a la Cova del Pare Moreno primer passem una xicoteta i després ja la del Venerable Pare Moreno, on es compta que al nàixer i morir la seua mare per la pesta bubòica la familia es traslladà a la cova per no ser contagiats per la malaltia. Estant allí, Cristóbal Moreno manifesta alguns sintomes de l’enfermetat i el pare i sa germana, intentant no ser contagiats, abandonaren al xiquet a la seua sort. Conta la llegenda que una cabreta d’un corral s’escapava cada dia per tal d’alimentar-lo amb la seua llet.  Miraculosament, el xiquet es va curar i quant l’epidèmia va remetre, tornaren al poble.

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (8): MASIA DE L'ALTET DE GARRIDO, PENYA FORADADA I TALAIA DEL CABEÇO

Aprofitant la bona visibilitat i la llum  de la tardor del divendres 5 de desembre, ens decidirem: Felipe, Sergio Garcia i Lorenzo a anar a visitar un dels llocs més curiosos, i no obstant molt pocs coneguts pels moixentins, encara que a l'experimentar la dificultat d'un dels seus accessos explicaria que tinga pocs visitants.  Ens referim a la Penya Foradada que es troba en el terme de les Alcusses a la cara que mira a Gramoixent, prop de la Masia Altet de Garrido i Casa Sutgeta.

Començarem a caminar des de la Casa Rabosa, passant per la Masia Montserrat, i caminant fins a la Masia de l'Altet de Garrido vam veure restes de morter que segurament constituien la Torre i Alqueria de Beniataf dels Alcusses i la Ma de Fatima (signe predilecte de l'Islam perque l'orige de Beniataf era musulmana), també pel bancal denominat “la corona” (talaia medieval). En la Masia l'Altet de Garrido on entre altres coses hi ha: en una espadaña menuda dos campanes de un diámetre cada una de 32cm, una sense advocació ni inscripció alguna; i l’altra de 1892 amb un relleu de la Mare de Déu (possiblement la Mare de Déu del Castell de Montesa).  En la Masia també hi ha un Cor de Jesus, Font i terrasa porticada, pèrgola inspirada a la Casa Sorolla de Madrid torrre oberta com a campanar.

Baixarem un barranc on havien bancs a un costat i a un altre ple de penyals i entre matolls punxeguts, pins.. i orientant-nos intuïtivament, després d'uns 20 minuts i passant el riu del barranc arribem a la Penya Forada: un prodigi curiós de la naturalesa.  Aprofitarem per a fer fotografies i a continuació, ara si amb una mini senda pujarem el barranc sentit nord-est direcció a la Talaia del Cabeço o Mola de la Penya Forada, “la més important de tota la Corona d’Aragó, per vigiliar l’entrada a la mateixa per la Via Augusta” (Beniataf p.11.  Luis Olagüe Roix.  Grup Cultural ‘Ad'Estatuas" Sèrie Patrimoni núm.10).

 

Després de veure la panoràmica des de perspectiva del Cabeço vam tornar cap a la Casa Rabosa passant per la Casa Sutgeta ara si per un bon camí.  Sabent este camí és més fàcil i sense matolls accedir tant a la Talaia del Cabeço com a la Penya Foradada, ja que sols seria baixar el barranc sense tant de de matorral.  

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (7): RESTES DE LA CASA SAGRISTÁ EN LA SERRA

Per a satisfacció i viu desig de continuar conéixent el terme del nostre poble, ara em anat directament a la Serra en les restes de l’ermita de la Casa Sagristá. El dia 30 d'octubre, a les 9 del matí en el cotxe de Felipe ens dirigirem Felipe i Lorenzo per la carretera que va a Navalón fins al quilometre 13 on a mà esquerra hi ha un entrador i a mà esquera altre cami que va al teularet.

Vam esperar al propietari de la Casa Escudero, Pedro a qui agraïm que ens portara fins a la Casa Sagristà com havíem quedat en el seu cotxe durant 3 kilometres que hi ha del entrador a les restes de la Casa Sagristà.  

A l'arribar al que va ser l'Ermita en el lloc més alt, està el solar i alguns murs que estan resistint a l'acció devastadora de l'home i del clima.  Un solar gran, i uns camps alrederor, prop dels que va ser l'ermita es troba la Casa Sagristá.  Mati agradable però impregnat per la nostàlgia d'una història que va ser molt visca en altres anys i que ara, en el córrer dels segles quasi a desaparegut del tot. 

Li informem ja dies abans a Pedro que segons els llibres de les Visites Pastorals de l'Arxiu Parroquial de Moixent, els anys en 1772, 1784 i 1819 és cita una Ermita dedicada a Santa Bàrbara.  (A principis de l'any 2015 Felipe te previst publicar en està pàgina un apartat sobre les Ermites i Oratoris de Moixent)

A continuació Pedro ens va tornar a la carretera de Navalón però ara per un altre camí  que possiblement  de calçada romana http://www.uv.es/~rgasco/nueva/via_aug_val.htm  i que portà fins al quilometre 12 de la dita carretera de Navalón

 

Aprofitarem per a prolongar el nostre recorregut per la muntanya, arribant fins al xicotet monestir de “Lumen Crucis” que los Hermanitos del Cordero  estan construint en terme de Moixent, passant Navalón a uns 4 quilòmetres segons està indicat, davant del Monestir de las Hermanitas del Cordero, estè en terme  d'Enguera i observarem l'estat de les obres.  (http://www.lumencrucis.org/) 

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (6): PENYA DE DEL PICAIO

Aprofitant la vesprada amb aire de llevant del dissabte 17 de maig i abans que es presenten els calors de l'estiu, hem escalat fins l'alt del Picaio. 

Una visita molt desitjada de Felipe que des de fa moltíssim temps que desitjava pujar i eixe desig ho comenta a Manuel  i Sergio Garcia i ens animarem a intentar pujar a dita muntanya.

Si no vols caminar tot el trajecte pots accedir en cotxe fins al quilometre 6 de la carretera Moixent-Aielo de Malferti.Ontinyent que passa per l'embassament del Bosquet.  Una vegada allí, deixarem el cotxe en una esplanada, i es veu el Picaio per darrere, una senda a mà dreta que puja (també hi ha el camí mes avant per on també es pot pujar).  Tal senda unix amb el camí abans mencionat i que seguint-ho ens porta a una casa.  Pujada suau i còmoda vorejada d'alts pins que refresquen l'ambient, al pas del temps anima al profund silenci que ambienta estos paratges. 

Però no et faces il·lusions: apartir de la casa, t'espera el camí serpentegante i practicament imaginari perquè no existix, resultant així mes creatiu perquè este camí si que ho fas tú.  No pujes per on vols sinó per on et deixe la desafiadora roca de pendents verticals. 

Però no desesperes a partir d'ara, el mateix montanya del Picaio t'oferix matolls, pedres, on pots anar ascendint, clar com un goril·la, valent-te de peus i mans, escalant per la roca, amb el corresponent perill, aquest tros es per als amants de l’escalada.   Convé que estigues molt atent perquè un dels els nostres li ha ocorregut precipitar-se a un matoll i les punxants argilagues i de sobte només emergia un cap en un matoral que ens llançava paraules.  

El cim sorprenenment  té un primer monticle següit d'una lleu planura i mes avant un altre monticle, que no s'aprecia des de la carretera.  L'aire és fresquíssim a 402 metres d'altura, l'horitzó immens des d'esta altura, es veu l'embassament del Bosquet, la muntanya dels Covatelles, la Talaia, Lloma del Serruig, i si continues mirant les Alcusses, i allà mes lluny limitant l'horitzó el Capurutxo de la Font de la Figuera i un tros del poble, i si et fixes mes allà les muntanyes que miren a Caudete.  Però pots mirar a la teua dreta i vores la Solana, i el massís del Caroig, i el Pedregal on vam estar el dia 24 d'abril.

Una vesprada magnífica, disfrutat d’altre paratge del nostre volgut poble de Moixent.

Panòramica des de l'alt del Picaio, com podeu vorer en el següent video:

http://www.youtube.com/watch?v=sjjXR7eTua4

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (5): CAMP REDÓ I EL PEDREGAL

Començarem l'ascensió cap al Pedregal (on estan les antenes), a les 14 hores pel camí que part des del transformador de Santa Bárbera, que ens permet anar ampliant la mirada per tota la comarca de la Costera, visió facilitada per una vesprada lluminosa, tan pròpia del dijous 24 d'abril.

En una amena conversació i de rialles pujàvem Felipe Sanchis, Sergio García, i Manuel Soriano.  Els matolls junt amb el camí han crescut molt no sols en altura sinó en grossària i hi ha trams en el que els matolls tapen el camí, el cami es puc més trotuós.  Al creuar la primera cima, entrarem en un xicoteta vall inclinada que s'orienta cap a moreretes i que presenta camps meravellosament cultivats, terres de secà i poc fèrtils però hàbilment treballats resulten productives. 

Continuarem ascendint fins a entrar a Camp Redó, comprovant una vegada més que s'ajusta al seu nom.  Verdegen la sembra.  Vam veure una vegada més els murs que inclús seguixen en peu del que la casa de Camp Redó.  En esta zona hi han dos coves, una entra Felipe fa uns anys i segons dien també hi ha una fonteta que brolla en el barranquet que part de la Casa de Camp Redó. 

Ara els camins són més amples propis per a vehicles, i ja no veiem la Costera.  Seguirem el camí fins a veure les antenes en la part alta a la esquerra, i la rampes amb pedres de les costeres  del Pedregal, d'ací hi ha un camí que també va cap al el campello de Vallada. 

La desesperació és fa més intensa i agitada però sentint prop la meta, augmenten les ganes d'aconseguir-la i arribar al peu de les antenes: magnífica panòramica de la Costera a 744 metres, el poble de Moixent i Vallada, els Alcusses, el massís del Caroig, el Capurtuxo de la Font de la Figuera,  l'Alt de la Creu (que pujarem el dia 2 de febrer, veure notícia publicada el dia 8 de febrer), i també pobles de la Ribera, i per unes boires no vam poder veure perfectament el mar de València.  Vam fer un breu descans assentats en una roca i repirant un aire reconfortant, pur i fresc, davall el cel blau i amb uns núvols.

Felipe Sanchis realitza el següent vídeo:   https://www.youtube.com/watch?v=WAJ7AL8iTvc

I iniciarem el descens no sense abans buscar en el Pedregal en l'última costera, la “Cova de Patas” que Felipe a entrat dos vegades, però a causa de la malea no trobarem però estem convençuts que vam estar a uns centímetres.  A la pròxima!

El descens ho realitzarem per la pendent que dóna al Bosquet, mentres baixem veiem la cima del Picaio i l'embassament del Bosquet i després d'abaixar una forta rampa arribarem a la carretera Moixent-Ontinyent-Aielo que ens porta al poble després de passar el barranc del bosquet arribant al poble a les 17:10 hores.

La visita al Pedregal resulta molt gratificant quan se supera la tendència a la comoditat, caminant més de 15 quilòmetres 

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (4): CARRETERA DE MOIXENT A ONTINYENT. EN L’ALT DE LA CREU

El propòsit era intentar pujar al Picaio, aprofitant la bona vesprada del diumenge dia 2 de febrer, però a l'arribar al punt de deixar la carretera de Moixent a Ontinyent en la cara nord del Picaio, al no poder entrar en el cotxe, ens decidirem a seguir la carretera sentit Ontinyent, a manera que ens acostàvem al Campello  (600 metres sobre el nivell del mar), ja s'apreciava el Penyó, i pobles de la Comarca de la  Ribera.  En el cotxe de Felipe a més anava Sergio García, i al passar el quilòmetre 9 en l'esplanada del Campello, (espai limítrof entre els municipis de Moixent, Vallada, Ontinyent i Aielo del Malferit), deixarem el cotxe i pujarem a peu a l'Alt de la Creu.  

Durant una hora de pujar caminant, respirarem l'aire fresc i perfumat de romer i altres tantes herbes aromàtiques.  Es veien la magnífiques vistes com el Penyó de Vallada, com pobles de la Comarca de la Ribera.  Incorporant-nos en la pujada a un camí que hi ha a mà dreta, i més  abant a una indicació que tenia escrit “Alt de la Creu 903m”, arribarem dalt.

Des de l'Alt de la Creu, el punt de major altitud de la comarca s'aprecia els paisatges com la Comarca de la Costanera, Vall d'Albaida i la Serra de Mariola. Es veia el Pedregal de Moixent amb les antenes (les de dalt de Bellús) el Massís del Caroig, el capurutxo de la Font de la Figuera, pobles de la Ribera; i en l'altra part, la Vall d'Albaida, el Benicadell i també es distingia el mar.

Dalt hi ha una presa de vigilància per als incendis forestals, el silenci de la qual interrompia intermitentment el lladrar d'un gos, i les panoràmiques eren admirables,

Assaborides les Panoràmiques i arreplegues en el següent vídeo que està en youtube (http://www.youtube.com/watch?v=F0PJsmAevCk&feature=youtu.be),

vam descendir fins al El Campello i tornarem de nou per la carretera del Bosquet. 

Vesprada magnífica que reclama la seua continuïtat en altres rutes pròximament com pujar al Picaio, i al Pedregal.

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (3): EL JONCAR, LA TORRETA, LA FONT DE LA NOGUERA I LA VENTA DEL POTRO

El diumenge 22 de desembre, els campaners Felipe i Lorenzo, vam anar a les 9:30 del mati a la partida de Gramoixent en cotxe i recorrer a peu unes cases de camp i conéixer algunes fonts que no havíem vist però que teníem constàncies d'escrits.

Eixirem per l'Avinguda de Lepanto fins a arribar al polígon i agafar la via de servici de la part esquerra mirant a la Font de la Figuera, al costat de l'autovia, fins arribar al serrano i a ma esquerra del aparcament del restaurant, seguirem un camí fins al Joncar.

De la Casa el Joncar té en cada costat de la fatxada una torre coronada simulant una fortalesa disposada a defendre's, també una espadanya (sense campana) i un arc de mig punt de pedra d'una porta.  Prop de la Casa, en uns bancals hi ha una gran bassa d’aigua.

Seguirem una forta rampa de curves pujant la muntanya, des de dalt es disfruta del paisatge de Gramoixent i dels Alcusses.  Seguint el camí arribem a la Casa de La Torreta, on també es diu que hi havia durant uns anys una capella.  En la fatxada de la Casa hi ha una ceràmica d'un rellotge de sol.  Des de la Torreta s'apreciava la Casa Orà i el poble de la Font de la Figuera. 

Seguint el camí a mà esquerra arribem a la Casa Soler on una persona ens indica un camí per a trobar una font.  Seguint les dites instruccions abaixarem un camí i passem per damunt la via del Ferrocaril i seguint la baixada a mà esquerra esta la Font de la Noguera, que porta el nom del Barranc. La Font en la part frontal de la font té gravat l'any “1952”, és un abeurador de ramat, amb aigua fresca del barranc i els pins d'ambos vessants.

Tornant al Joncar vam anar per la mateixa carretera de servici de abans, fins a la Venta del Potro i coincidirem amb el propietari qui ens ensenya la casa i volteja uns instants la campana, que anteriorment estava en el Col·legi de Sant Joan Baptista (http://www.youtube.com/watch?v=j2iAfkOc-xU ), també ens mostra la Capella de la Venta que està dedicada al Sagrat Cor de Jesus, i una imatge de la Milagrosa que abans recorria les cases de Gramoixent.  

Finalment per la mateixa via de servici vam tornar al poble. 

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (2): ALGUNES FONTS DE LA SERRA

El diumenge 15 de desembre, i despres de menjar els Campaners: Felipe, Lorenzo i Sergio Garcia, es van encaminar a la Serra de Moixent.  Vam deixar el cotxe en el quilometre 10 en una menuda explanada que hi ha, prop d'un senyal que hi ha a l'esquerra amb un camí que diu "Casas de Marco". 

Vam ser seguint tal camí fins que ja no tenia eixia fins parar en una casa, on vam veure la panoràmica del Barranc de la Hoz i una bassa d’on anava una Font estil abeurador de ramat o sequia.

Vam tornar quasi fins a l'inici del cami, i seguint un camí a l'esquerra costera abaix, prop d'una casa sentirem aigua.  Ens vam apropar i vam veure una Font amb una creu en la seua part frontal i a pesar de la llarga sequera tènia abundant aigua. No sabem com es diu dita Font (Font de Casas de Marco?). 

Font que té una Creu

Casa on está porp la Font que té la Creu

Font de la Casa el Racó

Vam tornar al cotxe, i com el dia 23 de novembre Felipe ja coneix el camí per a anar a la Casa el Racó aprofitant la vesprada vam ser novament perquè Lorenzo i Sergio conegueren la dita casa, i al saber que també té una font, descendir pel costat dret de la casa i després de llevar molta maleja que pareixia una selva , descrubirem un poc de la Font de la Casa el Racó.  Hauríem de freqüentar mes estos paratges per a evitar la total extinció davall la frondosíssima vegetació.  Si seguim sense transitar-los s'esborren tots els camins i fins a les fonts quedaren sepultades davall els alts matorals.

Després vam retrocedirr el cami (com pots vorer en el article publicat el dia 21 de desembre en esta web) fins anar a la Font dels Arenetes, i després vam pujar a la casa de Les Arenetes,  davant de la Casa hi ha una Font que desconeixíem. 

Font davant de la Casa Les Arenetes

Després de pujar les fotos en el facebook algunes persones s'han oferit a anar algun dia i indicar-nos algunes fonts més, abans que queden ocultes per la vegetació i desconegudes per a moltes persones.

En eixos bells paratges del Barranc de la Hoz, t'esperen refrescants aventures que reconfortaran els teus pulmons i expansionaren tot el teu ser.

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (1): LA FONT DE LES ARENETES

Anant a la Casa El Racó

El dissabte 23 de novembre, vespra de la Solemnitat de Crist Rei, aprofitant una vesprada esplendida de llum solar i la temperatura agradable, Felipe i els seus pares van anar a buscar la Font dels Arenetes, que després de diversos intents en anys anteriors no havíem aconseguit localitzar-la.  Succeïx que els camins i senderes que no fan molt estaven molt transitades, ara van quedant esborrades per la vegetació.  Anaven preparats de uns mapes fets per unes persones que coneixien el terreny així com un llibre amb indicacions 

El grup cultural “Ad Statuas” va publicar l’any 2003 un llibret “La Font de les Arenetes” per Gontrán Cháfer, en la Serie Patrimoni número 8.  De la font ja hem parlat en les notícies publicades en esta web el dia  4 i12 de desembre.

Vista de la Casa Arenetes, desde el cami de la Casa El Racó

Deixarem el vehicle en el quilometre 10 hi ha un lloc que es pot aparcar, a mà esquerra hi ha un camí amb una senyal que diu "Casas de Marco" però retrocedirem a peu uns 100 mentres direcció Moixent, i hi ha un camí que durant 25 minuts caminant apleguem a la Casa El Racó, primer hi ha una caseta i despres la gran casa amb fatxada amb finestrals gòtics (probablement en una de estes dos cases va existir un Oratori ja que segons alguns llibres hi existía fins i tot una campana, que van llevar en 1936). 

Després de veure l'entorn de  la Casa el Racó i les cases al sud-oest (la Carrasca, i Les Arenetes), van retrocedir cap a la carretera uns 10 minuts on hi ha una baixada, un camí molt tortuós i difícil que ens porta a un possible riu. 

Felipe es va dirigir per un camí que està a la dreta hi ha uns minuts junt a unes carrasques està la bassa que arreplega l’aigua de la Font, a uns deu metres està de perfil la Font de les Arenetes   Encara que ha sigut un any tan sec, continua brollant aigua fresca i cristal·lina.  És de morter de cal, mesura  uns 1'70 cm, amb tres "caños" que aboquen aigua en una pila semicircular.  La seua part superior té forma de campana, la qual cosa dóna un aspecte religiós, són perfectament llegibles les lletres de la Sagrada Família així com l'any 1776.

Font de les Arenetes

Es complix així un desig molt anhelat des de fa temps del President de l’Associació. 

Si et decidixes a anar, passaras un estona agradable i no convindria que esta riquesa d'antany de camins, fonts, caserius, que tanta vida ha tingut, quedara ara sepultada en l'oblit.  Per a descansar de les noves tecnologies resulta molt reconfortant el contacte directe amb la naturalesa i amb el treball i la història dels nostres avantpassats.  No és una aventura virtual, sinó real que et recomfortara