El dia més anotat en la contabilitat és el 15 de
maig per instal·lació elèctrica, treballs ferreria, “Indústrias Manclús”
reforma campanes, obrers. També anotacions el dia 24 per materials, 26 per desplaçaments,
i el dia 29 a Portilla Linares per dos jous de campanes. Seguixen altres
pagaments en mesos diferents. El total de la Reforma de les Campanes va ser de
309.014 pessetes (1.857,21 euros).
Era un moment en què la Parròquia estava atenent quantioses obres que s'estaven realitzant, la construcció de la Casa Abadia que va tindre una duració de finals de 1972 fins a la seua benedicció el 13-12-1975; segons factures del Arxiu intervecions en la teulada de l'Església i treballs posant marbre en l’Altar Major, substituició de les pintures (de S.Joan Baptista i S.Domingo de Guzman del segle XVII), que feien de portes en el Presbiteri per dos de fusta y de la pintura de Crist Eucaristic (d'al voltant de 1889) per la imatge del Crist del Perdó.
Llavors estava de Rector D.Antonio Ricardo Marín i realitzava el servici de campaner Peregrin Jorda Cuesta ajudat d'alguns dels seus fills i en algunes ocasions pel seu germà i la seua cunyada. Com ja publicarem en esta web de l’Associació Campaners de Moixent el dia 4 de novembre de 2013 en la secció “Les Campanes de Moixent. Anotacions Històriques (6)” i en l’anterior web el dia 27 de novembre de 2011 segons és conserva en el Anuari de l’Associació Campaners de Moixent nº4 pàgina 108-108v.
El Campaner Peregrin va manifestar al Rector, segons hem sabut en converses amb la seua família, les seues dificultats personals degudes a l'edat per a seguir amb eixa funció i també que a vegades els seus fills en estar treballant no podien, i tenint notícies que s'estaven mecanitzant les campanes en altres llocs, convenia plantejar-se la possiblitat d’afrontar una reforma del sistema.D.Antonio no era propens a eixa reforma tan
radical, però davant l'evidència de quedar-se sense campaners i amb un conjunt
de campanes en tal mal estat (dos campanes estaven agrietades en eixe moment,
la xicoteta coneguda com “albats” i la mitjana “combregars” conversació amb D.Antonio Marín el 9-9-2006), en un
ambient de multitud d'electrificacions de campanars, no li quedava una altra
opció.
No obstant això, amb el pas dels anys, van
aparéixer les conseqüències negatives en les campanes i en les ressonàncies en
l'edifici, a Moixent com en altres campanars. Les trujes metáliques transmitien
al campanar les vibracions de les campanes, sense absorbirles, com feia la
fusta, i a més la sonoritat resultà molt uniforme i metalica, els motors
impulsaven la campana per a voltejar immediatament, sense balanceig natural i
progressiu, per la qual cosa l'esforç per a posar en funcionament la campana
era molt brusc, frenant-se de sobte els voltejos i provocant els danys en
campanes i els murs, i els bronzes van començar a mostrar perills d'agrietament,
com va ser el cas de la campana més antiga del campanar (Sant Pere-Isidre
Llaurador-Antoni), que en 1998 es constata que estava agrietada pel que es va
haver d'anul·lar el volteig mecanic davant el risc de ruptura total. El
campanar anava presentant agrietament en els murs de les sales de les campanes
(de manera particular els murs de la campana Sant Pere Apóstol), i també en la
part interior i exterior del campanar pel que en 1987 ja es va fer una primera
intervenció reparadora, i en 2007 una altra més consistent perquè no s'havien
atallat les causes que provocaven eixos danys.
En este sentit, com els factors esmentats anaven
agreujant el funcionament de les campanes i l'estat del campanar, s'arriba a la
necessitat, una altra vegada, d'afrontar una altra Reforma de les Campanes en
2006-2007 amb la restauració actual de les campanes i es recuperà alhora el toc
manual de les campanes a càrrec de Campaners de Moixent.