50 ANYS DEFUNCIÓ DEL
PARE BARRANCO: Es compleix el 50 aniversari de la mort del Jesuita moixenti
Pare Joaquin Barranco.
Joaquín Vicente de la Santísima Trinidad Barranco Zarranz
va naixer el 16 d’agost de 1928 en la casa de San Fernando en les Alcusses. Va
anar a la India cap a 1949, va tornar a Valencia dos voltes una en 1964 i
l’altra quasi dos mesos abans de morir.
Va fer la seus professió solemne en la Companyia de Jesús el 2 de
febrer de 1963.
En la seua primera
visita a València, després de la invitació del llavors Rector de Moixent, el
dia 11 de febrer de 1964, el Pare Barranco va tornar a Moixent i va donar en el local de l’empresa Marte, una
conferencia missional per a xiquets i jóvens projectant dos pelicules sobre els
animals de la selva i sobre el catolicisme de l’ïndia i especialment a Bombay (Aleluya 23 de febrer de 1964, nº 1215).
Va morir en la India, el 3 de maig de 1968 en un accident de motocicleta als 39 anys, sent soterrat en l’església de la Santa Creu de Nashik, on va ser el primer Rector. El dia seguent, a les 11 del mati va tindre lloc una celebraicó amb 23 pares. Primer era una xicoteta Capella i avui en dia es una gran església (Dades que a pogut saber Felipe gràcies a conversacions amb jesuites de Bombay)
Entre moltes altres activitats apostòliques, va fundar
l’editorial JAGPRAKASH (Llum del Món) per a donar a conèixer la literatura católica,
va traduir al manatí els Evangelis, va fundar un Col·legi universitari per als
estudiants.
Li
qualificaven com un home i un Pere eixemplar. A Moixent té un carrer
dedicat i també a València junt amb les escoles de Sant Josep dels jesuïtes.
Transcrivim la noticia publicada en el periódic ABC, el diumenge 5 de maig de 1968 edició del mati página 48 sobre la mort del Pare Barranco:
El padre Joaquín Barranco falleció en
accidente en la India.
Bombay 4. El padre Joaquín
Barranco, misionero español de cuarenta años de edad, resultó muerto
instantáneamente al chocar su motocicleta contra un camión en las ceranías de
Igatpuri, a unos 120 kilómetros de esta capital.
La noticia ha llegado así, fría y
escueta, a través de los teletipos internacionaes pero golpeará
desgarradoramente a cuentos le conocieron y a los organizadores españoles de la
Campana contra el Hambre, de la que el padre Barranco, desde la India, era el
alma y el ángel protector. Hace aún pocos meses vino a nuestra Redacción
a “perdinors la lismosna de un artículo” y a darnos la infinitamente mayor
limosna de su alegría y de su fe.
Iba a cumplir los cuarenta años y llevaba
en la India desde los veintiuno. “Ya casi soy tan indio como español”.
decía, haciendo para ello el esfuerzo de tener dos corazones, porque al menos
uno entero lo invertía en la India.
Pienso que encarnaba a las mil
maravillas ese estilo de misionero que diseña su general y que recogemos en
esta misma página: de los indios era fificl saber si le interesaban más los
cuerpos o las almas, quizá por la simple razón de que amaba al hombre entero,
en todas sus dimensiones. En su misión de Nasik –en la que contaba sólo
con 200 católicos y tenia bajo su responsabilidadnada menos que 600 aldeas-
luchó en todos los frentes: había fundado una biblioteca y un periódico;puso en
funcionamentiento un Colegio Mayor para universitarios y una residencia para
escolares, resolviendo el difícil problema del desplazamiento de los niños de
los pueblos; estaba construyendo un hospital y contaba ya con un dispensario;
había sembrado de pozos los pueblecillos, ayudando a los agricultores a sembrar
y regar; contaba con un taller para la reparación de maquinaria agrícola y una
serie de casas para los voluntarios y tractoristas. Pero al fondo de toda
esta actividad humana estaba Dios. “Dios está en todas partes- dijo hace
unos meses a un periodista español que le entrevistaba-. A veces la
apertura de un pozo plantea un asunto de orden espiritual.” Y hace aún
muy pocos días escribía en una carta a un amigo español: “Hay que aprender a
ver a Dios a través de la vida, de las experiencias humanas, de los hombres y
las cosas. No hay que creer que Dios está apartado de la vida, como si
fuera “otra cosa”. Pero tampoco hay que quedarse miope en las cosas,
personas y experiencias de la vida, sin ver a la Persona que está detrás de
todo eso, sean experiencias agradables o desagradables, sean alegrías o
tragedias. Y hay que darse cuenta, además, de que esa Persona es
amor. Paramí es lo único que vale en esta vida y es lo que le da una
orientación. Para mí una vida sin experimentar a Dios es una vida
vacía. Y esta fe no lleva al desierto, sino a una vida normal llena de
gozo, pero con visión, con serenidad, con seguridad.”
Ahora el padre Barranco se ha ido en
un accidente de esa motocicleta contra la que tantas veces –él se reía- le
prevenían sus amigos por temor a las carreteras de la India. Y no le
llorarán sólo los doscientos católicos, sino los miles de indios a los que amó
y aquienes daba pozos y medicinas como signos del Amor que llenaba su vida
- M.D.
Amb motiu del 50 aniversari de la seua defunció en la Parròquia de Moixent, es pregara per Ell, i es farà en el primer toc de missa un Mig Vol de Campanes. També es recordara en les misses dominicals.
S.Felip i S.Jaume apòstols. 50
anys de la Defunció del
moixenti Pare Joaquín Barranco Jesuita, 3 de maig
- Tres Repics diaris d’avís a missa de 19. El primer toc,
Mig Vol de Campanes
RENOVACIÓ DE LES PROMESES BAPTISMALS: La celebració de la Primera Comunió es pensa que
tot són gastos, atordint als xiquets amb gastos, quan l'essencial és que
el xiquet i xiqueta rep Jesucrist.
(Enguany a Moixent sols hi ha un torn de comunions).
A Moixent
com a celebració preparatoria a la Primera Comunió està la Renovació de les Promeses
Baptismals. Els xiquets i xiquetes que van a comulgar estan rodejant l’Altar
Major i son interrogats sobre la seua disposició de viure com a Cristians
i la professió de Fe: Es la Renovació de les Promeses del Bateig. La
missa s'oferix en sufragi de les catequistes difuntes de Moixent.
Com
acontecimient local de la vida cristiana, es fa un Volteig de Sant Antoni fins
a Santes Relíquies. Este Volteig de tres campanes es el mateix que
s’executa quant s’acaba la celebració de la missa quant es bateja a un xiquet o
xiqueta.
Renovació Promeses
Baptismals, 6 de
maig
- Tres Repics festius d’avís a missa de 11:30. El tercer
toc, Volteig de S.Antoni fins a S.Relíquies.
ASCENSIÓ
DEL SENYOR. MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS: En la missa de 12, pren el primer grup de
xiquets i xiquets la Primera Comunió. La missa es cantada per el Cor
Parroquial de Missa de 10:30. Abans a les 11:15 els xiquets están en la
Capella de la Milagrosa en la Residencia, i d’allí amb el Rector van a
l’església per a la celebració de la Missa acompanyats per els pares i
familiars i de la Banda de Música.
En
la celebració, els xiquets i xiquetes que van a recibir per primera volta a
Jesús en l’Eucaristia, intervenen proclamant lectures, oració dels fidels, i en
moment de les ofrenes. Les catequistes els donen al finalitzar la missa per
part de la Parròquia: una Estampa sobre la Iniciació Cristiana. Les
altres coses presenten en les ofrenes seran entregats en distintins moments de
la Iniciació Cristiana.
Al finalitzar la
Missa, tornen a la Residencia on fan un cant a la Mare de Déu, i
l’Associació de la Medalla Milagrosa de Moixent els donen un regal
Tot el mes de maig
està dedicat a la Mare de Déu, però a més, el segon diumenge l'Arxidiòcesi de
València celebra a la Patrona de la Comunitat Valenciana i de la ciutat
de València: la Mare de Déu dels Desamparats, festa profundament
valenciana.
En l’Església de
Moixent té un Retaule amb Altar dedicat en el lateral dret segons s'entra,
després del primer de Santa Teresa de Jesús. Es preocupen del bon
estat i dignitat de l'altar una família de Moixent. En el Retaule hi ha una
imatge que es va beneir el dia 9 de setembre de 1956 regalada a l’Església per:
Jesús Sancho Carreres, Miguel Sancho Carreres i fills de Josefina Sancho
Carreres, recuperant així l’imatge que és va cremar en la Persecució Religiosa.
Està imatge de la Geperudeta està fundida en la campana Santa Maria Mare
de Déu. És la segon campana seguint a la del Titular en pes, i
encara que no és patronal, es veu clarament el gran amor de Moixent a Ella, a
més te gravat el seu Anagrama a més de altres tres imatges més de Maria de
Moixent.
La imatge de la Mare
de Déu dels Desamparats, la Pelegrina que presidix els actes allà on és
sol·licitada, va vindre a Moixent els dies 13 i 14 d'agost del 2011.
En la plaça de
l’església hi ha un plafó ceràmic representant a la Patrona dels Valencians.
Campaners de Moixent
baixem l’imatge de la Geperudeta del Retaule on està al Presbiteri per a per a
la Festa.
Vespra de la
Ascensió del Senyor, 12 de maig
- Tres Repics festius d’avís a missa de 20, i Vol de Sant
Jaume i Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
Ascensió del Senyor. Festa de la Mare de Déu dels Desamparts, 13 de
maig
- Tres Repics festius
d’avís a missa de 10:30, i Volteig al tercer toc amb Santa Maria Mare de Déu
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Tres Voltejos
d’avís a missa de 12 amb Santa Maria Mare de Déu. El tercer Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de
la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.
PENTECOSTA: És en
la litúrgia catòlica la festa més important després de la Pasqua i la de
Nadal. També se li coneix com la celebració de l’Espérit Sant.
Vespra de Pentecosta, 19 de maig
- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig de Sant
Jaume i Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
Pentecosta, 20
de maig
- Tres Repics d’avís
a missa de 10:30, i Volteig de Sant Jaume i Nieves. El tercer, Volteig General.
