31 de octubre de 2015

MUSEU PARE MORENO (10): OBERT ELS DIUMENGES DE NOVEMBRE

Seguint amb l'esforç de vitalitzar el Museu Pare Moreno des de les nostres posibilitats, Felipe ha portat des de l'Església Parroquial l'estendard de la Tercera Orde de San Francesc, que sempre se col·loca en el Presbiteri per a la celebració de la seua festa el 4 d'octubre.  S'ha col·locat entrant a la Capella a mà esquerra.  La Tercera Orde de San Francesc és un signe viu d'eixa presència franciscana entre nosaltres a Moixent. 
Junt amb l'Estendard hem posat unes belles poesies del gran poeta moixenti Gabriel Vila, que té com a  motiu la Cova del Pare Moreno, el Pou del Miracle i les Santes Relíquies. Són un signe evident del gran  apreci que el Pare Moreno i la vida franciscana continua tenint entre els fills de Moixent.  Per a facilitar la seua lectura hem hagut de canviar de posició el panell que servix d'Introducció a la mostra del Pare Moreno.

També hem portat la imatge de Sant Antoni Abat procedent de la Casa Rabosa, amb unes noticies sobre la imatge.  Esta i altres imatges estan en el saló Parroquial per a evitar el robatori.  La de Sant Antoni es portà a restaurar perquè presentava grans perdudes del seu decoració i necessitava tractament anticorcó, es restaurà de 2012-2013.  Se trau també en l'Església Parròquial el dia de la seua festa, però per a facilitar que molts altres la puguen veure ja restaurada aprofitem el Museu Pare Moreno.  Curiosament el Convent de Franciscans estava dedicat a Sant Antoni, l'Abat no, sinó el Sant Antoni de Pàdua que era franciscà. 

A l'igual que es mostra aquesta imatge tenim el proposit de poder mostrar també les imatges, pintures, i altres articles del patrimoni parroquial que se siguen objecte de restauració.

Per a apreciar tot açò el Museu s’obrira alguns dies de novembre. Felipe Sanchis et proposa cada diumenge a la vesprada de 17:30 a 18:30 hores.

30 de octubre de 2015

PRÒXIMAMENT

1-Tots el Diumenges del mes de novembre l’Associació Campaners de Moixent obrirá el Museu Pare moreno de 17:30 a 18:30hs

2- El 1 de novembre es la Solemnitat de Tots Sants, en Moixent, la vespra i el dia: Volteig de 5 Campanes.  

3- El dia 2 es el dia d’Ànimes.  La Vespra a les 20:00, i en les dos misses del dia s’executara en tots els tocs el Mig Vol de les campanes

4- Del dimarts 3 al dissabte 7 en el primer toc d’avís a Missa:  Volteig de la Campana Santa Maria Mare de Déu en honor a la Milagrosa que esta en l’Església Parroquial.

5- El dia 4 es Sant Carles Borromeo.  A Ontinyent, Voltejos de Campanes la vespra, i el dia del Titular de la Parròquia, i el dia 8 per a la missa del mati i a la vesprada a la processó de 19hs.

Foto Llibre de Festes Moros i Cristians Moixent 2015
6-El dia 6 de novembre en Moixent abans de la misa es farà l’Exposició del Santíssim Sacrament.  Vol d’una campana.

7- El dia 8 últim dia de Moros i Cristians en Moixent.  Missa festera en honor a la Milagrosa i a la vesprada el trasllat a la Capella de la Residència i Ofrena de Flors.  Volteig de 4 Campanes i de manera especial de Santa Maria Mare de Déu.

8- El diumenge 8 de novembre,  es el 33 aniversari de l’ordenació sacerdotal del nostre rector, de mans de Sant Joan Pau II en la seua visita a València.

9-El 22 de novembre és la Solemnitat de Crist Rei, final de l'Any Litúrgic. En Moixent, la vespra i el dia: Volteig de 5 campanes. La Vespra dia 21, la Coral Santa Cecilia de Moixent, celebra a la seua patrona amb cants en la Eucarístia.

10- El dia 25 es Santa Caterina.  En Caudete Titular de l’Església, este dia , i els dos dies anteriors Voltejos de campnes

11- Festes a Ontinyent a la Puríssima, Voltejos de Campanes en el Campanar de Santa Maria: el dia 6 de novembre és la Presentació del Programa; el dissabte 7 Missa processó de trasllat i imposició de les medalles; el diumenge 15 missa de difunts; el dia 21, el Cant dels Angelets i pregó de festes; el 22, Missa de Malalts i impedits; i el 29 de novembre missa d'infants.

12- El dia 29 en alguns pobles començen la Novena a la Purisima

13-Recordem que Campaners de Moixent estem oferint Decims per a la Loteria de Nadal, ja anem per la meitat, si algu vol que ho diga a algún campaner.  També s’he oferixen Decims i papeletes per a acabar de pagar les cúpules.

25 de octubre de 2015

AGENDA 2015: INICI ANY JUBILAR DEL SANT CALZE, TOTS SANTS I DIA D'ÀNIMES

Monseyor Carlos Osoro en la missa d'acció de Gràcies de despedida de Arquebisbe de Valencia, el dia 28 de setembre de 2014, anuncià de que  València tinga un Any Sant Jubilar cada cinc anys en commemoració del Sant Calze de l'Última Cena, que es venera en la Catedral, aprovat per la Santa Seu, així de com l’aprovació per la Santa Seu de la missa votiva per al Sant Calze.


Replica xicoteta del Sant Calze
adquirida per Felipe Sanchis des de 2004
El text de la missa votiva del Sant Calze que “podrà ser celebrada en totes les esglésies en els dies autoritzats i el dia de la festa anual”, l'últim dijous del mes d'octubre. El text, aprovat a sol·licitud de monsenyor Osoro, inclou oracions pròpies i lectures. La missa votiva té un sentit devocional i es pot celebrar en qualsevol dia en què no hi haja, litúrgicament, una festa o una memòria obligada. El document està firmat pel cardenal Antonio Cañizares, amb data 22 d'agost del 2014, sent prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Es tracta, així, d'una de les últimes disposicions firmades pel purpurat abans de ser anomenat arquebisbe de València pel papa Francesc el passat 28 d'agost.



A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que Jesús, va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc. La celebració de l’Eucaristia a les esglésies i comunitats cristianes conserva elements originals del Sant Sopar com el pa i la copa o calze, que el celebrant té a les mans mentre diu les paraules que va dir Jesús segons els evangelis.

La llegenda d'aquesta relíquia menciona que, a la mort de la Mare de Déu , els deixebles de  Jesús es van repartir tot el que guardava i que Sant Pere es va portar el Calze a Roma. A causa de les freqüents persecucions patides pels cristians, el papa Sixt II va entregar la relíquia a Sant Llorenç, el seu diaca, el qual va fer traslladar el calze a Osca la seua pàtria. Allí va estar el Sant Calze fins a l'any 712, que els cristians, fugint dels musulmans, es van refugiar en els Pirineus i finalment en el Monestir de Sant Joan de la Penya, prop de Jaca..
D'allí va passar a Saragossa, al palau reial de l’Aljaferia. El Sant Calze fou donat per la comunitat de Sant Joan de la Penya al rei d’Aragó, Martí l’Humà el 1399, el qual, agraït, va entregar a canvi als monjos de Sant Joan un altre calze d'or.
El Sant Calze va estar en poder dels monarques de la Corona d’Aragó fins que l'any 1437 Alfons el Magnànim, que havia portat a València la relíquia per la capella del seu palau reial, havent-se d'absentar del Regne de València, les va entregar a la catedral, que de llavors ençà alberga el Sant Calze
El recorregut pels esdeveniments de la història recent de l'Església valenciana descobrix dos importants cites en què el Sant Grial ha tingut un gran protagonisme. Amb motiu de la visita del papa Joan Pau II, hui sant, el Sant Calze va eixir de la catedral per a la consagració en la missa que el pontífex va presidir en el Passeig de l'Albereda i en la que es van ordenar un bon nombre de sacerdots. Anys més tard, en 2006, Benet XVI també ho va utilitzar en l'eucaristia central de la Trobada mundial de les Famílies.



Tradició:
Jesusalem, segle I d.C. Últim Sopar de Jesús amb els apóstols.
Roma, segle I d.C. Sant Pere trasllada la copa a Roma.
Roma, segle II d.C. L'emperador Valeria prohibix el cult cristià.  Sant Llorenç, diacà de
 de Roma en el papat de Sixt II, envia a Osca el Sant Grial.
Osca, segle IV any 712. Per a refugiar-se de la invasió musulmana, el Sant Calze s'oculta en localitats del Pirineu Aragonés, fins a aparéixer en Sant Joan de la Peña.

Història
Sant Joan de la Peña, 1399.  El prior del monestir entrega el calze al rei Martí l'Humà, entrant a formar part del reliquiari reial.
1399-1410 El rei trasllada el calze al Palau d'Alfajería de Saragossa i posteriorment a Barcelona.
1412 Després del compris de Casp, Fernando I és anomenat rei d'Aragó, Catalunya i València.
1416. Alfonso el Magnànim hereta el reinat d'Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya i Nàpols, a més del comtat de Barcelona.
1432 Alfons el Magnànim trasllada el reliquiari al Palau Reial de València.
18 de març de 1437 Tot el reliquiari reial passa a la Catedral de València, com garantia del deute contret amb el Capítol.
1809-1813 Durant la Guerra de la Independència el Sant Calze, va estar a Alacant (1819), Eivissa (1810) i Mallorca (1812), fugint dels saquejos de la invasió napoleònica.  En 1813 torna a València.
1936-1939 Durant la Guerra Civil, va estar amagat en la localitat de Carlet.  El 30 de març de 1939 tornà a la Catedral.
8 de novembre de 1982 En la seua visita a València el Papa Joan Pau II venerà el Sant Calze i després celebrà amb ell l'Eucaristia
9 de juliol del 2006 Benet XVI va presidir amb el Sant Calze la missa conclusiva del V EMF
7-9 de novembre del 2008  I Congrés Internacional del Sant Calze celebrat a València.
● 2014 La Santa Seu concedix a València tindre Any Sant Jubilar

Totes les celebracions i actes que s'organizen durant l’any 2015-2016 es desenvoluparen davall el lema “El Calze de la misericòrdia”, unint així el Sant Calze un altre gran aconteciment que viurà l'Església a partir del mes de desembre: L'any de la Misericòrdia.  El nom complet serà “Any Sant Eucarístic del Sant Calze en el Jubileu de la Misercordia”.
Durant tot l'any del “Calze de la Misericòrdia” entre altres accions programes per l'Arquebisbat destaquen la realització de pelegrinatges per vicaries i parròquies a la Capella del Sant Calze que es venera en la catedral de València,  una exposició itinerant sobre el Sant Calze, l'Eucaristia i la Misericordia, que recorrerà parròquies a partir del començament de l'Any de la Misericòrdia…

Sagraris de Moixent amb el relleu del Sant Calze
Foto: Josep Llúis Cebrián
En Moixent,  el Sagrari de plata realitzat per l'orfebre Agustin Devesa l'any 1941 (a l'any que ve complirà 75 anys),  donació a la Parròquia de José Vicente Iñesta Albert; i el sagrari que es col·loca durant la Setmana Santa quan es retira l'anterior per a abaixar la imatge de Maria al Peu de la Creu, que presidix el Retaule de la Capella, tenen gravats la imatge del Sant Calze que es conserva en la catedral de València.

El dijous que comença el Any Eucarístic del Sant Calze, voltejara la campana Sagrat Cor de Jesús Santíssim Sagrament, que te gravats les efigies de la imatge del Cor de Jesús que está en el Retaule de l’Església i la Custodia procedent del Convent de Franciscans, al volteig de esta campana li acompanya com cada dia de la setmana, el volteig de la Campana Santa Maria Mare de Déu, per estar la imatge de la Verge Milagrosa en l’Església Parroquial.

La Parròquia de Moixent inclús no ha rebut la replica del Sant Calze, sent així que la comunitat cristiana realitza grandíssims esforços econòmics en la conservació i restauració del temple parroquial:
En 2006-2007 les restauració de les campanes de l'Església i de l'Ermita, tot això va ascendir a un total de 97.148,50 euros i en 2007 la restauració de la Torre Campanar amb 157.923,99, si bé es van comptar amb algunes subvencions publiques.
En 2010 obres en les les teulades de la sobresacristia i transaltar amb un total de 9.344,02 pagat integrament per la Comunitat cristiana de Moixent.
I en 2013-2014 la restauració de les dos cúpules de l'església i accessos que va ascendir a un total de  118.676,55 euros i que sense subvencions esta costejant la comunitat cristiana, i que inclús estan acabant de pagar els moixentins i moixentines.
Que mes hem de fer per a obtindre una replica del Sant Calze?


Inici Any Sant Jubilar del Sant Calze, 29 d’octubre
- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.  Després del primer toc Volteig de Santa Maria Mare de Déu. 


TOTS SANTS: Es el dia 1 de novembre, una Solemnitat molt antiga i molt arrelada al poble cristià,tant que no necessita estimuls externs sinó que, el poble mateix és mostra intimament motivat de fer memòria dels difunts, ja gent va al cementeri a visitar als seus sers volguts difunts. El cementeri estos dies apareixen primorosament ornamentats de multitut de flors que familiars i amics porten a les diferents sepultures.  Per a esta Solemnitat de Tots Sants la litúrgia celebra amb el color blanc, les campanes voltejen en senyal de festa i d’alegria; i a la vesprada es quant a les campanes es fan sonar tocs de difunts, com a vespra del dia 2 de novembre.Per tant les Campanes acompanyen la profunda devoció dels fidels en estos dies, amb tocs adecuats als diferents sentiments de cadascun dels dos dies.

Vespra de Tots Sants, 31 d’octubre
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres tocs d’avís a missa de 20.  Repic festiu.  I Vol de Sant Jaume i Nieves.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

Tots Sants (Vespra de Fidels Difunts), 1 de novembre
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Vol de Sant Jaume i de Nieves. El tercer
  toc Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres tocs d’avís a missa de 12.  Repic festiu, i Vol de Sant Jaume i Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

-  20 hores.  Toc d’Ave Maria, i Mig Vol.


FIDELS DIFUNTS:   Tot el mes de novembre es recorda als difunts, però el dia 2 de novembre, de manera especial.  Anomenat també en valencià dia de “Ànimes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l’objectiu del qual es resar per aquells que han acabar la seua vida terrena, i especialment per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.  El color litúrgic es el morat.  

Segons els Aleluyes del Arxiu Parroquial (1952-1968) durant el ministeri sacerdotal de En José Pellicer en Moixent després del dia d’Animes es feia un Novenari d’Ànimes, este novenari ja consta en el Llibre Distribuidor l’any 1913 del 2 al 10 de novembre.  En 1934 el dia 1 de novembre esta anotat unes vespres de difunts, així com el mateix dia en l’Agenda Parroquial de 1942, 1943 i 1944; i  en l’any 1945 en el Llibre Distribuidor  “Visperas y rosario y sermón el dia de Todos lo Santos”.

El mateix dia de Tots Sants, per la vesprada, en el Cementeri es resa el Sant Rosari pegant unes voltes caminant. Durant alguns anys també mentres s’anava i tornava es resaba el Rosari per el cami com apareix en l’Agenda Parroquial de 1949  Si la meteorología o impedix es celebra en l’església i per això es convocara a tres Mig Vols.   En l’Agenda Parroquial de 1951 ja consta de resar el Rosari en el cementeri.
El dia de Fidels Difunts enguany es dissabte, es celebran dos misses, una per el mati, i l’altra a la vesprada a la qual el Cor Parroquial es a pressent per a Solemnitzar la celebració que encara es més concurrida que la del mati, es canta un reponso “Libera me Domine”.

El Mig Vol, es un toc d’homenatge de les Campanes als Difunts: la sonoritat d'una certa calitat fúnebre perque és tracta de Difunts però s'executa amb les Campanes oscilant fent el Mig Vol com si feren un aplaudiment moderat no clamoros.  Les campanes amb aquest toc ens recorden resar per els qui ens han precedit en esta vida.
A Moixent este toc tradicional és va tornar a incorporar l'any 2008 al eixir el difunt de l’Església.   També  per als avisos de Mort de Sacerdot vinculat o nascut a Moixent, Mort de Bisbe, Arquebisbe, Rei i Mort d’un Papa.  De manera particular el dia de Fidels Difunts, i el dia de Festes Patronals en què és recorda als Moixentins Difunts, Aci podeu vorer el Mig Vol: http://www.youtube.com/watch?v=3zoQNR-uBRs

Fidels Difunts, 2 de novembre
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 10:30,


- Tres Migs Vols d’avís a missa de 19

19 de octubre de 2015

AGENDA 2015: TRIDUO A LA VERGE MILAGROSA

Quadre identic a un que hi havia en el Col·legi
Sant Joan Baptista
Les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül o Germanes de la Caritat és un institut catòlic femení amb vots simples, concretament una societat de vida apostólica,  fundada el 29 de noviembre del 1633 i a la caritat i l'assistència a necessitats.
L'origen de la societat van ser grups de Dames de la Caritat que es van formar a partir del 1623 a París al voltant de Lluïsa de Marillac (1591-1660), com a confraries de dones, nobles i burgeses benestants, que dedicaven temps i recursos a l'assistència a malalts, a domicili o en hospitals, i altres obres de caritat com l'ensenyament de nenes sense recursos.
Sota la direcció espiritual de Vicent de Paül, el 29 de nombre de 1633, van pensar de formar una comunitat dedicada exclusivament a aquestes tasques; Marillac va formar les noies en la cura dels malalts i en la vida espiritual. Així, Vicent de Paül i Lluïsa de Marillac van fundar una societat anomenada Companyia de les Germanes de la Caritat, Serventes dels Maltats Pobres. El 25 de març de 1642, Lluïsa i quatre d'aquestes xiquetes van fer els vots per oferir-se totalment al servei de Crist, personificat en els necessitats, naixent així formalment la Companyia de les Filles de la Caritat.
Les primeres constitucions són de 1633  per la Santa Seu en 1668). A partir del 31 de juliol del 1634, i durant vint-i-set anys, el fundador feia les anomenades conferències setmanals amb les quals formava les religioses; recollides i publicades, formen els estatuts de la societat. Des dels seus orígens, la companyia està subordinada al superior general de la Congrecació de la Missió,  també fundada per Vicent de Paül.
Les activitats del nou institut van ser nombroses: educació dels orfes i nenes sense recursos, ajuda a les víctimes de la Guerra dels Trenta Anys  i altres conflictes, cura de malalts a domicili i en hospitals, servei als presoners i malalts mentals, fundació d'hospitals, etc. Les germanes eren dones "lliures" (no feien clausura per poder ajudar en aquests llocs) que tenien per objectiu "la santa humilitat" i "per monestir, la casa dels malalts, per cel·la la cambra de l'afligit, per claustre els carrers de la ciutat o les sales dels hospitals".

Maria Bautista Palop Gassó, promotora i
benefactora del Col·legi Sant Joan Baptista
Quadre idéntic al que está en la Residencia,
en casa de Emilio Camarasa Navalón
Santa Caterina Labouré (1806-1876), va ser una de les Filles de la Caritat, i visionària mariana, creadora i promotora de la devoció a la Medalla Milagrosa.  Santa Caterina Laboure, explicà, que la nit del 8 de juliol de 1830 es desvetllà en sentir la veu d’un xiquet que la cridava a la capella, i que va serntir la Mare de Déu que li deia: “Dios desea encomendarte una misión.  Tú seras contradecida, pero no tengas miedo; la gracia te acompañará para que puedas realizar aquello que es necesario.  Cuéntale a tu director espiritual todo lo que sientas en tu interior.  Son tiempos en los que prevalece la maldad en Francia y en el mundo”.
El 27 de novembre de 1830 la Mare de Déu Santíssima es va aparéixer de nou a Santa Caterina Labouré, humil religiosa vicentina, i se li va aparéixer d'esta manera: La Mare de Déu vestida de blanc, junt amb Ella hi havia un globus lluent sobre el qual estava la creu. la Mare de Déu va obrir les seues mans i dels seus dits fulgents van eixir rajos lluminosos que van descendir cap a la terra. María va dir a Sor Catalina: "Este globo que has visto es el mundo entero donde viven mis hijos. Estos rayos luminosos son las gracias y bendiciones que yo expando sobre todos aquellos que me invocan como Madre. Me siento tan contenta al poder ayudar a los hijos que me imploran protección. ¡Pero hay tantos que no me invocan jamás! Y muchos de estos rayos preciosos quedan perdidos, porque pocas veces me rezan".
Recordatori de les estampes
de la mort de Sor Asunción i Sor Patrocino
Llavors al voltant del cap de la Mare de Déu es va formar una aurèola amb estes paraules: " Oh María sin pecado concebida, ruega por nosotros que recurrimos a Ti ". I una veu va dir a Catalina: "ay que hacer una medalla semejante a esto que estas viendo. Todas las personas que la lleven, sentirán la protección de la Virgen", i va aparéixer una M, sobre la M'una creu, i davall els cors de Jesús i María.
L'Arquebisbe de París va permetre fabricar la medalla tal qual havia aparegut en la visió, i al poc de temps van començar els miracles. (el que aconseguix favors de Déu no és la medalla, que és un metall mort, sinó la nostra fe i la demostració d'afecte que li fem a la Mare de Déu Santa, portant la seua sagrada imatge).


“Las Hijas de la Caridad” van vindre a Moixent el 17 de gener de 1894 fins al setembre de 1999. 105  anys per a atendre un llar-asil per a ancians dedicat a Sant Joan Baptiste, i després escolaritzar els xiquets més xicotets, fins que més majors ja els acollien en les escoles (en la teulada tenia la campana, que ara està en la Venta del Potro).  En està llarga presència i activitat a Moixent una de les coses de més arrelament i de major ressonància és la devoció a la Milagrosa i el Triduo que han fomentat, així com instituir les “Conferencias a San Vicente de Paúl, i la Medalla Milagrosa” 

Colgadura que ha confeccionat
l'Associació Medalla Milagrosa
Les Filles de la Caritat descansaren i passaren la seua primera nit a Moixent, en l'edifici que per a tal fi va manar  construir Senyora Maria Bautista Palop i Gassó, sobre una horta d'unes dos fanecades i cinquanta braces, situada en la partida de la Pesquera en les anomenades Hortes Velles.  L'edifici estava compost de planta baixa i pis principal, amb oratori i diverses dependències destinades a Escoles de Pàrvuls i de xiquetes majors i habitacions per a Filles de la Caridad de la Congregació de Sant Vicent de Paül. Gràcies a la promotora i benefactora  Maria Bautista Palop i Gassó, la qual al construir l'edifici-col·legi de Sant Joan Baptista, va fer un gran bé per a Moixent.
Les Filles de la Caritat tenen desde l’any 2001 una Avinguda dedicada a l’entrar al poble.  
Al començar a construir en 1994 la Residencia on era el Col·legi Sant Joan Baptista (Asilo), es va dedicar la Residencia amb el nom de: "Residencia La Milagrosa"
Noticia de la Capella la Milagosa. 

L'Associació de la “Medalla Milagrosa” va començar a Moixent cap al 1913 o 1915; i el dia 10 de gener de 1991 va ser erigida com Associació.  
Triduo a la Milagrosa en el mes de mayo de 1960
La primera referencia escrita de la festa a la Milagrosa esta en el Llibre Distribuidor de l’Arxiu Parroquial en l’any 1920, concretament el dia 29 d’octubre; el Triduo apareix per primera vegada anotat del 22 al 23 de novembre de 1922 (abans era en el “Asilo”), un any després, del 3 al 17 de 1923 es fan “ejercicios misión por la Medalla Milagrosa”; entre altres coses també es va fer un any un Quinari (24 al 28 de  de 1926, aixi com Novenes. En l’Agenda Parroquial de 1942 apareix en els dies del Triduo: exposició, rosari, meditació, reserva i es cantaba el Himne a la Milagrosa.

Un grup de dones i les Filles de la Caritat que venen a Moixent es reuneixen alguns dijousos en la Capella de la Residencia “La Milagrosa”,  a una reunió de formació cristiana i resar.  Quan naix algun xiquet les mares que volen ho presenten la Mare de Déu perquè ella els mostre el camí i els protegisca, se'ls entrega una medalla perquè el xiquet la porte sobre el pit. Durant tot el mes de maig, mes de María, es reunixen en la capella de la Residència per a oferir flors i oracions, i en el mes d’octubre mediten la Novena.  Al voltant de 40 celadores es preocupen que la Capelleta de la Milagrosa passe per les families de Moixent. Per a les comunions donen una imatge xicoteta de la Milagrosa als xiquets que han recibit per primera volta a Jesucrist en l’Eucaristia.

A més de la imatge processional, hi ha una en el pati de la Residència, altra en la gruta del Calvari (des de les altures de la muntanya ens veu i protegix a tots) i on cada diumenge del mes d’octubre es resa el Rosari.  Té un carrer dedicat (que se adorna amb banderes i colgadures), amb ceràmica de la Milagrosa, i altra en una font en el Calvari.  Segons una poesia del moixenti Gabriel Vila, la Milagrosa es patrona de la partida de Gramoixent. En una cavitat rocosa de la muntanya baixant per la carretera Aielo-Moixent, abans d'arribar al pou de S.Joan, s'aprecia una fotografia de la imatge de la Milagrosa.

El Triduo es celebra en la Parròquia desde l’any 1952 (segons els Aleluyes del Arxiu Parroquial) ja que en la Capella del Col·legi Sant Joan Baptiste, era reduït per a la gent, després de la proccesó al Colegi els veïns organitzaven una “dansá” hi havien festers que sempre eren els mateixos com es llig al Aleluya del dia 25 de maig de 1958; a més tambe es tiraben traques, “tronadors, cucañes…”.  El triduo solia celebrar-se en el mes de desembre, però hi hagut anys que s’ha celebrat en octubre, desembre i també en el mes de maig. entre altres mesos.
Ho presidix un Pare Paul, no sols la feligresia de majors, també jóvens i xiquets reviuen i expressen el seu amor a la Mare de Déu. Estos tres dies, la missa s’oferix per els socies y socios difunts de la Medalla Milagrosa de Moixent.  Algunes celadores al finalitzar la celebració de l’Eucaristia repartixen medalles. Al finalitzar la Missa de 12 del diumenge, es presenten els xiquets a la Verge.

Desde l’any 2012, l’Associació de Moros i Cristians que la tenen per Patrona, es porta el dissabte (24 d’octubre) en trasllat la Verge desde la Capella de la Residència “La Milagrosa” fins a l’Església Parroquial, un recorregut que encapçala la Creu Parroquial, acompanyats pels xiquets de la catequesis, alguns fidels amb flors, les Filles de la Caritat que venen per al Triduo,  les filades de Moros i Cristians i la Banda de Música “La Constancia” que acompanyen a la Milagrosa fins a la Parròquia, on després li entregen les seues flors.  Se adapta el Triduo a dissabte, diumenge i dilluns; ja que abans era de divendres a diumenge.
(En 2008 l’Associació de Moros i Cristians, després de la Missa festera de les 12 hores feia una Ofrena de flors a la Verge Milagrosa que esta en el pati de la Residencia, després es va fer per la vesprada, i des de l’any 2012 al traslladar la imatge que esta en l’església Parroquial a la Capella de la Residencia, es realitza la Ofrena de flors a la imatge que esta en el patí).

Per a enguany, l’Associació de la Medalla Milagrosa a confeccionat unes Colgadures per a balcons i palmitos amb la imatge de la Verge Milagrosa de Moixent.

Parant la campana Santa Maria Mare de Déu
Foto: M.Carmén Vidal
L’imatge de la Milagrosa tornará a la Residencia el dia 9 de novembre. La campana Santa Maria Mare de Déu que dedicada a Ella, Voltejara amb més asiduitat estos tres dies; i els dies 27, 28, 29, i 30 d’octubre, i del 4 al 8 de novembre dita campana Voltejara en el primer toc d’avís a missa en honor a la Milagrosa.  El bronze té fundides quatre efígies d'imatges de Maria de Moixent, entre elles la Milagrosa, i l’Anagrama de la Mare de Déu.

1er dia del Triduo, 24 d’octubre
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre.
• Vol de Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a trasllat de 18:30, amb Santa Maria Mare de Déu.
• Volteig al pujar la Milagrosa per el carrer “Màrtirs” fins que entre al Temple Parroquial de
  Sant Antoni hasta Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Sant Isidre.

2on dia del Triduo, 25 d’octubre
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Vol de amb Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 12,  amb Santa Maria Mare de Déu. El tercer toc Volteig de
  Sant Antoni hasta Sant Isidre. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Sant Isidre.

3er dia del Triduo, 26 d’octubre
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre.
• Vol de Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Santa Maria Mare de Déu.  El tercer de Sant Antoni hasta Sant Isidre.

17 de octubre de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (12): ERMITA DE SANT CRISTÓBAL

Localización: Saliendo de Moixent por la carretera hacia Navalón, pasando el camino del Cementerio, antes de cruzar el puente de la Autovia, un camino a la derecha cuesta arriba, que lleva a lo que fue Ermita y un pequeño Convento, en aquel sitio ahora están levantadas las antes de televisión y teléfonos móbiles.
Después de cotejar todos los testimonios que hemos podido consultar parece lo más probable que los franciscanos iniciaran su vida conventual en una vivienda que construyeron junto a la Ermita de S.Cristóbal pero con el propósito de fundar un convento definitivo junto al pueblo de Moixent, propósito en el que coincidían los frailes y también los mogentinos.  En algunos de esos testimonios se habla de la fundación de dos conventos por parte del P.Moreno, lo cual se presta a confusión, pues más bien se trata de que iniciaron la vida conventual provisionalmente junto a la ermita de S.Cristóbal mientras realizaban la fundación definitiva del convento de SAntonio de Padua junto al pueblo de Moixent quizá por eso la primera vivienda de los francisanos no consta como algo consagrado o un convento fundado como tal y si que consta la fundación del convento de San Antonio de Padua siendo el Provincial el Padre Moreno.
El Padre Moreno logró,  como era su vivo deseo, que los franciscanos iniciaran su presencia estable como comunidad en Moixent antes de 1563 pues ese año se trasladaron al Convento de San Antonio de Padua, ya que en el Milagro del pozo ocurrido en 1577 ya se menciona que vivían en el Convento de San Antonio de Pádua. En 1582 llegaban a Moixent, con destino al convento de franciscanos, de San Antonio de Padua, y no el de S.Cristóbal (Libro de fiestas Patronales 1985),  las primeras Reliquias de Santa Úrsula y Santa Cordula y demás compañeras, (Ver http://campanersmoixent.blogspot.com.es/2015/02/ermitas-y-oratorios-de-moixent-2.html).

La Villa de Moxente muy afecta ya de antemano á los mismo Frayles, inflamada su devoción con el exemplo de otros pueblos que habían erigido Conventos á sus costas, y acalorada todavía mas por el religioso y ardiente zelo de su venerable hijo el P.Fr.Cristoval Moreno, pidió con instancia que se le enviasen Frayles para fundar.  En un sitio algo distante de la Villa, donde había una Ermita consagrada á S.Cristoval, se les dio la posesión el año 1563, y construyeron allí un Convento con la misma invocación[1]

En 1911 el Sacerdote Pedro Sucias habla de la historía de dos Conventos dentro del mismo apartado del Convento de San Francisco, lo cual se presta a confusión, dice: “Convento de S.Francisco.  La Villa de Mogente ha tenido un hijo de gran valia en la religión de los observantes de San Francisco y fue este el padre Cristobal Moreno del Camino al cual se le debe el haber tenido la población el convento que nos ocupa y su historia es como sigue.  Por el año 1563 bajaron á la unidad de Valencia los Justicias y Jurados de la población á pedirle al padre Cristobal Moreno que deseaban tener en la población un convento de Observantes; y en vista de ello el referido padre Moreno mandó algunos religiosos á la villa para que eligieran el punto y fueran á una ermita que había cerca de la población dedicada á San Cristóbal mártir é hicieron una pequeña casita junto á esta ermita y comenzaron la vida contemplativa.  Al poco tiempo tomó el padre la iniciativa de las obras y antes de dos años estaba terminado el convento; la primera piedra la puso el P.Collado que fue el primer guardian de la casa, persona de grandes virtudes y continua oración /Cronica Franciscana).  La última comunidad que hubo en este Convento fueron Fray Vicente Ferrero, Fray Juan Company, Fray Bautista Vila, Fray Andrés David y Fray Juan Bono, todos ellos sacerdotes y seis legos.  La bóveda de la iglesia de este convento se hundió en diciembre de 1851, i lástima no fuese ayuda de parroquia pues los vecinos del barrrio de Santa Ana tiene que ir larga distancia para oir misa en la parroquial iglesia… Y comentando otras Ermitas dice: A un cuarto de hora de la población hay otra ermita dedicada á San Cristobal que no tiene mas que un solo altar y se halla en estado ruinoso[2]

Un testimonio de la época dice textualmente "el año del Señor de 1563 lo traslado a otro lugar mucho más hermoso, mucho más saludable, y mucho más cerca de Moixent".[3]
Según el libro "Tinença i Explotació de la terra Moixent" de Manuel Lera i Gassó, editado en 1998, en la pagina 41 dice: "Any 1567 "los frailes toman posesión de un olivar situado en el azagador de San Cristobal".
Fotografia en el libro "Estudi Històric sobre l'Esgésia
Moixentina".  Pagina  106
En el primer libro que se conserva de Visitas Pastorales en el Archivo Parroquial de Moixent, en el año 1658, hecha por un Visitador Canónigo de la Iglesia Metropolitana de Valencia, dice: “…visito la hermita de Santa Ana y Sant Christoval que están en el termino de dicha villa…”.[4]  En el mismo libro en la Visita Pastoral del año 1664, tiene el siguiente escrito “…mando dicho Señor Canónigo y Visitador General que los Jurados de la dicha Villa de Moxente hagan recorrer los texados de la hermitas de la Señora Santa Anna, y del Señor San Christoval, y reparen las paredes y lo demas que importase para la conservación de ellas…”;[5]  y en la Visita Pastoral de 1695 dice: “…por Nos visite todas las Iglesias (collegiales y parroquiales, hermitas, casullas o cofradías, oratorios, capillas, monasterios)…”[6]

En la Visita Pastoral realizada en el año 1711 siendo Arzobispo Fray Antonio Folch de Cardona, por el parroco de San Salvador de Valencia, Don Aurelio Falco, se hace referencia a una Ermita de “San Christoval Martir” y se cita: En nueve dias del mes de decimebre del año mil setecientos y once dicho Señor Rector y Vissitador General, vissito la hermita de San Christoval situada en el termino de dicha Villa, la qual hallo que necesitaba de reapararse y en ella por Ermitaño a Antonio Esteve natural de la presente villa, y según consta en la dicha ultima visita del año mil seiscientos noventa y vinco al folio doscientos y cinco pagina secunda, tiene licencia, para poder recoxer limosanas, por los terminos, y lugares expresados en dicha licencia, lo que también aprovo dicho Señor Visitador; como también el permisso que al antiguo tiene de poder celebrar missa; reconocio dicho Señor Visitador la mesa y Altar que es de San Christoval, y la hallo decente con su ara Cruz de madera, dos manteles y frontal, todo lo qual bien colocado en aquella y puesto con la decencia devida de lo que se hiso Inventario como también una lampara de asofan y una campana en el campanario que también se halló en dicha hermita. [7]

El dia 22 de agosto de 1758 se realiza una Visita Pastoral, hecha por Don Joseph Ignacio Piñana y secretario Don Pascual Gil en la que dice:  “Ermita de San Christoval…  visito personalmente la Hermita dedicada a honor del señor San Christoval Mártir, y en el siguiente dia hizo relación a Su Señoría de haverla encontrado decente para poderse celebrar el santo sacrifico de la Missa y con los ornamentos siguientes: Primeramente una Ara con dos pares de manteles de cambray, guarnecidas, de encaxes; Una cruz mediana de madera de madera y quatro candeleros plateados de lo mismo; Un frontal nuevo de hierro pintado de blanco y encarnado; Una casulla, estolas y manipulo de tafetan carmesí; Una alba de cambray guarnecida de encaxes de quatro dedos de ancho con su amito y un cíngulo de seda; Un misal antiguo con su atril de madera; Una lámpara de azofan y una campana de bronce para tocar a Misa”.[8]

Otra referencia es la Visita Pastoral del año 1772 realizada por Don Enrique de Castellví Monsonis y Secretario Don Juan Bautista Puig, y dice: “la comisión verbal que el Visitador dio al Cura, visitó esta ermita de San Christoval y halló tiene todo lo necesario para la celebración del Santo Sacrificio de la Misa como se refiere en la ultima visita pasada del año mil setecientos cinquenta y ocho, al folio ciento cinquenta y cinco”.

En la Visita Pastoral de 1784, hecha por Juan Bautista Doménech, dice: “En el mismo término y cercano de la villa hay una ermita de San Christoval, la que halló su Señoría que salía una puerta a la habitación del ermitaño y puso entredicho y haviendo hecho constar Don Joseph Alarcó Cura, durante la Visita de esta Parroquial, haverse cerrado con pared doble la puerta que se comunicava con dicha habitación, en uno de julio de mil setecientos ochenta i cinco, se levantó el entredicho”.[9]
El mandato dice asi  “lo entredicho levantado en la hermita de San Christoval. Haviendo visitado las Hermitas y Oratorios sitos dentro del termino de esta Parroquia, hemos hallado que algunas cosas necesarias de pronto remedio; Por cuyo motivo pusimos Entredicho en el acto de la visita en la Hermita de San Christoval, hasta que se cerrase la Puerta de Pared Doble que salía a la Havitación del Hermitaño y nos remitera Certificación el Cura sellada con el Sello de la Parroquia”[10]

Según el Informe del Arzobispo Fabian y Fuero al Ministro de Floridablanca de 18-4-1790 cita: "La Hermita con invocación de San Christoval y casa contigua para el Hermitaño.  En este sitio estaba el Convento).  Anteriormente por error se cita al Convento de San Antonio de Padua en "una montaña frente a la Villa" que seria el de San Cristobal.
En la Visita Pastoral, de 1819, realizada por Don Pedro Cano y secretario Domingo Caldes, dice lo siguiente sobre la Ermita: “Esta situada en la otra parte del Camino Real, la que está arruinada y por lo mismo entredicha”.  [11]

Aunque en esta Visita se dice que esta “arruinada” mas adelante aparece que se construyo de nuevo. La Justicia y el Ayuntamiento de Moixent se dirigen al Arzobispo el dia 18 de septiembre de 1822, diciendo: “… que los franceses hicieron de aquella esta villa, destruyeron entre otras cosas dos Hermitas dedicadas la una a la Gloriosa Santa Ana, y la otra a San Christoval, situadas ambas sobre dos pequeñas colinas, que circundan aquel pueblo.  La piedad de aquellos vecinos hacia estos dos santuarios  levantados por la Religiosa Devoción de sus mayores, no ha desistido hasta repararlos y ponerlos en el estado de decencia correspondiente para su bendición y celebrar en ellos los divinos misterios.  En esta atención: suplica aquel Ayuntamiento sirva mandar se proceda a la bendición de ambos Santuarios, siempre que de una comisión resulte a llarse debidamente decentes y en aquella que previene las sagradas rubricas”.[12]
El Vicario General en contestación del dia 20 del mismo mes, nombra de comisionado al Cura de Moixent para que visite dichas dos Ermitas para ver si se podía celebrar la Santa Misa. Después de visitar las Ermitas, el dia 22 de septiembre de 1822, dice: “encontrado las dos con ornamentos, vasos sagrados, Aral consagrada, crucifijos de bronce y demas necesario para el Sacrificio de la Santa Misa, todo con la devida licencia.  Por lo que toca a la entrada de dichas Hermitas: en la de S. Christoval avia una puerta de comunicación con la habitación del ermitaño pero esta queda ya perfectamente cerrada y tapiada, y sin otra puerta que la principal, que sale al campo…tambien he encontrado entre los ornamentos algunos, que se han hecho de nuevo y necesitan bendición por lo que en el caso de bendición de dichas Hermitas, que la contemplo muy justa y provechosa, convendría que V.S. facultarse al comisionado para bendecir los expresado ornamentos”.[13]
Las dos Hermitas se bendicen los días seis y siete de octubre de 1822, así lo dice la autorización del dia 8 de octubre de 1822 por D.Elias Garcia: “Visto el informe que antecede, damos comisión al Cura de la Parroquial Villa de Moxente para que con arreglo al Ritual Romano Valentino pueda proceder a la bendición de las Hermitas expresadas, de los Ornamentos que se indican; …en virtud de la comisión que procede, se procedió a la bendición de las dos Hermitas de Santa Ana y S.Cristobal, señalando para su ejecución los días seis y siete de los corrientes en los que verifico con asistencia del Clero y pueblo que acudiendo a la Parroquia la primer vuelo de la campana, salio de ella formando devota procesión…”[14]

En carta de 14 de octubre de 1822  el Vicario General se concede licencia para celebrar la misa en las dos ermitas y explicar por un rato la Doctrina Cristiana y si no se hacia se mandaria cerrarlas.

En la topología medica de la Villa de Mogente de 1885 se citan tres ermitas y el derruido convento de San Antonio de Padua, una de las Ermitas es la  de San Cristobal y dice: “Existe otra Ermita en estado ruinoso y de la que en otro tiempo fue su patrono S.Cristóbal, localizada en la parte norte de la villa y a unos dos kilómetros de distancia.[15]
En el inventario de la iglesia parroquial de del dia 22 de enero de 1896 en el apartado “Cobre y Bronce” cita al final “Una campana sin armazón que sirvió en la Ermita de San Cristóbal enteramente ya arruinada”,

En 1911 el Sacerdote Pedro Sucias además de la historia del Convento de San Francisco que he transcrito al principio añade comentando otras Ermitas: “A un cuarto de hora de la población hay otra ermita dedicada á San Cristobal que no tiene mas que un solo altar y se halla en estado ruinoso". [16]


Anotaciones de Felipe Sanchis Tárrega





[1]  MARTINEZ COLOMER P.Fr. Vicente Historia de la Provincia y Reino de Valencia de la Regular Observancia de S.Francisco. Tomo I. p.212
[2] SUCIAS APARICIO Pedro.  Nota útiles para la Historia del Reino de Valencia. Manuscrito de la Biblioteca Municipal de Valencia.  Valencia. 1911. p150 y151
[3] De Origine Seraphica Religionis Franciscana.  F.Francisco Gonzaga. 1587. Tercia pars. DE vonventu S.Antony de Padua Moxenti. Con XVIII. p. 1092
[4] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral  (1658-1664-1695).     Visita 1658.  p. 2
[5] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral  (1658-1664-1695).    
Visita 1664.  p. 174 vto.
[6] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral  (1658-1664-1695).      Visita 1695   p. 2
[7] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT  Visita Pastoral, 1711.  P.261
[8] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1758.     p. 185 y 185vto
[9] ARVHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1784.     p. 89 vto.
[10] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1784  p. 99vto i 100
[11] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1819.     p. 41 vto.
[12] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Autorizaciones Varias (1795-1903).    
Ermitas Sta.Ana y S.Cristobal.  
[13] Ibid.
[14] Ibid
[15] LERA I PERALES Guillem, LERA I CALATAYUD Guillem.  MOIXENT al segle XIX Societat i salut en un poble de la Costera 2007 p.325
[16]SUCIAS APARICIO Pedro.  Nota útiles para la Historia del Reino de Valencia. Manuscrito de la Biblioteca Municipal de Valencia.  Valencia. 1911. p, 152 y 153