Mostrando entradas con la etiqueta Les Campanes de Moixent. Anotacions Històriques. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Les Campanes de Moixent. Anotacions Històriques. Mostrar todas las entradas

4 de noviembre de 2013

LES CAMPANES DE MOIXENT. ANOTACIONS HISTÒRIQUES (6)

Durant els gastos de 1951 a 1969 també es compren cordes i batalls per a les campanes.  En 1949 va comensar a tocar manualment les campanes Peregri Jorda ajudat per alguns dels seus fills i altres persones, en les grans festes i solemnitats (ja que els acolits “monaguillos” desde baix tocaven els tocs de missa diaria, festiva, alçar a Déu…)

En el Inventari del 31 d’octubre de 1952 en l’apartat de Campanes, diu “Cinco Campanes diu: “Cinco Campanas en la Torre.  Una Campana pequeña para anunciar la salida de la Sta.Misa Varias campanas unidas en circulo (rogle).  Un Carillón de cuatro campanillas en la Capilla de la Comunión.  Cuatro Campanitas: dos para ayudar a misa y dos para los ejercicios”.  En el Inventari de 1961 es cita el mateix.  El 24 d’abril de 1970 segons un Acta de la Junta Parroquial d’Acció Catolica es nomana: “varios componentes de la Junta manifiestan: Que el pueblo  se veria con agrado, el que tocasen las campanas a las horas del Ave Maria, idea que es aprobada por los asistentes”.

El 6 de desembre de 1970 entra com a nou Rector de Sant Pere Apòstol de Moixent, En Antonio Ricardo Marín Gómez, qui segons una conversació amb Felipe Sanchis  el 7-9-2006 li va dir: "quant arriba a Moixent, la campana mitjana (Combregars) ja estaba badà, i poc temps després es va badar la més xicoteta (Albats)".  ¿Seria la dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna que regala l’Ajuntament en 1889?  Al badar-se dos campanes i sols voltejar dos (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni, i Sant Pere Apòstol, a més de Sant Antoni) es va constatar la necessitat d'abordar una reforma necesaria, electrificant el conjunt de campanes i comprar dos completant aixi la suplencia de les dos campanes badaes”  Estes dos noves campanes van sonar fins el 2006 en el campanar i sols tenien gravat l'any 1973.
Entre abril i maig de 1974 es van electrificar per l’empresa “Industrias Manclus”, i es deixaren de voltejar manualment.  En la mateixa sala de les campanes, es sustituiren les trujes de fusta per unes metàl·liques, sense electrificar la campana Sant Antoni i mantenint la seua truja de fusta tradicional.  Segons els gastos de maig de 1974 es fa referencia a “Portilla Linares, fundir una campana.  Portilla Linares, dos yugos de campanas” (Caja Mayor 1970-1976).  

Aprofitant la reconstrucció de la Ermita Puríssima Concepció (Casa Rabosa), la empresa "Industrias Manclus" cambia la truja de fusta per una de ferro amb cigonyal per al toc manual.

En 1987 es va restaurar i pintar la Torre Campanar, les campanes degut a la restauració i el mal estat del campanar no es feien sonar.

L’any 1998 sent Rector En Antonio Rafael González González, en una de les seues visites al campanar, va vorer que el bronze més antic de la Sala (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni) tenia un gran clevill de tant de voltejar-la durant molts anys, era la que més se gastava, i d’eseguida es suprimi el seu volteig.

En octubre de 2004 sent acolit Felipe Sanchis, es va recuperar voltejar la campana Sant Antoni desde la base del campanar amb una llarga corda, per als dies com (1er divendres de mes dedicat al Cor de Jesús, i les misses de 10:30 del diumenge, com  es va realizar durant un temps abans).  
En estos anys també les campanes donaven dificultats: el Martell de Sant Isidre, no funcionava correctament, el Rector D.Antonio González i Felipe pujaven a sobint a intentar arreglar-ho i a vegades feien ells mateixa el repic; degut a la forta vibració dels motors sobretot de Sant Pere Apòstol había badat tot el pilar on estaba el motor… moltes dificultats que finalment es va decidir en restaurar el conjunt de campanes i també armonitzar-lo, i gràcies a una subvenció de la Diputació de Valencia de 60.000 euros.  
L’empresa encargada de la restauració va ser Electrorecamp S.L. es baixà el 3 de juliol de 2006 per a netejar i cambiar-li la truja a la campana de l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, dedicada als Sants de la Pedra, (fins a este dia la campana era voltejada manualment amb corda desde l’entrada de l’ermita per Vicente Belda Reig “Bramaseres”, Juan José Sanchis Garcia, Felipe Sanchis Tárrega i Teresa Tárrega Sanchis) este mateix dia es descolgaren dels ventanals totes les campanes del campanar apunt per a baixar-les.  
El dia 7 del mateix mes (en els dies prevís del V Encontre Mundial de les Families en València precidit per Benet XVI) es baixaren amb una gran grua totes les campanes, primer la Titular Sant Pere Apòstol amb personal veient este aconteciment.  Durant el periòde de restauració de les campanes per la megafonía publica es sentía un Vol de Campanes del anys 1950.

El 7 de febrer arriba la campana Sants de la Pedra restaurada i netejada amb una truja nova de fusta, sent exposada en el Temple Parroquial.  Durant este temps van ser moltes les persones que s’aproparen a la campana més antiga del poble, inclús es va plantejar la idea de instalar-la en el campana ja que estaría més segura i també traslladar la campana Nieves de la Casa Rabosa al campanar o a l’Ermita del Calvari.  El 22 de febrer Sants de la Pedra queda instal·lada en l’espadanya de l’Ermita, ara amb motor per a voltejar.

En la restauració i armonització de les campanes es van fer tres noves dedicades al Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sacrament, Santes Relíquies; i Santa Maria Mare de Déu, aprofitant les dos campanes de l’electrificació de 1974.  Un conjunt de sis campanes recuperant la més antiga (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni) mitjançant  una soldadura en Alemania.  Netejades i amb trujes de fusta tradicional, arribaren a Moixent el 21 d’abril de 2007 col·locades en la nau dreta segons s’entra a l’església, sent visitades per moltisima gent; van ser beneïdes el 29 del mateix mes per el Rector de la Parròquia complint així un dels seus desitjos: restaurar i harmònitzar les campanes de l’església. A la ceremonia assitiren entre persones i Auroritas, el President de la Diputació de València En Fernando Giner Giner.  Es pujaren al campanar el divendres 6 de maig, inaugurades manualment dos dies després, per els Campaners de la Catedral de València.  (El mateix dia que es pujaren les campanes, es baixà la maquinaria del rellotge que en l’actualitat es trova restaurada en l’Ajuntament).

Fruit de tot este procés de restauració, Felipe Sanchis, el dia següent (7 de maig) va començar a voltejar les campanes manualment, i decidi crear una Associació amb un grup d’amics.  Sent el dia 7 de maig el inici de Campaners de Moixent, però degut a la necessària restauració del campanar, els tocs de campanes es suprimiren fins a principis de desembre.  ((Medix aproximadament 42,44m  fins la base de la creu  fins el final de la creu 44,14m segons medicions del Arquitecte Miguel Ángel Ferri Navarro).

Es legalitza l’Associació Cultural amb el nom de “Campaners de Moixent”   que a investigat i recuperat Tocs de Campanes Tradicionals de Moixent, s’ha incorporat al conjunt de sis campanes dos més: en 2009 Sant Jaume de la Casa Orà, gràcies a Caritas Diocesana de València; i Nieves de l’Ermita de la Purisima Concepció de la Casa Rabosa en 2009, salvant-se així dos bronzes molt estimats per els Moixentins i Moixentines.  Es restaura el “Rotgle” de la Sacristía per uno mes harmònic, col·locant noves i també campanes del antic, sent beneït el 22 de juny de 2009, entre altres coses.
A proposta de Campaners de Moixent al gener del 2012 complint-se el 1er Centenari de la Confraria Santo Sepulcro i del Quint aniversari de l’Associació Campaners de Moixent, es va realitzar una Matraca per a utilitzar-la durant el Tridu Pasqual, en ella estan reflectides: les Claus i la Tiarra Papal en referència a Sant Pere Apòstol, (Patró i Titular de l'Església), la imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari, Patró de Moixent, l'Anagrama de Campaners de Moixent, i els estandards de les 4 confraries i la Hermandad de Setmana Santa de Moixent.  Es va beneir el 22 de febrer de 2012 (Dimecres de cendra) i dies després es va  ubicar sobre la campana Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni.

En l’actualitat Moixent té 13 campanes:  8 en el la Sala de les Campanes de l’Església Parroquial, 1 en l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, 1 en la Venta del Potro, 2 en l’Altet de Garrido, i 1 en la Venta de la Bassa (substituint a una que robaren).  Se sap per fotografies que hi havia una en el Joncar.
En l'any 2016, un servidor, es va  demanar fundir una campana amb els signes que identifiquen la pietat de Felipe i dedicada als "Màrtirs del segle XX de Moixent"; i els Hermanitos del Cordero per al seu Monasteri prop de Navalón però terme de Moixent dos campanes més, una fosa l'any 2018 amb l'advocació "Lumen Crucis" i altra més menuda que els van regalar, fosa al voltant de 1956- .  Per tant  l'any 2018 Moixent  compta amb 16 campanes

2 de noviembre de 2013

LES CAMPANES DE MOIXENT. ANOTACIONS HISTÒRIQUES (5)

En l’any 1912 podem trovar: “…viaje de un técnico para reconocer el campanario febrero.  Por un badajo nuevo para la 2ªCampana” [1] Sembla ser que el remat del Campanar ja estaba en mal estat.  

En l'any 1915: "Trabajos y materiales en el pararrayos del campanario de la Iglesia" [2]

En 1916: ·…cuerda de cáñamo para las Campanas…badajo 2ªcampana…Idem a Don Juan Polo por una campana de bronce para anunciar salida misas”[3].  (Possiblement esta campana per anunciar l’eixida de la missa siga la mateixa i també funció que l’actual).

Quatre anys més tard nomena “Abonado a Juan Polo por dos campanillas para el servició del culto”[4] . En 1922 “a Tomas Marti por cuerda de cáñamo para las campanas.  Una campanilla de metal amarillo para el servició de la misa”[5] .  En 1924: “Recomponer una campanilla del servició del culto”[6] i “Una campanilla de bronce para el servicio del culto”[7]; en 1927 “Por una campanilla plata Meneses para el servició del culto[8]”, este any es va fundir l’actual campana Sant Antoni, anomenada també “Samboriet”, probablement es va beneir junt a la reconstrucció del Campanar.

De 1924 a finals de 1927 es va procedir a derribar el campanar fins un poc més avall de la Sala de les Campanes, sent beneit per el entonces Arquebisbe de València D.Prudencio Melo y Alcalde el 28 de gener de 1928 a les tres de la vesprada i després de la Benedicció es van Voltejar les campanes “y al echarse las campanas al vuelo, especialmente la gorda, sono una salva de aplausos, siendo la emoción tan grande que las lagrimas corrian por las mejillas de muchos”[9]  
Durant estos anys de la reconstrucció del remat del campanar apareix que als campaners cobraven.  On es deixarien les campanes? perque es baixaren les campanes i altres reformes “al campanero de Albaida por desmontar y bajar las campanas…Talon-factura cabezales (Truchas) campanas en Albaida…Iden pagador por cuenta del auntamiento local reloj…. jornales pagados en la colocación del reloj publico de cuenta del ayuntamiento…por cuatrocientos ladrillos para las obras instalación reloj pagados por cuenta del Ayuntamiento… A Manuel Roses, Albaida, por las cabezas (truchas) d las campanas, silletas, y colocar idem… Por aisladores para las cuerdas tocar campanas”[10]  Possiblement este any s’instalaria la maquinaria del rellotge que fins l’any 2007 estava en la sala del rellotge que tenia l’inscripció “Manufacturas Blasco Roquetas” actualment esta restaurada en l’edifici del Ajuntament.

De 1928 a 1934 en els gastos apareixen compres de cordes de “cáñamo” per a les campanes i nous batalls, en especial per a la segona campana, també en 1935 nivelar la 2ªcampana[11].
Durant els anys 1933 a 1934 com a nota curiosa, es pagaba al campaner la mateixa quantitat per a tocar per a les festes Patronals de Sant Pere, el Santíssim Crist i les Santes Relíquies"10" (12). Ja l'any 1936 per a les festa Patronal de Sant Pere es va celebrar sense fer sonar les Campanes (13)
Durant el període de la Guerra Civil 1936-1939, desaparegueren els tocs litúrgics, en el campanar de Moixent va desapareixer una campana segons el “Inventario de lo destruido en tiempo de la denominación marxista” i diu: “Una campana de la torre de unos 300 kilos” esta campana estaba ubicada en el ventanal mirant a Montesa, on esta ara Santes Relíquies.
En l’Agenda Parroquial de 1942, el dia 7 de desembre diu “se toco a confesiones”.

En els gastos de 1942 la referencia a: “por soldar un badajo de la campana 2ª y tres ganchos… Una cuerda de cáñamo para la campana del Cimborio y colocación”[14]
En l’Agenda de 1943, el dia 27 de febrero el entonces Rector En José Galiana Fons s’anotava algunes notes entres elles este dia va escriure: “se publico la Bula.  En el altar antes del Smo Cristo se coloca la Bula dentro de una sacra y dos velas las que encenderán al tercer toque de la Conventual, saldrán el Sr.Cura con capa morada y ciriales con cruz, llegados al altar cogerán la Bula y se cantara el Venite Rgs hasta el Altar mayor”
Se menciona també el toc de Sermó (9 d’abril) “Al tercer toque del Sermón”.
Este any es va procedir a baixar a refundir la campana gran de la torre que s’encontraba badà, segons va dir Jaime Bacete a Felipe Sanchis en 2008 la van tirar desde el seu ventanal de la Sala de les Campanes,  van posar llenya vaig del campanar en el carrer, i al tirar la campana va trencar part de la cornisa de baix del ventanarl i al caure a la campana damunt de la llenya va fer un clot i va rebotar a terra fent també un clot i no es va partir, el bronze li dien “La Petra”, l’actual campana Sant Pere Apòstol després de ser beneïda, la pujaren en cordes i quinals.  En l’Agenda d’aquest any també En Jose Galiana va anotar les següents notes referents a la refundició de la campana: “31 mayo, Bajaron la campana gorda de la Torre y la facturan pesa 1232 kilos contando el carrito.  4 junio, pagué a Eduardo Melio 209pts de gasto de jornales y material por desmontar y bajar la campana grande de la torre.  15 junio, mande el contrato de la campana a Roses Hermanos.  27 junio domingo, bendición de la campana después de la Misa de 11’/.  Fuimos autoridades por los Padrinos Antonio Saus i Señora en bendecir, después iglesia salimos de la Iglesia en procesión a la bendición.  Terminando a la 1’/2 acto continuo se subió a la torre llegando arriba a las 2’3.  28 junio, a las 2’2 quedo colocada la campana volteándose enseguida”.

En els gastos de 1944 fa referencia “por un badajo nuevo para la Campana de los cuartos” el libre continua citant gastos de soldar batallas i comprar corda per a les campanes.  
En la agenda parroquial d’eixe any, el dia 9 de juny, es fa menció al Toc de Tronada, se descobrien les Santes Relíquies (que estaben de normal amb el Expositor del Reliquiari) i es tocaven les campanes: “tres campanadas de cada campana (la gorda no)”.  

Este mateix any segons el “Informe de la Iglesia Parroquial de San Pedro Apóstol de Mogente y de su filial las Alcuzas” amb data de novembre de 1944 que esta en l’Arxiu Parroquial en la Carpeta de documents nomena “cinco campanas”.

Observacions:
1-En l’any 1923, concretament el 20 de maig de 2013 segons l’Acta de benedicció, es va procedir a beneir la campana “Nieves” per a la entonces Parroquia “Purisima Concepción” de les Alcusses en la Casa Rabosa, Campana que es trova ubicada desde 2010 en el campanar de Moixent.

2-En una conversació de Felipe Sanchis amb Pura Perez Palmi, que tenia familia que va tocar les campanes, li va dir que eren Eliseo Palmi Garcia, posiblement era campaner en 1912, ajudat del seus fills.  Al jubilarse pasa a encarregar-se un fill seu, Gabriel Palmi Prats ajudat dels seus fills: Gabriel Palmi Belda y la seua germana Maria coneguda com “la campanera” fins l’any 1951.  (Eliseo Palmi Garcia va morir el 23 de novembre de 1930; Gabriel Palmi Prats va morir el 3 de març de 1968; Gabriel Palmi Belda el 2 de juny de 2000 i la seua germana Maria el 4 d'agost de 2007.  Dates comprovant la partida de  Defunció en l'Arxiu Parroquial.  

(Foto 2: Campanar abans de reconstruir-se, José Cardos Ferri;  Foto 3: Campana Sant Pere Apóstol, José Cardos Granero)

[1] Libro de Culto y Fabrica 1889-1952.  p.77
[2] Ibid. p.84
[3] Ibid. p.85
[4] Ibid. p.89vto.
[5] Ibid. p.92
[6] Ibid. p.94
[7] Ibid. p.94vto.
[8] Ibid. p.97vto.
[9] Libro II de Matrimonios de la Iglesia Parroquial de la Villa de Mogente 1939-1948.  En les ultimes fulles del libre i al revés esta la contabilitat d’algunes obres amb el titol “Fondo de Obras”  p.48
[10] Ibid. Pàgina 44 a la 45vto.  I 46vto (del final del llibre al principi)
[11] Libro de Culto y Fabrica 1889-1952.  p.98, 100, 102vto, 103vto, 104vto, 105vto, 106vto, 107vto.
[12] Archiu Parroquial de Moixent Llibre Distribuidor 1913-1936
[13] Ibid.
[14] Libro de Culto y Fabrica 1889-1952.  p.112 

31 de octubre de 2013

LES CAMPANES DE MOIXENT. ANOTACIONS HISTÒRIQUES (4)

De l’any 1881 al 1889 es va construir l’actual Església i també el Campanar.  Durant eixe periòde del l’any 1881 al 1884 en els gastos diu: “Boltear las campanas en las fiestas principales, domingos terceros de cada mes y octava de Corpus que antes no se hacia” [1]

Per al nou Campanar, l’Ajuntament de Moixent, va regalar un rellotge, i dos Campanes segons la “Copia del Acta de entrega del reloj publico de esta Villa y Campanas del mismo al Señor Cura Parroco Don Constantino Quilis, para su colocación en la Torre de la Iglesia.  Mogente año 1889” esta copia del Acta es conserva en l’Arxiu Parroquial en una carpeta.  Després de nomenar algunes condicions sobre la cessió del rellotge i les campanes descriu el rellotge i les dos campanes:  “Un reloj de Torre fabricado por Pedro Beses, el cual tiene todas las piezas correspondientes en buen estado y que también tiene una plancha de porcelana con la inscripción siguiente:
PEDRO BESES
CALLE DE ZARAGOZA. 11
VALENCIA.

Una campana de metal del peso de ocho arrobas y ocho libras, sin trucha; cuya campana en los relieves exteriores tiene la inscripción siguiente:
+ S + JOAqUIN + I + ANA + AÑO 1722 +

Otra campana de metal de peso de poco más o menos de veinticuatro arrobas, sin trucha; cuya campana tiene en sus relieves exteriores la inscripción siguiente:
SANTI PETRE ISIDORE AGRICOLA ET ANTONI
ORATE PRONOBIS
A EXPENSAS DEL COMUN + REINANDO CARLOS IV.
RAIMUNDO ROSES
+ ET TORMO MEFECIT + AÑO 1792

Posiblement una de estes dos campanes es la que estaría en la Casa Capitular segons la “Topografia Médica de la Villa de Mogente (su descripción, historia, efermedades, usos, costumbres, etc) (escrita en 1883 i presenada en 1885) “…coronando por último el edificio una torre en donde está colocada la campana del reloj y cuya esfera está situada entre las ventanas del segundo piso en la fachada principal” [2]

En els gastos de 1889 en el mes de desembre nomena: “Recogido en el acto de la Bendición de la campana mayor, de la llamada de las horas y de la menor ó de los cuartos; Recogido en la bendición de la campana costeada por DºManuel Lera, Valor del metal de las campanas mayor i menor quebradas en años anteriores, de otra pequeñita también rota de mucho tiempo y de los varios objetos recogidos por el pueblo…”[3]
També en el mes de setembre diu: “Valor de la campana mayor, con sus muñoneras, embalaje, arrastre del ferro-carril de la misma campana, cuerda y quinales desde Barcelona á esta Estación, Planchas, tornillos, argollas, tirantes y demás trabajos de herrería por la cabeza o trucha”

L’any 1889 cita ”…Al Campanero por tocar las campanas en fiestas de Navidad”[4].  L’any següent diu “…Dia 26 de marzo al Campanero Torres”[5]  “…al albañil Julio Vela por nivelar las campanas”[6]  L’Església va ser beneïda el 23 de setembre de 1889.
Este any consta de que hi havien huit campanes"la concertada resonancia de las ocho magnificas campanas de la torre"[7]

En el any 1892 podem trobar la referencia: “…a Francisco Boluda por composición del Badajo de la campana mayor i viejo a Jativa a encargar otro nuevo; a Ramón Sanchis de Jativa por el dicho Badajo nuevo”[8]. 
A finals de l’any 2009, Felipe Sanchis va descubrir que en una porta d’un armari en el transaltar hi havia un document sobre els tocs i hores del Àngelus i Animes, document que actualmente es troba en la base del campanar junt a altres peses un poc deteriorat, segons el tipus de lletra es probable que siga de 1890.  Junt a este armari es trobava també l’antiga esfera del rellotge del campanar amb números romans que en l’actualitat també es troba en la base del campanar.

En el llibre de Cult i Fabrica 1889 a 1950, en els gastos d’estos anys hi han moltes notes sobre la compra de “cuerda de cáñamo para las campanas…cuerda para el cimborio, rollo de alambre para las campanas…por componer un badajo para la campana”, també en una nota es fa referencia en que l’any 1895 estaben acabant el remat del campanar.

En l’any 1896 cita: “al carpintero por una trucha para el cimborio; al herrero por el mismo concepto, al Albañil por colocar el cimborio y nivelar dos campanas de la torre.  Una campana metal dorado”[9] L’Arxiu que té els Campaners de la Catedral de València “Roses, Mayor de Campanas nº1” nomena una refunció d’una campana per els Roses d’Atzeneta d’Albaida per a Moixent l’any 1896.

Un any després en 1897, entre altres coses diuen: “por bajar la campana de la torre,…subida y colocación de la campana fundida... badajo nuevo para una de las campanas…Vuelos extraordinarios de campanas en las festividades del Smo.Corpus y Titular y al paso del Eminentisimo Sr.Cardenal”[10]

En l’Inventari de 1901, diu “Objetos de plata: Campanilla. Objetos de bronce: Una Campana para el viatico nueva, otra mayor con mango de madera y dos pequeñitas para el servició del altar.  Cinco Campanas y un cimborio de la Torre.  Un “rogle” con sus correspondientes campanas”.

L’any següent es nomena “A Bautista Roses de Atzeneta, a cuenta de la fundición de una campana en tiempos del Sr.Miguel…”[11] Es repetix el mateix els anys 1903, 1905, 1906.

Altra nota en el mes de setembre de 1906 referix: “Al campanero por vuelos extraordinarios al anunciar la preconización y el paso del Sr.Arzobispo Guisasola” [12]

Observacions:
1-L’any 1895 es va fundir la campana Sant Jaume, bronce que estaba en l’Oratori de la Mare de Déu dels Dolors en la Casa Orà i que desde el 2009 gràcies a Caritas Diocesana esta en el Campanar de Moixent.

2-En 1901 també es va fundir una campana, en este cas per al “Col·legi Sant Joan Baptiste (Asilo)” segons un document de l’Arxiu Parroquial que diu “Bendición Campana Asilo, 1901” la campana no té ninguna inscripció, sols tres cordons i té un pes de 13 quilos.  En l’actualitat es troba en la Venta del Potro ja que després de la restauració de la teulada del entonces Col·legi la campana no tenia espadanya.


[1] Cuentas de Culto y Fabrica 1876-1889.  p.66, 67, 68
[2] LERA I PERALES Guillem.  LERA I CALATAYUD Guillem.  Moixent al Segle XIX.  Societat I salut en un poble de la Costera.  2007.  p.322
[3] Libro de recaudación e ingresos para la obra de la Iglesia de Mogente.  Obra de la Iglesia. p.349vto.
[4] Culto y Fabrica 1889 a 1950.  p.1
[5] Ibid. p.1vto
[6] Ibid. p.2
[7]  Diario "Dominicales de El Alicantino.  10-11-1889 y también en "La Ilustración Católica.  5-2-1890.  Epoca 6a Año XV Tomo III. nº 4 Madrid.  Archivo Parroquial de Moixent
[8] Culto y Fabrica 1889 a 1950. p.5vto
[9] Ibid. p.16vto
[10] Ibid. p.18vto, 19, 19vto, i 20vto.
[11] Ibid. p.37
[12] Ibid. p.55

30 de octubre de 2013

LES CAMPANES DE MOIXENT. ANOTACIONS HISTÒRIQUES (3)

En els gastos de l’any 1872 es nomena: “A Antonio Prats, herrero de tocar el y sus hijos las campanas i las festividades a las de la Ascensión del Señor, y domingo de Pentecostes, veinte… Iftem: también de tocar las campanas el domingo de la Santisima Trinidad 26 de mayo al mismo Prats y dos meses por haber sido la primera comunión de los chicos y chicas de la escuela y costera, diez”. [1]

A partir d’este any en el Llibre de Culto y Fabrica 1863-1875 es citen moltes vegades el pagament als qui tocaben les campanes, com hem vist abans a Antonio Prats, però l’any 1872 també es diu “Al mismo Antonio Prats, de tocar el con sus hijos las campanas la víspera de la Asunción de Ntra.Sra.Maria Santíssima a los cielos el 14 de agosto y al dia siguiente dia y para la procesión, le di quince.  A Jose Alcocer de tocar las campanas que Antonio Prats las tocase, que fue la 1ª vez el dia de la Asunción le di treinta.  A Zacarias Alcocer de tocar las Campanas el dia 8 de setiembre…” [2] El Sacrista (Jose Alcocer) a vegades era el encargat de pagar al campaner (Antono Prats)

L’any 1873 entre altres coses cita “Dia 2=Toma Simeon Alcocer, hijo del Sacristan, una libra de soga para atar el badajo de la campana grande de la casa Francisco Mas, corta la libra dicha misma en cadenas”.  L’any següent, “Al mismo Prats, el dia 15 de septiembre compuso el badajo de la campana mayor pidió veinte” [3]

Fins l’any 1876 tenim ja constancia escita dels següents persones que tocaven les Campanes: Jose Alcocer, Antonio Prats, Rvdo.D.Zacarias Alcocer, Simeon Alcocer, i Julian Alcocer; a més de Casimiro Martinez també apareix. [4]

En l’Inventari del 22 de gener de 1876 sobre Campanes diu “Una campanilla de plata de doscientos ochenta y cuatro… Una Campana sin armazón que sirvió en la Ermita de San Cristobal enteramente ya arruinada”.  Este any, apareix com a Sacrista: Leoncio Sanchis, per a pagar als Campaners[5], persona que va morir en el campanar de l’església segons la seua partida de defunció el 2 d’octubre de 1921[6].  També es cita en 1876: “De hacer tocar las campanas en la fiesta que se celebro el dia 16 junio por dugesimo año de la elección del Sumo Pontifice, ocho” [7].  "A Rafael Carreres carpintero de componer las dos campanas de comulgar y albat con el trabajo del herrero Antonio Prats de hacer andamio para sacar las dos de su lugar (según recibo de seis de octubre), ochenta" [8]

L’any 1877 en els gastos apareix la següent nota: “…A Antonio Prats de componer el badajo de la campanita más pequeña del Campanario…”[9] “Al herrero Antonio Prats de componer el badajo de la Campana pequeña, que se rompió el 7 de octubre…” també en la mateixa página esta la següent noticia “La noche del 3 octubre recibi aviso del M.I.Sr.Vicario Capitular de que el dia siguiente dia viernes ó el sábado, venia el nuevo Excmo e Ilmo.Señor Arzobispo y que mando viniera se hecharan a vuelo las Campanas; y el siguiente dia, recibi otro oficio en que se decía que venia el sábado, y para tocar las campanas, busco a Gabriel Perales y Juan Perales y Leoncio Sanchis y dioles a cada uno cuatro”. [10] “De tocar las campanas el dia de Todos los Santos Jose Iñesta Melio y Gabriel Perales y otro ocho” (A Casimiro Martinez este any també el citen).

En l’any 1878 esta la següent referencia: “Dia 15 viernes, exequias a nuestro Amantisimo Padre Pio XI (R.I.P.) que falleció dia siete del mismo febrero a los que tocaron las campanas en la víspera y en dicho dia, 10”[11] En este any apareixen noves persones “…De tocar las campanas el sábado santo y el Domingo de Pascua con su víspera di a los que tocaron que son Jose Ramon Iñesta y Melio, Bautista Gonzalvez, y Antonio Jorda, 12… De tocar las campanas el primer dia de Pentecosta Antonio Jorda y compañeros…De tocar las campanas el dia de Octava, el Botero y otros”.[12]  “De tocar las campanas el dia de Todos los Santos, Jose Melio y compañeros, doce”.[13]

Este llibre "Culto y Cuentas 1876-1889" també detalla els pagos als campaners per voltejar en diverses solemnitats.  Descargo del culto 1879 p.63  “Dia 23 febrero compro Leoncio Sanchis Sacristan una madija de soga de cáñamo para atar las campanas y la sobrante para una campana del os albats costo diez y ocho”.



[1] Libro de Culto y Fabrica 1863-1875.  Any 1872,  Pàgina 69
[2] Ibid. p.70
[3] Ibid. p.75
[4] Ibid. p.86 i Libro de Culto y Fabrica 1876-1889. p.41
[5] Libro de Culto y Fabrica 1876-1889 p.42
[6] Archivo Parroquial de Moixent.  Libro de Defunciones 1919-1930.  p.82
[7] Libro de Culto y Fabrica 1876-1889.  Pàgina 45
[8]  Ibid. p.48
[9] Ibid. p.52
[10] Ibid. p.55
[11] Ibid. p.58
[12] Ibid. p.59
[13] Ibid. p.61