Les festes Patronals
en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari i a les Santes Relíquies, com
podem lleguir en un article del Llibre de Festes Patronals d’enguany son per privilegi Reial des de 1842, i
declarades festes d’interés Turístic Local per la Generalitat Valenciana el 25
de setembre de 2019.
Les campanes, la veu més antiga de Moixent,
la veu de Déu ens anunciaran i convocaran a celebrar i recordar als nostres
Difunts, i als Patrons: Santíssim Crist del Mont Calvari i les Venerades
Relíquies amb un record especial al Pare Moreno.
Algunes cases no sols esta setmana de festes Patronals, sino durant
l’any tenen en els seus balcons a com tots els anys fem les colgadures de
balcons, cobertors amb les imatges de les Santes Relíquies, o be, el Santíssim
Crist del Mont Calvari.
FUNERAL PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El
divendres 26, es recorda a tots els Moixentins Difunts. A la Missa a què
assistixen les Autoritats, Regines, Comissió de Festes, i multitud de fidels.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats
d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts.
Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de
Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la
volta.
Després de la
celebració es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en
el passeig que porta el seu nom.
Funeral per els Moixentins Difunts, 22 d’agost
- Tres Migs Vols
d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Mig Vol al final de
la celebració
- 20 hores. Toc d’Ave Maria, i Volteig General.
SANTÍSSIM
CRIST DEL MONT CALVARI: Està
dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 27 d'agost).
Es una festa apart
del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es
una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.
L’anterior Església
de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en
el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i
altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i Santa Anna i desde
les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont
Calvari.
Possiblement en els
anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les
Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria
Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el
temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels
Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
Durant la Guerra
Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil,
l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer donació
de la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique Bellido, i
en l'any 1943 es van fer les andes.
La imatge amb les
andes de 1943, (i amb els farols propis de l’any 2013) es troba en l'Església
Parroquial, per a la veneració dels fidels desde el dia 14 d’agost, davant té
col·locat un ciri roig. Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de
Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té
gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.
El dissabte per a les
misses de la seua festa des de l’any 2013 es col·loca la imatge en el
Presbiteri. Les lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació
de la Santa Creu.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de
Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. La
missa es solemnizada per el Cor Parroquial.
Per la vesprada
del dissabte de nou es convoquen els fidels i la Comissió de festes amb
les Reines, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i la Banda de Música, per a
acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari a l'Ermita: és la processó
i “Pujà”, molt concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins
i visitants que en estos dies omplin el nostre poble.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta
l'Himne Nacional i es canten els seus “Gojos” i la Plegaria al Crist de l’autor
Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes
parroquials les que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del
Via Crucis, límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de
l'Ermita del Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.
El Santíssim Crist en
les seues diferents advocacions té en la nostra Comarca huit campanes
dedicades.
EN LEONARDO GASSO. El 27
d'agost de 1936, coincidix amb el aniversari del martiri del moixenti Jesuïta En Leonardo Gassó López.
Segons el escrit de
Jesús M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet “Kuna
Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario de Historia Cultural de América
Latina”(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitas) “Leonardo
Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia
1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de
Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus
estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena,
que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un
Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser
destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente
abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la
lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el
apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino,
Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del
Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días
con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San
Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes
por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de
los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua kuna con los
muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de
Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los
kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo
kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia)
hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para
ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
Després de dedicar
tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de
una llengua nativa de Panamà, i de prestar servicis en Malaga, va coronar la
seua vida morint màrtir dient "Viva Cristo Rey". “Lo sacaron
de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la
puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron
maliciosamente, haciéndola explotar. Fue conducido a la prisión en medio
de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza
de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado
en la carretera. Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados
a este cementerio, donde reposan”. (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)
L’Església de Moixent li recorda fent menció
durant la Missa, i es col·loca la fotografia sobre una tela roja amb dos ciris
en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat. Es celebrara la missa
amb el seu calze que la Parròquia conserva. La seua figura s'he esta començant
a documentar en les causes dels sants en València.
Santissim Crist del Mont Calvari, En Leonardo Gassó López, Màrtir, (86 anys del Martiri), 27 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30. Primer
toc Avis de Solemnitat. El segon toc
Repic de Solemnitat. El tercer toc
Volteig de Solemnitat.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Tres Voltejos de
Solemnitat d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig de
Solemnitat al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb
Sant Pere Apòstol.
• Volteig
de Solemnitat a l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de l’Església.
• Volteig
de Santes Relíquies, per el carrer major.
• Volteig de Processó Solemne, per el passeig
Venerable Pare Moreno.
Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari (Voltejos de la Campana Sants de la Pedra)
- Al entrar l’imatge
del Crist al Calvari (Primera Estació)
- Per la meitat del
recorregut del Calvari
- Desde l’ultima
volta del Calvari fins que entra dins de l’Ermita.
SANTES
RELÍQUIES: L’últim
dia de les Festes Patronals, es dedica a les Santes Relíquies, i
mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra
Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell. És la major de
totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada.
Moixent i les Santes
Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 439 anys. Al mencionar
les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre
paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa
espritual.
El Pare Moreno va tindre una amistad amb l’Emperadiu
María d’Àustria, inclus en el servici de confesor, va recibir d’Ella com a
regal un Lignum Crucis i Relíquies de Santa Úrsula i Santa Córdula; sent
aquestes Relíquies les més antigues que actualmente té la Villa, Autentificades
En 1582.;
i en 1587 sent provincial dels franciscans de València, en uns dels seus
viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde, va portar una
col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme. Anys més
tard es sumaren altres reliquies.
En l’Arxiu Parroquial
a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a
l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare
Fra Cristóbal Moreno:
-Acreditació donació
de dos cabezas. 1582
-Certificació de las
dos cabezas de las 11.000 virgenes.
Colonia 1584
- Indulgència de la
Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les
Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en Roma el 2
de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la
Basílica de Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document,
firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de
l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu
culte públic.
L’any 1866
l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent,
va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure
el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies
d'indulgència…”
El 10 de febrer de
1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova
sent examinades amb “L’Autentica”.
Les
Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent
fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb
motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es
veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita
per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les
Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de desembre es recorda este
aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres
festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el
primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les
mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.
En la
persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia
amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel
Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa
cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la Caritat, es
guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y
Santa Córdula. El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església.
El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les
Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com
indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo).
Es diu verbalment que després de la Persecució Religiosa y Guerra Civil, algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
El 24 de setembre de
1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els
Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint
el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a
Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres
Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant
Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en
cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre. El video de
l’Eucaristia el podeu vorer a internet. (Efemeride
que cada any es recorda)
Des de l’any 2010
s’ha recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i
Màrtirs dels que hi ha reliquia. I desde
2020 es va recuperar la Novena del 15 al 23 de desembre pero enguany es
traslladara del 1 al 9 de setembre (dins d’eixos dies esta l’Aniversari
de “Dies Natalis” del P.Moreno, la Consagració de l’Altar Major i de l’església).
En
la Capella de les Santes Relíquies on està el Reliquiari, es va recuperar
l’any passat el Bocaport del Reliquiari, una pintura de l’any 1896, i al cantar
els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses del diumenge es
pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme i després
es cobrien de nou. Ara es decobrixen en els batejos, Primeres Comunions i
solemnitats importants.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció
particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les
Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Durant
les dos misses del diumenge, els
fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri, que durant tots els dies de l'any
cremen en la Capella de les Santes Relíquies, en l'Altar Major, en la làmpara
del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar. Els ciris es
van col·locant en els escalons del Presbiteri, davant dels Bustos que contenen
les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va
morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les
quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs.
En les misses molt
concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les
Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció
Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les
Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior. La
eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial.
En les dos
misses es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)
Enguany per a aforir l’ofrena
de flors a les Santes Relíquies que no resultaba com es venia fent el
dimarts, s’ha traslladat al diumenge uns minuts abans de la missa de 12hs. Les Autoritats, i Comissió de Festes amb les
seues Reines i Dames d’Honor i altres fidels, acudixen al Temple Parroquial per
a realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua
intercesió.
Una de les parts més
importants es la processó que trasllada les Reliquies més antigues que poseix
la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans
(Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la
creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent
(actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies.
Després
d’una breu visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel
Cor Parroquial, i es dispara un castell de focs artificials en honor del
Pare Moreno, (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a
tornar minuts més tard a l’Església.
La processó al arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la
Banda de Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio”
composada per Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la
seua totalitat melòdica als goigs a les Santes Relíquies.
Les Santes Relíquies quant al finalitzar, entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música
fa sonar el Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres
entren les Santes Relíquies, l'Oració i Benedicció, el Rector
llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .
Este dia Volteja més
asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la
dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i
Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA
CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN
EL AÑO 1582”.
Santes Relíquies, 28 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30, i Volteig amb Santes Relíquies. Primer
toc Avis de Solemnitat. El segon toc
Repic de Solemnitat. El tercer toc
Volteig de Solemnitat.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Tres Voltejos de
Solemnitat d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig de
Solemnitat al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb
Santes Relíquies.
• Volteig de Solemnitat a l’eixida de les
Santes Relíquies de l’Església.
• Volteig de Santes Relíquies, al comensar a
processonar les Santes Relíquies i pel.passeig
Venerable Pare Moreno.
• Volteig de Processó Solemne, per l’Avinguda Guerrer de Moixent.
• Volteig de Santes Relíquies a l’entrada i a l'eixir de
les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig de Solemnitat, al pujar les
S.Relíquies per el carrer “Màrtirs” fins que entre a l’Església.
.JPG)
.jpg)
.JPG)
"; així com un
plafó ceràmic..JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
