AGENDA 2015: SANT FRANCESC D'ASSÍS, VERGE DEL PILAR, I SANTA TERESA DE JESÚS

SANT FRANCESC D’ASSÍS   Va nàixer a Assís, Estats Pontificis, el 5 de juliol de 1182, va fundar l’orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana.

De ser fill d’un ric comerciant de la ciutat en la seua joventud, va passar a viure baix la més estricta pobresa i observancia dels Evangelis. Va passar molt temps en llocs solitaris, sol·licitant a Déu que l'il·luminara.

Després d'un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l'església que obrís les seues portes als pobres, va tenir una visió en què va escoltar una veu que li va indicar ”Ve. Francisco, repara mi iglesia.  Ya lo ves: está hecha una ruina".   Francesc va vendre el seu cavall i teles del mercat del seu pare per fer complir el seu objectiu. El seu pare, indignat va intentar fer-lo entrar en els seus cabals, primer mitjançant amenaces i després tancant-lo en la presó familiar, castigant-lo corporalment. Després d'una entrevista en presència del bisbe, Francesc va renunciar a tota expectativa del seu pare, deixant fins i tot les peces per ell atorgades i per un temps es va convertir en captaire.

Temps més tard va retornar a la capella de Sant Damià per a acabar de restaurar-la. L'oració ocupà un espai preferent a la vida de Francesc d'Assís, per això buscava la vida eremítica, el silenci i la soledat interior. Reforçava les seves pregàries postrant-se, dejunant, i fins i tot, gesticulant.  Com que no era sacerdot, en lloc d'impartir doctrina, practicava una predicació exhortativa, predicava donant exemple, seguint un estil de vida aliada a la pobresa. Iniciada la predicació, aplegà un grup de seguidors que reberen l'aprovació del papa Innocenci III el 1210, i que foren coneguts com a franciscans.  El 1219  s'uní a la croada d'Egipte i visità Palestina. De retorn a Itàlia centrà tota la seua doctrina en la pobresa i per la seua peculiar manera de predicar, la figura de Francesc és una de les més emotives del cristianisme.  El 1224 va ser marcat amb els estigmes de la passió de Crist. 

Morí el 1226 malalt i cec.  El 1228 el papa Gregori IX el canonizà. La seua iconografia es l’hàbit franciscà, estigmes, calavera, colom, lema “Pax et bonum”, es patró d’Itàlia, dels animals i medi ambient. L'ordre dels franciscans ha jugat un paper determinant en la història de l'església per la seua defensa de la pobresa i la relació personal amb Déu.

A Sant Francesc es deu la primera representació del pessebre. Poc abans de morir va compondre el seu himne a les Criatures, que vist amb una perspectiva actual, es pot considerar-lo tot un càntic a l’ecologisme.

Así a Moixent va instituir la vida franciscana conventual el Venerable Pare Moreno, insigne moixenti francisca (segle XVI), i  fins l’any 1835, van estar els franciscans en el poble.  

La Festa de Sant Francesc d’Assís la celebra amb intensitat particular la 3ª Orde Fransciscana, o rama seglar que manté viu eixe esperit franscisca a Moixent.

En la Capella del Santíssim Sagrament te un Retaule amb altar e imatge, i en el Reliquiari de la Capella de les Santes Relíquies hi ha una Reliquia del Sant.  

En el poble té un llarc carrer en la part més antiga i alta, el qual en una casa tenen una imatge segons els “Aleluyes” del l’Arxiu Parroquial la imatge va ser beneida el dia 4 d’octubre de 1953, per a la festa hi havien festers i l’any 1956 es va descubrir la lapida de marbre que retula dit carrer. 

 Felipe Sanchis consultant els llibres "Racional" de l'Arxiu Parroquial, a trobat en l'any 1872 es fa referencia a la Festa de Sant Francesc per els veins de la calle “buenaire”.  Un any després apareix que es la festa  “con tercia, misa y sermón”, i en 1882 “22 octubre Fiesta a San Francisco de Asis con misa, sermón y procesión por la Eras del Arraval”.  La processó també consta en el Llibre distribuidor l’any 1914, en 1931 la processó es claustral i ja deixà de realitzar-se  

En octubre de 1913 es llig “Por diez ejercicios durante el año de San Francisco de Asís”  I lels dies 24 al 28 d’octubre de 1928, l’any 1929; els dies 2 al 6 d’octubrede 1933 i fins l’any 1935 consta que es feia un Quinari.  Els dies 23-24-25 d'octubre de 1924 i del 23 al 25 d'octubre de 1925 es va fer un Triduo amb sermó a Sant Francesc.
El 27 de desembre de 1942, ja es menciona de nou en l'Agenda Parroquial: "Ejercicio de la 3a Orden de San Francisco solo en punto, meditación de este ejercició luego sermon, evangelio, gozos, oración con capa y luego proceisón a San Francisco".  La processó es claustral segons esta escrit en el Llibre Distribuidor d'eixe dia. Sent Rector En Antonio Marín en l'Agenda Parroquial de l'any 1981 apareix que els dies 20, 21 i 22 de novembre es va fer un Triduo a Sant Francesc, i el dia 22 va ser la Festa; també del 4 al 10 de novembre de 2002 a les 17:30 hores es va fer en Moixent altre Quinari a Sant Francesc

A més de la festa, cada diumenge últim de mes es practicava per la vesprada exercisis de Sant Francesc de la V.O.T i comunió general. En este mateix carrer hi ha un plafó ceràmic; hi ha altra ceràmica de Sant Francesc en el carrer Raval i en Sant Bonaventura.  Els socis de la Tercera Orde en Moixent tenen capelletes amb l’imatge de Sant Francesc que recorren les cases dels socis.  Alguns anys per a la celebració de la missa l’ha pressidit algún franciscà d’Olleria.

Els dies anteriors a la festa es resa una Oració de Sant Francesc. En la missa s'oferix per els socies i socios difunts de la Tercera Orde.  En el Presbiteri es col·loca un Estandart amb l’estampa del Sant, i es beneïxen dos imatges de Sant Francesc que al final de la celebració se sortegen entre els membres de la Tercera Orde.  

Felipe va parlar amb la persona que té l’imatge anualment en casa i després de molts anys, enguany la imatge que abans es traslladava per a celebrar la festa a l’esgésia, tornara per a estar a la vista dels fidels en les misses que coincidixen en diumenge.

Sant Francesc d’Assís, 4 d’octubre

- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30 i Volteig amb Santes Relíquies.  El tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.  

- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santes Relíquies.  El tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.  

MARE DE DÉU DEL PILAR: es patrona de la Hispanitat, venerada en la Basílica del Pilar de Saragossa  a la qual dóna nom. La seua onomàstica se celebra el 12 d’octubre.  Diu la llegenda que la Verge Maria, que llavors vivia a Jersularem, l’any 39 es va aparèixer a Saragossa a  l’apòstol Jaume, encoratjant-lo en la seua predicació; s'aparegué sobre un pilar de pedra, que quedà com a testimoni del miracle i es conservà des de llavors a l'església que s'aixecà en honor de la Mare de Déu, actual basílica.

El dia 12 trobem altra advocació mariana que te resonancia a Moixent: la Mare de Déu del Pilar.   En el carrer del Raval hi ha un plafó ceràmic que representa al Crist i la Verge del Pilar.  En el Retaule del Presbiteri a ma esquerra segons es mira, s’aprecia l’imatge de la Verge del Pilar realitzada pel escultor Enrique Bellido. En el Llibre Racional de l'any 1886, el 7 de novembre diu "Dobla a la Virgen del Pilar a intención de los vecinos de la calle casa nuevas". En el Llibre Distribuidor l'any 1932 i 1939 el dia 4 d'octubre apareix que es feia una Novena.  En l'Agenda Parroquial de l'any 1942 es menciona que es cantaben els Gojos i una Novena.  Fins a 1968 segons els Aleluyes es feia una Novena en intencio del poeta moixenti Gabriel Vila qui va regalar l’imatge.  

Promouen la festa els membres de la Guardia Civil que la tenen per Patrona, per a la Missa es fan presents amb l’uniforme de gala, acompanyats per altres membres de les forses armades que son moixentins i la Corporació Municipal, la missa es celebra en sufragi dels membres de la Guardia Civil difunts.  Alguns membres del Cor Parroquial ofereixen el servicí del cant, particularment al final, interprentat l’himne de la Verge del Pilar. 

Mare de Déu del Pilar, 12 d’octubre

- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu. 

-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

SANTA TERESA DE JESÚS:  Va náixer a Gotarrendura (Àvila)  el 1515. Ja des de menuda era aficionada a la lectura de llibres de vides de sants i llibres de cavalleries i poesia; més d'un cop va escapar de casa seua per a anar a "terres de moros" a ser martiritzada per la fe.

Va ingressar l'any 1534 al convent carmelita de La Encarnación de la ciutat d'Àvila, amagada  de la seua família. Va passar quatre anys malalta, durant els quals va llegir obres místiques i espirituals.

Tenia experiències místiques i "sobrenaturals" (episodis d'èxtasi, etc.). Com ella mateixa relata a la seva Vida, en 1559 va quedar convençuda que era Crist qui li inspirava les seves intuïcions internes, que va experimentar tota la seva vida.

Mentrestant, feia una vida exemplar de pregària i convivència amb les seves germanes de clausura.

L'any 1532 va fundar el primer convent reformat. Va començar així, l'existència de l’orde de les Carmelites Descalces. a va viatjar per la Corona de Castella  encarregant-se personalment de supervisar les noves fundacions . Amb la col·laboració del jove Joan de la Creu i d’Antonio de Jesús, va estendre la seva reforma als convents masculins, fundant el primer convent de carmelites descalços en novembre de 1568 a Duruelo.

A les constitucions que redactà per a l'orde explica els principis fonamentals de la reforma: la pobresa i la fraternitat per a viure la vida evangèlica mitjançant la pregària silenciosa i personal, la lectura i la recreació i l'esparciment, que permetria a les monges de créixer com a persones i com a religioses. No es tractava tant de fer una vida de penitència i mortificació, sinó de viure senzillament i fraternalment l'Evangeli i la regla del'orde.

Mentre viatjava de Burgos a Alba de Tormes, emmalaltí i morí al convent reformat d'Alba la nit del 4 d'octubre de 1582. El seu cos incorrupte es conserva a l'església del convent de l'Anunciació d'Alba de Tormes. Va ser canonitzada el 12 de març de 1622 en Roma per Gregori XV, i el Beat Pau VI en 1970 la va proclamar Doctora de l’Església, la primera dona declara Doctora  per l’Església, la seua iconografia es l’hàbit de carmelita, amb llibre i ploma, escrivint; amb un colom que l’inspira.

En Moixent, te un Retaule (més adornat que els altres com es poden vorer en les columnas), amb Altar dedicat al entrar a l’església a ma dreta.  En el Llibre Distribuidor l'any 1935 i en l'Agenda Parroquial de l'any 1942 ja consta que es feia una Novena a la Santa, i sent rector En José Pellicer com apareix en els “Aleluyes”.

Este “V Centenari del naixement” de la  Santa Espanyola i Doctora de l’Església en Moixent al iniciearse el Centenari l’any passat al finalitzar la Eucarístia es va llegir el Missatge del Papa Francesc amb motiu del Naixement de Santa Teresa.  El dia 14 de juliol es va baixar la imatge i a esta col·locada a l’entrada de la Sagristia per a tindre-la de prop, apropar-nos al seu testimoni de santitat i acollir la seua enseyança com maestra d’oració, amb un panel informador, també s’ha cantant este any el Canón “Nada te turbe”. 
Campaners de Moixent en els programes de tocs de campanes que está en el cancell de l'església també hem col·locat el logotip del V Centenari.

Santa Teresa de Jesús  (final de l’any jubilar Teresiano), 15 d’octubre

- Tres Vols d’avís a missa de 19,  amb Santes Relíquies.