.JPG)
Aprofitant
la vesprada del dissabte 17 de gener dia de Sant Antoni, ens aproparem al
Bosquet els campaners Felipe Sergio i Manuel.
Vam agafar la carretera que conduïx a Aielo del
Malferit i Ontinyent. Deixant a ma esquerre el llavador, el escorxador i
la caseta-naixement d'aigua ens dirigirem al barranc del bosquet que transcorre
entre corbes que van pujant suaument entre dos parets enormes de muntanyes i
que transcorre el riu sense aigua. Pujarem a un abric on hi han pintures
rupestres a l’aire lliure ben conservades entre reixes, baixarem i continuarem
per el barranc on crida l’atenció una formació rocallosa coneguda com
“Escala de la Donzella” sobre la qual existeix una curiosa llegenda, hi ha un
tros del barranc on es pot escalar, i més avant hi ha una xicoteta coveta que
té colgat un calendari de la Verge Milagrosa.
Continuarem caminant i al
arribar al quilometre tres al suoest que transcorre
Pujar al Bosquet sempre és un
passeig suau i agradable.
Una vegada en l'embassament vam
veure que no està ple però suficient perquè transcórrega sempre el seu
frescor i bellesa i provoque una inundació de pau. Col·labora molt la vesprada
d'intens sol en un cel blau fresc i diàfan.
Els pins que rodegen el bosquet
són frondosos desbordants, les carrrasques frondoses testimonis silencioses de
tantes aventures que s'han viscut en les seues proximitats, xicotet oasi en un
parage muntanyós agrest, i sorprenent.
El bosquet pren nom
del bosquet de carrasques que encara perviuen junt amb la presa algunes d'elles
centenàries. Es tracta d’un pantà construit en el segle XVIII per Pasqual Caro
administrador del Marqués de La Romana, amb la finalitat de subministrar un
sistema de regadiu a les seus nombroses hortes. En l’actualitat encara
poden contemplar-se moltes restes de les canalitzacions, ja que el Bosquet
encara està en ús. També són característics com a flora autòctona el pi
blanc, la pebrella, el romer, el fenás, etc. Quant a les espècies pisícoles
criades en la presa són caracteristiques la carpa, l'anguila i la tenca.
L'embassament
es troba en el centre d'una foia tancada, entre les muntanyes d'El Picaio,
Serra de la Talaia, Covatelles i la Balarma. De reduïdes dimensions, 100 m
d'amplària per 200 m de longitud, i 8 m de profunditat actual, amb una
capacitat de 160.000 m³, rega una superfície de 4,33 hi ha.
Les parts
integrants de la Presa del Bosquet són: El got de l'embassament. Els dics amb tots els seus elements. Les séquies
i canals. El pont. Les basses de reg. La
nevera. La casa de la Bassa. Els abancalaments i murs de contenció del sistema
de reg, entre altres
.JPG)
L'Acord del Govern Valencià de 10
de setembre del 2002, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat
Valenciana, va incloure com a zona humida a l'Embassament del Bosquet com a
zona humida, valorant especialment les seues singularitats paisatgístiques,
patrimonials i etnològiques i turisticorecreatives, junt amb els seus valors
biòtics. El Decret 54/2005, d'11 de març, va declarar Bé d'Interés
Cultural, amb la categoria de Monument, la presa del Bosquet de Moixent.
Després de donar la volta al
Bosquet, veure al fons el Picaio (on pujarem al maig de l'any passat) i veure
algunes fonts que hi ha, tornem al poble. (Tant baixant com pujant es tarda
aproximadament uns 24 minuts).
Visitar el bosquet és
embriagador, t’ofereix nombrosos encants, i perquè et guarda el desig de tornar
a visitar-ho, ideal per a qualsevol dia passejar per les seus rodalies.
