El dissabte 3 de gener Felipe i Sergio Garcia pujarem a
tres llocs emblemàtics del paisatge moixenti com és el Castell, la Torre Mora,
i la Cova del Pare Moreno. Com diu la
publicació “El Castillo de
Moixent. Las Defensas de la Población y Torres Defensivas en su
Alrededores”: “Siempre llama la tención de los que nos visitan, que al descubrir y
dibujar el pueblo, le sitúan en una situación preeminente; así lo hizo el hijo
de Cristóbal Colón en el S.XVI o un dibujante inglés, al que debemos la primera
representación gráfica de Moixent en el S.XIX” 
En la carretera del Bosquet, on està el llavador, deixant
arrere el naixement d'aigües cristal·lines, naixement fidel i generós que no
minva a pesar de la persistent sequera,
pujarem el cami, deixant a mà
dreta l'accés a la Cova del Venerable Pare Moreno, (que al baixar pujaríem),
enfilarem el camí cap al Castell deixant més avant a mà dreta la pujada a la
Torre Mora. Pendent quasi perpenticular, i la mirada s'enriquix als
horitzons. Mentres pugem en la vessant
de la muntanya a l'esquerra hi han torres emmerletades, que feien de muralla, també
hi han parapets defensius i llocs de vigilància
A l'arribar a les restes del castell (l'alcazar), veiem
als peus tot Moixent i la comarca. La
panoràmica és admirable i les fotos Cúpules de l'Església Parroquial resulten
nítides i completes.
El castell és d'època almohade de finals del segle XII,
esta declarat Bé d'Interés Cultural. La
creu que hi ha va ser col·locada el dia el 28 de gener de 1945 al finalitzar
una Santa Misió
Baixarem i pujarem a la Torre Mora, fàcil accés gràcies
els escalons que hi ha. La Torre dels
Coloms com també és coneguda és contemponánea al Castell encara que contigua,
al qual pertany encara que no estiga unida físicament. Igual que el Castell és almohade de finals
del segle XII. Va deure de construirse per a salvaguardar les esquenes del
castell en cas d'atac, vigilar els accessos al manatial de l'assut del Bosquet,
té planta quadrada, i s'han realitzat excavacions igual que en les restes del
castell
Al no vam poder accedir en el seu interior, baixarem, i
quasi a l'inici del camí a mà esquerra esta el camí que conduïx a la Cova del
Pare Moreno. Després de pujar un pujada
en escalons ens encontrarem amb el deposit de l'aigua, que dalt d’ell del hi ha
una xicoteta cova. Caminant cap a la
Cova del Pare Moreno primer passem una xicoteta i després ja la del Venerable
Pare Moreno, on es compta que al nàixer i morir la seua mare per la pesta
bubòica la familia es traslladà a la cova per no ser contagiats per la malaltia.
Estant allí, Cristóbal Moreno manifesta alguns sintomes de l’enfermetat i el
pare i sa germana, intentant no ser contagiats, abandonaren al xiquet a la seua
sort. Conta la llegenda que una cabreta d’un corral s’escapava cada dia per tal
d’alimentar-lo amb la seua llet.
Miraculosament, el xiquet es va curar i quant l’epidèmia va remetre,
tornaren al poble.