SANT
VICENT MÀRTIR: És el Patró principal de la nostra Arxidiòcesi de
València, el seu martiri consituix l'arrelament primer i definitiu de la Fe en
les nostres terres.
Sant
Vicent Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda va nàixer a
Osca en el segle III i va ser màrtir en València l’any 304. Diaca del bisbe Sant Valeri de Saragossa. Fou capturat i torturat en temps de Dioclecià per la qual cosa és venerat
com a Sant i màrtir.
Valeri i Vicent foren presos l'any 303 per orde de Dacià i portats a València.
Valeri fou desterrat i Vicent
martiritzat. Entre els torments que va patir
s'esmenta el de la graella, la creu en aspa, el poltre, el fuet, els ganxos de
ferro... Finalment, va ser llançat a una masmorra, on va morir. El seu cos va
ser abocat a un femer, on els corbs el van protegir perquè les feres no el
mengassem. Encara i així, van lligar al cos una mola i el van llençar al Túria; el cos va ser retornat a la
ribera i va ser soterrat per altres cristians a la rodalia de la ciutat.
Després, els corbs continuaven freqüentant la tomba. En temps de la
invasió musulmana, les seues restes van ser traslladades a Portugal. La Reliquia del braç de Sant Vicent arribà el 1970 a
la Catedral de València, procedent de la catedral de Bari. Hui es troba exposada a la capella renaixentista de la
resurrecció que es troba a la girola de la Seu, tancada per un magnífic pòrtic
d'alabastre de tres arcs, on hi ha un bell relleu encarregat per Alexandre VI cap
al 1510 per honrar la memòria de Calixt III.
Vicent
va ser un dels màrtirs més venerats a l’Europa cristiana. El seu cult començà a València, Osca i
Saragossa, per la vinculació que hi tenien.
En el lloc de València on se suposa que fou martirizat fou construïda
l’església primitiva de la Roqueta, per vener-hi les restes del màrtir. Durant el segle XIII Jaume I, manà fer-hi una església, un
monestir i un hospital, coneguda hui com a Santurari de Sant Vicent de la
Roqueta. Durant el XVIII patí
grans transformacions i durant el XIX, amb les guerres carlines, fou
parcialment enderrocat. El que encara resta hui dia es troba altament degradat.
Sol
aparéixer en pintura amb roba de diaca, amb dalmàtica, amb una creu en asa o
una graella; acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí, raó per la
qual es coneix també com sant Vicent de la Roda.
De Sant Vicent
Màrtir, tenim una imatge xicoteta en la Capella de la Milagrosa en la
Residència, també en la Capella de les Santes Relíquies hi ha una Relíquia seua
en el Reliquiari, i se l'invoca amb els altres Màrtirs i Sants quan es resa les
Lletanies del Sants del Reliquiari, fent memòria del testimoni cristià.
Sant
Vicent Màrtir, 22 de gener
- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Santes Relíquies.
PURIFICACIÓ
DE LA MARE DE DÉU: El dia 2 de febrer se
celebra la festa de la Presentació de Jesús en el Temple, o més popularment la
Candelaria. También es el dia de la
Jornada de la Vida Consagrada.
“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del
seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare
realitzava la cerimònia de la seua purificació”. Es recorden les paraules de Simeón, portant candeles a beneir, simbolitzant a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia, i en casa crement durant l’any. La processó es desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i els que l'efectuen van amb candeles de cera enceses.
En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum,
havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita
ofrena. Hi tenia lloc un ritu de purificació de la mare. Segons la tradició
cristiana, com que Jesús va nàixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a
dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració
cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.
La presentació de Jesús al Temple i la Purificació de Maria és una
de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any. Va ser
introduïda a la litúrgia cristiana pel Papa Gelasi I, l'any 496
com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se
celebraven per aquestes dates. Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el
segle IV.
La tradició marca el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment
en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és el punt mitjà exacte entre
l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un
observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si
la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu".
Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la
Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys a arribar. Una altra
interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova
(és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera "plora"), és quan la
primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera
"riu" i indica que la primavera tardarà més a arribar. Una variant
del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora,
ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.
En
Moixent, en l’Agenda Parroquial de 1943 consta que es feia processó
claustral. Està Festa ens fa fixar-nos
en la Mare de Déu, per això Voltejara la campana Santa Maria Mare de Déu.
Purificació
de la Mare de Déu, 2
de febrer
- 13 hores. Toc de
l’Àngelus. I Vol amb Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Santa Maria Mare de
Déu.
SANT BLAI: Es el dia 3 de febrer.
Sant Blai,
Va ser
metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida
eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la
seua seu episcopal. La seva santedat es va manifestar en
nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un xiquet que s’ofegava al
trava-se-li n en la gola una espina de peix i que la seva mare ja li va portar
mort mentre conduïen Blai a la presó; per això és considerat l'advocat del mal
de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixarà a un porc
que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraïment va
donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs sense poder menjar.
Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu "Sant Blai gloriós, lleva'm la tos",
amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans,
pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones
i animals. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la
seua festa el 3 de febrer.
.jpg)
Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa és just l'endemà de la Candelaria), banya, mitra o
pinta de cardar.
Sant
Blai, té un carrer dedicat, en una de les fatxades del carrer te una
ceràmica representant el
Sant, és una costum portar dolços i caramels de rebosteria per a beneir en la
missa del Sant per ser Patró de les malalties de la gola. En l’Agenda
Parroquial de 1950 consta diu “se da a
besar la Reliquia del Santo y se cantan los gozos “antes de la misa se hacen
bendecir los panes”
En el
Presbiteri es col·loca una xicoteta imatge de Sant Blai i la seua Relíquia datada en Roma en 1947 donació del Jesuita Moixenti Luis Tortosa Palop, amb dos ciris. El
Rector durant la Benedicció recorre totes les naus del Temple Parroquial
aspergint l'aigua beneida sobre els dolços.
El
volteig de campanes son de Sant Antoni fins a Santes Relíquies, per ser Sant de
Devoció Popular.
Sant
Blai,
3 de febrer
- 13 hores. Toc de l’Àngelus. I Vol de Sant Antoni hasta Santes
Relíquies.
- Tres Vols d’avís a missa de 19, de Santes
Relíquies. El tercer Vol amb Sant Antoni
hasta Santes Relíquies.
