Foto: Josep Lluís Cebirán |
En els evangelis i
Pau de Tras referix que Joan havia predit que arribaria algú "més potent" que ell, quan troba a
Jesús, Joan Baptista diu que en comptes de batejar-lo, ell necessita ser
batejat per Jesús, però Jesús el convenç. Joan ho fa i Jesús surt de l'aigua,
el cel s'obri i una veu del cel declara: "Aquest és el meu estimat, en qui m'he complagut". L’Esperit
Sant descendeix sobre Jesús com un colom. Aquest
és un dels dos esdeveniments descrits en els evangelis on una veu del cel
anomena Fill Jesús, una
denominació que no tornarà a utilitzar fins a la Transfiguració.
En
Moixent hi ha un quadre pintat que escenifica l'escena del Bateig del Senyor, a
l'entrar a l'església a mà esquerra, on està una pila baptismal. El 2 de gener de 2012 per iniciativa del
President de l'Associació Campaners de Moixent, es va tornar a col·locar el
llenç en el seu corresponent lloc, en el baptisteri, després d'estar uns anys
en la Capella del Santíssim.
Esta
festa del Baptisme, el Volteig de tres campanes que correspon, també es
realitza al finalitzar un Bateig que es fa dins de la Missa.
Bateig
del Senyor, 11 de gener
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant
Jaume i Nieves. El tercer toc Vol Sant Antoni a Santes Relíquies.
- Vol al final de la celebració de 12, de Sant Antoni
hasta Santes Relíquies.
SANT
ANTONI ABAT: Fou un monjo cristià pioner de
l’eretisme. Considerat patró dels animals, perque segons la llegenda era un
gran amics dels animals i quant en veía un de ferit el guaria, com ho va fer
amb un porquet que per mostrar-li el seu agraïment va decidir acompañar-lo la resta de la seua vida: és per això que popularment se
l'anomena Sant Antoni del Porquet.
Va nàixer l’any 251 a Coma (Egipte). Va repartir els seus béns als 19 anys i va anar a viure
sol a la rodalia del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van
minar la seua salut, però va viure molts anys (suposadament fins als 105 anys). Els pares eren d’acendència noble i van morir quant ell tenia divuit
anys. Al seu càrrec va quedar una
germana menor.
El 285 es
va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va
viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d'un nombre
de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos
establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d’Arsinoe, i ell mateix
passava el temps en algun d'aquests establiments.
El 311 sota
l'emperador Maximià va intentar morir
màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a
"muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar freqüentment amb Sant Atanasi,
bisbe d’Alexandria (qui escriuria la seua vida). Quan aquest fou
exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador Constantí el
gran, que no li va concedir però el va invitar a Constantinoble,
proposta rebutjada per Antoni.
Encara va veure la
restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a
les muntanyes on va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en
secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set
són amb seguretat genuïnes.
Sant
Antoni, segons la biografia contada per Sant Atanasi d’Alexandria, tenia 20
anys quan va sentir la crida de Déu: «Si
vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un
tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va
retirar a una cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses
visions mortificants i pecaminoses, però Sant Antoni es va resistir. Finalment,
una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit
següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles,
per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la
cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més.Com a tradicional
protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor
seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la
fertilitat dels animals i dels aliments, i la seua purificació.
El cançoner popular
valencià se atribuix al sant: “Sant Antoni del porquet, que a les velles fa
carasses i als jovens fa l'ullet”. Un
sant a qui les xiques jóvens acudixen a tocar la campaneta del porquet perquè
els isca nóvio.
I el calendari rural que
sempre s'ha regit per la referència de les festes dels sants té este refranyer:
“Sant Antoni del porquet, és el primer
sant del fred, a Sant Antoni fa fred com un dimoni, Sant Antoni un pas de
dimoni, A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni, A Sant Antón les cinc amb sol”
Llibre de Festes de 2003 |
En Moixent la festa
de Sant Antoni Abat l’organitzen cada any els veïns del carrer que porta el seu
nom se celebra el diumenge més pròxim a la festa litúrgica. És de reconéixer
que en estos carrers tant de Sant Antoni com la del Raval, conserven
la festa i que no desaparega la seua memòria.
Junt a la festa de la
Mare de Déu dels Àngels, es l’unica festa de carrer al voltant dels trasllats
de les imatges. En estes dos festes, es trasllada al cap de setmana per
facilitar la participació dels veïns. Dies abans es prepara l’imatge i es
neteja la ceràmica on esta el Sant corresponent del carrer, es pengen senyeres,
trauen plantes. Dissabte
es celebren diversos actes segons la disponibilitat econòmica dels festers
(loteries) i la col·laboració del poble. I el
diumenge es el dia de la festa religiosa, amb trasllat de la imatge a
l’Església, pa benëit, traques… fa uns anys hi habien festers.
El dia litúrgic, es
col·loca als peus del Presbiteri, a la vista del fidels, l’imatge de Sant
Antoni Abat procedent de la Ermita de la Puríssima Concepció de la Casa Rabosa.
Per ser festa de
carrer, correspon
un Volteig de quatre campanes que compren les dues Campanes dedicades a Sant
Antoni: la menuda del Vol Sant Antoni, i la que fa de campana major en el Vol
Sant Isidre, dedica també a Sant Antoni a més del Titular de la Parroquia Sant
Pere Apòstol. A
més en el seu dia litúrgic voltejara més assíduament la campana Sant Antoni ja
que és el seu dia.
En la missa de 10:30,
traslladen l’imatge de Sant Antoni al so de tabalet i dolçaina, ademes porten
unes grans cistelles amb el pa de Sant Antoni per a beneir i repartir durant la
benedicció dels animals.
Al final de la missa
mentres es canta el “Cant a Sant Antoni” els fidels s'acosten al peu del
Presbiteri on se repartixen els trossos de pa, i es
deixa un espai perquè puguen anar a casa a pels animals per a beneir-los.
Este acte es
desenvolupa en dos parts: els animals domèstics es beneïxen en la Plaça de
l'Església (cada any va més gent amb els seus animals), l'Ajuntament habilita
una balles marcant un camí per on passar; i després els animals més grans
(cavalls, burros...) reben la benedicció en la Plaça de l’Ajuntament, a cada
persona que a portat un animal sels regala el pa beneit.
Després l’imatge
acompanyada de alguns veins del poble i de pa beneit i darrere els cavalls, recorre el passeig Pare
Moreno, carrer Sant Vicent fins al seu carrer. Cada
any l’imatge està en una casa, i durant els dies de Sant Antoni, els xiquets
poden anar per a tocar la campaneta.
Hi ha noticia sobre Sant Antoni elegit Patró de Moixent, “En 1574 Junio= El Consejo = Clerigos, votan patronos de la población a San Antonio y Santa Barbara”. (Llibre “Esbós Geogràfic i Històric”. Moixent, del autor Manuel Lera i Gassó, apartat de Documents Històrics 1ª part 2ª edici,ó pagina 125). Suposem que seria S.Antoni Abat, que passaria per a realitzar aquesta elecció?.
La primera referencia en l'Arxiu Parroquial sobre festa amb una missa per a Sant Antoni Abat es en el llibre Racional 1860-1867, l'any 1860, pagina 49, i al següent any diu "Fiesta S.Antoni Abad de la calle las Parras".
En el Llibre de la
Visita Pastoral del dia 19 d’agost de 1772 es fa referencia a una Ermita
dedicada a Sant Antoni, en la partida de “Cara Moxente”.
Fa uns anys és feia
una foguera en els quatre cantons del carrer, i els xiquets feien fogueres per
el poble tirant cohets, ara es fan fogueres en distins llocs del poble.
En el carrer que te
dedicat (abans
s’anomenava “Carrer de les Parres”) hi ha una ceràmica on es representa a Sant
Antoni; altra ceràmica en el carrer San Gaietà (segons l’actual propietaria de
la casa, el entonces propietari, tenia en eixa casa un forn i tenía també uns
burros i al ser el patró dels animals col·loca la ceràmica); i en una casa de
camp altra ceràmica. En una foto publicada en el Llibre de Festes Patronals de
2003, en la página 91 hi ha una foto que es veu la Casa Coromines rematada la
façana amb una fonícula (ornaçina) de Sant Antoni del Porquet (actualment hi ha
un Ecce Homo)
El Campanar de
Moixent, té dos Campanes dedicades a Sant Antoni Abat: una amb el nom de Sant
Antoni popularment coneguda com “Samboriet” datada l'any 1927; i la més antiga
del campanar de 1792, dedicada a Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni, per este
motiu estes dos campanes tenen especial protagonisme tant el dia Litúrgic com
el dia de la Festa.
Recordeu: que al
final de la missa, es repartix el pa de Sant Antoni es fa un Volteig de Sant
Antoni fins a Sant Isidre que servix per a avisar que la missa a acabat i
falten minuts per a començar la Benedicció dels Animals, tot i que desde
moments abans la plaça ja s’ompli de gent.
Sant
Antoni Abat, 17 de gener
- 13 hores. Toc de
l’Àngelus. I Vol de Sant Antoni,i
després Sant Isidre.
- Tres Repics diaris d’avís a missa de 20. I Vol amb Sant Antoni.
En
el primer toc Vol de Sant Isidre.
Festa de Sant
Antoni Abat, 18 de gener
- Tres Vols d’avís a missa de 10:30 amb Sant Isidre. El
tercer de Sant
Antoni hasta Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Vols d’avís a la Benedicicó d’animals de 11:30,
amb Sant Antoni. El tercer Vol de Sant Antoni
hasta Sant Isidre.
- Durant la
benedicció dos Vols de Sant Antoni (11:33 i 11:43)