ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (1): INTRODUCCION

Las fuentes de información para hacer referencia a las ermitas y oratorios, se conservan en el Archivo Parroquial.    Del Archivo Parroquial, uno de los libros que contienen mas información sobre ermitas y oratorios son las “Visitas Pastorales”. Todo ha sido a base de investigación durante mas de 10 años en los libros del Archivo Parroquial, libros de fiestas patronales, editados por Manuel Lera Gassó y otros libros históricos,  así como conversaciones con distintas personas. Hasta ultimo momento  con sorpresas incluida, informaciones corregidas, ampliadas, interesantes fotografías… Antiguamente la gente noble o la económicamente alta, como signo de distinción y a veces también de piedad, disponía para sus casas particulares de campo un pequeño oratorio y en las fiestas, sobre todo en verano, se congregaban allí en las personas vinculadas a la familia y cercanas a la vivienda para celebrar la Eucaristía y Orar.  Más tarde desgraciadamente han desaparecido por diversos motivos ya sean por la Persecución Religiosa, motivos económicos, abandono… perdiendo  un bien religioso, artístico e histórico.

En este momento solamente tenemos las Ermitas del Santísimo Cristo del Monte Calvario, una Ermita de la Purísima Concepción (Casa Rabosa),  un oratorio en la Residencia y la Capilla-Museo del Padre Moreno, Venta de la Balsa y del Potro, y en proceso de construcción el Monasterio “Lumen Crucis” que los Hermanitos del Cordero están construyendo en término de Moixent.

Pero por el siglo XVIII, existían varias Ermitas y Oratorios, como en los próximos días publicaremos

Antes que nada voy a citar algunos Oratorios que se desconoce su ubicación 

-  Según el libro “Relaciones Geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia” dice: A la parte del Mediodía o Sud, y quando termina el barranco llamado del Busquet , empieza la Partida de este nombre, que esta distante de la villa un quarto de legua, y primero se halla una masía o heredad, que, junto a una casa grande, tiene otras cinco medianas para el manejo de las labores, y se llama Nuestra Señora del Rosario; ay en esta masía mucha huerta y muchos árboles en secano y en regadío, y el agua para esto se recoge en un Pantano que está en el medio, que es grande y recoge muchas aguas, y al lado de él ai un pozo para recoger nieve y yelo…En todo el término se hallan seis hermitas rurales, dos en al Partida de la Sierra, una en la casa de Morales, otra en el centro de la Partida de las Alcuzas, otra en la heredad de la Encarnación y otra en la de Nuestra Señora del Rosario” [i]

A esta advocación de la Virgen del Rosario, tal vez, podría ser la duda que cita  Manuel Lera Gassó y Santiago Gasset Peinado, en el libro “Estudi Historic sobre L´Esglèsia Moixentina (els origens, rectors, esglèsies, ermites, oratoris i altres noticies curioses)”,  en la página 70 dice: “no havem pogut confrontar amb cap testimoni vivent i l´existencia d´una ermita en el Picaio, que en fa referencia un document del nostres arxiu familiar de l´epoca”.

En el siglo pasado, ha habido otros Oratorios además de las que en los próximos días iremos publicando, pero al ser escasas la noticia y muy breve el tiempo en que se celebraría la Santa Misa los voy a detallar brevemente:

BARRANC DEL GALL: La Visita Pastoral, del año 1819, por el visitador Dr.D.Pedro Cano y secretario Domingo Caldes Presbítero, entre las ermitas y oratorios que son hallados hay uno que dice: “ORATORIO DE LA SAGRADA FAMILIA”.  “En la heredad llamada del Gallo término de esta Villa, en la casa de campo de Don Juan Palop, abogado de los Reales Consejos, hay dicho oratorio bajo la mencionada invocación, eregido en 19 de septiembre de 1810, según concesión del Excmo.Sr.Arzobispo de la Diócesis, por Don Mariano Songel Cura de Poliña; está decente y con lo necesario para celebrar el Santo Sacrificio de la Misa”.[ii]

Según Manuel Lera Gassó, dice: “per haber sigue una pertinença de la familia del narrador, la casa del Barranc del Gall va ser comprada pel meu avi Manuel Lera Alvero cap a la segona meitat del segle XIX i no recorde haber oït parlar del referit oratori, ni conegut vestigis[iii]

VENTA NOVA: En el comienzo de la carretera de Navalón y sur del actual camino del cementerio, que limita al norte con este y al sur con la carretera N-430.  El edificio de hostal, se decía “Venta Nova”, que aun existe, estuvo abandonado durante muchos.  Hoy en dia el edificio, es de ámbito urbano, esta restaurado del siglo XVIII.

Según Don Manuel Lera decía en un libro: “¿El S.XVIII fou el temps en el qual es va obrir l´actual carretera i s´edificaren les Ventes que ocupaven a molta gent i l´ermiteta era un Servei religiós còmode.  Jo recorde que la tan anomenada “ermiteta”, abans de ser reformada per els Benitos i en temps de la meua infantesa, la façana tenia una porta d´una sola fulla i d´aspecte eclesial".[Iv]

CASA EL RACÓ: Por la carretera de Moixent a Navalón, por el kilómetro 10, pasamos por un camino que conduce a “Les Cases de Marco” retrocedemos unos pasos a pie a la izquierda y seguimos en camino en dirección este a la Casa el Racó.   La casa está en lamentable estado, y también hay una caseta, sin duda transformada que según varias personas dicen que fue una ermita-capilla, con torre casi cuadrada.  Las edificaciones están en la parte alta de la vertiente, las dos edificaciones  están orientadas al sur, con aguas abundantes.

Según Manuel Lera dice: “Segons el testimoniatge en el Racó, finca de Joaquin Ros i despres del fill don Elies, hi ha una xicoteta capella-oratori, que també ha vist el que escriu aquestes lletres.  Vicente García, recorda que per l´any 1936, es retirà la campana existente en el Racó” [v]

Según mi abuelo, Miguel Tárrega Molla, me dijo, que cuando tenía 16 años, conoció una campana pequeñita, no ha oído misa, ni ha conocido ninguna imagen; también Vicente González Martí, que vivió en la Casa el Racó unos 16 años, me dijo que la campana en la guerra la vendrían, y la ermita es lo que actualmente es la cochera, pero desconoce la advocación.

COVATELLES: Carretera local de Moixent a Fontanars (pasando el Km.4. izquierda). Francisco Tomas Calatayud el 29-10-2006 no me supo indicar a que advocación estaba dedicado el oratorio, pues cuando llego, solo que había un confesionario. La mujer del actual propietario, Lolita Palmi, me dijo que su abuela, le dijo que había una capilla que estaría seguramente al entrar en la finca en un rincón, pero no han conocido imágenes y han oído misa alguna.

TORRETA: Carretera local de Moixent a Fontanares, por el kilómetro 10, hay que coger un camino que hay en la izquierda que dirige hacia la Casa Orá, al llegar a la Casa Orá, cruzando un desguace de la parte alta de las Alcuzas, hay que pasar por la Casa Hostelera, y luego coger un camino que hay en la izquierda, que conduce a La Torreta.   

Según noticias que he podido conseguir, por el año 1948, se celebraba Misa, celebra un Sacerdote de fuera, iban a escuchar misa los vecinos más cercanos al edificio y los dueños.  El oratorio estaba al entrar del edificio, tenía un altar que era un armario grande de madera con la imagen del Patriarca San José (grande de escultura), estaba previsto de Ara, cáliz, y demás ornamentos litúrgicos, que luego fueron traídos a la Parroquia de Moixent.  La imagen de San José no se sabe donde esta ni tampoco el Ara.

CASA EL PI:  Cogiendo la carretera que lleva a Ontinyent, pasando el “Pozo de San Juan” antes de llegar a la entrada que lleva al embalse del Bosquet, a la izquierda hay un camino que lleva a la Casa el Pi. La Casa el Pi, es de una sola vivienda.  

Sucesivos propietarios: Familia Barranco, José Vicente Iñesta Albert, Hija Religiosa Comunidad Jesús i Maria, Manuel Iñesta (frutas - Enova), Hija anterior y José Colomer Camillero, Herederos Iñesta Colomer [vi]

Hace mas de 49 años aproximadamente, en verano iban los Padre Bosch o el Padre Blanco, y celebraban una misa en la calle. La fachada de la casa, hay una cerámica con la efigie de la Virgen de la Merced, i antes de llegar a la casa en una pared había una cerámica con la efigie de la Virgen que tenia la inscripción: “Yo seré el consuelo de Valencia.  Año 1898”.

Anotaciones de Felipe Sanchis

---

[i] Relaciones Geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia hechas en el siglo XVIII.  A ruego de D.Tomas Lopez, las publica, con notas, aumentos y comentarios Vicente Castañeda y Alcover  Volumen II.      p.  166, 169 y 170

[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral,   1819.  p. 42

[iii] LERA GASSO, Manuel y GASSET PEINADO Santiago.  Estudi historic sobre l´esglèsia moixentina. Els origens, rectors, esglèsies y altres noticies curioses  (Moixent: 1996)  p. 82

[iv] Ibid. p.82

[v] Ibid. p.81

[vi] LERA GASSÓ, Manuel.Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.  Moixent.  1998.  p.64

VIDA PARROQUIAL (32): FOTOGRAFIES DE EN ANTONIO MARÍN PER A LA PARRÒQUIA

El dia 28 es presentà Felipe Sanchis a Enguera en el domicili de Merche una neboda del Reverend En Antonio Ricardo Marín (difunt el 27 d'abril de l'any passat), per a arreplegar unes fotos que el dia anterior li va dir que tènia guardades de En Antonio relatives a Moixent, Parròquia que va regir durant quasi 27 anys.  Els familiars de En Antonio Marín saben del gran apreci de Moixent cap a qui va ser el seu Rector, com també el gran afecte de En Antonio cap està  Parròquia a què s'entrega tants anys, incansablement i amb admirable zel apostòlic.  Han resultat fotos decisives, inclús per que no dir-ho sorpresives, i que el propi En Antonio tènia tan ben guardades que moltes vegades va voler buscar unes fotos sense aconseguir-ho. 

Una de les moltes fotos que la família ha volgut fer donació a la Parròquia és de l'Exhumació de les restes mortals del Pare Moreno, document gràfic històric de gran valor per a nosaltres, i  que quan es publicà el llibre “Grato Recuedo” de l'autor del qual és el Rvd. Antonio Marin no va haver manera d'aconseguir dita foto per a incloure-la en la publicació. Ara ens ha arribat, potser per la seua intercessió, document valuosíssim per a la vida parroquial. 

També hi havia entre moltes altres fotos, esdeveniments parroquials i unes inesperades fotografies relatives a l'Ermita de la Puríssima Concepció de la Casa Rabosa de les Alcusses, abans de la Renovació i que ell mateix va dur a terme quan era Parròquia.  (En unes setmanes començarem a publicar una nova Sèrie sobre les Ermites de Moixent de les anotacions de Felipe),  així que gràcies a està donació a la Parròquia, podrem publicar algunes d'eixes històriques fotos.

Les dites fotos seran consignades indicant la seua procedència i s'incorporaran a l'Arxiu fotogràfic Parroquial on hi havia un espai d’anys sense fotografíes i que ara es completa. 

A més de les fotos, ens van fer entrega d'alguns llibres que també s'incorporaran a la Biblioteca Parroquial, junt amb altres que també En Antonio va voler que es quedaren en la Parròquia.

Estem molt agraïts als familiars de En Antonio Marín per l'interés que ens posen a fer-nos arribar per part de En Antonio allò que puga ser interessant i valuós per a la nostra Parròquia

VOLTEGEM LES CAMPANES MANUALMENT A MONTESA

-Els últims tocs manuals es van fer en 1974–

Felipe ja havia pujat feia dos anys a la torre campanar de l’Assumpció de Montesa amb l'historiador Josep Cerdà.  L’any passat, a l'anar a vore la foguera de Sant Sebastià de Montesa, el rector de la Parròquia, Joan Albelda, ens van dir “A vore si veniu prompte i toqueu les campanes”.

Felipe pensava voltejar en les festes d'agost de 2014, que són poc després que les de Moixent, i, en no poder anar, va pensar en les festes de Sant Sebastià d'enguany. Després de conversar amb Josep, ens vam plantejar la possibilitat de voltejar manualment les campanes per a la festa del patró de Montesa. 

El diumenge dia 25, a les 11:15, equipats d'alguns cascs, cordes i falques, pujàvem al campanar de Montesa els campaners Felipe, Sergio, Javi i Juan José, que vingué amb la seua esposa i altres amics.

La torre de campanes de Montesa es va construir al darrer terç del segle XVI, i es va restaurar en 1992. En la sala hi han quatre campanes, però se’n voltegen tres: el Sant Joan Baptista, el Sant Jordi i la Santa Maria de Montesa (4a més gran de la comarca, amb 1186 kg); ja que la denominada Sebastiana, fosa el 1940, es va badar en 2009.

En arribar a la sala, en companyia de l’amic montesí Josep Cerdà, col·locarem les cordes per posar les campanes boca amunt, així com les falques (encara que insuficients) i començàrem a moure la campana Santa Maria de Montesa fins voltejar-la i posar-la dreta. Segons digué Josep, el fet de vore les campanes amb les trujes a la part de baix encara estava present en la memòria d’alguns majors del poble. Després de realitzar el primer toc voltejant la Santa Maria, continuàrem, a l’hora convinguda, amb el segon i tercer, per acabar, a continuació, amb un volteig de les tres campanes –Sant Joan Baptista, Sant Jordi i Santa Maria de Montesa–, volteig que vam realitzar de nou en finalitzar l’Eucaristia i que fou seguit per bona cosa de curiosos que observaven des del carrer.

L’experiència va ser molt gratificant, a més, comprovàrem els riscos de voltejar una campana tan gran com la Santa Maria i haguérem de tornar al seu lloc unes femelles del Sant Joan Baptista que estaven soltes.

Aprofitant l’estança a Montesa vam observar el campanó de les hores, amb la campaneta dels quarts, a la terrassa del campanar des de 1916, i la vella maquinària del rellotge, conservada en una xicoteta sala junt al campanar preparada a l’efecte. També a la sagristia s’hi troben dues peces singulars en ús: un rogle de mitjan segle XIX i una campana senyalera dedicada a Sant Sebastià, de 1735, amb un relleu dels Sants de la Pedra.

Els últims voltejos a mà al campanar de Montesa es van fer el 1974, any en què Industrias Manclús procedí a electrificar les campanes, posant trujes de ferro al Sant Joan Baptista (1751) i a la Sebastiana (1940) –la Santa Maria de Montesa de 1790, tenia truja de ferro des de 1961–.

Afortunadament, entre 2001 i 2005, aquells jous metàlics van ser substituïts per trujes de fusta per l’empresa Electrorecamp S.L.. Alhora, en 2007 es va fondre una nova campana, el Sant Jordi, que vingué a substituir una campana denominada Virgen de Montesa –hui al Museu Parroquial– fosa el 1921, però badada malgrat la restauració que se li va practicar el 1999.

Finalment, ha estat molt gratificant rebre una carta d'agraïment i felicitació per part del rector de la Parròquia, Joan, on molt amablement ens diu: “Esperem de la vostra amistat i de la vostra col·laboració per continuar amb els tradicionals tocs manuals, que si us sembla podem establir, des d'ara endavant, en les festivitats dels patrons de Montesa: el mes de gener, per Sant Sebastià, i el darrer diumenge d'agost, en que podeu compartir el vostre saber amb les campanes durant la processó de la Mare de Déu del Castell”.

Moltes gràcies a la Parròquia i en particular a les persones que ens heu acollit a Montesa.

Video del volteig final: https://www.youtube.com/watch?v=U5CzbEAfcUo

PRÓXIMAMENT

1-  El diumenge 1 en algunos pobles comença l’exercici dels “Siete Domingos de San Jose”, a Moixent des de fa temps es va pedre. 

Per a la vesprada del dia 1 la Comissió d’obres de la Parròquia de Moixent a organitzat una actuació folklòrica a l’Auditori a les 18 hores, a benefici de les obres de restauració de les cúpules.  Actuara el Grup de danses de València “Sargantana” amb l’Associació de tabal i dolçaina de Moixent “Canyes i baquetes”.  Amb la Colaboració de la Federació de Foklore de la Comunitat Valenciana i l’Ajuntament de Moixent.  L'entrada son de dos euros.

2- Purificació de la Mare de Déu.  A Moixent a migdia i per a convocar a la missa volteig d’una campana. 

3- Sant Blai.  A Moixent Volteig de 3 campanes.  Patró de Bocairent, Volteig General de Campanes.

4- Dia 6, prrimer divendres de mes dedicat al Sagrat Cor de Jesús.  En Moixent, després de l’Àngelus i en el primer toc de missa volteig d’una campana, i toc d’Exposició del Santíssim.

5- El dia 18 es dimecres de Cendra, comensa la Quaresma.  A Moixent, els divendres i diumenges a les 16 hores: Via Crucis en el Calvari (divendres després es celebra la Missa).  Volteig de la Campana de l’Ermita del Santíssim Crist, si el temps o impedix en el campanar de l’Església es realitzara el repic de missa diaria.  

6-Els diumenges de Quaresma en la Catedral de Valencia Toc de Cor Dominica Morada a les 9 hores.

7-En este mes son les festes en el barri de Campanar de València, Voltejos de Campanes.

8-En el més de febrer començarem una secció dedicada a les Ermites i Oratoris que han existit en el terme de Moixent, dades recopilades per Felipe Sanchis.

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (10): EL BOSQUET

Aprofitant la vesprada del dissabte 17 de gener dia de Sant Antoni, ens aproparem al Bosquet els campaners Felipe Sergio i Manuel.

Vam agafar la carretera que conduïx a Aielo del Malferit i Ontinyent.  Deixant a ma esquerre el llavador, el escorxador i la caseta-naixement d'aigua ens dirigirem al barranc del bosquet que transcorre entre corbes que van pujant suaument entre dos parets enormes de muntanyes i que transcorre el riu sense aigua.  Pujarem a un abric on hi han pintures rupestres a l’aire lliure ben conservades entre reixes, baixarem i continuarem per el barranc  on crida l’atenció una formació rocallosa coneguda com “Escala de la Donzella” sobre la qual existeix una curiosa llegenda, hi ha un tros del barranc on es pot escalar, i més avant hi ha una xicoteta coveta que té colgat un calendari de la Verge Milagrosa.

Continuarem caminant i al arribar al quilometre tres al suoest que transcorre

Pujar al Bosquet sempre és un passeig suau i agradable.

Una vegada en l'embassament vam veure que no està ple però suficient  perquè transcórrega sempre el seu frescor i bellesa i provoque una inundació de pau. Col·labora molt la vesprada d'intens sol en un cel blau fresc i diàfan. 

Els pins que rodegen el bosquet són frondosos desbordants, les carrrasques frondoses testimonis silencioses de tantes aventures que s'han viscut en les seues proximitats, xicotet oasi en un parage muntanyós agrest, i sorprenent.

El  bosquet  pren nom del bosquet de carrasques que encara perviuen junt amb la presa algunes d'elles centenàries. Es tracta d’un pantà construit en el segle XVIII per Pasqual Caro administrador del Marqués de La Romana, amb la finalitat de subministrar un sistema de regadiu a les seus nombroses hortes.  En l’actualitat encara poden contemplar-se moltes restes de les canalitzacions, ja que el Bosquet encara està en ús.  També són característics com a flora autòctona el pi blanc, la pebrella, el romer, el fenás, etc. Quant a les espècies pisícoles criades en la presa són caracteristiques la carpa, l'anguila i la tenca.

L'embassament es troba en el centre d'una foia tancada, entre les muntanyes d'El Picaio, Serra de la Talaia, Covatelles i la Balarma. De reduïdes dimensions, 100 m d'amplària per 200 m de longitud, i 8 m de profunditat actual, amb una capacitat de 160.000 m³, rega una superfície de 4,33 hi ha.

Les parts integrants de la Presa del Bosquet són: El got de l'embassament. Els dics amb tots els seus elements. Les séquies i canals. El pont. Les basses de reg. La nevera. La casa de la Bassa. Els abancalaments i murs de contenció del sistema de reg, entre altres

L'Acord del Govern Valencià de 10 de setembre del 2002, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, va incloure com a zona humida a l'Embassament del Bosquet com a zona humida, valorant especialment les seues singularitats paisatgístiques, patrimonials i etnològiques i turisticorecreatives, junt amb els seus valors biòtics.  El Decret 54/2005, d'11 de març, va declarar Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, la presa del Bosquet de Moixent.

Després de donar la volta al Bosquet, veure al fons el Picaio (on pujarem al maig de l'any passat) i veure algunes fonts que hi ha, tornem al poble. (Tant baixant com pujant es tarda aproximadament uns 24 minuts).

Visitar el bosquet és embriagador, t’ofereix nombrosos encants, i perquè et guarda el desig de tornar a visitar-ho, ideal per a qualsevol dia passejar per les seus rodalies. 

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (9): EL CASTELL (LA CREU), TORRE MORA I LA COVA DEL PARE MORENO

El dissabte 3 de gener Felipe i Sergio Garcia pujarem a tres llocs emblemàtics del paisatge moixenti com és el Castell, la Torre Mora, i la Cova del Pare Moreno.  Com diu la publicació  “El Castillo de Moixent. Las Defensas de la Población y Torres Defensivas en su Alrededores”:    “Siempre llama la tención de los que nos visitan, que al descubrir y dibujar el pueblo, le sitúan en una situación preeminente; así lo hizo el hijo de Cristóbal Colón en el S.XVI o un dibujante inglés, al que debemos la primera representación gráfica de Moixent en el S.XIX” 

En la carretera del Bosquet, on està el llavador, deixant arrere el naixement d'aigües cristal·lines, naixement fidel i generós que no minva a pesar de la persistent sequera,  pujarem el cami, deixant  a mà dreta l'accés a la Cova del Venerable Pare Moreno, (que al baixar pujaríem), enfilarem el camí cap al Castell deixant més avant a mà dreta la pujada a la Torre Mora. Pendent quasi perpenticular, i la mirada s'enriquix als horitzons.  Mentres pugem en la vessant de la muntanya a l'esquerra hi han torres emmerletades, que feien de muralla, també hi han parapets defensius i llocs de vigilància

A l'arribar a les restes del castell (l'alcazar), veiem als peus tot Moixent i la comarca.  La panoràmica és admirable i les fotos Cúpules de l'Església Parroquial resulten nítides i completes. 

El castell és d'època almohade de finals del segle XII, esta declarat Bé d'Interés Cultural. La creu que hi ha va ser col·locada el dia el 28 de gener de 1945 al finalitzar una Santa Misió

Baixarem i pujarem a la Torre Mora, fàcil accés gràcies els escalons que hi ha.  La Torre dels Coloms com també és coneguda és contemponánea al Castell encara que contigua, al qual pertany encara que no estiga unida físicament.  Igual que el Castell és almohade de finals del segle XII. Va deure de construirse per a salvaguardar les esquenes del castell en cas d'atac, vigilar els accessos al manatial de l'assut del Bosquet, té planta quadrada, i s'han realitzat excavacions igual que en les restes del castell

Al no vam poder accedir en el seu interior, baixarem, i quasi a l'inici del camí a mà esquerra esta el camí que conduïx a la Cova del Pare Moreno.  Després de pujar un pujada en escalons ens encontrarem amb el deposit de l'aigua, que dalt d’ell del hi ha una xicoteta cova.  Caminant cap a la Cova del Pare Moreno primer passem una xicoteta i després ja la del Venerable Pare Moreno, on es compta que al nàixer i morir la seua mare per la pesta bubòica la familia es traslladà a la cova per no ser contagiats per la malaltia. Estant allí, Cristóbal Moreno manifesta alguns sintomes de l’enfermetat i el pare i sa germana, intentant no ser contagiats, abandonaren al xiquet a la seua sort. Conta la llegenda que una cabreta d’un corral s’escapava cada dia per tal d’alimentar-lo amb la seua llet.  Miraculosament, el xiquet es va curar i quant l’epidèmia va remetre, tornaren al poble.

AGENDA 2015: SANT VICENT MÀRTIR, PURIFICACIÓ DE LA MARE DE DÉU I SANT BLAI

SANT VICENT MÀRTIR: És el Patró principal de la nostra Arxidiòcesi de València, el seu martiri consituix l'arrelament primer i definitiu de la Fe en les nostres terres.

L'església sempre ha venerat la memòria dels màrtirs, grans cristians que són per a nosaltres un exemple a imitar, a més de ser els nostres intercessors davant de Déu.

Sant Vicent Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda va nàixer a Osca en el segle III i va ser màrtir en València l’any 304.  Diaca del bisbe Sant Valeri de Saragossa.  Fou capturat i torturat en temps de Dioclecià per la qual cosa és venerat com a Sant i màrtir.

Valeri i Vicent foren presos l'any 303 per orde de Dacià i portats a  València.  Valeri fou desterrat i Vicent martiritzat.  Entre els torments que va patir s'esmenta el de la graella, la creu en aspa, el poltre, el fuet, els ganxos de ferro... Finalment, va ser llançat a una masmorra, on va morir. El seu cos va ser abocat a un femer, on els corbs el van protegir perquè les feres no el mengassem. Encara i així, van lligar al cos una mola i el van llençar al Túria; el cos va ser retornat a la ribera i va ser soterrat per altres cristians a la rodalia de la ciutat. Després, els corbs continuaven freqüentant la tomba. En temps de la invasió musulmana, les seues restes van ser traslladades a Portugal. La Reliquia del braç de Sant Vicent arribà el 1970 a la Catedral de València, procedent de la catedral de Bari. Hui es troba exposada a la capella renaixentista de la resurrecció que es troba a la girola de la Seu, tancada per un magnífic pòrtic d'alabastre de tres arcs, on hi ha un bell relleu encarregat per Alexandre VI cap al 1510 per honrar la memòria de Calixt III.

Vicent va ser un dels màrtirs més venerats a l’Europa cristiana.  El seu cult començà a València, Osca i Saragossa, per la vinculació que hi tenien.   En el lloc de València on se suposa que fou martirizat fou construïda l’església primitiva de la Roqueta, per vener-hi les restes del màrtir.  Durant el segle XIII  Jaume I, manà fer-hi una església, un monestir i un hospital, coneguda hui com a Santurari de Sant Vicent de la Roqueta.   Durant el XVIII patí grans transformacions i durant el XIX, amb les guerres carlines, fou parcialment enderrocat. El que encara resta hui dia es troba altament degradat.

Sol aparéixer en pintura amb roba de diaca, amb dalmàtica, amb una creu en asa o una graella; acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí, raó per la qual es coneix també com sant Vicent de la Roda.

De Sant Vicent Màrtir, tenim una imatge xicoteta en la Capella de la Milagrosa en la Residència, també en la Capella de les Santes Relíquies hi ha una Relíquia seua en el Reliquiari, i se l'invoca amb els altres Màrtirs i Sants quan es resa les Lletanies del Sants del Reliquiari, fent memòria del testimoni cristià.

Sant Vicent Màrtir, 22 de gener

- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Santes Relíquies.

PURIFICACIÓ DE LA MARE DE DÉU: El dia 2 de febrer se celebra la festa de la Presentació de Jesús en el Temple, o més popularment la Candelaria.   También es el dia de la Jornada de la Vida Consagrada.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.
Es recorden les paraules de Simeón, portant candeles a beneir, simbolitzant a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia, i en casa crement durant l’any. La processó es desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i els que l'efectuen van amb candeles de cera enceses.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritu de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va nàixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.

La presentació de Jesús al Temple i la Purificació de Maria és una de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel Papa Gelasi I,  l'any 496  com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates. Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.

La tradició marca el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia.  El 2 de febrer és el punt mitjà exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys a arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera "plora"), és quan la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més a arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.

En Moixent, en l’Agenda Parroquial de 1943 consta que es feia processó claustral.  Està Festa ens fa fixar-nos en la Mare de Déu, per això Voltejara  la campana Santa Maria Mare de Déu.

Purificació de la Mare de Déu, 2 de febrer

- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol amb Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Santa Maria Mare de Déu.

SANT BLAI:  Es el dia 3 de febrer. Sant Blai,

Va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. La seva santedat es va manifestar en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un xiquet que s’ofegava al trava-se-li n en la gola una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó; per això és considerat l'advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixarà a un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraïment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs sense poder menjar.

Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll  (un refrany popular diu "Sant Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.

Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa és just l'endemà de la Candelaria), banya, mitra o pinta de cardar.

Sant Blai, té un carrer dedicat, en una de les fatxades del carrer te una ceràmica  representant el Sant, és una costum portar dolços i caramels de rebosteria per a beneir en la missa del Sant per ser Patró de les malalties de la gola. En l’Agenda Parroquial de 1950 consta diu “se da a besar la Reliquia del Santo y se cantan los gozos “antes de la misa se hacen bendecir los panes”

En el Presbiteri es col·loca una xicoteta imatge de Sant Blai i la seua Relíquia datada en Roma en 1947 donació del Jesuita Moixenti Luis Tortosa Palop, amb dos ciris. El Rector durant la Benedicció recorre totes les naus del Temple Parroquial aspergint l'aigua beneida sobre els dolços.  

El volteig de campanes son de Sant Antoni fins a Santes Relíquies, per ser Sant de Devoció Popular.

Sant Blai, 3 de febrer

-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol de Sant Antoni hasta Santes Relíquies. 

- Tres Vols d’avís a missa de 19, de Santes Relíquies.  El tercer Vol amb Sant Antoni hasta Santes Relíquies.

TREBALLS VOLUNTARIS (30): EN EL NADAL

Per a preparar la corona d'advent preparem pi “rodeno” que és mes durador, alhora que la corona es van posar les Cintes verdes que enguany s'han col·locat més baixes per a facilitar la seua col·locació i desmontage, també el rètol del “Bon Nadal” aprofitant uns suports de la barana del Cor que faciliten la col·locació. 

Per a començar l'advent deixarem la Cova instal·lada amb el pessebre la burra i el bou de manera que el primer diumenge d'advent ja l'Església Parroquial presentava un ambient que anunciaba les festes del Nadal i així  s'evita augmentar el treball per als últims dies de l'advent. 

El dia 24 ja col·loquem junt amb la Cova algunes plantes i la Corona però i llevant els ciris.  En la Cova ja col·loquem les figures de les Sagrada Família, igual que en el Belem que hi ha en el Retaule de Sant Antoni de Pàdua. El xiquet Jesús ho col·locarem per segon any amb unes teles per a evitar l'escampament de palla davant de l'Altar de la Capella de la Comunió, i un Jesuset en l’encaixonada de la Sagristia.

.

Tots estos elements els llevem a l'acabar la missa de 12 de l'Epìfania del Senyor, així que al dia següent ja tot estava disposat per a acollir les celebracions del temps ordinari.

Felipe confecciona un cartell en el cancell de la porta principal, sobre unes fotografies del Pare Paul Luis Mari que va morir el primer dia de l'any, vaa realitzar la Santa Missió en 1989 i a presidit dos Triduos a la Verge Milagrosa posteriorment.

Ens complau com cada any col·laborar en les coses del cult per a major glòria de Déu.

VIDA PARROQUIAL (31): FESTES DEL NADAL

 Es consolida l'assistència en la primera missa del dia 24 de desembre de  a les 18 hores concurrida pels xiquets de la catequesi, pares i familiars; al contrari que la missa del gall amb tan sols 45 persones.

La primera missa vespertina de Santa Maria Mare de Déu va haver-hi presència de xiquets encara que menor que la de la vespertina de nadal.

Les misses de 12 tant de Nadal com de Santa Maria Mare de Déu resulten prou concurrides, este últim dia es canta la Pregària al Titular Sant Pere, al contindre la dita pregària frases de la pau, al coincidir amb el dia de la Jornada Mundial per la Pau.

La missa de 18 de la vespra de l'Epifania del Senyor afavorix a la cavalcada.  Enguany amb rés de tres difunts i al ser eixa hora independentment de la cavalcada els familiars van vindre per a resar pels difunts assossegadament.
El Rector En Antonio informa en les Misses de Santa Maria Mare de Déu, del moviment de cifres sacraments de l’any 2014:  Batejos 29 (13 xiquets, 16 xiquetes), Primera Comunió 45, Confirmacions 15, Matrimonis 7, Defuncions 47 (26 homens, 21 dones).

Les Col·lectes del Nadal es van destinar per a les obres de les Cúpules.  L’ofrena de xiquets a més d’aliments per als més necesitats s’han arreplegat en sobres 23 euros, i en les col·lectes 290€.

Durant el Nadal i com es va fer l’any passat també estaba ubicat en la Capella del Santíssim, el Xiquet Jesús (gran), un element positiu de pietat i oraicó personal; i un Jesuset també exposat en l’encaixonada de la Sacristia al peu d’un Crist Crucificat, constituint així motius nadalencs que están amb el misteri de l’Encarnació, no sols en el Presbiteri sinó, en tots els àmbits de l’Església.

El dia 1 de gener va faltar el Pare Paul Luis Mari.  En Moixent que va realitzar la Santa Missió en 1989 i va presidir posteriorment dos Triduos a la Verge Milagrosa, es va pregar per Ell en l'Exposició del Santíssim del primer divendres de mes, així com en les misses dominicals.

Campaners de Moixent, felicitarem a tots l’any del Señor 2015, amb un Volteig de Campanes.  Per tercer any següit vam tornar a donar la benvinguda al nou any des de la Sala de les Campanes tal i com es fa des de l’electrificació per primera vegada en 1975.  Després de les dotze campanades, vam realizar un Volteig desde Cor de Jesús-Santíssim Sacrament fins a Sant Pere Apòstol, i al finalitzar voltejarem en solitari primer Santes Relíquies per cumplir-se enguany el 50 aniversari de les pintures  del Presbiteri que representen la vida del Venerable Pare Moreno (campana que té gravat a més dels Bustos-Relíquiaris de Santa Úrsula i Còrdula el del Pare Moreno); i després voltejarem Sant Pere Apòstol per el 50 anys de les pintures  del Presbiteri que representen la vida del Titular i Patró del Poble.  Alguns pares dels menuts que estaben en la plaça de l'església observaven el volteig de les campanes.

VISITA IMPORTANT A LA SALA DE LES CAMPANES

Molt grata va ser la sorpresa per a finalitzar l'any de comptar amb la presència de l’Alcalde de Moixent Vicente Dubal Bon i de Javier Ferrandis  San Cirilo (Regidor de Personal,  Joventut, Tursime, Camins Rurals, Maniment d’instal·lacions, Agricultura i Montanyes) en la Sala de les Campanes per a ser testimonis de l'execució manual del volteig propi de la vespra de la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, l'Octava de Nadal, esdeveniment que dóna titol a la segona campana més gran del nostre Campanar “Santa Maria Mare de Déu”, i que en esta Solemnitat com el dia de l’Assumpció i Purísima, és la utlima campana a finalitzar el Volteig. 

Els dos ja van pujar en les Visites Guiades al Campanar l'any 2013 com ells ens van recordar, i  que cada any oferim durant les Festes Patronals d'agost.

Els facilitarem cascos protectors perquè la impressió del so no resultara tan agressiva i van presenciar un dels últims Voltejos Generals de l'any 2014. 

Ens van manifestar clarament la seua sorpresa pels moviments tan perfectament coordinats al tindre que voltejar campanes tan grans en una sala tan reduïda i ajustada, inclús l'Alcalde amb el telèfon mòbil va fer la gravació del volteig.  És veritat que el visitant rep la impressió d'estar emboltat e implicat en eixos moviments perquè el va espai recuit de la sala t'obliga a estar quasi rodejant de  les campanes.

Agraïm la felicitació que ens van manifestar per tot el treball que duem a terme com Campaners, tant en els tocs manuals, com també per la difusió de les nostres activitats, com per exemple en la web, contribuint a difondre art i tradicions pròpies del nostre volgut Moixent.

Ens alegrem de la visita de les nostres Autoritats i l'interés que ens han mostrat.

ABREVIATS SETEMBRE – DECEMBRE

Visita per els campanars de Xàtiva: El dia 6 de setembre Felipe va estar gravant en els campanar de diferents parroquia de Xàtiva el volteig de campanas el dissabte 6 de setembre en els avisos de missa. Agraïm als Rectos d’estes  Parroquies el poder pujar a la Sala de les Campanas i així mostrar per internet els sons de les campanes de la capital de la Comarca, a més d’actualizar les campanes, ara sabem que en l’església de Sant Pere la campana gran dedicada al Titular de l’església esta bada, en l’Església de la Merced i Santa Tecla la campana gran no volteja per que te el batall trencat, i a més Felipe va pujar al campanar de l’església dels Sants Joans on hi han dos campanas, faltaba una per actualitzar dedica a la Verge de Fatima.

Església de Sant Pere:  https://www.youtube.com/watch?v=9BP-_4olnkU

Església de la Mare de Déu del Carme https://www.youtube.com/watch?v=29L03A6Pvms

Església de la Merced i Santa Tecla https://www.youtube.com/watch?v=2swCWIVlMMY

La Mare de Déu dels Desemparats en Xàtiva: 11 i 12 d’octubre l’imatge peregrina de la Mare de Déu dels Desemparats va estar en les parroqquies de La Merced i Santa Tecla i Sants Joans de Xàtiva. Felipe es va apropar el dissabte 11 per la nit però es va suspendre la processó per la pluja, i al dia següent torna a anar amb els pares (i a més estaba Lorenzo) i va poder portar un rato l’imatge de la Patrona dels Valencians. 

Senderisme: El dia 9 d’octubre a les 15hs, Felipe, Sergio Garcia i Manuel amb un amic de Vallada vam pujar al Penyó de Vallada a 649 metres. El dia 21 del mateix mes Felipe, Sergio, Lorenzo i Manuel vam anar al Castell de Montesa aunque estaba tancat, i el dia després, 22 d’octubre vam pujar Felipe, Lorenzo i Manuel a l’ermita de Santa Anna de la Llosa de Ranes a 345 metres.

Felicitació: Felicitem al campaner de Sagra Vicent Femenia que el dissabte  22 de novembre va rebre el ministrerid’Acolit.  Ens alegra que continua responent fidelment a la crida del Senyor.

En la Font de les Arenetes En el mati del dia 25 de novembre el Rector En Antonio i Felipe pujaren amb el cotxe per la carretera de Navalón fins al quilòmetre 10. La baixada a peu va ser suau, creuem el costat del riu i s'arriba per un camí a la bassa amb l'aigua mes o menys per la meitat i molt poblada de "voga" que s'usa per a les cadires.  La vegetació fresca i lluminosa per la recent pluja i uns passos avant esta la Font.  Amb profunda admiració queda el Rector davant de la font de pedra tan ben llaurada i gravada amb els signes de la Sagrada Família (una de les mas antigues del municipi de 1776).  No manava aigua signe de la sequera, però si hi havia humitats pels marges.  Vam pujar fins a la Casa dels Arenetes en ruïnes i camps de la contornada.

Anuari nº7.  El dia 4 de desembre, festa de Santa Bàrbera, patrona dels Campaners, s'enquaderna l'Anuari 2014, informació que recopila desde el 4 de desembre de 2013 al 3 de desembre de 2014.  Informació dels articles publicats en la web, noticies en els periòdics, programes de tocs... Esté any  s'ha publicat en la web unes notes sobre l'església parroquial que també estan en l'Anuari, i també la documentació de les subvencions del Programa de Setmana Santa 2011 i sobre la Restauració de l'Expositor del Reliquiari

Vigilia d’Oració de jovens Com a jóvens participarem el divendres 12 de desembre Felipe, Sergio i Manuel. Experiència gojosa de trovada juvenil en ambient d’espiritualitat, amistat sincera i entrañable.  Compartirem l’oració, cants i diàlgegs. Vam poder saludar com Arquebisbe de València al Cardenal En Antonio Cañizares a qui Felipe ja coneixia de coincidir una vegada en Ontinyent i que li mostra la fotografía.  Ens alegra saludar al President de la Comisió de Joventud En Oscar Benavent, al Secretari del Cardenal En Alvaro Almenar, als Rectors de Canals i de Chella i saludarem a los Hermanitos del Cordero que també estaven en la Vigilia.

Visita al Monestir de los Hermanitos del Cordero: el dissabte 13 de desembre Felipe i els seus pares anaren a Visitar i vorer com va la construcció del Monestir de Lummen Crucis de los Hermanitos del Cordero estan construint en terme de Moixent.  Al costat en terme de Enguera estan las Hermanitas del Cordero.  Gràcies a los Hermanitos van mostrar a Felipe la campana que colocar en l’espadanya de la Capella, una campana que regala una persona de Anna  a los Hermanitos i pesa 5kg.  Moixent amb esta campana te 14 bronzes.

Angelus tradicional: A fi d'alleujar l'impacte dels tocs en la Torre Campanar i de tornar a realitzar els tocs tradicionals, a partir de l'Àngelus del migdia del dia 23 de desembre es realitza el Toc tradicional de l'Àngelus amb la campana Santa Maria Mare de Déu. A l'alba a les (07:30), al migdia (13:00) i al capvespre (20:00), amb tres campanades, deixant un espai entre cada una per resar i al finalitzar tres batallades seguides

Incident en la Campana “El Jaume” del Micalet: El dia del Naixement de Jesús, en el campanar de la Catedral de Valencia (Micalet) es va desplomar la campana “El Jaume” sobre la tarima de madera situada baix en la sala, fundida l’any 1429, amb un pes de 1750kg.  Afortunadament no s’ha tingut que lamentar ninguna desgracia humana.   Estem els campaners amb tristessa de lo succeit, donem el nostre suport als Campaners de la Catedral com a manifestat en la Federació Valenciana de Campaners. Confiem en el bon criteri dels Campaners de la Catedral de València i del Capítol de la Catedral de València, per a la restauració d’una campana de un gran valor històric, patrimonial i també sentimental.

EL CANAL DE YOUTUBE DEL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ JA TE MES DE 151.100 REPRODUCCIÓNS

El canal de YouTube de Felipe Sanchis https://www.youtube.com/user/felipesanchis) ja te en els 67 videos  que formen este canal, més de 151.100 reproduccions de vídeos des de la seua creació el 18 de març de 2008. 

Son videos de Tocs i Voltejos de Campanes de Moixent, manuals i mecànics, d’altres pobles de la Comarca “La Costera”, així com d’altres campanars.  També reportatges o entrevistes en de la Televisió Comarcal la Costera i de Canal 9, a més de les festes de Sant Pere Apòstol, al Santíssim Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies.

A més hi han panoramiques de Moixent desde el la copa del Campanar, desde la Creu de la Cúpula desde, el pedregal. Panorámica vista desde l’Alt de la Creu (Vallada), noticies de les Obres de les Cúpules, Restauració del Expositor del Reliquiari, Visita de D.Carlos Osoro a Moixent l’any 2013, Benediccció de les Campanes en 2007 i de la Matraca en 2012, 1ª Visita de la Mare de Déu dels Desemparats en 2011, les inaguruacións de les campanes de Moixent i Vallada respectivament.

Tambe están la Misa del I Festival de Folklore de la Comunitat Valencia que es va celebrar en agost de 1984 en Moixent, així com la Misa de la Coronació Canónica de les Santes Relíquies el dia 24 de setembre de 1989.

Els videos poden ser consultats també a través de la secció de vídeos de la página web de l’Associaicó, i del canal de Felipe Sanchis del portal de Youtube.

(No están dos entrevistes sobre la campana Sant Jaume (https://www.youtube.com/watch?v=Ar7RwBkf0Vc) i les Visites Guiades al Campanar (https://www.youtube.com/watch?v=HXM_4wASS38), que están en el Canal “PortaldeXàtiva” que tenen més de 1175 reproduccions.