Començarem l'ascensió cap al Pedregal (on estan les antenes), a les 14 hores pel camí que part des del transformador de Santa Bárbera, que ens permet anar ampliant la mirada per tota la comarca de la Costera, visió facilitada per una vesprada lluminosa, tan pròpia del dijous 24 d'abril.
En una amena conversació i de rialles pujàvem Felipe Sanchis, Sergio García, i Manuel Soriano. Els matolls junt amb el camí han crescut molt no sols en altura sinó en grossària i hi ha trams en el que els matolls tapen el camí, el cami es puc més trotuós. Al creuar la primera cima, entrarem en un xicoteta vall inclinada que s'orienta cap a moreretes i que presenta camps meravellosament cultivats, terres de secà i poc fèrtils però hàbilment treballats resulten productives.
Continuarem ascendint fins a entrar a Camp Redó, comprovant una vegada més que s'ajusta al seu nom. Verdegen la sembra. Vam veure una vegada més els murs que inclús seguixen en peu del que la casa de Camp Redó. En esta zona hi han dos coves, una entra Felipe fa uns anys i segons dien també hi ha una fonteta que brolla en el barranquet que part de la Casa de Camp Redó.
Ara els camins són més amples propis per a vehicles, i ja no veiem la Costera. Seguirem el camí fins a veure les antenes en la part alta a la esquerra, i la rampes amb pedres de les costeres del Pedregal, d'ací hi ha un camí que també va cap al el campello de Vallada.
.JPG)
La desesperació és fa més intensa i agitada però sentint prop la meta, augmenten les ganes d'aconseguir-la i arribar al peu de les antenes: magnífica panòramica de la Costera a 744 metres, el poble de Moixent i Vallada, els Alcusses, el massís del Caroig, el Capurtuxo de la Font de la Figuera, l'Alt de la Creu (que pujarem el dia 2 de febrer, veure notícia publicada el dia 8 de febrer), i també pobles de la Ribera, i per unes boires no vam poder veure perfectament el mar de València. Vam fer un breu descans assentats en una roca i repirant un aire reconfortant, pur i fresc, davall el cel blau i amb uns núvols.
Felipe Sanchis realitza el següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=WAJ7AL8iTvc
I iniciarem el descens no sense abans buscar en el Pedregal en l'última costera, la “Cova de Patas” que Felipe a entrat dos vegades, però a causa de la malea no trobarem però estem convençuts que vam estar a uns centímetres. A la pròxima!
El descens ho realitzarem per la pendent que dóna al Bosquet, mentres baixem veiem la cima del Picaio i l'embassament del Bosquet i després d'abaixar una forta rampa arribarem a la carretera Moixent-Ontinyent-Aielo que ens porta al poble després de passar el barranc del bosquet arribant al poble a les 17:10 hores.
La visita al Pedregal resulta molt gratificant quan se supera la tendència a la comoditat, caminant més de 15 quilòmetres
