VIDA PARROQUIAL: (14) L’ARQUEBISBE DE VALÈNCIA CARLOS OSORO SIERRA ADMINISTRA EL SACRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ EN MOIXENT

Era la primera visita de l'actual Arquebisbe de València a la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Moixent, i més de 18 anys que un Arquebisbe de València no visitava Moixent.

 

Un esdeveniment molt desitjat i esperat per la feligresia de Moixent però en particular pels Campaners entre ells Felipe Sanchis que en diversos encontres amb el Successor de Sant Pere a València li havia manifestat eixe desig, a la qual cosa D.Carlos responia sempre que també El li agradaria.

A les 18 hores el xòfer de l'Arquebisbe avisa per telèfon per a avisar que eixien de l'autovia perquè preparàrem la recepció, tal avís no ens arriba i quan l'Arquebisbe ja descendia del vehicle en la Plaça de l'Església, Felipe que estava en la porta  va avisar als Campaners per a iniciar el Volteig de totes les campanes al Rector En Antonio. Va ser un moment de carreres, quan el Rector eixia per la porta, Monsenyor Carlos Osoro ja pujava les escales i per iniciativa anava saludant els feligresos que anaven entrant al Temple.  Prèviament a tot açò Felipe havia reservat dos cadires per a aparcar el cotxe enfront de l'Església.

Va ser un moment molt feliç al recibir-lo, eren les 18:12, per fi l'Arquebisbe de València estava a Moixent!.

Dins de l’Església, va pregar uns moments davant del Santíssim Sacrament i visita la Capella de les Santes Relíquies on també va resar, i s'interessa del significat i la història de la pietat cristiana de Moixent entorn de les Santes Relíquies. 

Saluda als 19 jovens que anava a administrar el Sacrament de la Confirmació cada un, amb gestos d'amabilitat. 

En el Presbiteri s'apropa a veure de prop la fotografia del màrtir de la Fe el jove moixenti Rafael Vicente Cirugeda Tortosa que este dia recordavem el seu martiri, i també li agrada la decoració del Presbiteri.

En la Sacristia va atendre a una entrevista de la Televisió Comarcal La Costera i  comença  la celebració de l'Eucaristia.  Van proclamar les lectures, els lectors habituals i van interpretar els cants el Cor Parroquial.  La participació dels fidels no va ser l'esperada, tenint en compte que al matí i abans de la Confirmació hi havia un enterrament, i també en el matí del diumenge.

En l'homilia (amb paraules de introducció en valencià) després presentar els 19 jovens, comenta particularment l'Evangeli del dia, aconseguint una viva actualització del seu contingut per als jóvens.  Una predicació admirable que capta l'atenció concentrada dels Confirmats i de tots els presents que seguien amb viu interés les paraules de l’Arquebisbe D.Carlos.  Indica que som administradors i no amos de la nostra vida cridats a fer balanç del que fem amb ella, usant bé de l'oli, i del blat, preguntat-nos que ens alimentem, i si és que ens falta l'aliment de la paraula de Déu i de l'Eucaristia. 

L'Arquebisbe adminstra a 19 jovenes la Confirmació, a cada un amb mostra de proximitat i afecte. 

Al final de la missa després de la foto amb els 19 Confirmats, el propi Arquebisbe expresa al Rector la seua voluntat de despedir personalment a tots els presents en la celebració, situant-se en la porta del temple.  En Antonio molt sorprés tracta de dissuadir-lo per ser moltes les persones congregades però ja D.Carlos s'encaminava per la nau central cap a la porta, deixant al Rector i al Secretari en el Presbiteri desconcertats.

Al tornar al Presbiteri, es fotografia amb alguns fidels, i també amb alguns membres del Cor Parroquial, Catequistes, i amb alguns membres de l'Associació Campaners de Moixent.

En la Sacristia accepta gustosament iniciar el Llibre d'honor de Campaners de Moixent, i acompanyat pels Campaners va pujar al campana junt al seu Secretari En Alvaro.  En la base va veure la imatge de Santa Bàrbera, així com la primera esfera del rellotge de l'actual campanar entre altres peces.  En la Sala de les Campanes escolta amb molta atenció les explicacions sobre les huit campanes i la matraca així com alguns tocs, i disfruta veient els campaners tocar el "Vol dels Tres Grans".  Tot això amb fotografies i comentaris de felicitació i enhorabona.

 

Al baixar va voler visitar la mare del Rector  En Antonio i en la Plaça de l'Església va veure Voltejar les huit campanes que solemnement li mostraven la  seua salutació de despedida.  A les 21 hores pujava al vehicle per a tornar a València. 

Estava prevista una visita breu, calculant que abans de les huit podria encaminar-se a València, però va ser el propi D.Carlos qui va voler viure este esdeveniment amb interrumpcions i sincera cordialitat, sense presses, i per tot això li estem profundament agraïts. Mai imaginavem que ens tractaria amb tanta atenció i simpatia.

Gràcies D.Carlos.  Que Déu li beneïsca.

(Fotos de Pura Carceles i de Felipe)