.jpg)
Les campanes, la veu més antiga de Moixent,
la veu de Déu ens anunciaran i convocaran a celebrar i recordar als nostres
Difunts, i als Patrons: Santíssim Crist del Mont Calvari i les Venerades
Relíquies amb un record especial al Pare Moreno.
Possiblement en els
anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les
Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria
Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el
temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels
Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique Bellido, i en l'any 1943 es van fer les andes.
.JPG)
El dissabte per a les
misses de la seua festa des de l’any 2013 es col·loca la imatge en el
Presbiteri. Les lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació
de la Santa Creu.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de
Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. La
missa es solemnizada per el Cor Parroquial.
Per la vesprada
del dissabte de nou es convoquen els fidels i la Comissió de festes amb
les Reines, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i la Banda de Música, per a
acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari a l'Ermita: és la processó
i “Pujà”, molt concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins
i visitants que en estos dies omplin el nostre poble.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta
l'Himne Nacional i es canten els seus “Gojos” i la Plegaria al Crist de l’autor
Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes
parroquials les que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del
Via Crucis, límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de
l'Ermita del Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.
El Santíssim Crist en les seues diferents advocacions té en la nostra Comarca huit campanes dedicades.
Després de dedicar
tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de
una llengua nativa de Panamà, i de prestar servicis en Malaga, va coronar la
seua vida morint màrtir dient "Viva Cristo Rey". “Lo sacaron
de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la
puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron
maliciosamente, haciéndola explotar. Fue conducido a la prisión en medio
de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza
de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado
en la carretera. Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados
a este cementerio, donde reposan”. (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)
L’Església de Moixent li recorda fent menció
durant la Missa, i es col·loca la fotografia sobre una tela roja amb dos ciris
en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat. Es celebrara la missa
amb el seu calze que la Parròquia conserva. La seua figura s'he esta començant
a documentar en les causes dels sants en València.
.jpg)
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 439 anys. Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa espritual.
El Pare Moreno va tindre una amistad amb l’Emperadiu María d’Àustria, inclus en el servici de confesor, va recibir d’Ella com a regal un Lignum Crucis i Relíquies de Santa Úrsula i Santa Córdula; sent aquestes Relíquies les més antigues que actualmente té la Villa, Autentificades En 1582.; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València, en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde, va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme. Anys més tard es sumaren altres reliquies.
En l’Arxiu Parroquial
a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a
l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare
Fra Cristóbal Moreno:
També un document,
firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de
l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu
culte públic.
L’any 1866
l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent,
va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure
el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies
d'indulgència…”
El 10 de febrer de
1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova
sent examinades amb “L’Autentica”.
Les Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.
El 24 de setembre de 1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre. El video de l’Eucaristia el podeu vorer a internet. (Efemeride que cada any es recorda)
Des de l’any 2010 s’ha recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i Màrtirs dels que hi ha reliquia. I desde 2020 es va recuperar la Novena del 15 al 23 de desembre pero enguany es traslladara del 1 al 9 de setembre (dins d’eixos dies esta l’Aniversari de “Dies Natalis” del P.Moreno, la Consagració de l’Altar Major i de l’església).
.jpg)
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Durant
les dos misses del diumenge, els
fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri, que durant tots els dies de l'any
cremen en la Capella de les Santes Relíquies, en l'Altar Major, en la làmpara
del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar. Els ciris es
van col·locant en els escalons del Presbiteri, davant dels Bustos que contenen
les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va
morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les
quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs.
En les misses molt
concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les
Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció
Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les
Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior. La
eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial.
En les dos misses es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)
Enguany per a aforir l’ofrena
de flors a les Santes Relíquies que no resultaba com es venia fent el
dimarts, s’ha traslladat al diumenge uns minuts abans de la missa de 12hs. Les Autoritats, i Comissió de Festes amb les
seues Reines i Dames d’Honor i altres fidels, acudixen al Temple Parroquial per
a realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua
intercesió.
Una de les parts més
importants es la processó que trasllada les Reliquies més antigues que poseix
la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans
(Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la
creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent
(actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies.
.jpg)
La processó al arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la
Banda de Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio”
composada per Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la
seua totalitat melòdica als goigs a les Santes Relíquies.
Les Santes Relíquies quant al finalitzar, entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres entren les Santes Relíquies, l'Oració i Benedicció, el Rector llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .
Este dia Volteja més asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN EL AÑO 1582”.
