LA FÓNT DEL PARADOR
Fònt clara del Parador:
Sense dubtar un momento
de totes les de Moixent,
eres, ben cèrt, la millor.
¿Qui fon el predepiquer
que ton bell piló va fer?
¿Quin nòm tendría el manyà
qu’els teus canyos cincellà?
Per la esencia primorosa
que tan arraigà dus díns,
deuríen ser moixentíns
els que te feren preciosa.
I es l’aigua del Bosquet,
la que botant d’alegría
per estreta canyería
va a calmar la teua set,
i al vorer la llum del día,
s’escampa en variat rebrill,
fabricant brunyit espill
en el font blanch de la pila.
Fònt clara del Parador,
que saps el secret d’amor
de la xica moixentina
cada moment mes divina;
la que inclinant son perfil
entre melindres i ahogos,
engarça els suspirs a mils
en l’aigua pura dels xorros.
Fònt clara del Parador:
Tots sabem d’aquell sentir
que t’entristix i t’exalta;
el que te va construir
te deixà un poquet
baixeta
i clar, no estás satisfeta,
desitjàves ser mes alta.
Este tan normal desig,
el voràs pronte cumplit,
pues vas a tindre l’honor
de ser brillant pedestal
i acullir dins de ton seno,
a un moixentí excepcional;
a Fra Cristòfol Moreno.
el fill preclar de Moixent,
el sant, el gran penitent
que la fe díns de sa entranya
i en la ma firme la Creu,
va sembrar per tota Espanya
la veritat pura i sana,
de la doctrina de Deu.
Fer tant senyalat favor,
cuant amanéixca eixe día,
será inmensa ta alegría
fònt clara del Parador.
(Autor: Gabriel Vila Vila)
