 |
| Quadre identic a un que hi havia en el Col·legi Sant Joan Baptista |
L'origen de la societat van ser grups de Dames de la Caritat que es van formar a partir del 1623 a París al voltant de Lluïsa de Marillac (1591-1660), com a confraries de dones, nobles i burgeses benestants, que dedicaven temps i recursos a l'assistència a malalts, a domicili o en hospitals, i altres obres de caritat com l'ensenyament de nenes sense recursos.
Sota la direcció espiritual de Vicent de Paül, el 29 de nombre de 1633, van pensar de formar una comunitat dedicada exclusivament a aquestes tasques; Marillac va formar les noies en la cura dels malalts i en la vida espiritual. Així, Vicent de Paül i Lluïsa de Marillac van fundar una societat anomenada Companyia de les Germanes de la Caritat, Serventes dels Maltats Pobres. El 25 de març de 1642, Lluïsa i quatre d'aquestes xiquetes van fer els vots per oferir-se totalment al servei de Crist, personificat en els necessitats, naixent així formalment la Companyia de les Filles de la Caritat.
Les primeres constitucions són de 1633 per la Santa Seu en 1668). A partir del 31 de juliol del 1634, i durant vint-i-set anys, el fundador feia les anomenades conferències setmanals amb les quals formava les religioses; recollides i publicades, formen els estatuts de la societat. Des dels seus orígens, la companyia està subordinada al superior general de la Congrecació de la Missió, també fundada per Vicent de Paül.
Les activitats del nou institut van ser nombroses: educació dels orfes i nenes sense recursos, ajuda a les víctimes de la Guerra dels Trenta Anys i altres conflictes, cura de malalts a domicili i en hospitals, servei als presoners i malalts mentals, fundació d'hospitals, etc. Les germanes eren dones "lliures" (no feien clausura per poder ajudar en aquests llocs) que tenien per objectiu "la santa humilitat" i "per monestir, la casa dels malalts, per cel·la la cambra de l'afligit, per claustre els carrers de la ciutat o les sales dels hospitals".
 |
| Maria Bautista Palop Gassó, promotora i benefactora del Col·legi Sant Joan Baptista Quadre idéntic al que está en la Residencia, en casa de Emilio Camarasa Navalón |
El 27 de novembre de
1830 la Mare de Déu Santíssima es va aparéixer de nou a Santa Caterina Labouré,
humil religiosa vicentina, i se li va aparéixer d'esta manera: La Mare de Déu vestida
de blanc, junt amb Ella hi havia un globus lluent sobre el qual estava la creu.
la Mare de Déu va obrir les seues mans i dels seus dits fulgents van eixir
rajos lluminosos que van descendir cap a la terra. María va dir a Sor Catalina:
"Este globo que has
visto es el mundo entero donde viven mis hijos. Estos rayos luminosos son las
gracias y bendiciones que yo expando sobre todos aquellos que me invocan como
Madre. Me siento tan contenta al poder ayudar a los hijos que me imploran
protección. ¡Pero hay tantos que no me invocan jamás! Y muchos de estos rayos
preciosos quedan perdidos, porque pocas veces me rezan".
 |
| Recordatori de les estampes de la mort de Sor Asunción i Sor Patrocino |
L'Arquebisbe de París
va permetre fabricar la medalla tal qual havia aparegut en la visió, i al poc
de temps van començar els miracles. (el que aconseguix favors de Déu no és la
medalla, que és un metall mort, sinó la nostra fe i la demostració d'afecte que
li fem a la Mare de Déu Santa, portant la seua sagrada imatge).
“Las Hijas de la Caridad” van vindre a Moixent el 17 de
gener de 1894 fins al setembre de 1999. 105 anys
per a atendre un llar-asil per a ancians dedicat a Sant Joan Baptiste, i
després escolaritzar els xiquets més xicotets, fins que més majors ja els
acollien en les escoles (en la teulada tenia la campana, que ara està en la
Venta del Potro). En està
llarga presència i activitat a Moixent una de les coses de més arrelament i de
major ressonància és la devoció a la Milagrosa i el Triduo que han fomentat,
així com instituir les “Conferencias a San Vicente de Paúl, i la Medalla
Milagrosa”
 |
| Colgadura que ha confeccionat l'Associació Medalla Milagrosa |
Les Filles de la Caritat descansaren i
passaren la seua primera nit a Moixent, en l'edifici que per a tal fi va manar construir Senyora Maria Bautista Palop i
Gassó, sobre una horta d'unes dos fanecades i cinquanta braces, situada en la
partida de la Pesquera en les anomenades Hortes Velles. L'edifici estava
compost de planta baixa i pis principal, amb oratori i diverses dependències
destinades a Escoles de Pàrvuls i de xiquetes majors i habitacions per a Filles
de la Caridad de la Congregació de Sant Vicent de Paül. Gràcies a la promotora
i benefactora Maria Bautista Palop i Gassó, la qual al construir
l'edifici-col·legi de Sant Joan Baptista, va fer un gran bé per a Moixent.
Les Filles de la Caritat tenen desde l’any 2001 una Avinguda
dedicada a l’entrar al poble.
Al començar a construir en 1994 la Residencia on era el Col·legi Sant Joan Baptista
(Asilo), es va dedicar la Residencia amb el nom de: "Residencia La
Milagrosa"
Noticia
de la Capella la Milagosa.
L'Associació de la
“Medalla Milagrosa” va començar a Moixent cap al 1913 o 1915; i el dia 10 de
gener de 1991 va ser erigida com Associació.
 |
| Triduo a la Milagrosa en el mes de mayo de 1960 |
Un grup
de dones i les Filles de la Caritat que venen a Moixent es reuneixen alguns
dijousos en la Capella de la Residencia “La Milagrosa”, a una reunió de formació
cristiana i resar. Quan
naix algun xiquet les mares que volen ho presenten la Mare de Déu perquè ella
els mostre el camí i els protegisca, se'ls entrega una medalla perquè el xiquet
la porte sobre el pit. Durant tot el mes de maig, mes de María, es
reunixen en la capella de la Residència per a oferir flors i oracions, i en el
mes d’octubre mediten la Novena. Al voltant de 40 celadores es preocupen
que la Capelleta de la Milagrosa passe per les families de Moixent. Per a les
comunions donen una imatge xicoteta de la Milagrosa als xiquets que han recibit
per primera volta a Jesucrist en l’Eucaristia.
A més de la imatge processional, hi ha una en
el pati de la Residència, altra en la gruta del Calvari (des de les altures de
la muntanya ens veu i protegix a tots) i on cada diumenge del mes d’octubre es
resa el Rosari. Té un
carrer dedicat (que se adorna amb banderes i colgadures), amb ceràmica de la
Milagrosa, i altra en una font en el Calvari. Segons una poesia del moixenti Gabriel
Vila, la Milagrosa es patrona de la partida de Gramoixent. En una cavitat rocosa de la muntanya baixant per la carretera Aielo-Moixent, abans d'arribar al pou de S.Joan, s'aprecia una fotografia de la imatge de la Milagrosa.
El Triduo
es celebra en la Parròquia desde l’any 1952 (segons els Aleluyes del Arxiu
Parroquial) ja que en la Capella del Col·legi Sant Joan Baptiste, era reduït
per a la gent, després de la proccesó al Colegi els veïns organitzaven una
“dansá” hi havien festers que sempre eren els mateixos com es llig al Aleluya
del dia 25 de maig de 1958; a més tambe es tiraben traques, “tronadors, cucañes…”. El triduo solia celebrar-se en el mes de
desembre, però hi hagut anys que s’ha celebrat en octubre, desembre i també en
el mes de maig. entre altres mesos.
Ho
presidix un Pare Paul, no sols la feligresia de majors, també jóvens i xiquets
reviuen i expressen el seu amor a la Mare de Déu. Estos tres dies, la
missa s’oferix per els socies y socios difunts de la Medalla Milagrosa de
Moixent. Algunes celadores al finalitzar
la celebració de l’Eucaristia repartixen medalles. Al finalitzar la Missa de 12
del diumenge, es presenten els xiquets a la Verge.
Desde
l’any 2012, l’Associació de Moros i Cristians que la tenen per Patrona, es
porta el dissabte (24 d’octubre) en trasllat la Verge desde la Capella de la
Residència “La Milagrosa” fins a l’Església Parroquial, un recorregut que
encapçala la Creu Parroquial, acompanyats pels xiquets de la catequesis, alguns
fidels amb flors, les Filles de la Caritat que venen per al Triduo, les filades de Moros i Cristians
i la Banda de Música “La Constancia” que acompanyen a la Milagrosa fins a la
Parròquia, on després li entregen les seues flors. Se adapta el Triduo a dissabte, diumenge i
dilluns; ja que abans era de divendres a diumenge.
(En 2008
l’Associació de Moros i Cristians, després de la Missa festera de les 12 hores
feia una Ofrena de flors a la Verge Milagrosa que esta en el pati de la
Residencia, després es va fer per la vesprada, i des de l’any 2012 al
traslladar la imatge que esta en l’església Parroquial a la Capella de la
Residencia, es realitza la Ofrena de flors a la imatge que esta en el patí).
Per a enguany, l’Associació de la Medalla
Milagrosa a confeccionat unes Colgadures per a balcons i palmitos amb la imatge
de la Verge Milagrosa de Moixent.
 |
| Parant la campana Santa Maria Mare de Déu Foto: M.Carmén Vidal |
1er dia
del Triduo, 24 d’octubre
- 13 hores. Toc de l’Àngelus. I Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre.
• Vol de Santa Maria Mare de Déu.
- Tres Vols d’avís a trasllat de 18:30, amb Santa Maria
Mare de Déu.
• Volteig al pujar la Milagrosa per el carrer “Màrtirs”
fins que entre al Temple Parroquial de
Sant Antoni hasta
Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Sant Isidre.
2on dia
del Triduo, 25 d’octubre
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30. Repic festiu, i Vol de amb Santa Maria Mare
de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu. El tercer toc
Volteig de
Sant Antoni hasta
Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Sant Isidre.
3er dia
del Triduo, 26 d’octubre
- 13 hores. Toc de l’Àngelus. I Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre.
• Vol de Santa Maria Mare de Déu.
- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Santa Maria Mare de
Déu. El tercer de Sant Antoni hasta Sant
Isidre.
