 |
| Replica xicoteta del Sant Calze adquirida per Felipe Sanchis des de 2004 |
El text de la missa votiva del Sant Calze que “podrà ser celebrada en totes les
esglésies en els dies autoritzats i el dia de la festa anual”, l'últim dijous
del mes d'octubre. El text, aprovat a sol·licitud de monsenyor Osoro, inclou
oracions pròpies i lectures. La missa votiva té un sentit devocional i es
pot celebrar en qualsevol dia en què no hi haja, litúrgicament, una festa o una
memòria obligada. El document està firmat pel cardenal Antonio Cañizares,
amb data 22 d'agost del 2014, sent prefecte de la Congregació per al Culte Diví
i la Disciplina dels Sagraments. Es tracta, així, d'una de les últimes
disposicions firmades pel purpurat abans de ser anomenat arquebisbe de València
pel papa Francesc el passat 28 d'agost.
A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que
Jesús, va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als
evangelis de Mateu, Marc i Lluc. La celebració de l’Eucaristia a les esglésies
i comunitats cristianes conserva elements originals del Sant Sopar com el pa i
la copa o calze, que el celebrant té a les mans mentre diu les paraules que va
dir Jesús segons els evangelis.
La llegenda d'aquesta relíquia menciona que, a la mort de
la Mare de Déu , els deixebles de Jesús es
van repartir tot el que guardava i que Sant Pere es va portar el Calze a Roma.
A causa de les freqüents persecucions patides pels cristians, el papa Sixt II
va entregar la relíquia a Sant Llorenç, el seu diaca, el qual va fer traslladar
el calze a Osca la seua pàtria. Allí va estar el Sant Calze fins a l'any 712,
que els cristians, fugint dels musulmans, es van refugiar en els Pirineus i
finalment en el Monestir de Sant Joan de la Penya, prop de Jaca..
D'allí va passar a Saragossa, al palau reial de
l’Aljaferia. El Sant Calze fou donat per la comunitat de Sant Joan de la Penya
al rei d’Aragó, Martí l’Humà el 1399, el qual, agraït, va entregar a canvi als
monjos de Sant Joan un altre calze d'or.
El Sant Calze va estar en poder dels monarques de la Corona
d’Aragó fins que l'any 1437 Alfons el Magnànim, que havia portat a València la
relíquia per la capella del seu palau reial, havent-se d'absentar del Regne de
València, les va entregar a la catedral, que de llavors ençà alberga el Sant
Calze
El recorregut pels esdeveniments de la
història recent de l'Església valenciana descobrix dos importants cites en què
el Sant Grial ha tingut un gran protagonisme. Amb motiu de la visita del papa
Joan Pau II, hui sant, el Sant Calze va eixir de la catedral per a la
consagració en la missa que el pontífex va presidir en el Passeig de l'Albereda
i en la que es van ordenar un bon nombre de sacerdots. Anys més tard, en 2006,
Benet XVI també ho va utilitzar en l'eucaristia central de la Trobada mundial
de les Famílies.
Tradició:
●Jesusalem, segle I d.C. Últim Sopar de Jesús amb els
apóstols.
●Roma, segle I d.C. Sant Pere trasllada la copa a Roma.
●Roma, segle II d.C. L'emperador Valeria prohibix el cult
cristià. Sant Llorenç, diacà de
de Roma en el papat de Sixt II, envia a Osca el Sant
Grial.
●Osca, segle IV any 712. Per a refugiar-se de la invasió
musulmana, el Sant Calze s'oculta en localitats del Pirineu Aragonés, fins a
aparéixer en Sant Joan de la Peña.
Història
●Sant Joan de la Peña, 1399. El prior del monestir entrega el calze al rei
Martí l'Humà, entrant a formar part del reliquiari reial.
●1399-1410 El rei trasllada el calze al Palau d'Alfajería
de Saragossa i posteriorment a Barcelona.
●1412 Després del compris de Casp, Fernando I és anomenat
rei d'Aragó, Catalunya i València.
●1416. Alfonso el Magnànim hereta el reinat d'Aragó,
València, Mallorca, Sicília, Sardenya i Nàpols, a més del comtat de Barcelona.
●1432 Alfons el Magnànim trasllada el reliquiari al Palau
Reial de València.
●18 de març de 1437 Tot el reliquiari reial passa a la
Catedral de València, com garantia del deute contret amb el Capítol.
●1809-1813 Durant la Guerra de la Independència el Sant
Calze, va estar a Alacant (1819), Eivissa (1810) i Mallorca (1812), fugint dels
saquejos de la invasió napoleònica. En
1813 torna a València.
●1936-1939 Durant la Guerra Civil, va estar amagat en la
localitat de Carlet. El 30 de març de
1939 tornà a la Catedral.
●8 de novembre de 1982 En la seua visita a València el
Papa Joan Pau II venerà el Sant Calze i després celebrà amb ell l'Eucaristia
●9 de juliol del 2006 Benet XVI va presidir amb el Sant
Calze la missa conclusiva del V EMF
●7-9 de novembre del 2008
I Congrés Internacional del Sant Calze celebrat a València.
● 2014 La Santa Seu concedix a València tindre Any Sant
Jubilar
Totes les celebracions i actes que s'organizen durant
l’any 2015-2016 es desenvoluparen davall el lema “El Calze de la misericòrdia”,
unint així el Sant Calze un altre gran aconteciment que viurà l'Església a
partir del mes de desembre: L'any de la Misericòrdia. El nom complet serà “Any Sant Eucarístic del
Sant Calze en el Jubileu de la Misercordia”.
Durant tot l'any del “Calze de la Misericòrdia” entre
altres accions programes per l'Arquebisbat destaquen la realització de
pelegrinatges per vicaries i parròquies a la Capella del Sant Calze que es
venera en la catedral de València, una
exposició itinerant sobre el Sant Calze, l'Eucaristia i la Misericordia, que
recorrerà parròquies a partir del començament de l'Any de la Misericòrdia…
 |
| Sagraris de Moixent amb el relleu del Sant Calze Foto: Josep Llúis Cebrián |
En Moixent, el
Sagrari de plata realitzat per l'orfebre Agustin Devesa l'any 1941 (a l'any que
ve complirà 75 anys), donació a la
Parròquia de José Vicente Iñesta Albert; i el sagrari que es col·loca durant la
Setmana Santa quan es retira l'anterior per a abaixar la imatge de Maria al Peu
de la Creu, que presidix el Retaule de la Capella, tenen gravats la imatge del
Sant Calze que es conserva en la catedral de València.
El dijous que comença el Any Eucarístic del Sant Calze,
voltejara la campana Sagrat Cor de Jesús Santíssim Sagrament, que te gravats
les efigies de la imatge del Cor de Jesús que está en el Retaule de l’Església
i la Custodia procedent del Convent de Franciscans, al volteig de esta campana
li acompanya com cada dia de la setmana, el volteig de la Campana Santa Maria
Mare de Déu, per estar la imatge de la Verge Milagrosa en l’Església
Parroquial.
La Parròquia de Moixent inclús no ha rebut la replica del
Sant Calze, sent així que la comunitat cristiana realitza grandíssims esforços
econòmics en la conservació i restauració del temple parroquial:
En 2006-2007 les restauració de les campanes de
l'Església i de l'Ermita, tot això va ascendir a un total de 97.148,50 euros i
en 2007 la restauració de la Torre Campanar amb 157.923,99, si bé es van
comptar amb algunes subvencions publiques.
En 2010 obres en les les teulades de la sobresacristia i
transaltar amb un total de 9.344,02 pagat integrament per la Comunitat cristiana
de Moixent.
I en 2013-2014 la restauració de les dos cúpules de
l'església i accessos que va ascendir a un total de 118.676,55 euros i que sense subvencions esta
costejant la comunitat cristiana, i que inclús estan acabant de pagar els moixentins i moixentines.
Que mes hem de fer per a obtindre una replica del Sant
Calze?
Inici Any Sant Jubilar
del Sant Calze, 29 d’octubre
- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Sagrat Cor de
Jesús-Santíssim Sagrament. Després del
primer toc Volteig de Santa Maria Mare de Déu.
TOTS SANTS: Es el dia 1 de
novembre, una Solemnitat molt antiga i molt arrelada al poble cristià,tant
que no necessita estimuls externs sinó que, el poble mateix és mostra
intimament motivat de fer memòria
dels difunts, ja gent va al cementeri a visitar als seus sers volguts difunts.
El cementeri estos
dies apareixen primorosament ornamentats de multitut de flors que familiars i
amics porten a les
diferents sepultures. Per a
esta Solemnitat de Tots Sants la litúrgia celebra amb el color blanc, les
campanes voltejen en senyal de festa i d’alegria; i a la vesprada es quant a
les campanes es fan sonar
tocs de difunts, com a vespra del dia 2 de novembre.Per tant les Campanes acompanyen
la profunda
devoció dels fidels en estos dies, amb tocs adecuats als diferents sentiments
de cadascun dels
dos dies.
Vespra de Tots
Sants,
31
d’octubre
- 13 hores. Toc de l’Àngelus. I Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria
Mare de Déu.
- Tres tocs d’avís a missa de 20. Repic
festiu. I Vol de Sant Jaume i Nieves.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
Tots
Sants (Vespra
de Fidels Difunts), 1
de novembre
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30. Repic festiu, i Vol de Sant Jaume i de
Nieves. El tercer
toc Volteig de
Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres tocs d’avís a missa de 12. Repic festiu, i
Vol de Sant Jaume i Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
-
20 hores. Toc d’Ave Maria, i Mig
Vol.
FIDELS DIFUNTS: Tot
el mes de novembre es recorda als difunts, però el dia 2 de novembre, de manera
especial. Anomenat també en valencià dia de “Ànimes”, és una
celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l’objectiu del qual es
resar per aquells que han acabar la seua vida terrena, i especialment per
aquells que es troben encara en estat de purificació en el
purgatori. El color litúrgic es el morat.
Segons els Aleluyes
del Arxiu Parroquial (1952-1968) durant el ministeri sacerdotal de En José
Pellicer en Moixent després del dia d’Animes es feia un Novenari d’Ànimes, este
novenari ja consta en el Llibre Distribuidor l’any 1913 del 2 al 10 de
novembre. En 1934 el dia 1 de novembre
esta anotat unes vespres de difunts, així com el mateix dia en l’Agenda
Parroquial de 1942, 1943 i 1944; i en
l’any 1945 en el Llibre Distribuidor
“Visperas y rosario y sermón el dia de Todos lo Santos”.
El mateix dia de Tots
Sants, per la vesprada, en el Cementeri es resa el Sant Rosari pegant unes
voltes caminant. Durant alguns anys també mentres s’anava i tornava es resaba
el Rosari per el cami com apareix en l’Agenda Parroquial de 1949 Si
la meteorología o impedix es celebra en l’església i per això es convocara a tres
Mig Vols. En l’Agenda Parroquial
de 1951 ja consta de resar el Rosari en el cementeri.
El dia de Fidels
Difunts enguany es dissabte, es celebran dos misses, una per el mati, i l’altra
a la vesprada a la qual el Cor Parroquial es a pressent per a Solemnitzar la
celebració que encara es més concurrida que la del mati, es canta un reponso
“Libera me Domine”.
El Mig Vol, es un toc
d’homenatge de les Campanes als Difunts: la sonoritat d'una certa calitat
fúnebre perque és tracta de Difunts però s'executa amb les Campanes oscilant
fent el Mig Vol com si feren un aplaudiment moderat no clamoros. Les
campanes amb aquest toc ens recorden resar per els qui ens han precedit en esta
vida.
A Moixent este toc
tradicional és va tornar a incorporar l'any 2008 al eixir el difunt de
l’Església. També per als avisos de Mort de
Sacerdot vinculat o nascut a Moixent, Mort de Bisbe, Arquebisbe, Rei i Mort
d’un Papa. De manera particular el dia de Fidels Difunts, i el dia
de Festes Patronals en què és recorda als Moixentins Difunts, Aci podeu vorer
el Mig Vol: http://www.youtube.com/watch?v=3zoQNR-uBRs
Fidels
Difunts,
2 de novembre
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 10:30,
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 19
