12 de julio de 2015

AGENDA 2015: VERGE DEL CARME, SANT JAUME I SANTA ANNA

La Mare de Déu del Carme: és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Existeixen hui en actiu ordes religiosos carmelites repartides per tot el món, masculins i femenins, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana mariana.  
Segons la tradició, el diumenge 16 de juliol de 125, la Mare de Déu es va aparèixer a Cambridge (Anglaterra), a Sant Simó Stock, a qui va entregar l’Escapulari del Carme. A Espanya és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola.
Aquesta advocació dóna nom a totes aquelles persones que es diuen Carme o Carmel, celebrant la seva onomàstica el dia de la festa d'aquesta Verge: 16 de juliol.

A Moixent, en el Llibre de la Visita Pastoral de l’any 1819 de l’Arxiu Parroquial, en un paper xicotet, es fa referencia a una Confraria del Carme instalada en l’any 1866.  En les Visites Pastorals del 1758 al 1819 es cita una Ermita de Nostra Senyora del Carme en el Mas Monserrat en les Alcusses, que segurament deixa d’existir al voltant de l’any 1722, ja que en la Visita Pastoral de 1819 l’Oratori estaba arruinat.  Possiblement la imatge antiga que hi ha en l'església procedent de l'ermita de la Casa Rabosa de la Verge del Carme  portant en les mans un escapulari, anteriorment estaria en el Mas Montserrat.  
En el Llibre de Racional de l'Arxiu Parroquial en l'any 1872 apareix que feia una processó i un any després "fiesta a la Virgen del Carmen por los vecinos de la calle, tercia, misa sermón y por la tarde vísperas y procesión".  En els “Aleluyes” desde 1934 fins 1968 es feia una Novena. Actualment l’Església té una xicoteta imatge de 1984 que es col·loca per a este dia en el presbiteri amb dos ciris; en la part més antiga del poble te un carrer que portà el seu nom amb un plafó ceràmic representant a la Mare de Déu del Carme. 
El dimecres 16 de juliol de 2008 va faltar als 97 anys Sor Asunción Lamuedra, Filla de la Caritat i que va estar en Moixent més de 60 anys, nombrada filla adoptiva de Moixent el 30 de maig de 2001, per el Ajuntament de Moixent.  El seu cos va rebre sepultura en el panteón de la congregació de les Filles de la Caritat en el Cementeri Municpal de Valencia, en Moixent este dia se li tindra un record.

Mare de Déu del Carme, 16 de juliol
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol amb Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santa Maria Mare de Déu.


SANT JAUME: conegut com a sant Jaume el Major va nàixer a Betsaida, fill de Zebedeu i Maria Salomé, i germà gran del també apòstol Joan.  Fou un dels dotze apòstols de Jesucritst.  Els evangelis segons Mateu (Mt. 4, 21-22) i segons Marc  (Mc, 1, 19-20) narren que Crist els va trobar amb el seu pare a la ribera i que els cridà llavors perquè el seguiren, anomenant-los boanergues, que significa "fills del tro". Va ser un dels tres apòstols testimonis de la Transfiguració. Segons els Fets dels Apòstols (12, 1-2), va morir decapitat per ordre d'Herodes I Agripa, en Jersulem al voltant de l’any 44. La tradició cristiana creu que les seues restes es troben a la Catedral de Santiago de Compostel·la que és un important lloc de peregrinació del Cami de Sant Jaume.  La festivitat litúrgica és el 25 de juliol.  L'any 1122 Calixt II, va instituir l'Any Sant Compostel·là o Jubileu, que se celebra quan la festa de Sant Jaume, cau en diumenge. Sant Jaume és patró de Galícia i va esdevenir, durant l'Edat mitjana, patró i protector de la Corona de Castella i, arran de la unió dinàstica dels regnes hispànics, se'l va proclamar patró d'Espanya. Per la mateixa raó, l'orde militar més important del regne de Castella es posà sota la seva protecció com a Orde de Sant Jaume. S’el representa amb una petxina; com a pelegri amb gaita, carabassa i capell amb petxines; com a apòstol, amb llibre i espasa.

Sant Jaume, la seua imatge està en el Retaule del Presbiteri en la part dreta segons es mira, junt amb Sant Pere el Titular, també en el Reliquiari es conserva una Relíquia. En el Campanar de Moixent, té una campana dedica, que procedix de la Casa Oràa, datada l’any 1895, es volteja exclusivament de forma manual, i este dia volteja amb més freqüència.  

Este dia la Comunitat Cristiana de Moixent, recorda l’aniversari del trasllat de les restes mortals del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino de l’església de Sant Martí de València a Moixent, l’any 1838.  En  la missa es canten els “Goigs a les Santes Reliquies” i es resen les Lletanies dels Sants del Reliquiari. Una de les sis pintures de la part dreta del presbiteri que relaten moments del Venerable Pare Moreno, que enguany compleixen 50 anys, hi ha una on apareix el trasllat de les restes mortals de València a Moixent.  Este dia també voltejara la campana Santes Reliquies ja que hi ha reliquia del Patró d’Espanya i perque té gravada la efigie del Venerable Fray Cristóbal Moreno. 

Sant Jaume. (Aniversari trasllat restes mortals Venerable Pare Moreno València- Església de Moixent, 
177 anys), 25 de juliol
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol amb Sant Jaume, i després de Santes Relíquies

- Tres Vols d’avís a missa de 20, amb Sant Jaume, seguit amb Santes Relíquies


SANT JOAQUIM I SANTA ANNA: El dia dels Pares de la Mare de Déu es el 26 de juliol, es celebra el dia dels iaios.  Santa Anna dóna nom a tot un barri molt important a Moixent, perquè en la part més alta d'este barri està l'Ermita que alberga estes dos imatges: Sant Joaquim i Santa Anna.  En tot el poble, però particularment en este barri se celebra la festa amb interés, participant en l'Eucaristia. 
L’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari primer estaba dedica a Santa Anna, inclús anys després dues per separades, seguidament al Crist i Santa Anna, i des de setembre de 1899 está dedica al Santíssim Crist del Mont Calvari  Des de l’any 2011 es nombren uns festers que organitzen una festa i la Missa es fa el diumenge próxim al dia litúrgic.  Enguany coincidix en diumenge.

La campana més antiga de Moixent dedicada als Sants de la Pedra ubicada en l’ermita, voltejara en els tres tocs d’avís a missa de 12.

9 de julio de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (10): BAILLO

Localización: En la salida de Moixent, por la carretera que conduce a Fontanars,  en el barranco de baillo a unos 2’5 kms ante de cruzar un sifón a ambos lados de la carretera, hay un camino en la parte izquierda que se dirige hacia el este de la montaña. 

Sucesivos Propietarios:
-  Mariano Barranco Caro
-  Purificación Barranco Caro
-  Nuria Barranco Caro
-  Mercedes Barranco Caro
-  Rosario Barranco Caro
 -  Carmen Barranco Caro[i]

La primera noticia, que he encontrado se halla en el libro de la Santa Visita Pastoral, del año 1772, realizada por Don Enrique de Castellví Monsonis y secretario Don Juan Bautista Puig, en la que se nombra entre otras una “Ermita de Nuestra Señora de la Encarnación. Situada en la casa de campo del señor Don Carlos Caro, y la halló que estava limpia y adornada y muy decente con Retablo de la Encarnación, ara, tres manteles, cáliz nuevo y con todos los ornamentos, misal y cruz para celebrar el Santo Sacrificio de la Misa y con las licencias correspondientes”. [ii]

La siguiente noticia, se halla tambien en el libro de la Santa Visita, del año 1784, hecha por Juan Bautista Doménech, entre otras ermitas y oratorios nombra un “Oratorio Público de Don Carlos Caro.  En el distrito de esta Parroquia y distante un quarto de la Villa, hay erigido un oratorio publico bajo invocación de la Encarnación propio de Don Carlos Caro y habiéndole visitado su Señoría, la hallo decente”.[iii]

Según el Informe del Arzobispo Fabian y Fuero al Ministro de Floridablanca de 18-4-1790 dice "En la partida de la Villa": "La Capilla de la Heredad de Dn Ventura Caro, dedicada a la Encarnación del Señor".
En las  “Relaciones Geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia hechas en el siglo XVIII.  A ruego de D.Tomas Lopez, las publica, con notas, aumentos y comentarios Vicente Castañeda y Alcover  Volumen II.      p. 170 "En todo el término se hallan seis hermitas rurales... otra en la heredad de la Encarnación".

En la Santa Visita, realizada en el año 1819, por Don Pedro Cano y Secretario Domingo Caldes en la que describe un “Oratorio de Jesús Joseph y Maria. Situada en la Casa denominada de Baillo, que lo es de la Exma.Señora Doña Maria Caro, hay oratorio con dicha advocación, en el que visito S.S. y lo hallo decente, con los ornamentos necesarios, para celebrar el Santo Sacrificio de la Misa”.[iv]

También en el Archivo Parroquial, hay una autorización “Licencia Misa 1900” en la cual dice “existen dos Santuarios con condiciones improbables para celebrar el primero el de (Baillo) propiedad del Sr.Mariano Barranco partida del mismo nombre…Suplica: En previos los informes que S.E.I. que convenientes se digne conceder licencia para que uno de los sacerdotes de esta Parroquia puede celebrar los días festivos el Santo Sacrifico de la Misa”.[v]

Según Manuel Lera Gassó en un libro escrito por él dice: “… i que el narrador en la seua infantesa, recorda haver oït missa en l´estiu on anava el devot veïnat dels masos propers.  Per aquell temps (any 1925), la Casa de Baillo, era propietat de la familia Barranco, abans emparentada amb els Caro…”[vi]
Desconozco  cuando se dejo de celebrar la Misa en el oratorio, pues no he encontrado noticias al respecto ni tampoco personas que lo sepan. El cuerpo del edificio que formaba el Palacio de Baillo, esta ruinas, la Casa y el Oratorio, sus puertas y fachada estaban orientadas hacia el Norte.

Anotaciones de Felipe Sanchis



[i] LERA GASSO, Manuel.  Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.  Moixent.  1998.  p. 74
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1772   p. 212 vto
[iii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1784   p. 89 vto
[iv] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1819   p. 41 vto.
[v] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Memoria de la Parroquia. Varios. Licencia Misa 1900
[vi] LERA GASSO, Manuel y GASSET PEINADO Santiago.  Estudi historic sobre l´esglèsia moixentina.  Els origens, rectors, esglèsies y altres noticies curioses.   Moixent.   1996.  p. 74

6 de julio de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (9): EL JUNCAR

Localización: Autovía Nacional 430, en dirección a Fuente la Higuera (mano izquierda).  Entrando al bar el Serrano, nos desviamos mirando hacia la parte sur, donde vemos un puente de trayecto en lo alto de ferrocarril de alta velocidad, cerca de la casa esta el límite entre Moixent y Fuente la Higuera, se distingue porque es como tiene almenados como un castillo medieval.

Sucesivos propietarios:
– Familia Calatayud Tafalla Vergara
- Antonio de Calatayud Guiterrez [i]

 
La primera referencia que se tiene de un oratorio la hay en una Autorización que se halla en el Archivo Parroquial [ii], y dice: “Exmo. y Rvdo.Señor.  Maria del Carmen Ortiza Prima Vda.de Calatayud, vecina de esta localidad, a V.D.con todos los respetos expone: Que habiendo tenido necesidad de hacer algunas reparaciones interiores, en el Oratorio Publico, en la finca de mi propiedad y que poseo en la feligresía de las Alcuzas de Mogente casa llamada “El Juncar", y deseando gozar de los privilegios a ella concedidas entre otros el de celebrar de nuevo el Santo Sacrificio de la Misa, juzgando sea necesaria su bendición.  Suplica a V.D. se digne dar las ordenes oportunas para la consecución de su fin.  Dios guarde a V.E. muchos años.   Valencia 5 de enero de 1914.  Mª del Carmen Ortiza”.
En el mismo folio esta la respuesta: “Valencia 8 de enero de 1914.  Damos comisión al Sr.Cura Parroco de Mogente para que por si o delegando al Sr.Coadjutor de Alcuzas visita la Capilla publica a que se refiere la anterior instancia y encontrándolo todo arreglo a rubricas proceda a su bendición con arreglo por el Ritual Romano Valentino para estos casos.  Así lo decreto y firmo S.E.Rma el Arzobispo mi Señor, de que certifico”.

El dia 5-11-1892, contrajeron matrimonio "en oratorio publico de la Masia del Juncar. Francisco Alberola y Purificación Villanova" (Archivo Parroquial de Moixent.  Libro Matrimonios 1892-1912.  pagina 7 nº39)

Cuando no se hacía misa en la Casa Oràa se hacia en el Juncar [iii]
Solo he encontrado que en la Agenda de 1968 consta de una misa celebrada en este sitio el día 8 de diciembre.

Por medio de una puerta, actualmente tapiada por la mitad, mirando hacia el norte, se accedía al oratorio, en la cual hay un relieve de una cruz y más arriba un óculo de ventilación.  Remata la fachada una espadaña, con arco de medio punto, construida con buen gusto y adornada, encima de la espadaña había una vela.  La espadaña tenía hasta el año 1990 una campana que desapareció. 
Fotografía en el Libro de Fiestas Patronales 1989
Se compone de una pequeña nave rectangular.  El altar de escayola, de mano de obra esta adosado al Retablo de escayola rematado con un frontón,  sobre el altar hay hornacina vacía donde estaría la imagen, flanqueada por dos columnas una en cada lado de escayola.  A la mano derecha mirando al Retablo hay una puerta que conduce a la vivienda.

Desgraciadamente se encuentra en la más completa ruina al no estar habitada, el techo cayendo y el piso todo levantado.


Anotaciones de Felipe Sanchis




[i] LERA GASSO, Manuel.   Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.   Moixent.   1998.   p. 69
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Memoria de la Parroquia. Varios
[iii] Conversación que tuve con Rosario Calabuig Cantabella, el dia 10 noviembre 2006

3 de julio de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (8): NTRA.SRA.DE LOS DOLORES (CASA ORÀA)

Localización: Carretera local de Moixent a Fontanares, por el kilómetro 10, a través de un camino que hay en la derecha que se dirige hacia la Casa Oràa u Orà.

Sucesivos Propietarios: - Familia Pérez de los Cobos
- Diego Pérez de los Cobos
- Herederos, dos hijas, mujer del médico  Manuel Segura (Castalla) [i]
- Carmen Segura Pérez de los Cobos, religiosa
-Caritas Diocesana.                                             
- Desde 2013 Fundación Scout Sant Jordi de la Comunitat Valenciana
(En el Libro "Obra de la Iglesia 1880-1890" se cita en los donativos en enero de 1887 y agosto de 1888: "DªFrancisca Pérez de Lema, dueña de la Casa Ora".

El Oratorio, según una Licencia de Misa de 1900 estaba dedicado a Nuestra Señora de los Dolores, así lo dice: “…el segundo el de Ntra.Sra.de los Dolores en la partida de las Alcuzas, propiedad del Sr.D.Diego Pérez de los Cobos…Suplica: en previos informes que S.E.I. que convenientes se digne conceder licencia para que cada uno de los sacerdotes de esta Parroquia pueda celebrar los días festivos el Santo Sacrificio de la Misa …”[ii]

Según me dijo Don Antonio Ricardo Marín Gómez, celebro misa en la Casa Ora durante quince días en el año 1957, recién ordenado sacerdote. 

En el “Aleluya” Numero extraordinario Bodas de Diamante del Templo Parroquial 1889-1964, publicaba la siguiente noticia: “…en la finca “Casa Ora”, hay un oratorio donde solamente se celebra cuando están los dueños”.

Según una persona que vivió un tiempo en la Casa Oràa me dijo: “iba para hacer misa un sacerdote de Valencia, la gente de los alrededores, y cuando no se hacía misa en la casa Ora se hacía en el Juncar. Habían imágenes, un  vía crucis pequeño de madera”.  [iii]

Siendo propietario Cáritas Diocesana, se han celebrado misas al exterior, en las zonas del campamento, el 18 de junio de 1989 el Arzobispo de Valencia D.Miguel Roca bendice las nuevas instalaciones del campamento y celebra una Misa; más recientemente el 5 de octubre de 2013 el Arzobispo D.Carlos Osoro, bendijo la rehabilitación del nuevo Centro Scouts Casa Oràa, rehabilitación por los voluntarios de Scouts y celebra una misa.

La capilla está orientada al sur, se accedía por una puerta (actualmente tapiada), mirando al oeste, encima tiene un relieve de una cruz, a su lado izquierdo hay otro relieve que no se distingue, es de estilo popular, similar al resto de la finca que esta adosada.   Tiene en su fachada un óculo y finaliza, con una espadaña (cuya campana dedicada a San Jaime como sabéis, se encuentra en el campanario de la Iglesia Parroquial de Moixent, ver apartado de esta página “Sant Jaume Nieves i la Matraca”) se tocaba a cuerda, la tocaba  “El Tío Revert” y más tarde Rosario Calabuig Cantabella cuando había misa y para avisar que era la hora de la comida. [iv]  

El sábado 17 de mayo de 2008 pude entrar junto con otras dos personas, como se muestra en la foto, y se pudieron hacer  algunas fotografías, al ser un día con mal tiempo no tuvimos tiempo de mucho mas, encontré un pequeño cuadro donde se refleja la Virgen (tal vez de ahí la advocación de Virgen de los Dolores); así como un cuadro firmado el 20 de enero de 1897 por el Beato Cardenal Ciriaco María Sancha arzobispo de Valencia que dice “Deseando promover, en cuanto está de nuestra parte, el Divino culto, y fomentar la devoción del pueblo Cristiano dando graciosamente lo que en la misma hora hemos recibido de la Divina Misericordia, sin mérito alguno nuestro; CONCEDEMOS cien días de Indulgencia  á todos los fieles de uno y otro sexo por cada vez que devotamente rezaren la Salve, el Ave María, el Santo Rosario, la Letanía Sacratísima ó cualquiera otra oración o jaculatoria de las aprobadas por la iglesia ante una imagen de Nuestra Señora de la Soledad, escultura de 0’75m de altura …”
El Retablo tiene en la parte central donde estaría la imagen de la Virgen y a su lado dos columnas parecen ser de escayola. A los respectivos lados dos cortinas  El altar parece ser de madera adosado al Retablo. No recuerdo si tenía ara,  por la puerta por donde se accedía a la Capilla conserva una pequeña pila de agua bendita.

La Campana dedicada a San Jaime se catalogo el 31 de enero de 2008, en mayo del mismo año un voluntario de Caritas Diocesana se la encontró en tierra e informo a Campaners de Moixent, y desde el 16 de mayo estaba en la base del Campanario, desde febrero de 2009 Caritas Diocesana cede la campana a la Parroquia tras algunas gestiones, se limpia la campana por parte del autor de estas anotaciones, y quedo instalada en la Sala de las Campanas del Campanario de Moixent el 18 de mayo de 2009, sobre la campana San Pedro-Isidro Labrador-Antonio, en 2012 se traslada la campana al ventanal que mira a las murallas del Castillo sobre la campana Nieves.  Viene volteando exclusivamente de forma manual y conserva su yugo de madera.

DATOS ESPECIFICOS DE LA CAMPANA: SAN JAIME
- Diámetro de la campana: 29cm
- Peso 14 kg
- Fundidor: se desconoce
- Año: 1895
- Inscripción: SAN JAIME **AÑO 1895.  Lleva una Cruz además del relieve del Rey Jaime I, el Conquistador, debajo del caballo tiene escrito “AL REY D.JAIME”.  Este relieve es una copia del monarca ubicada en la ciudad de Valencia en la Plaza de Alfonso el Magnanimo.

Anotaciones de Felipe Sanchis



[i] LERA GASSO, Manuel.  Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.  Moixent.  1998.  p. 81
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Memoria de la Parroquia. Varios. Licencia Misa 1900
[iii] Conversación que tuve con Rosario Calabuig Cantabella, el dia 10 noviembre 2006
[iv] Ibid

30 de junio de 2015

PRÓXIMAMENT

Medalló en l'Església de Moixent.  Sant Jaume
Foto: M.Carmen Vidal
1- Els divendres per la nit de 22:15 a 24 hores s’obrira el Museu Pare Moreno.

2- Mare de Déu del Carmé, dia 16.  En Moixent Volteig d’una campana.

3- Sant Jaume, dia 25 (Patró d’Espanya).  A més com aconteciment local es celebra el 177 aniversari del Trasllat de les restes mortals del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino desde Valencia fins a Moixent.  Volteig de la campana Sant Jaume i de Santes Relíquies.  En la Comarca “La Costera” en Aiacor, i en el Camp de Morvedre (Petrés) Vol de Campanes.

4- Sant Joaquim i Santa Anna.  En Moixent, missa el diumenge dia 26, en l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, vol de la campana de l’Ermita en els tres tocs i al final de la celebració.

5- Servent de Déu En Juan José Calabuig Revert, Sacerdot Moixenti, martiritzat en Madrid el 29 de juliol de 1936.  Volteig d’una campana

6- Sants de la Pedra, dia 30 de juliol, (dia litúrgic).  Grans voltejos de campanes en Sagunt.

7-L'ultima setmana de Juliol festes Patronals en Barxeta, dedicades a Sant Antoni, Cor de Jesús, Sants Desposoris, Sant Isidre Llaurador i el Santíssim Crist,  Voltejos de Campanes

28 de junio de 2015

ARTICLE DE BALTASAR BUENO EN EL PERIÒDIC "LEVANTE" HUI 28 DE JUNY

SANT PERE EN LA CUNA DE LA CULTURA VALENCIANA
La fiesta de Sant Pere se asocia por lo general a los pueblos de la mar, a los que tienen puerto y aún hay flotas de pescadores, pero la montaña le tiene también su devoción, sobre todo en aquellos lugares cuyos lugares se remontan a lo más antiguo de nuestra cultura valenciana.  Es el caso de Moixent, con su rico tesoro arqueológico ibérico simbolizando en su histórico y esbelto guerrero de Moixent.
De raíces tan antiguas, hoy muy testimoniadas y documentadas, también en lo religioso Moixent debía ir a sus orígenes.  De sus milenarias piedras ibéricas en la Bastida de les Alcuses, a la primera piedra de la Iglesia, Pedro.  Pueblo importante en el paso de Reino a Reino todo en él rezuma historia y leyenda.  Precisamente, dentro del programa de fiestas, en el que este año fotografían a san Pedro con el fondo de su joya lacustre El Bosquet, se hace una ruta guiada y teatralizada de la villa, no faltas los toros, algo tan propio de las culturas ibérica y griega.  Y se puede vivir un fin de semana con los íberos de les Alcuses.
Las fiestas de los pueblos son más divertidas, sanas y cultas que la de las ciudades, más completas.  Las de Sant Pere en Moixent este fin de semana son un buen ejemplo de ello.  Giran en torno al apóstol mártir fundante de la Iglesia Católica, a cuya memoria está dedicado el templo parroquial, de estilo bizantino en su tránsito al gótico, con un presbiterio lleno de lienzos de la vida de san Pedro pintados por Salvador Gil.  Los franciscanos tuvieron allí convento levantado en 1564 por un fraile hijo del pueblo, Cristóbal Moreno, que fue confesor de la emperatriz María de Austria.
Si tiene infinidad de reliquias civiles hechas piedra de su historia, Moixent no podía fallar en tener reliquias religiosos y tiene varias, una de ellas de la cruz donde fue martirizado y murió san Pedro con su correspondiente certificado de Roma que el día 29 de junio es expuesta en el altar mayor y procesional el día de las Santas Reliquias.
Tiene la suerte también Moixent en tener una asociación de campaneros muy patria y activa, que en el día del patrón tocan las campanas siguiendo ancestral consueta, probablemente del siglo XVII, al que pertenece su campana más antigua, y que acompasen cada uno de los actos religiosos destacando el Vol de Sant Pere Apòstol.
La devoción a san Pedro en Moixent se remonta al menos al siglo XV, en el paraje de Les Ventes tuvo alzada ermita.  Hasta la persecución religiosa de 1936 se conservaba una pequeña imagen de plata del santo –de casi nueve kilos de plata y con una llave de oro y otra de plata- la cual desapareció, alguien se la afanó, en la vorágine destructora y saqueadora del momento.
La devoción popular al mártir en la población se remonta, que se sapa, al siglo XV, y llevaba aparejada ya la incipiente dansà núcleo de las fiestas de esta zona como es el caso de La Font de la Figuera y Vallada, pueblos ambos que se disputan el honor de ser la más antigua del territorio valenciano originarias ambas de aquella época.
Una devoción que, de nuevo, y lo leemos en el precioso tesoro de Gogistes Valencians, cantará en sus gozos: «De la Villa de Mogente/ sois patrón y Titular.  Y la estrella refulgente / que bien nos puede alumbrar.  /Tu nombre en particular/ brilla más que un diamante.  / Buscamos tu protección/ en nuestras tribulaciones/ y además la salvación que es lo más importante».

18 de junio de 2015

AGENDA 2015: SOLEMNITAT DE SANT PERE I SANT PAU (29 de juny)

Medalló en l'Església de Moixent.  Sant Pere
Foto: M.Carmen Vidal
Simó Pere conegut també com Quefes va nàixer a Betsaida, estava casat i se n'anà a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiiberíades  acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.
El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan, que conta com Jesús  va ser presentat a Simó pel germà d'aquest,Andreu.  A l'Evageli de Sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Kéfa, o Quefes, que vol dir pedra en arameu). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc). 
Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, mort com a màrtir crucificat cap avall a l'emplaçament del Vàtica l’any 67.  La seua tomba va ser trobada als anys quaranta i pot ser visitada. Se li atribueixen dues cartes integrades a la Bíblia. És considerat el primer Papa, i s’el representa iamb les claus que simbolitzen el regne de Déu, el gall que recorda les seues negacions, la creu que és emblema del seu martiri, el bàcul que se li atribuïx com a pastor, i també el peix, símbol de la promesa de Jesús de Natzaret de fer-ho «pescador d'hòmens».Hui el Papa, continua el ministeri el seu ministeri com a pastor universal de l’Església de Crist.

Sant Pau en el Retaule del Presbiteri
de l'esglèsia de Moixent
Foto: J.LLuís Cebrián
Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversió camí de Damasc en la qual Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l'encàrrec de predicar l'evangeli als "gentils" (els no jueus) de l’imperi romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent Roma. Se li atribueix l'escriptura de catorze cartes o epístoles, que constitueixen el fonament teològic i eclesiològic del Nou Testament i d'orientar definitivament la comunitat religiosa a superar la hipoteca d'un judaisme nacionalista i tancat que n'amenaçava la universalitat.
Fou un gran viatger que va fundar i sostenir les primeres esglésies de tot l'est de la conca mediterrània i quan no li era possible visitar les comunitats personalment s'hi comunicava per cartes. Quant torna a Roma és apressat durant les revoltes i persecucions de Neró als cristians, i decapitat l’any 64 o 67.  Va ser enterrat a la Via Ostienese de Roma.  S’el representa portant una espasa, carta o un llibre.

La devoció a Sant Pere Apòstol com a Titular de l’Església Parroquial de Moixent, es remunta allà per el segle XIV.   L’anterior Església el Altar Mayor estaba dedicat a Sant Pere, i també hi habia altre dedicat a “San Pedro y Santa Catharina Mártires.  També es celebraben segons una antiquísima tradició unes solemnes Vespres. 
En el Llibre de la Visita Pastoral de l'any  1784 (página 103vto) diu: "El importe de los Maytines de San Pedro". 

Té un carrer dedicat, i en la Cooperativa del Camp que portà el seu nom, hi ha un gran plafó ceràmic representant al nostre Patró.   Segons el llibre "Moixent al segle XIX" en la “Topografia Medica de la Villa de Mogente” de 1883 y presentada en 1885, hi havia una Ermita dedica a Sant Pere en la partida de les Ventes, i per al Patró és ballava la Dansà.

Iconografia de Sant Pere a l'entrar
a l'església
Abans de la Guerra Civil, hi havia segons els inventaris parroquials una xicoteta imatge de plata del Patró, molt estimada. El Inventari del 22 gener 1876 fa referencia a: “Un San Pedro de plata que pesa ocho quilos y setecientos gramos”; i en l’Inventari de lo destruit en la Persecució Religiosa diu: “Objetos de plata y metal: Imagen del Patrón S.Pedro con dos llaves una de oro y la otra de plata  y andas 0’75 m  10.000pts”.

Una esvelta imatge de Sant Pere Apòstol presidix el Presbiteri de l'Església Parroquial a què dóna nom, sent Titular i Patró del poble.  La imatge va ser beneïda  el 1 de gener de 1958, es desconeix el autor, donació de la familia Tortosa-Respaldiza.  
A la esquerra de l’imatge del Titular, segons es mira, està Sant Pau, en està mateixa part hi han sis pintures sobre la vida del Patró, que enguany compleixen el 50 aniverari,  pintades a l’oleo per Salvador Gil Camarena, de la Academia de Sant Carles de València i col·locades per a les Festes Patronals de Sant Pere de 1965. Sufragades per mitjà de col·lectes, donatius, entre ells un de l'Arquebisbe de València Marcelino Olaechea. Relaten alguns fets de la vida del Titular com: 
- Tu eres Pere: Moment amb què Jesús li diu a Pere: «Tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església, i el poder de la mort no prevaldrà contra ella. Jo et donaré les claus del Regne del Cel, tot el que lliges en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot el que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel» (Mateu 16, 13-19) (Evangeli del Dia de la Solemnitat).
Pîntures sobre la vida de Sant Pere
en la part esquerra segons es
mira al Presbiteri.
Foto: J.Lluís Cebrián
- Pesca Miraculosa: els apòstols (que són d'ofici pescadors) estan pescant infructuosament fins que Jesús els incita a tirar les xarxes una vegada més, i és en eixa ocasió, al demostrar fe en Jesús, quan aconseguixen una pesca extraordinària, i la vocació dels apòstols Pere, Jaume i Joan que els diu  "des d'ara sereu pescadors d'hòmens"  (Lluc 5, 1-11)
- Pere caminant sobre les aigues: Jesús camina sobre les aigües, els deixebles van creure que era un fantasma, Pere al mig del seu dubte li va dir a Jesús que ordenara que poguera caminar cap a ell, Jesús ho va fer. Pere al veure la força del vent s'espanta, va dubtar i va començar a afonar-se, cridant demanant ajuda per a que Jesús ho salvara perquè s'afonava. Jesús li va tendir la mà ho va agarrar i li va dir  ‘Home de poca fe, Per qué has dubtat?”. (Mateu 14, 22-32)
- Arrepentiment de Sant Pere.  Després de les negacions durant la passió de Jesucrist, plora  (Mateu 26, 69-75)
- Lliberació de Pere de la pressó.  Pere per donar testimoni li fiquen en la presó custodiat per guardies.  Mentres l'església pregava sense parar. Es va aparéixer un àngel del Senyor, les cadenes se li van caure de les mans, Pere pensava que estava en una visió, fins que va  eixir, i al tornar  en si, es va donar compte que Déu havia enviat el seu àngel per a alliberar-lo i va anar on estaben reunits en la casa de la mare de Joan Marcos on estaven pregant.  (Fets 12, 1-17)  (Primera Lectura del dia de la Solemnitat)
-“Quo Vadis, Domine?” La dita expressió al·ludix a les paraules «A on vas, Senyor?») que, segons la tradició, van ser  pronunciades per l'apòstol  Pere mentres fugia de Roma, per a fugir de la persecució dels cristians per orde de l'emperador Neró. Davant de la pregunta, Jesús respon: «Seré crucificat a Roma per segona vegada perquè els meus propis deixebles m'abandonen». Avergonyit de la seua covardia, Pere torna a Roma per a afrontar el seu destí: el martiri.

Ademés de la imatge del Retaule del Presbiteri, està la procesional de 1939, i altra amb un Sant Pau en la Sagristia aproximadament de finals del Segle XVIII, procedent de l’anterior Església.  La Reliquia de la Creu on va morir Sant Pere (amb l’Autentica firmada el 24 de gener de 1942 en Roma), per al dia del Titular es mostra en el Presbiteri amb dos ciris i que es trau en processó el dia de les Santes Relíquies.  Durant uns anys, com en 1945 es donava besar. 

En la decoració de la Parròquia hi han diverses iconografies com la Tiara Papal i les Claus,  un dels medallons estil renaixetista que es troben en la nau central davall del trifori on están representants els apòstols apareix Sant Pere així com en candelabros i en una portapaz.
En lo més alt del campanar, en el penell està la figura de San Pere Apóstol sobre una clau.  En la Sala de campanes hi han dos campanes que en este dia del martiri de Sant Pere es fan notar de manera particular: la més antiga del Campanar "Sancti Petre-Isidore Agricolae et Antoni", (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni) de 1792; i la més gran del Campanar que portà el seu nom "SAN PEDRO APÓSTOL" de 1943.  Els Voltejos Generals d’està Solemnitat tenen de peculiaritat que l’ultima Campana en acabar de voltejar es la Titular: San Pere Apòstol.

En la Solemnitat i dies abans en les misses es canten els “Goigs a Sant Pere Apòstol” recuperats l’any  2012, http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2013/04/gozos-san-pedro-apostol-venerado-como.html; i la Plegaria composta per Gabriel Vila en juny de 1947 i la música de Matias Marquez.  Esta ultima setmana hem realitzat unes estampes amb les dos imatges de Sant Pere (la del Presbiteri i la processional) i en la part posterior de l'estampa la Pregària i en l'altra dos trossos dels Gojos al Titular.
La missa de 12 es solemnitzada musicalment per el Cor Parroquial; i per la vesprada, la Solemne Processó en honor a Sant Pere per el itinerari de costum, en que participen les Autoritats Municipals, la Comissió de Festes del any passat i del present any, alguns xiquets i xiquetes que han combregat per primera vegada, fidels i la Banda de Música.  En alguns balcons hi han colgadures amb l’imatge del Patró.  La primera imatge regalada per el Ajuntament de Moixent a l’Església després de la Guerra Civil entre 1939-1940, i que fins l’any 1957 precidia tota l’Església recorre alguns carrers de la localitat amb les andes propies de l’imatge de 1957.


Vespra de Sant Pere i Sant Pau, 28 de juny
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General

Foto: M.Carmen Vidal
- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig amb Sant Isidre.  El tercer toc Volteig General. 
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

Sant Pere i Sant Pau, 29 de juny
- Tres Vols d’avís a missa de 12, Volteig General, el segon i tercer toc Vol de Sant Pere Apòstol.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

Vols de processó:
Foto: M.Carmen Vidal
- Tres Vols d’avís a processó de 20:30, amb Sant Pere Apòstol.    
•  Volteig General a l’eixir l’imatge del Patró del Temple Parroquial.
• Volteig de Sant Isidre, i després de Sant Pere Apòstol, als primers pasos dels portadors.
• Vol de les Tres Grans, amb Sant Isidre, Santa Maria Mare de Déu i Sant Pere Apóstol.
• Volteig de Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni.
• Volteig General, al pujar l’imatge per el carrer “Màrtirs” fins que entra a l’Esglèsia. 
• Volteig General, al finalizar la processó.