 |
| Medalló en l'Església de Moixent. Sant Pere Foto: M.Carmen Vidal |
Simó
Pere
conegut també com Quefes va nàixer a Betsaida, estava casat i se n'anà a viure
a Cafarnaüm, on
treballava com a pescador al Llac Tiiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser
un dels primers deixebles de Jesús i ho va
abandonar tot per seguir el Messies.
El més precís sobre
la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan, que
conta com Jesús va ser
presentat a Simó pel germà d'aquest,Andreu. A l'Evageli de Sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de
tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare
del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua
església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Kéfa, o Quefes,
que vol dir pedra en arameu). La tradició
catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, Marc i de Lluc, així
com en els Fets dels Apòstols, Pere
és citat sempre en primer lloc).
Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, mort com a màrtir crucificat cap avall a l'emplaçament del Vàtica l’any 67. La seua tomba va ser trobada als anys quaranta i pot ser visitada. Se li atribueixen dues cartes integrades a la Bíblia. És considerat el primer Papa, i s’el representa iamb les claus que simbolitzen el regne de Déu, el gall que recorda les seues negacions, la creu que és emblema del seu martiri, el bàcul que se li atribuïx com a pastor, i també el peix, símbol de la promesa de Jesús de Natzaret de fer-ho «pescador d'hòmens».Hui el Papa, continua el ministeri el seu ministeri com a pastor universal de l’Església de Crist.
Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, mort com a màrtir crucificat cap avall a l'emplaçament del Vàtica l’any 67. La seua tomba va ser trobada als anys quaranta i pot ser visitada. Se li atribueixen dues cartes integrades a la Bíblia. És considerat el primer Papa, i s’el representa iamb les claus que simbolitzen el regne de Déu, el gall que recorda les seues negacions, la creu que és emblema del seu martiri, el bàcul que se li atribuïx com a pastor, i també el peix, símbol de la promesa de Jesús de Natzaret de fer-ho «pescador d'hòmens».Hui el Papa, continua el ministeri el seu ministeri com a pastor universal de l’Església de Crist.
 |
| Sant Pau en el Retaule del Presbiteri de l'esglèsia de Moixent Foto: J.LLuís Cebrián |
Pau és descrit al Nou
Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de
Cilícia (avui Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i
perseguidor dels cristians abans de la seva conversió camí de Damasc en la qual
Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de
ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l'encàrrec de predicar
l'evangeli als "gentils" (els no jueus) de l’imperi romà, portant el
missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent
Roma. Se li atribueix l'escriptura de catorze cartes o epístoles, que
constitueixen el fonament teològic i eclesiològic del Nou Testament i
d'orientar definitivament la comunitat religiosa a superar la hipoteca d'un
judaisme nacionalista i tancat que n'amenaçava la universalitat.
Fou un gran viatger que va fundar i sostenir les primeres esglésies de tot
l'est de la conca mediterrània i quan no li era possible visitar les comunitats
personalment s'hi comunicava per cartes. Quant torna a Roma és apressat durant
les revoltes i persecucions de Neró als cristians, i decapitat l’any 64 o 67. Va ser enterrat a la Via Ostienese de Roma. S’el representa portant una espasa, carta o
un llibre.
La devoció a Sant
Pere Apòstol com a Titular de l’Església Parroquial de Moixent, es remunta allà
per el segle XIV. L’anterior Església el Altar Mayor estaba dedicat a
Sant Pere, i també hi habia altre dedicat a “San Pedro y Santa Catharina
Mártires”.
També es celebraben segons una antiquísima tradició unes solemnes
Vespres. En el Llibre de la Visita Pastoral de l'any 1784 (página 103vto) diu: "El importe de los Maytines de San Pedro".
Té un carrer dedicat,
i en la Cooperativa del Camp que portà el seu nom, hi ha un gran plafó ceràmic
representant al nostre Patró. Segons el llibre "Moixent al segle XIX" en la “Topografia
Medica de la Villa de Mogente” de 1883 y presentada en 1885, hi havia una Ermita dedica a Sant
Pere en la partida de les Ventes, i per al Patró és ballava
la Dansà.
 |
| Iconografia de Sant Pere a l'entrar a l'església |
Abans
de la Guerra Civil, hi havia segons els inventaris parroquials una xicoteta
imatge de plata del Patró, molt estimada. El Inventari del 22
gener 1876 fa referencia a: “Un San Pedro de plata que pesa ocho quilos y
setecientos gramos”; i en l’Inventari de
lo destruit en la Persecució Religiosa diu: “Objetos de plata y metal:
Imagen del Patrón S.Pedro con dos llaves una de oro y la otra de plata y
andas 0’75 m 10.000pts”.
Una esvelta imatge de
Sant Pere Apòstol presidix el Presbiteri de l'Església Parroquial a què dóna
nom, sent Titular i Patró del poble. La imatge va ser beneïda el
1 de gener de 1958, es desconeix el autor, donació de la familia
Tortosa-Respaldiza.
A la esquerra de
l’imatge del Titular, segons es mira, està Sant Pau, en està mateixa part hi
han sis pintures sobre la vida del Patró, que enguany compleixen el 50
aniverari, pintades a l’oleo per
Salvador Gil Camarena, de la Academia de Sant Carles de València i col·locades
per a les Festes Patronals de Sant Pere de 1965. Sufragades per mitjà de col·lectes, donatius, entre
ells un de l'Arquebisbe de València Marcelino Olaechea. Relaten alguns fets
de la vida del Titular com:
- Tu eres Pere: Moment amb què Jesús li diu a Pere: «Tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església, i el poder de la mort no prevaldrà contra ella. Jo et donaré les claus del Regne del Cel, tot el que lliges en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot el que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel» (Mateu 16, 13-19) (Evangeli del Dia de la Solemnitat).
- Pesca Miraculosa: els apòstols (que
són d'ofici pescadors) estan pescant infructuosament fins que Jesús els incita
a tirar les xarxes una vegada més, i és en eixa ocasió, al demostrar fe en Jesús,
quan aconseguixen una pesca extraordinària, i la vocació dels apòstols Pere,
Jaume i Joan que els diu "des d'ara sereu pescadors d'hòmens"
(Lluc 5, 1-11)
- Pere caminant sobre les aigues: Jesús camina sobre les aigües, els deixebles van creure que era un fantasma, Pere al mig del seu dubte li va dir a Jesús que ordenara que poguera caminar cap a ell, Jesús ho va fer. Pere al veure la força del vent s'espanta, va dubtar i va començar a afonar-se, cridant demanant ajuda per a que Jesús ho salvara perquè s'afonava. Jesús li va tendir la mà ho va agarrar i li va dir ‘Home de poca fe, Per qué has dubtat?”. (Mateu 14, 22-32)
- Arrepentiment de Sant Pere. Després de les negacions durant la passió de Jesucrist, plora (Mateu 26, 69-75)
- Lliberació de Pere de la pressó. Pere per donar testimoni li fiquen en la presó custodiat per guardies. Mentres l'església pregava sense parar. Es va aparéixer un àngel del Senyor, les cadenes se li van caure de les mans, Pere pensava que estava en una visió, fins que va eixir, i al tornar en si, es va donar compte que Déu havia enviat el seu àngel per a alliberar-lo i va anar on estaben reunits en la casa de la mare de Joan Marcos on estaven pregant. (Fets 12, 1-17) (Primera Lectura del dia de la Solemnitat)
-“Quo Vadis, Domine?” La dita expressió al·ludix a les paraules «A on vas, Senyor?») que, segons la tradició, van ser pronunciades per l'apòstol Pere mentres fugia de Roma, per a fugir de la persecució dels cristians per orde de l'emperador Neró. Davant de la pregunta, Jesús respon: «Seré crucificat a Roma per segona vegada perquè els meus propis deixebles m'abandonen». Avergonyit de la seua covardia, Pere torna a Roma per a afrontar el seu destí: el martiri.
- Tu eres Pere: Moment amb què Jesús li diu a Pere: «Tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església, i el poder de la mort no prevaldrà contra ella. Jo et donaré les claus del Regne del Cel, tot el que lliges en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot el que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel» (Mateu 16, 13-19) (Evangeli del Dia de la Solemnitat).
 |
| Pîntures sobre la vida de Sant Pere en la part esquerra segons es mira al Presbiteri. Foto: J.Lluís Cebrián |
- Pere caminant sobre les aigues: Jesús camina sobre les aigües, els deixebles van creure que era un fantasma, Pere al mig del seu dubte li va dir a Jesús que ordenara que poguera caminar cap a ell, Jesús ho va fer. Pere al veure la força del vent s'espanta, va dubtar i va començar a afonar-se, cridant demanant ajuda per a que Jesús ho salvara perquè s'afonava. Jesús li va tendir la mà ho va agarrar i li va dir ‘Home de poca fe, Per qué has dubtat?”. (Mateu 14, 22-32)
- Arrepentiment de Sant Pere. Després de les negacions durant la passió de Jesucrist, plora (Mateu 26, 69-75)
- Lliberació de Pere de la pressó. Pere per donar testimoni li fiquen en la presó custodiat per guardies. Mentres l'església pregava sense parar. Es va aparéixer un àngel del Senyor, les cadenes se li van caure de les mans, Pere pensava que estava en una visió, fins que va eixir, i al tornar en si, es va donar compte que Déu havia enviat el seu àngel per a alliberar-lo i va anar on estaben reunits en la casa de la mare de Joan Marcos on estaven pregant. (Fets 12, 1-17) (Primera Lectura del dia de la Solemnitat)
-“Quo Vadis, Domine?” La dita expressió al·ludix a les paraules «A on vas, Senyor?») que, segons la tradició, van ser pronunciades per l'apòstol Pere mentres fugia de Roma, per a fugir de la persecució dels cristians per orde de l'emperador Neró. Davant de la pregunta, Jesús respon: «Seré crucificat a Roma per segona vegada perquè els meus propis deixebles m'abandonen». Avergonyit de la seua covardia, Pere torna a Roma per a afrontar el seu destí: el martiri.
Ademés de la imatge
del Retaule del Presbiteri, està la procesional de 1939, i altra amb un Sant
Pau en la Sagristia aproximadament de finals del Segle XVIII, procedent de l’anterior
Església. La Reliquia de la Creu on va morir Sant Pere (amb l’Autentica
firmada el 24 de gener de 1942 en Roma), per al dia del Titular es mostra en el
Presbiteri amb dos ciris i que es trau en processó el dia de les Santes
Relíquies. Durant
uns anys, com en 1945 es donava besar. 
En la decoració de la
Parròquia hi han diverses iconografies com la Tiara Papal i les Claus, un dels medallons estil renaixetista que es
troben en la nau central davall del trifori on están representants els apòstols
apareix Sant Pere així com en candelabros i en una portapaz.
En lo més alt del
campanar, en el penell està la figura de San Pere Apóstol sobre una clau.
En la Sala de campanes hi han dos campanes que en este dia del martiri de Sant
Pere es fan notar de manera particular: la més antiga del Campanar "Sancti
Petre-Isidore Agricolae et Antoni", (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni) de
1792; i la més gran del Campanar que portà el seu nom "SAN PEDRO
APÓSTOL" de 1943. Els Voltejos Generals d’està Solemnitat tenen de
peculiaritat que l’ultima Campana en acabar de voltejar es la Titular: San Pere
Apòstol.
En la Solemnitat i dies abans en les misses es canten els
“Goigs a Sant Pere Apòstol” recuperats l’any
2012, http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2013/04/gozos-san-pedro-apostol-venerado-como.html; i la
Plegaria composta per Gabriel Vila en juny de 1947 i la música de Matias
Marquez. Esta ultima setmana hem realitzat
unes estampes amb les dos imatges de Sant Pere (la del Presbiteri i la
processional) i en la part posterior de l'estampa la Pregària i en l'altra dos
trossos dels Gojos al Titular.
La missa de 12 es
solemnitzada musicalment per el Cor Parroquial; i per la vesprada, la Solemne
Processó en honor a Sant Pere per el itinerari de costum, en que participen les
Autoritats Municipals, la Comissió de Festes del any passat i del present any, alguns xiquets i
xiquetes que han combregat per primera vegada, fidels i la Banda de
Música. En alguns balcons hi han colgadures amb l’imatge del Patró. La primera imatge regalada per el Ajuntament
de Moixent a l’Església després de la Guerra Civil entre 1939-1940, i que fins
l’any 1957 precidia tota l’Església recorre alguns carrers de la localitat amb
les andes propies de l’imatge de 1957.Vespra de Sant Pere i Sant Pau, 28 de juny
- 13 hores. Toc de l’Àngelus. I Volteig
General
 |
| Foto: M.Carmen Vidal |
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
Sant Pere i Sant Pau, 29 de juny
- Tres Vols d’avís a missa de 12, Volteig General, el
segon i tercer toc Vol de Sant Pere Apòstol.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
Vols de processó:
 |
| Foto: M.Carmen Vidal |
- Tres Vols d’avís a processó de 20:30, amb Sant Pere
Apòstol.
• Volteig General
a l’eixir l’imatge del Patró del Temple Parroquial.
• Volteig de Sant Isidre, i després de Sant Pere Apòstol,
als primers pasos dels portadors.
• Vol de les Tres Grans, amb Sant Isidre, Santa Maria
Mare de Déu i Sant Pere Apóstol.
• Volteig de Sant
Pere-Isidre Llaurador-Antoni.
• Volteig General, al pujar l’imatge per el carrer
“Màrtirs” fins que entra a l’Esglèsia.
• Volteig General, al finalizar la processó.
