En el Campanar de Moixent desde l’any 2009, té una campana dedica, que procedix de la Casa Oràa, datada l’any 1895 instal·lada en el campanar el dia 18 de maig de 2009 i este dia volteja amb més freqüència.
Per Moixent pasa el Cami de Santiago, conegut amb "Levante".
Este
dia la Comunitat Cristiana de Moixent, recorda l’aniversari del trasllat de les
restes mortals del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino de l’església de
Sant Martí de València a Moixent, l’any 1838. Encara que va morir a València en el Convent de
Franciscans de Sant Llorenç el dia 7 de setembre de 1603, l'Ajuntament de
Moixent en 1838 va reclamar amb l'aprovació del Rector de Moixent les seues
restes mortals a fi que reposaren en el seu volgut Moixent.
En la missa es canten els “Goigs a les Santes Reliquies” i es resen les Lletanies dels Sants del Reliquiari. Una de les sis pintures de la part dreta del presbiteri que relaten moments del Venerable Pare Moreno, hi ha una on apareix el trasllat de les restes mortals de València a Moixent. Este dia també voltejara la campana Santes Reliquies ja que hi ha reliquia del Patró d’Espanya i perque té gravada la efigie del Venerable Fray Cristóbal Moreno.
FESTA DE SANT JOAQUIM I SANTA ANNA: El dia dels Pares de la Mare de Déu es el 26 de juliol, es celebra el dia dels iaios.
.jpg)
Des de l’any 2011 es nombren uns festers que organitzen una festa i la Missa des d'eixe any, es fa el diumenge próxim al dia litúrgic (enguany será el diumenge dia 28).
La campana més antiga de Moixent dedicada als Sants de la Pedra ubicada en l’ermita, voltejara en els tres tocs d’avís a missa de 12h.
RVD. EN JUAN JOSÉ
CALABUIG REVERT, MÀRTIR: El dia
29 de juliol, se celebra en Moixent, el Martiri de En Juan José Calabuig,
Sacerdot nascut en el Alted de la Ampolla en les Alcusses el 14 de febrer de
1883.
Segons
el llibre “Obispos
y Sacerdotes Valencianos de los siglos XIX y XX” comenzó sus estudios en el Seminario de Valencia, y
después en 1902 el cardenal Herrera lo envio a Roma donde estudio en la
Universidad Gregoriana, logrando el Doctorado en Filosofia y Teología y la
licenciatura en Derecho Canónico, en la misma ciudad de Roma fue Ordenado
Sacerdote el 21 de diciembre de 1907.
De
destins pastorals podem asegurar segons documentació, en una carta del entonces
Arquebisbe de Valencia al Nunci Apóstolic de sa Santedat en Espanya signada el
12 d'abril de 1930 indica que "... Durante sus estudios eclesiásticos en esta Universidad
Pontifícia observo buena conducta y estuvo siempre muy buen reputado.
Después de su Ordenación ha prestado servicios en el Arzobispado de Valencia
por tiempo de tres años, durante los cuales conservó siempre su buena
reputación y la fama de sus dignas costumbres sacerdotales. En 30 de
junio de 1908 fué nombrado Coadjutor de la Parroquia de Muro de Alcoy, cargo de
que desempeño hasta 29 de diciembre de 1909" En la mateixa carta
indica que va tindre llicencies ministerials mitjançant sinodes i amb prologes.
Vicari
de Guadassuar del 1 de gener de 1910 al 14 de gener de 1912, i en eixos pocs anys
el seu treball pastoral, la seua dedicació a la parròquia, al poble resulta tan
fructuós que en 1930 se li nomena Fill Adoptiu. (Llibre d'Actes Municipals de
Guadassuar)
En
1912 consta como “Cura Encargado” de Alfara de Algimia (entre el 20 de gener de
1912 a maig de 1913 consta su Firma. (Archivo Parroquial de Alfara de
Algimia. En el Almanaque 1912-1913 apareix “o de Torres Torres”).
En
Espadilla el seu nombrament el 15/07/1913 (segons El BOA Nº1687)
En
1915 es trasllada a Cartagena i fou nombrat Capellà Ecònom de la Parroquia del
Sagrat Cor entre els anys 1914-1916 (correu Arxiu Obispat de Cartagena recibit
per Felipe el 25-2-2022); i “profesor de religión del Instituto de Enseñanza
Media”. (Obispos y Sacerdotes Valencianos de los siglos XIX y XX)
En 1918 fue nombrat Capellá de la Basílica de San Francisco el Grande, de Madrid; i en 1930 Auditor del Tribunal de la Nunciatura Apostólica. (segóns la Profesió Catolica de Fe esta signada el 25 d'octubre de 1930. Documentació del Arxiu Apostólic Vaticà. Segons la mateixa Documetació, diu que te tres doctorats i va apostar per una canongia en Murcia)
.JPG)
“Trabajador infatigable y publicista muy competente. De origen humildísimo, a fuerza de constancia y de perseverancia y, sobre todo, por su gran cultura y sus muchas virtudes, fue llamado a desempeñar una auditoria en el Alto Tribunal Eclesiástico, en el que dio pruebas de erudición en materias de Derecho Canónico, en el que se había especializado y sobre las que había escrito varios libros, muy estimados por los estudiosos”. (Boletin Oficial Obispado Madrid-Alcala)
Calabuig se había distinguido por sus escritos de carácter jurídico e histórico, por su fidelidad a la Santa Sede y por sus colaboraciones con la nunciatura en cuestiones legales… Tuvo una muerte horrible pues fue descuartizado…”. (Obispos y Sacerdotes Valencianos de los siglos XIX y XX)
Va morir com a testimoni de la Fe el dimecres 29 de juliol de 1936 en el poble de “Carabanchel Bajo de Madrid”. (Persecución Religiosa y Guerra Civil. La Iglesia en Madrid, 1936-1939, pàgina 400).
Som la seua comunitat Cristiana d'orige i desde 2011 recordem el seu martiri voltejant la campana Santes Relíquies que celebra la memoria dels Màrtirs i Sants del Reliquiari. En el Presbiteri es col·loca una fotografia a la vista dels fidels sobre una tela roja amb dos ciris.
En Juan José Calabuig
Revert, Màrtir (88 anys del Martiri), 29 de juliol
- Tres Voltejos d’avís a missa de 19:30h, amb Santes Relíquies.
