Dijous passat dia 11
de maig Felipe va anar a les poblacions d’Aielo del Malferit i Agullent per
pujar als campanar, després de parlar-ho prèviament amb els Rectos de les dites
poblacions. Felipe també ho parla amb el
campaner d’Atzeneta Isaac per si volia anar també a dits campanars.
Primer van anar a
Aielo de Malferit. En la façana de
l’església en la portalada hi ha una imatge de Sant Pere que esta com voltent
beneir a quants passen (la imatge s’assembla a la imatge de Sant Pere que es
trau en processó a Moixent). Allí el
Rector D.Antonio Ferrero ens va obrir el campanar, pujant a la sala de les
campanes van vorer la maquinària del rellotge sens ús, i ja en la sala el
conjunt de quatre campanes dedicades a: Maria dels Dolors (de l’any 1827),
Crist de la Pobresa (1904), Sant Miquel (1806) i Sant Pere Apòstol (1904), esta
ultima amb un pes aproximat de 1.026 kgs no volteja a causa del reduït espai
del finestral que no permet el volteig.
A través d’una escala d’alumini vam pujar a la part superior del campana
ron hi ha una campana dedicada a la Mare de Déu datada l’any 1808 però que no
s’usa i també la Matraca. Totes les
campanes, tenen truja metalica.
Al baixar el Rector
ens va mostrar en la sagristia el rogle i la campana d’eixida a missa. Vam vorer la imatge de Crist Jacent de
l’escultor moixenti Virgilio Sanchis i també el lloc on esta soterrat el Beat
D.Enrique Juan mártir de 1936.
Després vam anar a
Agullent on ens esperaba el Rector D.José Manuel Vidal. És un campanar de quatre cossos, també alberga
la maquinària del rellotge sense ús de l’any 1933. La sala de les campanes té quatre bronzes
dedicats a: Santa Maria (de l’any 1854), Santíssim Sagrament (1893), Sant
Esteban (1781), i Maria Bertomeua Vicenta (1889), les quatre campanes amb truja
de fusta van ser restaurades l’any 2006.
Vam pujar a la terrasa
on s’oferix una panorámica de la Serra Grossa, gran part de la Vall d’Albaida i
el nucli urbà d’Agullent.
En la Sagristia hi ha
una campana d’eixida a la missa datada l’any 1792. Vam vorer breument
l’església i el retaule amb una imatge dedicat al Beat D.Ricardo Pla, Màrtir de
la persecució Religiosa de 1936, que va ser secretari del Cardenal Reig qui
corona a la Verge dels Desamparats.
Els dos campanars tenen
al voltant de 74 escalons i conserven els forats per on passaven les cordes
antigament per a tocar des de baix.
