Les festes Patronals en honor al Santíssim
Crist del Mont Calvari i a les Santes Relíquies, amb motiu de la pandemia del
Covid-19, com sabeu es van anular com recull el Decret d’Alcaldia numero 450 de
data 29 de maig de 2020 i del que es va donar compte a la sessió plenaria del
dia 3 de juny. Sera una setmana molt diferent, del que sols tindran lloc
les celebracions de l’Eucarístia (adaptant els horaris a les noves situacions)
i amb les que les campanes, la veu més antiga de Moixent, la veu de Déu ens
convoque com a poble seu, anunciant i convocant-nos a celebrar i recordar als
nostres Difunts, i als Patrons: Santíssim Crist del Mont Calvari i les
Venerades Relíquies amb un record especial al Pare Moreno al qui enguany
celebrem el V Centenari del seu naixement.
Podriem de nou tornar a colgar en els nostres
balcons com tots els anys fem les colgadures de balcons, cobertors, tal i com
hem fet durant l’estat d’alarma.
FUNERAL
PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 21, es recorda a tots els
Moixentins Difunts. A la Missa es te previst que asistixquen les
Autoritats.Les Campanes convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Funeral per els Moixentins Difunts, 21 d’agost
- Tres Migs Vols
d’avís a missa de 20, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Mig Vol al final de la celebració.
-Mig Vol al final de la celebració.
SANTÍSSIM
CRIST DEL MONT CALVARI: Està
dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 22 d'agost).
Es una festa apart
del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es
una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.
L’anterior Església
de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en
el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i
altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i Santa Anna i desde
les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont
Calvari.
Possiblement en els
anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les
Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria
Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el
temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels Bisbes
d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
Durant la Guerra
Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil,
l’any 1940 es va fer la Festa al Crist, un any després Amparo Gassó va fer donació de
la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique Bellido, i en
l'any 1943 es van fer les andes (els farols que te son de l’any 2013
Des de l’any 2016 la
campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe
Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont
Calvari.
La imatge es baixarà
privadament a l’església parroquial per a la veneració dels fidels i en la
missa que es celebrara a les 20h, resara la seua Plegaria de l’autor Emilio
Buenaventura Perez de 1954.
Al migdia del dissabte
ja les campanes voltejaran amb sons d’alegria i festa: Es el nostre Patró:
Visca el Santíssim Crist del Mont Calvari!
Santissim Crist del Mont
Calvari, 22 d’agost
- 12 hores.
Toc de l’Àngelus. I Volteig General.
- Tres Voltejos
Generals d’avís a missa de 20h.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al
final de la celebració
SANTES
RELÍQUIES: L’últim
dia de les Festes Patronals, es dedica a les Santes Relíquies, i
mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra
Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell. És la major de
totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada.
Moixent i les Santes
Relíquies són dos realitats inseparables. Al mencionar
les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre
paisà Fra Cristóbal Moreno del Camino, qui va rebre de l’Emperadiu María d’Àustria,
una Relíquia del Lignum Crucis i Relíquies de Santa Úrsula i Santa Córdula,
sent aquestes Relíquies les més antigues que actualment té la Villa,
Autentificades l’any 1582. Regals
que constituixen un signe molt evident de gran estima i consideració per DªMaría
d’Austria; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València,
en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde,
va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del
cristianisme. Anys més tard es sumaren altres reliquies.
En l’Arxiu Parroquial
a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a
l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare
Fra Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la
Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les
Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en Roma el 2
de maig de 1587.- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document,
firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de
l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu
culte públic.
L’any 1866
l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent,
va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure
el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies
d'indulgència…”
El 10 de febrer de
1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova
sent examinades amb “L’Autentica”.
Les
Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent
fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb
motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es
veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita
per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les
Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment
del trasllat. Se
suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les
Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que
registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en
1835.
En la
persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia
amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel
Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa
cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la Caritat, es
guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y
Santa Córdula. El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església.
El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les
Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com
indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato
Recuerdo).
Es diu verbalment que algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
El 24 de setembre de
1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els
Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint
el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a
Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres
Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant
Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en
cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre. El video de
l’Eucaristia el podeu vorer a internet. (Efemeride
que cada any es recorda)
En la Capella de les
Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la “Sarga del
Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el Museu Pare
Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses
del diumenge es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del
cristianisme i després es cobrien de nou.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Enguany l’ofrena de
ciris: els ciris estarán situats als peus del presbiteri, per
evitar el contacte amb els ciris, davant dels Bustos que contenen les Relíquies
de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere,
Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les quatre palmes que
sosté els dos Bustos de les màrtirs. i es depositara la llimosna en
l’arca de les ofrenes. Son ciris que
durant tots els dies de l'any cremen en la Capella de les Santes Relíquies, Capella Santíssim Sagrament l'Altar Major, en la làmpara del Santíssim Sacrament, en la Reserva en el
transaltar i en l'Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari.
En les dos misses s'invocaran als Sants i Màrtirs en les
Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció
Popular que hi ha Reliquia (recuperades l'any 2010) i es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html); en la missa de la de 12 hores participen les
Autoritats.
Este dia Volteja més
asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la
dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i
Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA
CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN
EL AÑO 1582”.
SANTES RELÍQUIES, 23
d’agost
- Tres Repics festius
d’avís a missa de 10:30, amb Santes Relíquies i
Sant
Isidre. I Volteig General, el segon i tercer toc Volteig amb Santes
Relíquies.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Tres Voltejos
Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al
final de la celebració.
EN LEONARDO GASSO. Segons el escrit de
Jesús M.Sariego SJ.,“Kuna
Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario de Historia Cultural de América
Latina", diu: “Leonardo
Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia
1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de
Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus
estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral
indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde
escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los
superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión
Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en
Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena
que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En
camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se
hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio
Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para
integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto
a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que
además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a
estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos
de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en
Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a
componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió
como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que
decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
El 21 o 22 de juliol de 1936 van traurse de s'ha casa al Pare Gassó, on vivia davant de l'església (segons testimonis de familiars directes que declararen en 1941).
Després de dedicar
tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de
una llengua nativa de Panamà, i de prestar servicis en Malaga, va coronar la
seua vida morint màrtir dient "Viva Cristo Rey" el 27 d'agost, dies després de complir 71 anys. “Lo sacaron
de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la
puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron
maliciosamente, haciéndola explotar. Fue conducido a la prisión en medio
de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza
de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado
en la carretera. Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados
a este cementerio, donde reposan”. (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)
L’Església de Moixent
li recorda fent menció durant la Missa, i es col·loca la fotografia sobre una
tela roja amb dos ciris en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat.
Es celebrara la missa amb el seu calze que la Parròquia conserva, i des de
2012 les Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni
martirial del moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant. La seua figura s'he esta començant a documentar en les causes dels sants en València.
En Leonardo Gassó
López, Màrtir, (84 anys del Martiri), 27
d’agost
- 12
hores. Toc de l’Àngelus. I Volteig amb Santes Relíquies.
- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.
- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.
