15 de agosto de 2020

PROGRAMA DE TOCS: FESTES PATRONALS I RVD.PARE LEONARDO GASSÓ MÀRTIR

Les festes Patronals en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari i a les Santes Relíquies, amb motiu de la pandemia del Covid-19, com sabeu es van anular com recull el Decret d’Alcaldia numero 450 de data 29 de maig de 2020 i del que es va donar compte a la sessió plenaria del dia 3 de juny.  Sera una setmana molt diferent, del que sols tindran lloc les celebracions de l’Eucarístia (adaptant els horaris a les noves situacions) i amb les que les campanes, la veu més antiga de Moixent, la veu de Déu ens convoque com a poble seu, anunciant i convocant-nos a celebrar i recordar als nostres Difunts, i als Patrons: Santíssim Crist del Mont Calvari i les Venerades Relíquies amb un record especial al Pare Moreno al qui enguany celebrem el V Centenari del seu naixement.

Podriem de nou tornar a colgar en els nostres balcons com tots els anys fem les colgadures de balcons, cobertors, tal i com hem fet durant l’estat d’alarma.

FUNERAL PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 21, es recorda a tots els Moixentins Difunts.  A la Missa es te previst que asistixquen les Autoritats.
Les Campanes convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta. 

Funeral per els Moixentins Difunts, 21  d’agost
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 20, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Mig Vol al final de la celebració.


SANTÍSSIM CRIST DEL MONT CALVARI: Està dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 22 d'agost). 
Es una festa apart del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.

L’anterior Església de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i  Santa Anna i desde les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont Calvari.

Possiblement en els anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels Bisbes d’Oviedo, Sogorb i Granada. 
Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb altres.  Acabada la guerra civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist,  un any després Amparo Gassó va fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique Bellido, i en l'any 1943 es van fer les andes (els farols que te son de l’any 2013

Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.

La imatge es baixarà privadament a l’església parroquial per a la veneració dels fidels i en la missa que es celebrara a les 20h, resara la seua Plegaria de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.

Al migdia del dissabte ja les campanes voltejaran amb sons d’alegria i festa: Es el nostre Patró: Visca el Santíssim Crist del Mont Calvari!

Santissim Crist del Mont Calvari, 22 d’agost
-  12 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General.

- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 20h.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al final de la celebració


SANTES RELÍQUIES: L’últim dia de les Festes Patronals, es dedica  a les Santes Relíquies, i mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell.  És la major de totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada. 
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 437 anys.  Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa espritual.
 
L’any 1582  el Venerable  Pare Moreno era confessor de l’emperadriu Na Maria d’Àustria, la qual li va regalar un fragment del Lignum Crucis i relíquies de les Santes Úrsula i Còrdula; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València,  en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde,  va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme.  Anys més tard es sumaren altres reliquies. 

En l’Arxiu Parroquial a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare Fra Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma,  en Roma el 2 de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà,  datada a Roma el 10 de maig de 1587.

També un document, firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu culte públic.  
L’any 1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866:  “Desitjant promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies d'indulgència…”
El 10 de febrer de 1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova sent examinades amb “L’Autentica”.  
Les Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies.  Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.  

En la persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y Santa Córdula.  El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església.   El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo).   Algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars.

El 24 de setembre de 1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre.  El video de l’Eucaristia el podeu vorer a internet.   (Efemeride que cada any es recorda)

En la Capella de les Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la “Sarga del Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el Museu Pare Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses del diumenge es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme i després es cobrien de nou.

Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).

Enguany l’ofrena de ciris quedara reuïda: els ciris estarán situats als peus del presbiteri, per evitar el contacte amb els ciris, davant dels Bustos que contenen les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs.  i es depositara la llimosna en l’arca de les ofrenes.  Son ciris que durant tots els dies de l'any cremen en la Capella de les Santes Relíquies, l'Altar Major, en la làmpara del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar.  

En les dos misses s'invocaran als Sants i Màrtirs en les Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció Popular que hi ha Reliquia (recuperades l'any 2010) i es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html); en la missa de la de 12 hores participen les Autoritats.

Este dia Volteja més asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN EL AÑO 1582”. 

SANTES RELÍQUIES, 23 d’agost
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, amb Santes Relíquies i
  Sant Isidre.  I Volteig General, el segon i tercer toc Volteig amb Santes Relíquies.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.

- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al final de la celebració.


EN LEONARDO GASSOSegons el escrit de Jesús M.Sariego SJ.,“Kuna Yala; Misiones Jesuitas.  De Diccionario de Historia Cultural de América Latina", diu: “Leonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.

Després de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de una llengua nativa de Panamà, i de prestar servicis en Malaga, va coronar la seua vida morint màrtir dient "Viva Cristo Rey". “Lo sacaron de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron maliciosamente, haciéndola explotar.  Fue conducido a la prisión en medio de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado en la carretera.  Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados a este cementerio, donde reposan”.  (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)

L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, i es col·loca la fotografia sobre una tela roja amb dos ciris en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat.  Es celebrara la missa amb el seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant.   La seua figura s'he esta començant a documentar en les causes dels sants en València.

En Leonardo Gassó López, Màrtir, (84 anys del Martiri),  27 d’agost
- 12 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig amb Santes Relíquies.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.