15 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (23)

LAS SANTAS RELIQUIAS DE MOGENTE

Fue Fray Cristóbal Moreno,
el varón cristiano y bueno
que eligió Nuestro Señor,
con designio Omnipotente,
para llevar a Mogente
joyas de inmenso valor.

Joyas que son un tesoro,
más ricas que los brillantes,
más puras que los diamantes
y que fulgen más que el oro.

No son joyas terrenales
que el poseer quieren tantos,
son vestigios celestiales
de Mártires y de Santos.

Restos de cuerpos vejados,
heridos, martirizados
por la cruel villanía,
por la infame vesanía
y los delirios insanos
de Césares y tiranos.

Y este es el fruto bendito,
y este es el rico presente
que el Gran Papa Sixto V
hizo al pueblo de Mogente.
Fray Cristóbal, diligente,
presto se puso en camino,
de Dios, cumpliendo el destino.

Por la fe que poseía
con esfuerzo sobrehumano,
este humilde Franciscano
caminaba noche y día,
y la sed y la fatiga
aumentaba su fervor,
por llevar la maravilla
de una minúscula astilla
de la Cruz del Redentor.

Y los pájaros cantores,
que la campiña poblaban
al pasar, le saludaban
entonando mil primores.

Y en mañana luminosa
de un día azul y esplendente,
con espíritu sereno
pleno de unción religiosa,
a su pueblo de Mogente
llegó Cristóbal Moreno.

Y entre el alegre sonar
de la angélica campana,
y entre los himnos de Hosanna
de los monjes al cantar,
esas joyas consagradas,
por Cristo Dios tan preciadas
las puso sobre el altar,
y con mirada de amor,
intensa fe y arrebato
se le oyó decir: «¡Señor,
he cumplido tu mandato!»

Y desde aquel mismo instante
en todo momento y trance,
cuando la madre se apura
en noche de desventura
y la muerte con su mañas
lucha fiera por robarle
al hijo de sus entrañas;
cuando los vientos de guerra
rugen llenando la tierra
y el odio, con sus pasiones,
reseca los corazones;
cuando estalla la tormenta
y el labrador se amedrenta
por creer, despavorido
todo su esfuerzo perdido,
con lágrimas, en los ojos
caen sus fieles de hinojos,
y musitan con fervor:
Por las Santas Veneradas,
por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

Por eso todos los años,
al descender del altar
en su fiesta secular,
entre estruendo de campanas
y del Himno Nacional,
salen alegres y ufanas
por la puerta principal.

El ferviente, enternecido,
por ellas favorecido,
llora y reza una oración,
y pasa la procesión
por la calleja de En Medio
que es foco de luminarias,
de cirios y de blandones,
fundido con las plegarias
de amorosos corazones.
Y por la calle Mayor,
muchos presencian su paso
desde adornados balcones
cubiertos de fino raso
y de flamantes pendones.

Y al llegar al Parador,
aumenta más su explendor,
la irreverente explosión
de las tracas de colores
las luces de las bengalas
que hacen juego con las galas
que lucen en los balcones.

Con el fulgor luminoso
de un anochecer precioso
que enardece y que facina,
con el olor pegajoso
de pólvora y de sevina,
se extasían los sentidos
y se percibe el latido
de un pueblo sano y ferviente
que por un pueblo sano y ferviente
que por bueno y por creyente
las Santas han protegido,
y el que no está poseído
por las fuerzas del Averno,
vislumbra la sombra vaga
de Fray Cristóbal Moreno
que a las Santas acompaña.

Después, en la carretera,
el desfile es sin ruido,
como si todos quisieran
que las reliquias no vieran
su convento derruido.

Y aún perdura la emoción,
el sentimiento y la pena,
al cruzar la procesión
la calle de la Cadena.

Mas ellas, por su virtud
y la bondad que atesoran
al culpable le perdonan
su tremenda ingratitud.

Sube ordenada y activa
la brillante comitiva
la calle del Hospital
que es un candente fanal;
los cirios, son llamaradas
que iluminan las fachadas
pintadas de blanca cal.

Y es locura y sensación
al pisar la procesión
del Templo la escalinata;
el júbilo se desata
en vítores y clamores;
los cohetes voladores
y las potentes carcasas
hacen retemblar las casas
con sus fuertes explosiones.

Las campanas de la torre,
que son el bello florón
de la Iglesia Parroquial
desgranan con dulce son
su sinfonía triunfal.

Todo vibra alrededor;
la Banda, en plena tensión,
pone toda su atención
en percibir la señal
que indique su Director,
y estalla el cantar genial
de la Marcha Nacional.

Córdula y Ursula hermosas,
viendo de un pueblo el ejemplo,
cruzan radiantes, dichosas,
la bella nave del Templo.

La multitud, de rodillas,
escucha las maravillas
y canta con voz divina,
que nada tiene de humana,
los gozos, que escribió un día
el Marqués de la Romana.

Y antes que el bendito cura
dé término a su oración
y con frase de dulzura
dé la santa bendición,
uno, el más impaciente,
grita con fuerza potente:
¡Vivan las Santas Reliquias!
¡Vivan!, contesta Mogente.



(Autor: Gabriel Vila Vila)

14 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (22)

GOZOS A LAS SANTAS RELIQUIAS

Dios que acoges con amor
nuestras almas humilladas
por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.
Fuiste tan bueno y clemente,
Cristo Dios, Rey de los cielos,
que colmaste los anhelos
de este pueblo de Mogente
regalando con amor
esos restos venerados
de Mártires consagrados
por la Cruz del Redentor.
Por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

Hay en tu rico presente
huesos de San Sebastián,
Mauro, Cosme, San Damián,
San Alejandro y Vicente,
de San Francisco el Menor,
Blas, Hermetes y Aproniano,
restos de San Crispianio
y Eduardo Emperador.
Por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

Y la joya más hermosa,
el más singular encanto,
es el pedazo de manto
de la Virgen Dolorosa,
Y gloria, claror y luz
es el vestigio sagrado
de una astilla de la Cruz
de Cristo crucificado.
Por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

La imnutable Providencia,
en su designio divino,
siempre libra al mogentino
de hambre, pobreza y dolencia.
Líbranos, con tu favor,
de las tormentas dañosas,
y las tierras fructuosas
tenga siempre el labrador.
Por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

Dadnos, Señor, el  consuelo
que la paz sea en la tierra
y el azote de la guerra
no destroce nuestro suelo.
Pedimos tu protección,
no nos dejéis de la mano,
que este pueblo tan cristiano
reza por tu bendición.

Tú que acoges con amor
nuestras almas humilladas,
por las Reliquias Sagradas
imploramos tu favor.



(Autor: Gabriel Vila Vila)

13 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (21)

A MOGENTE Y A SU CURA

Como Jefe de la Iglesia de esta Villa
Viéndose sin campanario de momento,
Cual si fuere una cosa sencilla
El levantarlo de nuevo fue su intento.

Y es muy fácil poderlo conseguir
Para aquel que dispone de caudal,
Pero difícil al que tiene que pedir
Que le presten apoyo material.

Aferrado a su firme decisión
Sin reparar en las dificultades,
La gran obra empieza con tesón
Creyendo encontrar facilidades.

Muy difícil seria la tarea
Si se tuviera que hacer la descripción,
Pero ni un solo instante en la pelea
Decayó su bondadoso corazón.

Sin pensarse en verse desairado
Y como prueba de sus altos dones,
Constantemente noche y dia ha llamado
A las puertas de nobles corazones.

Igual si han respondido al llamamiento
Que si le escucharon con indiferencia,
Con todos mostró agradecimiento
Con gran resignación y con paciencia

Sus nobles deseos se cumplieron
Trocándose en sublime realidad,
Y a sus constantes demandas acudieron
En auxilio de su firme voluntad.

Hoy se yergue muy majestuoso
Como faro de luz que aquí nos guía,
De lo cual el Pueblo está orgulloso
Gozando rebosante de alegría.

Cual si fuere un coloso o un gigante
El Pueblo lo contemplo respetuoso
Para dejarse oír en este instante
Por estar hasta ahora silencioso.

Cuando dan sus volteos las campanas
Esparciendo por el aire su sonido
Saldrán por balcones y ventanas
Recreando dulcemente los oídos.

Esta obra colosal y arquitectónica
El Arzobispo a de bendecir,
Y a los acordes de una Música sinfónica
El corazón más dura de latir.

De tan alta visita quedaremos
Muy agradecidos vivamente
Y a nuestro digno Prelado pediremos
Que nunca olvide al Cura ni a Mogente.



(Poesia que leyó Francisco Galiana, el dia de la Bendición de la reconstrucción de la Torre Campanario el dia 28 de enero de 1928)

12 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (20)

AL CRISTO DEL MADERO

Cada vez que contemplo la figura
Con los brazos en cruz languidecida
Se estremece mi alma entristecida
Compartiendo tu llaga y tu postura.

Fundiría mi ser con tu estatura
Derramando mi sangre por tu herida;
Tu dolor cambiaría por mi vida
Sucumbiendo ceñido a tu cintura.

Descenderte quisiera del maddero,
En mi frente clavarme tus espinas
Y cubrir de calor tu cuerpo inerte.

Por la fé que me das, porque te quiero,
Porque vives aún y me iluminas
Vengaré con mi amor tu horrible muerte


Gontrán Chafer Reig


(Libro de Fiestas Patronales.  Pagina 40)

11 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (19)

FESTA EN LES ALCUSES

Quan el sòl pintà la cresta
del pinar de La bastida,
michera, ya estaves llesta,
neta, pentiná i vestida
pera acudir a la festa.
I es, que en la Festa Major,
les galanures millors
de la caixa t’has posat:
Hi ha que vore el cincellat
de l’agulla que dus al pit
que en mil colorins rebrilla.
La glondosa mantellina.
El inmaculat vestit
que pa la festa te féres,
sens randes i sens arrugues…
Guapa, guapa estás de veres
Michera de Les Alcúses.
Michera de Les Alcúses,
que els banclas llebrenca cruces
airoseta i sonrient,
vas a vivistar gochosa,
la Ermita que en La Rabosa
te San Abdon i Senent.
I prop al Pou del Consell,
tróbes a un Micher molt vell,
que bobo al vóret pasar,
alza la má sarmentósa,
I diu en veu tremolosa
mostran una llagrimeta
amarga, qu’el fa plorar
«Així, Així anava Visanteta
quan en mí se va casar»
Michera de Les Alcúses;
que bona vida disfrutes
i que rebentes de sana,
apesar del treball dur,
per respirar l’aire pur i
fragant de la montanya.
Ya te veig dins de l’Ermita,
Encesa en ascua d’ór,
enfervorida i rendida.
Bat a bat obért tan cór
en supliques i oracións,
que som com crits d’esperansa,
de santa fé i confiansa
que tens en els teus Patróns.
I els Sans, que son agraits,
te dihuen en veu baixeta,
blandencs, rosante els oits
com el vol d’una oroneta.
«No tingues més que patir.
Aventa dolors i cuites,
que en bon ram de beneir
acabarán les collites.
I al oir la profecía,
s’ompli son cór d’alegría
i trina en veu molt ardent,
perque la por no l’arredra,
«Vixca Abdón. Vixca Senent,
els nostres Sans de la Pedra»



(Autor: Gabriel Vila Vila)

9 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (18)

FESTA EN EL RAVAL

Máre dels Anchels hermosa.
Patroneta del Raval.
Blanca estrela cegadora
qu’eres Reina i Senyora
de la Mansió Celestial.
Agraint ta protección,
El carrer entusiasmat
vibra en intensa emoció
de sa Máre enamorat.
I desde San Sebastiá
hasta el camí de Vallá
el carrer cobrix son pís
en abigarrat tapís;
en enramá de verdor
de fragantisim olor
i arrancá a forsa de brasos
en ilució sens igual,
de la tendror dels ribazos
de les hórtes del Ravál.
I son farols de paper
els que enséñen el carrer.
I banderes nacionals
I cubres i panyolóns
que adórnen els finestrals
i tapisen els balcóns.
I repiquen les campanes,
dólces, alegres i ufanes.
I allá en els cuatre cantóns,
entre fórtes explosións
i en completa borrachera,
fiero serpecha un cohet
que mascara la paret
i en negre ralla l’acera.
Una carcasa potent
Al cél sen pucha corrent
i en colorins s’esparrama,
omplin de chispes i flama
el cél, la tèrra i el vent.
Alfonso, en un crit molt seu,
clama en alarit triunfal:
¡Vixca! La Mare de Déu,
La Patrona del Raval!



(Autor: Gabriel Vila Vila)

6 de abril de 2016

VIDA PARROQUIAL (41): SETMANA SANTA 2016

1-En el Programa de Semana Santa que conté els actes i l'orde de confraries, així com en els cartells, enguany reflectien el nou segell de la Junta de Setmana Santa de Moixent: senzill i elegant conté  en el mig una creu a un costat el Campanar amb la façana i la cúpula i a l'altre costat unes vestes.

2- El Diumenge de Rams, en la Benedicció de Rams i Palmes abans de la Lectura de l’Evangeli i de la Benediccó, el Rector va fer menció dels Confrares difunts i en particular des de l’anterior Pasqual i la Confraria a què pertanyia: Jacinto Jorques Sola (Dolorosa i Hermandad Cristo Crucificado) y Joaquin Mico Martinez (Jesus Nazareno).  El Rector també va fer menció dels aniversaris d'enguany: 75 anys de la imatge de Crist Jacent, 25 anys de la Hermandad Cristo Crucificado (en paraules de gratitut per la història de dits anys col·laborant en la Setmana Santa de Moixent), i 25 anys de la Imatge de Crist Jacent de la Cofradía Santo Sepulcro, i en les festes Patronals 75 anys de la imatge del Santíssim Crist del Monte Calvari. En la Missa inaugural també és fa fer menció de dits confrares difunts i dels aniversaris d'enguany. En la Lectura de la Passió hi havia Confrares dels Confraries i Hermandad.   En este primer acte de Setmana Santa es notà un increment de tambors tant de la Cofradía de Jesús Nazareno com de la Soledat.  La Policia Local ha col·laborat perquè en el recorregut de les processons no hi hajen cotxes.
 
3- Del dilluns al dimecres sant, ha sonat el toc de confessar per a convocar als fidels a celebrar la Misericòrdia de Deu, toc que ja va sent familiar perque també durant l'any es tocà en altres ocasions.

4- Enguany s'ha possat en practica l’última reforma de la imatge de la Cofradía Santo Sepulcro que complix 25 anys:  el Crist Jacent se separà de la carrossa i varen entrar a l’església solament el llit sepulcral en la imatge, això després d'una tamborada de la banda de tambors de juvenils i majors de la Confraria.  Varen pujar la imatge al Presbiteri per mig del toc de tambor per a la Benedicció de les reformes e imatge.  Concluit l'acte la imatge es portà davant el Retaule de Santa Teresa de Jesús, davant una taula preparada per a tal efecte i de cara a els que entren a l'església.
 
5-El Cor Parroquial com l'any passat no va pujar al cor que està sobre el cancell, sinó que van utilizar l'antic armonium que està restaurat, davant el Retaule del Sagrat Cor de Jesús. Resultà ser la tercera missa de la vesprada perque entre les dos misses va haver un soterrar.

6-Per a la processó del Silenci la Hermandad Cristo Crucificado processonà en una creu que sobre un adorn d'oliveres, fent memòria de l'Oració en l'Hort de les Oliveres,  va ser una processó que va tindre que fer front a un vent intens i fret. 

7- Per al Via Crucis este any la megafonía pública funcionà correctament i  es va poder seguir amb atenció.  Tots els confrares seguiren les meditacions de les estacions permaneixent en el recorregut de les voltetes.  Però es prolongà la duració de la processó de manera que resultà ja excessivament llarc el temps dedicat a la processó.  Este dia va coincidir el dia en la Anunciació que en el recorregut es van fer oracions  i cants marians.  Al eixir la imatge del Santíssim Crist del Monte Calvari de l’ermita es va cantar una “saeta” de M.Serrat.

8- El monument ha tingut una adoració assídua quasi permanent de part dels fidels ademés de l'Hora Santa del Divendres Sant per la vesprada.

9- La Celebració de la Mort del Senyor va comptar un any més amb el Lignum Crucis sobre un pedestal molt visible per als fidels, senyalant el Rector la gratitut al Pare Moreno per este preciós regal que a passat a ser patrimoni de la Parròquia. 

10- Per a la processó del Sant Soterrament, la imatge de Crist Jacent va eixir solament de l’església amb el llit sepulcral en la imatge i es colocà en la carrossa.  Al arribar a l’església novament entra solament el llit sepulcral amb la imatge.   Destacà un any més la bellesa organizativa dels portadors de la imatge de Maria al peu de la Creu, portant a coll la image amb l'elegant indumentària.  Per a commemorar els 25 anys de la Hermandad se li varen dedicar quatre saetes a la imatge del Santíssim Crist del Monte Calvari i un xicotet castell al arribar a l’església.   Durant el transcurs de la processó la image de Maria al peu de la Creu s’orientà cap a la casa Coromines lloc on va eixir la image per primera volta en 1943 per a ser regalada a l’església; i la Soledat cap a la donant, com a senyal de cortesia i agraïment.

11- Algunes imàtges entren a l’església de cara els qui estan en la Plaça de l’església, com un gest agraït i sol·licitant un “fins a la pròxima”.  D’esta manera les imatges miren a la gent i sol·liciten la seua presència.

12- Per quint any la Matraca va complir perfectament la seua funció de convocar als fidels durant el temps del silenci de les campanes, en la frencuencià d’escoltarla  va resultant familiar i grata.

13- De nou la Vigília Pasqual se celebrà per la vesprada sent un any mes, molt participada per fidels fins i tot de xiquets i de jòvens de Iniciació Cristiana, que actuaren com a portadors de la llum del Ciri Pasqual a tots els presents. 

14- La tamborada prevista per la banda de tambors al finalitçar la Vigília Pasqual es va suspendre encara que estaven tots presents en la Plaça Major.  Es van pendre la decisió a causa del decés repentí e inesperat d'un confrare de la Soledat, un persona jove que també tocava el tambor en dita Confraria.

15- El Diumenge de Resurrecció, per a la processó del Encontre,  la Verge va aparéixer en el seu vestit blanc pasqual en un llaç negre en memòria del confrare difunt, així com els portadors de la imatge, i els estandarts de les Confraries.  A tots se’ls veía commocionats.  També enguany com els anteriors, la desfilada que ix de la Parròquia van estar esperant a la desfilada que ix de la Residència sèt minuts per al Encontre, cosa que s'ha de millorar.

16- Finalitzà tot en la celebració de la Missa de Pasqua i Clausura de la Setmana Santa en que el Rector de la Parròquia, pronuncia paraules de gratitut per als cofrades en especial per a la Junta de Setmana Santa de Moixent que organitza tots els actes.  Paraules de gratitut per a l'Ajuntament que a més de col·laborar en el desenrollament dels actes públics es fa present en els actes com a signe d'apreci i de suport a les nostres tradicions.  Una riquesa patrimonial de molt valor com demostren els aniversaris d'este any i que convé conéixer, apreciar, potenciar i divulgar.

17- El dissabte de l'octava de pasqüa la Cofradía Santo Sepulcro va voler oferir la Missa pels difunts de la Confraria per a la qual cosa estava l'Estandart en el Presbiteri amb un ciri roig i el Rector va tindre paraules de gratitut a la Confraria.  Acabada la Missa es traslladà el llit sepulcral amb la imatge al domicili del President de la Confraria.


(Fotos de Pura Carceles per a l'Arxiu Parroquial)

4 de abril de 2016

TREBALLS VOLUNTARIS (38): DURANT LA SETMANA SANTA I OCTAVA DE PASQUA 2016

Campaners de Moixent ja des de fa diversos anys col·laborem gustosament en tots els preparatius de la celebració de la Setmana Santa.   Són tasques que reclamen una dedicació en dies concrets i hem de fer l'esforç de coincidir en eixos moments que no admeten trasllat perquè son actes que van a celebrar-se. 

Des de que va començar l’any en la Sagristia a xicotetes estones d'interval el campaner Antonio preparava el protector de cartó per a les candeles aprofitant uns cartells durs que d'esta manera resulten reutilitzats.  Felipe ajudà a primer dibuixar el model, tallar, apegar i finalment col·locar en el ciri. 

El dia 23 de febrer Felipe amb alguns jóvens que van recibir el sagrament de la Confirmació el dia 30 de gener baixaren la imatge de Sant Josep i la netejaren i després la col·locaren a l’entrada de la Capella de les Santes Reliquies. I el dia de Sant Josep després de la Missa de 12 amb l’ajuda de un jóve de Iniciació Cristiana de 2003, Felipe, Antonio i El Rector, pujaren la dita imatge a la seua fornícula

Campaners prepararem amb els jovens que es van confirmar el dia 30 de gener el anda de Jesús Ressuscitat i abaixarem la imatge a fi de netejar-la.  Antonio preparà l'Estendard de la Dolorosa, i Felipe prepara les barres de la imatge de María al peu de la Creu.

El dimarts Sant vam llevar el mantel de l'Altar adossat del Retaule de la Capilla del Santíssim, els candelabors, guardem la creu parroquial en la Sagristia i apartem els bancs per a preparar la baixada de la imatge de María al peu de la Creu.  Despres de baixar els Confrares de la Dolorosa la imatge de Maria al peu de la Creu, prepararem el Monument, col·locant unes palmes i rams d’olivera.  I el Dijous Sant es completà el monument amb unes plantes i flors sencilles, amb una decoració sòbria més coincident amb els misteris que celebrem. 
Enguany com l’any passat no guardarem les creus dels altars laterals, sinó que les cobrirem amb uns draps i blancs, que cobrien la creu i harmonitzaven millor amb els tons clars de l'Església Parroquial.

El Dimecres Sant prepararem el Monument col·locant les palmes, i rams d'olivera, estora, i el Dijous Sant, les plantes i les flors predominant un to senzill, i una decoració sòbria, Felipe per a cada processó aparte els bancs de la nau central per a poder passar les imatges.

Finalitzat la missa del Dijous Sant i portat el Santíssim Sagrament al Monument, i després de tocar per primera vegada en el Tridu Pascual en este moment la Matraca, Campaners acudirem al Presbiteri per a despullar l'Altar Major, i cobrir la imatge del Crist del Perdó amb la escala gran oberta que cobrix just l’últim escaló de la Seu i d’eixa manera permet acostar-se a la imatge del Crist amb garanties i permet cobrir totalment la imatge i la creu.

El Divendres Sant a la vesprada abans dels Oficis, vam disposar el Crist de l'Agonia per a l'Adoració amb una tela roja i la seua peanya, i Felipe també s'encàrrega de portar del Museu al Pare Moreno el Lignum Crucis igual com l’any passat per a col·locar-ho en el Presbiteri a la vista dels fidels sobre un suport i després portar-ho al Museu.

Cada any el Dissabte Sant al matí ho dediquem amb el Rector a llevar tota la flor de les andes que han processonat en les celebracions de la passió i col·locar-les en el Presbiteri per a la Solemne Vigília Pascual.  Primer es va desmuntar el Monument, organitzar la Capella del Santíssim i preparar el Presbiteri, Candelabros, ciris, les lectures…  tot per a la celebració més important de l'any que comporta tantes tares que sempre ens ocupa tot el matí. Prepararem el nou Ciri Pascual, el foc, Aigua per a beneir,, vam posar la imatge del Crist del Perdó i es dóna un toc de neteja a l'església. Amb l'agilitat de repetir-ho molts anys ja tot ens resulta més fàcil però al final passem tot el matí per a desmuntar el Monument, col·locar la Creu, organitzar la Capella del Santíssim, preparar el Presbiteri…

Antonio va col·locar el conopeo de color blanc en el Sagrari, una vegada ja estaba la imatge de Maria al peu de la Creu en la fornícula del Retaule.
Una vegada Felipe va ajudar a baixar les imatges que van realizar el Sant Encontre el Diumenge de Resurreció, (Crist Resucitat i la Soledat), el Dijous de l'Octava de Pasqua ens reunirem per a preparar el Pal·li per a la processó de “Combregar d'Impedits” la Comunió de Pasqua. 
Felipe el diumenge 3 d’abril baixa la imatge de Sant Vicent Ferrer per a col·locarla en el Presbiteri i després finalitzada la Solemnitat tornà a pujar-la al Retaule de la Capella de les Santes Relíquies.