FESTA EN LES ALCUSES
Quan el sòl pintà la cresta
del pinar de La bastida,
michera, ya estaves llesta,
neta, pentiná i vestida
pera acudir a la festa.
I es, que en la Festa Major,
les galanures millors
de la caixa t’has posat:
Hi ha que vore el cincellat
de l’agulla que dus al pit
que en mil colorins rebrilla.
La glondosa mantellina.
El inmaculat vestit
que pa la festa te féres,
sens randes i sens arrugues…
Guapa, guapa estás de veres
Michera de Les Alcúses.
Michera de Les Alcúses,
que els banclas llebrenca cruces
airoseta i sonrient,
vas a vivistar gochosa,
la Ermita que en La Rabosa
te San Abdon i Senent.
I prop al Pou del Consell,
tróbes a un Micher molt vell,
que bobo al vóret pasar,
alza la má sarmentósa,
I diu en veu tremolosa
mostran una llagrimeta
amarga, qu’el fa plorar
«Així, Així anava Visanteta
quan en mí se va casar»
Michera de Les Alcúses;
que bona vida disfrutes
i que rebentes de sana,
apesar del treball dur,
per respirar l’aire pur i
fragant de la montanya.
Ya te veig dins de l’Ermita,
Encesa en ascua d’ór,
enfervorida i rendida.
Bat a bat obért tan cór
en supliques i oracións,
que som com crits d’esperansa,
de santa fé i confiansa
que tens en els teus Patróns.
I els Sans, que son agraits,
te dihuen en veu baixeta,
blandencs, rosante els oits
com el vol d’una oroneta.
«No tingues més que patir.
Aventa dolors i cuites,
que en bon ram de beneir
acabarán les collites.
I al oir la profecía,
s’ompli son cór d’alegría
i trina en veu molt ardent,
perque la por no l’arredra,
«Vixca Abdón. Vixca Senent,
els nostres Sans de la Pedra»
(Autor:
Gabriel Vila Vila)
