FESTA EN EL RAVAL
Máre dels Anchels hermosa.
Patroneta del Raval.
Blanca estrela cegadora
qu’eres Reina i Senyora
de la Mansió Celestial.
Agraint ta protección,
El carrer entusiasmat
vibra en intensa emoció
de sa Máre enamorat.
I desde San Sebastiá
hasta el camí de Vallá
el carrer cobrix son pís
en abigarrat tapís;
en enramá de verdor
de fragantisim olor
i arrancá a forsa de brasos
en ilució sens igual,
de la tendror dels ribazos
de les hórtes del Ravál.
I son farols de paper
els que enséñen el carrer.
I banderes nacionals
I cubres i panyolóns
que adórnen els finestrals
i tapisen els balcóns.
I repiquen les campanes,
dólces, alegres i ufanes.
I allá en els cuatre cantóns,
entre fórtes explosións
i en completa borrachera,
fiero serpecha un cohet
que mascara la paret
i en negre ralla l’acera.
Una carcasa potent
Al cél sen pucha corrent
i en colorins s’esparrama,
omplin de chispes i flama
el cél, la tèrra i el vent.
Alfonso, en un crit molt seu,
clama en alarit triunfal:
¡Vixca! La Mare de Déu,
La Patrona del Raval!
(Autor: Gabriel Vila Vila)
