 |
Benedicció Campana S.Pere Moixent 27-6-1943.
Fotografia propietat de Miguel Andrada Vercher, facilitada per Miguel Palomares
el 23-3-2023 a Felipe |
El 22 de març de 2023 visita la Parroquia de Moixent Joaquin Palomares
Villanova de Tavernes de la Valldigna, poble natalici del Rvd. En José Galiana
Fons, referint a Felipe records i fets entorn d'En José Galiana va
sorgir el tema de les campanes, i Joaquin indica a Felipe que ténia fotografies
de la benedicció de les campanes de Moixent per a molt grata sorpresa de
Felipe, ja que Felipe li indica que l'en 2018 es cumplia el 75 aniversari de la
refundició i benedicció de la campana però que fins llavors no teníem
constància fotogràfica d'eixe moment.
Immediatament Felipe s’interesa sobre el tema, perquè
nosaltres només tenim referències escrites.
En constatar el nostre interés,
al dia següent ens envía per whastsapp una fotografía de la benedicció de la campana Sant Pere celebrada
el 27 de juny de 1943, i altra fotografia de benedicció de campanes, que
Joaquin pensava que era Moixent, però hem pogut comprovar que no es tracta de
Moixent, sinó d'un altre poble.
En la fotografia de la Benedicció
s'aprecia com el Rector En José Galiana amb un martell colpeja la campana en la
Plaça de l'Església sota l'atenta mirada dels padrins, sagrista i mulittud i una Creu Parroquial. En José Galiana va ser sacerdot a Moixent des
de 14 agost 1942 primer com a Ecònom i a partir del 4 d'octubre com a Rector, fins a la seua
defunció el dia 5 de juny 1952 (Arxiu Parroquial de Moixent. Llibre de Fábrica 1889-1950 p.110 i Agenda Parroquial 1943 dies 14 d'agost i 4 d'octubre). I en les agendes que manejava, a deixat molts
escrits sobre els aconteciments que se succeïen entre els quals trobem moltes
referències sobre les campanes, com la de la Benedcció de l'esmentada Campana
Sant Pere com podras comprovar en la notícia publicada en esta web el dia 4 de febrer amb
motiu de complir-se eixe any 2018 el 75 aniversari de la refosa i benedicció de
la campana http://campanersmoixent.blogspot.com/2018/02/75-anys-de-la-campana-sant-pere-apostol.html
Per a major sorpresa encara per
part nostra, sorpresa que ens ompli de gran satisfacció, Joaquin torna a
contactar amb nosaltres el dia 26 de maig des de Bocairent, indicant-nos la
seua voluntat d'entrar a Moixent al seu retorn per a fer-nos entrega a través
d'un USB de més fotografies i records de l'esmentat Sacerdot En José Galiana, entre elles una altra fotografia també de la Benedicció de la campana de
Moixent.
 |
Benedicció Campana S.Pere Moixent 27-6-1943.
Fotografia propietat de Miguel Andrada Vercher, facilitada per Miguel Palomares
el 26-5-2023 a Felipe |
Ens reunim en el Saló Parroquial i vam acollir les fotografies i records que ens passava, tal com hem indicat i que són fotografies
propietat de Miguel Andrada Vercher, director del Museu Parroquial de Tavernes de la Valldigna i a més la seua dona és neboda d'En José Galiana.
Agraïm l'interes mostrat per
Joaquin Palomares i també de Miguel Andrada Vercher al facilitar les fotografies i records, enriquint les nostres notícies sobre el nostre
Patrimoni Campaner.
Posats a identificar els
continguts de les fotografies constatem immediatament la certesa de la
fotografia de Sant Pere Apóstol, alhora que apareixen els dubtes sobre una fotografia
de benedicció de campanes que Joaquin atribuia a Moixent, però que de cap mode
és Moixent, perquè apareixen tres campanes quan només va beneir la de Sant
Pere, i l'entorn arquitectònic no es correspon amb Moixent.
D'on són eixes campanes,
associades a la persona de En José Galiana?
Felipe comença a indagar sobre
els destins pastorals de En José i de seguida descartà Polinya del Xuquer, alli
va estar de Sacerdot de 1935 fins a 1942, en el qual si va beneir quatre
campanes després de la Persecució religiosa i Guerra Civil al desapareixer lescampanes, es van realitzar
quatre noves en 1940 amb la dedicació a: Santíssim Crist de la Sang,
Sants Abdó i Senént, María Sebastiana i
Nostra Senyora del Carmen pujant-se a continuació a la torre del Temple
parroquial (Llibre “Història de la Parròquia de Polinà de Xúquer”. Rvdo.Andrés
de Sales Ferri Chulia 1991. pagines 94-95, 186)
Ens quedava Miramar i la Torre de
les Maçanes.
Felipe va contactar amb
l'Ajuntament i Parròquia Torremanzas, a través de correus electronics l'1 de
juny amb la contestació el 13 i 14 de juny i amb la parròquia la contestació el
16 i van arribar a la conclusió que tampoc corresponia a Torremanzas, per la
disposició del terreny , la forma de la pedra en la qual esta construïda i el
fet de que darrere de l'església hi havia “un fossar” no és llogic que la gent
es situe al costat de semblant “clot”.
Per ultim Felipe i Lorenzo
visitarem el dia 4 de juliol visitar la bilioteca de Miramar, poble que va estar
com sacerdot entre 1921-1935, on també va estar com a segon destí, per a
comprovar notícies sobre aquest tema. I trobarem en el Llibre de la Safor una
fotografia que corresponia a la mateixa benedicció però amb diferent
perspectiva a la que ja teníem.
I arribem a les nostres
deduccions, a titul de probabilitats: en la fotografia apareix a més de les
tres campanes, creu parroquial i acòlits i dos capellans i un religiós tal
vegada franciscà. Llavors estava de Rector En Jenaro Tortosa, natural de La
Llosa de Ranes, qui va promoure la construcción de l'Església Parroquial entre
1940-1950 en el seu moment va beneir campanes. Miramar conservava part del campanar,
una campana, la regala Pilar Molio Millet, altra supervivent de 1936. (Història
de Miramar. Santiago Laparra López 2003)
i dos noves campanes en 1941 és va abonar per part del Ajuntament (Miramar.
Història Proxima. Jesús. E Alonso. P.160. (Història de
Miramar. Santiago La Parra López 2003 p.231-233. Miramar. L’espai viscut. Gabriel Garcia Frasquel p.380).
Tal volta el llavors rector de Miramar en Jenaro convidaria a En José Galiana ja que pareix que aparega altre sacerdot a més del Rector
Seguint amb la investigació de
tots estos detalls hem pogut aconseguir on es troben les restes mortals del
Padrí de la campana, Antonio Saus Bordera, els quals estan en el Cementeri
d'Alzira sent la seua defunció el 11 de gener de 1997, gràcies als contactes
realitzats amb el responsable del Cementeri d'Alzira el dia 2 amb la
contestació del dia 6 de juny; i compartix ninxol també amb Trinidad Revert Pérez inhumada el 4 de març de 2003.
També Antonio Saus Mico apareix
en la Causa General de Moixent amb trenta anys en la declaració sobre la mort
del seu pare (Arxiu Històric Nacional).
Sobre la nostra campana Sant Pere
Apóstol de Moixent, ens complau informar-vos que en la nostra recent relació
comparada del pes de les campanes de la Comunitat Valenciana, s'hi haja entre
les 80 més gran de la Comunitat Valenciana i la 37 més gran de la Província de
València
