OFRENA A LES SANTES RELÍQUIES: El dimarts dia 21 d’agost de la setmana de festes Patronals, les Autoritats, i Comissió de Festes amb les seues Reines i Dames d’Honor i altres fidels, després de la proclamació de la Regina de València, acudixen al Temple Parroquial per a realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua intercesió.
Des de 1952 era en la mateixa Capella de les Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del Reliquiari estaven els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les reliquies posteriors (com estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres del Presbiteri es va fer una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs Úrsula i Cordula en la Capella de les Santes Relíquies enfront del sepulcre del Pare Moreno.
Des de este canví, l'ofrena de flors es en el Presbiteri on estan colocades les primeres reliquies que arribaren a Moixent.
Es farà un Volteig de 3 campanes (de devoció popular), la campana que fa de “gran” es Santes Relíquies, dedicada a totes les Relíquies de l'Església Parroquial i té impreses en el bronze els Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula, i també del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino.
Ofrena de Flors a
les Santes Relíquies, 21 d’agost
-Tres voltejos d'avís a l'ofrena amb la campana Santes Relíquies.
- Al pujar la Comissió per el carrer “Màrtirs”, Volteig de Sant Antoni hasta S.Relíquies.
- Al pujar la Comissió per el carrer “Màrtirs”, Volteig de Sant Antoni hasta S.Relíquies.
FUNERAL PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 24, es recorda a tots els Moixentins Difunts. A la Missa a què assistixen les Autoritats, Reines (, Comissió de Festes, i multitud de fidels.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Després de la celebració es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en el passeig que porta el seu nom.
Funeral per els
Moixentins Difunts, 24 d’agost
- Tres Migs Vols
d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu
(tradicional)
- 20
hores. Toc d’Ave Maria, i Volteig General.
SANTÍSSIM CRIST DEL MONT CALVARI: Està dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 26 d'agost).
Es una festa apart del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.
L’anterior Església de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i Santa Anna i desde les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont Calvari.
Possiblement en els anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique Bellido, i en l'any 1943 es van fer les andes (enguany fa 75 anys).
La imatge (amb les andes de 1943, enguany fan 75 anys, i amb els farols propis de l’any 2013) es troba en l'Església Parroquial, per a la veneració dels fidels desde el dia 12 d’agost, davant té col·locat un ciri roig, durant els dies que el Patró està en l’Església Parroquial, es resa la seua Plegaria i els Gojos.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.
El dissabte per a les misses de la seua festa des de l’any 2013 es col·loca la imatge en el Presbiteri. Les lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació de la Santa Creu.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. La missa es solemnizada per el Cor Parroquial.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. La missa es solemnizada per el Cor Parroquial.
Per la vesprada del dissabte de nou es convoquen els fidels i la Comissió de festes de 2018 amb les Reines, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i la Banda de Música, per a acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari a l'Ermita: és la processó i “Pujà”, molt concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins i visitants que en estos dies omplin el nostre poble.L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Gojos” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes parroquials les que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del Via Crucis, límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de l'Ermita del Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.
SANTISSIM CRIST DEL MONT CALVARI, 25 d’agost
- Tres tocs d’avís
a missa de 10:30. Repic festiu amb
Santes Relíquies i Sant Isidre.
I
Volteig de Sant Jaume i Nieves. El tercer toc Volteig General.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Tres Voltejos
Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Voleig General
al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres
Voltejos d’avís a processó de 20, amb Sant Pere Apòstol.
•
Volteig General a l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de l’Església.
•
Volteig de Santes Relíquies, per el carrer major.
•
Volteig de les Tres Grans, per el passeig Venerable Pare Moreno.
ERMITA DEL SANTÍSSIM CRIST DEL MONT CALVARI (Voltejos de la Campana SANTS
DE LA PEDRA)
- Al entrar
l’imatge del Crist al Calvari (Primera Estació)
- Desde l’ultima
volta del Calvarifins que entra dins de l’Ermita.
SANTES RELÍQUIES: L’últim dia de les Festes Patronals, es dedica a les Santes Relíquies, i mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell. És la major de totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada.
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 436 anys. Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa espritual.
L’any 1582 el Venerable Pare Moreno era confessor de l’emperadriu Na Maria d’Àustria, la qual li va regalar un fragment del Lignum Crucis i relíquies de les Santes Úrsula i Còrdula; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València, en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde, va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme. Anys més tard es sumaren altres reliquies.
En l’Arxiu Parroquial a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare Fra Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en Roma el 2 de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document, firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu culte públic.
L’any 1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies d'indulgència…”
El 10 de febrer de 1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova sent examinades amb “L’Autentica”.
Les Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.
En la persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y Santa Córdula. El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església. El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo). Es diu verbalment que algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
El 24 de setembre de 1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre. El video de l’Eucaristia el podeu vorer a internet. (Efemeride que cada any es recorda)
Des de l’any 2010 s’ha recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i Màrtirs dels que hi ha reliquia
En la Capella de les Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la “Sarga del Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el Museu Pare Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses del diumenge es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme i després es cobrien de nou.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Durant les dos misses del diumenge, els fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri, que durant tots els dies de l'any cremen en la Capella de les Santes Relíquies, en l'Altar Major, en la làmpara del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar. Els ciris es van col·locant en els escalons del Presbiteri, davant dels Bustos que contenen les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs.
En les misses molt concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior. La eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial.
En les dos misses es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)
Una de les parts més importants es la processó que trasllada les reliquies més antigues que poseix la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans (Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent (actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies.
Després d’una breu visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel Cor Parroquial, i es dispara un castell de focs artificials en honor del Pare Moreno, (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a tornar minuts més tard a l’Església.
Enguany s’aprofitara la presència de les Santes Reliquies en la Capella
del antic Convent per beneïr les ultimes reformes dutes a termes.
La processó al arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la Banda de Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio” composada per Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la seua totalitat melòdica als goigs a les Santes Relíquies.
Es d’admirar que no sols el trajecte peró on pasa la processó, sinó molts balcons per tot arreu del poble, apareixen engalanatats amb cobertors i colgadures dels Santíssim Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies. Les Santes Relíquies entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres entren les Santes Relíquies, l'Oració i Benedicció, el Rector llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .
Este dia Volteja més asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN EL AÑO 1582”.
SANTES RELÍQUIES, 26 d’agost
- Tres Repics
festius d’avís a missa de 10:30, amb Santes Relíquies i
Sant
Isidre. I Volteig General, el segon i tercer toc Volteig amb Santes
Relíquies.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Tres Voltejos
Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu
amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General
al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejos
d’avís a processó de 20, amb Santes Relíquies.
• Volteig General
a l’eixida de les Santes Relíquies de l’Església.
• Volteig de
Santes Relíquies, al comensar a processonar les Santes Relíquies.
• Volteig de
Santes Relíquies per el passeig Venerable Pare Moreno.
• Volteig de les
Tres Grans, per l’Avinguda Guerrer de Moixent.
• Volteig de
Santes Relíquies a l’entrada de les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig de
Santes Relíquies a l’eixir les Santes Relíquies del Museu Pare
Moreno.
• Volteig General,
al pujar les S.Relíquies per el carrer “Màrtirs” fins que entre a l’Església.
EN LEONARDO GASSO. Segons el escrit de Jesús M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet “Kuna Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario de Historia Cultural de América Latina”(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitas) “
Leonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
Leonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
El 21 o 22 de juliol de 1936 van traurse de s'ha casa al Pare Gassó, on vivia davant de l'església (segons testimonis de familiars directes que declararen en 1941).
Després de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de una llengua nativa de Panamà, i de prestar servicis en Malaga, va coronar la seua vida morint màrtir dient "Viva Cristo Rey" el 27 d'agost, dies després de complir 71 anys. “Lo sacaron de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron maliciosamente, haciéndola explotar. Fue conducido a la prisión en medio de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado en la carretera. Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados a este cementerio, donde reposan”. (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)
Enguany Felipe Sanchis va poder conseguir una foto del Pare Gassó i algunes noticies que li fan referencia.
L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, i es col·loca la fotografia sobre una tela roja amb un ciri en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat, junt al seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant. Enguany
En Leonardo Gassó López, Màrtir, (82 anys del Martiri), 27 d’agost
Enguany Felipe Sanchis va poder conseguir una foto del Pare Gassó i algunes noticies que li fan referencia.
L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, i es col·loca la fotografia sobre una tela roja amb un ciri en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat, junt al seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant. Enguany
En Leonardo Gassó López, Màrtir, (82 anys del Martiri), 27 d’agost
- 13
hores. Toc de l’Àngelus. I Volteig amb Santes Relíquies.
- Tres Vols d’avís
a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.
