A LA VERCHE MILAGROSA PATRONA DE GRAMOIXENT
Asoma la llum primera,
i el raig més encés del sol,
desperta a la cagarnera
i cantar fa el verderol.
Hi ha tal derroche de llum,
que el gall llansa el crit de
guerra,
i dels pinars de la serra,
vénen bolant mil perfums.
En matinà tan hermosa,
tot es pau, goig i alegría.
i es que huí celebra el dia,
nostra Màre Milagrosa.
Els michers de Gramoixent,
més que anant, vénen corrent
a adorar la Capelleta
que rebrilla per lo neta,
per blanca, per primorosa,
on entre fulgors de çiris,
violes, roses i lliris,
està la Verche preçiosa.
Préga en resos la fadrina
desde el fondo de sa entranya,
per el novio que en Melilla
està defenent a Espanya.
Suplica en ànsia i fervor
per els fruts, el llaurador.
I la Màre, la Michera!
sempre en treballs la primera,
li brolla del còr un crit:
¡Protecçió demane Màre!
que vostra bontat ampare
als meus fills i al meu marit»
I tots a una en unçió
diuen a la Milagrosa
en carinyo i devoçió:
«Màre de llum explendent!
Màre de purees rica!
Ampara, Màre bonica!
als veins de Gramoixent.»
(Autor: Gabriel Vila Vila)
