YA ESTIC EN PAU EN
MOIXENT
LOCUTOR: Tots els variats
inçidens
qu’ara
vos vaig a contar,
ocurriren
fa molt temps
i
a saber si es veritat.
San
Pere, volent pagar
i
d’una vegá saldar,
en
valiós agraiment,
la
simpática atençió
qu’havia
tengut Moixent
nomenanlo
el seu Patró,
un
dia cridá a Miquel
que
pasechava per el çél
i
acudí un poc asarat.
SAN
PERE: Vine açí so despistat
i
no plantes orelletes.
Mes
que apresa, vés corrent,
i
de fons i de fontetes
ompli
el terme de Moixent.
LOCUTOR:
Miquel, lluint riques gales,
i
afiansanse les áles,
que
acababa de esplugar,
en
valent bol planechat,
impecable
i acabat,
en
Moixent va aterrizar.
I
agafant un llarc perpál
de
ferro, en un periquet,
va
foradar el bosquet
i
brolla un gran manantial
d’áigua
tan fresca i tan pura,
due
no existix criatura
de
michá coniximent
que
al probarla, en gran fervor,
no
proclame als cuatre vens
qué
l’aigua que beu Moixent
es
de totes la millor.
Després,
en unes varetes,
distins
puns va señalar
i
al moment van rebrollar
un
centenar de fontetes,
alegres
i sonriens,
i
que en armoniosos canyos,
aumentaren
els encans
que
sempre ha tengut Moixent.
Ya
en el çél, el Anchelet,
se
presentà satisfet
a
San Pere, que abofegat
i
rochenques les orelles,
estaba
el pobre indignat
del
gamberrisme i querelles
de
la averiá Humanitat.
SAN
MIQUEL: Pere… San Pere…Peret.
LOCUTOR:
Sí, sí.
San
Pere sens contestar.
SAN
MIQUEL: Mire que ya estic açí
I
encara tinc que sopar.
LOCUTOR:
Mut.
SAN
MIQUEL: Ché! vinga, no se detinga
ni
me fasa pedrer hores!
¿Qué
está sort o mincha móres?
LOCUTOR:
Al oir lo de les móres
Pere
el cap alsá de pronte ,
perque
se va donar conte
que
no se encontraba a sóles
SAN
PERE: Hola! Miquel. ¿Ya has vingut?
¿Com
el viache ha segut?
SAN
MIQUEL: Mire, no m’ha eixit res mal.
Un
éxit fenomenal.
SAN
PERE: Molt bé.
¿I els moixentins tots contents?
SAN
MIQUEL: No ho crega. Hi han elemens
que
el critiquen a vosté,
perque
diuen, que el seu bé,
tindrer
era un manantial
de
aigua medicinal.
SAN
PERE: En ma vida he conegut
un
desficasi més gran.
Pos
si allí chóvens i ancians
tots
rebenten de salut!
SAN
MIQUEL: Diuen, qu’es cosa del féche.
Que
malalt cau ú a diari.
SANT
PERE: La culpa es del Boticari
que
colabora en el Méche.
SAN
MIQUEL: Ben segur que será així.
SAN
PERE: Yo t’asegure que sí
I
ara Miquel vine así
que
per resoldrem el cás
vaig
a donarte un abrás.
(San
Pere abrasa a San Miquel).
I
hala! Vesten a sopar
que
yo tinc que treballar.
LOCUTOR: I ficant, mich
distragut,
ú dels seus dits dins d’un trau
de
son manto, distragut
digué
«Ya estic en Moixent en pau»
(Autor:
Gabriel Vila Vila)
