SANT JOSEP: Va nàixer en
Betlem. Va ser declarat patró
de la família i és per antonomàsia el patró de la bona mort,
atribuint-se-li l'haver-hi mort en braços de Jesús i de María, i patró dels
seminaristes. El papa Pius IX el proclama en 1870 Patró de l'Església
Universal. A causa del seu treball de fuster és considerat patró del treball,
Pius XII en 1955, va voler donar-li connotació cristiana a les efemèrides del
Dia Internacional dels treballadors.
Josép
constituïx un dels tres pilars que componen la família cristiana model, tant en
el seu aspecte intern (en les relacions entre els distints membres que la
integren) com en l'extern (la família en la societat).
La
Solemnitat del Patró de l’Església universal, coincidix amb la Quaresma, per a
nosaltres és festa entranyable perquè la memoria de Sant Josep, va unida a la
festa tipica valenciana de les falles. El dia 19 també es conmemora el día
del pare.
Estant
de Rector a Moixent En José Pellicer, se celebraben els “Set diumenges de
Sant Josep”. A Moixent, té dedicat un Retaule on està la imatge del
escultor Enrique Bellido de l’any 1942, amb Altar en una nau lateral esquerra
segons se entra a l’Església, la imatge la baixarem els Campaners amb el Rector
i estará per al dia litúrgic (com l’any passat al peu del Presbiteri). Un
carrer dels més antics del poble, prop del Temple Parroquial, conegut
popularment com "carrer del mig" on transcorren gran part de les
processons parroquials.
El dimarts dia 23 de febrer, alguns jóvens que van recibir el
Sagrament de la Confirmació coordinats per Felipe baixaren per tercer any, la
bella imatge de Sant Josep, per tindre-la més a la vista, observar la talla (ja
que té grietes) netejar-la, i així s’aireja. Està a l’entrada de la Capella de
les Santes Relíquies i per al dia litúrgic es col·locara els peus del
Presbiteri amb dos ciris. Em pensat que a l’any que ve baixar-la el
primer diumenge de Sant Josep fins la seua Solemnitat.
Vespra de Sant
Josep, 18
de març
- 13 hores. Toc de l’Àngelus. I Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria
Mare de Déu.
- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Vol de Sant Jaume i
Nieves.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
Setmana Santa: És un
dels esdeveniments cristians més commemoratius, amb gran demostració de fe i
devoció, on es celebra la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist en la Vigilia
Pasqual, i s’oferixen mostres de fervor religios popular, destacant les
processons. La Setmana Santa va precedida per la Quaresma que finalitza el
Dijous Sant, el divendres anterior a diumenge de Rams es celebra el divendres de
Dolors. Dins de la Setmana Santa està el Tridu Pasqual (el Dijous Sant i
el Divendres Sant), en el que es commemora la mort de Jesucrist; Dissabte
Sant, en el que es commemora a Crist en el sepulcre, i el Diumenge de Pasqua de
la Resurrecció.
Si bé la
Quaresma és un temps sense voltejos ni tocs especials, sent com un temps
penitencial, i en el que els seus altars apareixen sense flors i rebestestits
amb sobrietat.
Quant arriba la Setmana Santa les campanes, reflectixen que els cristians
celebrem en eixos dies els misteris de la nostra Salvació: Passió, Mort,
Sepultura i Resurrecció de Jesucrist.
A
Moixent les processons les organitzen la “Junta de Setmana Santa de Moixent” que es va fundar l'any 1985, on
están integrades les Confraries: Jesús Nazareno (1952), Dolorosa (refundada en 1987, es funda en 1954 amb el nom de "Piedad de Nuestra Señora") , Santo Sepulcro (Reglamento consta de 1912),
Soledad (segons tradició oral es funda al mateix temps que el Sant Sepulcre) y la Hermandad Cristo Crucificado (1991), junt als Confrares en les següents
distintes vestes, estandarts, bandes de tambors que amb il·lusió desde mesos
abans de la Quaresma es reuneixen per a ensayar, també destacar la llavor dels
portadors de les andes per a les procesons.
Algunes Confraries estan legalitzades:
La Hermandad Cristo Crucificado en l'any 1995 es va legalitzar com associació cultural. També esta inscrita en el Registre Municpal d'Associacions veinals de Moixent.
La Cofradia Santo Sepulcro, que es va Erigir canònicament i Aprovar els Estatuts el 27 de setembre de 2010 i la Confirmació de President el 21 de febrer de 2011, dues coses firmades per el entonces Arquebisbe de València D.Carlos Osoro. També esta inscrita en el Registre d'Entitats Religioses amb el nº 7985 Secció Especial Grupo C firmat el 31 de maig de 2011. A més te numero de CIF i esta inscrita en el Registre Municipal d'Associacions veinals de Moixent amb el numero 21 de data 26 de març de 2012.
La Cofradia Jesus Nazareno es va Erigir canònicament i Aprovar els Estatus el 14 de feber de 2011 per el entonces Arquebisbe de València D.Carlos Osoro.
La "Junta de Setmana Santa de Moixent" en el Programa d'actes va
tindre la magnífica idea de publicar cada any les Ceràmiques de la Ermita de la
Purísima Concepció (Casa Rabosa) que dataven del segle XVIII, i que foren la
majoria robades en desembre de 2004. Per a la Setmana Santa alguns
balcons de les cases apareixen engalanats amb colgadures de les imatges del
Santíssim Crist del Mont Calvari, Sant Sepulcre, Soledat, inclús també
apareixen les colgadures de les Santes Relíquies, Sant Pere Apòstol i el Xiquet
Jesús.
DIUMENGE DE RAMS: Dóna dóna inici a
la Setmana Santa, es commemora l'entrada messiànica de Jesús de Natzaret a
Jerusalem per a donar començament així a la seua passió i mort en la creu.
En 1953 se celebrava la Benedicció davant de la porta de l’Església, anys més tard en
el carrer la Milagrosa, després en la porta del Museu Pare Moreno, i desde 1989
en el balcó de la Cooperativa Sant Pere Apòstol en la Plaça de la Hispanitat
(antiga plaça del Convent). En el any 1957 se fundà la Cofradía “Jesús
triunfante en Jerusalen” però no quallà. Sent Rector En José Pellicer
després de la Missa inaugural és feien Trasllats de les imatges del Natzaré i
la Soledat als domicilis dels seus respectius presidents.
La
litúrgia del Diumenge de Rams és una de les més intenses de la Setmana Santa i
de l'any litúrgic que junt amb les del Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge
de Resurrecció formen les celebracions principals de l'any. El Diumenge de Rams
és un dia alegre i trist al mateix temps. La litúrgia comença amb la benedicció
de les palmes i branques d'olivera. Els rams són signe de la participació
gojosa en el ritu processional, expressió de la fe de l'Església en Crist,
Messies i Senyor, que va cap a la mort per a la salvació de tots els hòmens.
Per això, este diumenge té un doble caràcter, de glòria i de patiment, que és
el propi del Misteri Pascual.
El color
d'este dia és el roig, que representa Jesús com a rei en la seua entrada
triomfal a Jerusalem (el roig és color de reis) i la Passió del Senyor (el roig
és el color de la sang), celebrant-se ambdós en este dia. Estan presents les Autoritats
Municipals, Banda de Música, i una gran multitud de Confrares amb les seues
vestes i estendards, els tambors i fidels rodejats de xiquets portant palmes
d'Elx o branques d'olivera i llorer de Moixent.
El sacerdot dóna la benvinguda i es llig l'Evangeli de l'entrada
triomfal a Jerusalem. A continuació es beneïxen les palmes i branques d'olivera
que porten en les seues mans els fidels. Una vegada s'han beneït les palmes i
rams d'olivera, comença la missa amb la processó litúrgica del Diumenge de Rams,
i que rememora l'entrada triomfal del Senyor en la ciutat de Jerusalem tal com
ho relaten els Evangelis.
La Creu Parroquial està amb unes rames de romer.
Algunes Confraries amb el capirot ficat, i altres no. L'orde de la processó litúrgica es primer l'Estendart, la banda de tambors i després els confrares.
A
l'arribar al temple el Sacerdot, contínua la missa dins de l'Església. A partir
d'ací la temàtica canvia i es passa d'una celebració gloriosa (benedicció i
processó de rams) a la missa de Passió, es canvia l'alegria pel dolor i la
tristesa. El sacerdot fa l'oració que finalitza la primera part de la
celebració. A continuació es lligen les dos lectures i el salm corresponents al
Diumenge de Rams, totes elles, enfocades a la Passió del Senyor. L'Evangeli que
es llig este dia és la Passió del Senyor, que se sol llegir dramatitzat, per a
donar-li més èmfasi per tres persones. El sacerdot farà de Jesús, una altra
persona que esta de confrare farà de sanedrí llegint la resta de
personatges que apareixen i un tercer farà el paper de cronista que també es
confrare. Una vegada s'arriba al moment de la crucifixió de Jesús les persones
es posen en peu i quan s'arriba al moment de la mort del Senyor, tots els
fidels, inclosos sacerdots i lectors s'agenollen en silenci. La missa es en
sufragi dels Confrares difunts, es desenvolupa amb una homilia més breu d'allò
més habitual, a causa de l'extens de l'Evangeli. La resta de la missa se
celebra amb normalitat, destacant que es nota una major solemnitat durant la
litúrgia eucarística, en prova que la Setmana Santa ha començat. Al finalitzar
la missa, el sacerdot ens invita a prepararnos per a celebrar el tridu pasqual,
i ens recorda que acabem d'entrar en els dies claus de la litúrgia cristiana.
Al final
de la Missa Inaugural de la Setmana Santa s'executa un Volteig General indicant
que ha acabat la celebració dels Rams i Palmes i queda inaugurada la Setmana
Santa.
Sant
Josep (Patró de l’Església Universal). Vespra
de Diumenge de Rams, 19
de març
- 13 hores. Toc de
l’Àngelus. I Volteig General.
- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig de Sant
Jaume i Nieves.
- Volteig General al final de la celebració.
Diumenge de Rams, 20 de març
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant
Jaume i Nieves. El tercer toc Volteig
General
Vols de Benedicció de Rams:
- Tres Vols d’avís
a la Benedicció de Rams i Palmes i Missa Inaugural de 11:30, amb Sant
Pere Apòstol, el
tercer toc, Volteig General
- Volteig General al final de la celebració.
DILLUNS
DIMARTS I DIMECRES SANT: són dies
propicis per a la reflexió profunda en què l'Església ens invita a acostar-nos
al sagrament de la confessió a fi d'estar preparats per a viure la Vigília
Pascual i el gran esdeveniment de la Pasqua. El cristià ha d'estar en gràcia de
Déu per a participar amb tota l'Església del gran banquet de l'Eucaristia en la
Missa més important de l'any. Els dies que van fins al Dijous Sant
pertanyen al temps quaresmal, però estan caracteritzats pels últims
esdeveniments de la vida del Senyor.
En estos
tres dies a l'acabar la Missa a les 19:30, es fa "toc de Confessar",
amb la campana dedicada a Jesucrist: Sagrat Cor de Jesús-Santíssim
Sagrament. El toc
resulta agut per ser una campana de xicotetes dimensions, però té l'avantatge
que l'execució del toc és peculiar i inconfundible.
Segons
la Revista “Aleluya” del Arxiu Parroquial de 1952 fins l’any 1960 es feien el
dilluns el trasllat de la Soledat del domicili del President a l'Església, el
Dimarts el Trasllat de Jesús Natzaré del domicili del President a
l'Església.
Durant alguns anys també es feia la Salpasa, se solia fer el dimarts i alguns
anys acompanyats del dilluns i altres del dimecres. Es beneixen les
cases i les famílies per Pasqua de Resurrecció, anunciant les festes del Tridu
Pasqual i invitar-los a participar.
Desde
1991 el Dimecres Sant es fa el trasllat del Sant Sepulcre a l’Església.
El
dilluns i dimarts Sant tenen costum els membres de les diferents Confraries
preparar les andes e imatges per a procesonar, i Campaners de Moixent
s’encarrega setmanes abans de preparar les andes de Crist Resucitat, i
colaborar en treballs necesaris per a la celebració com preparar el Monument,
llevar les Creus dels Altars…
DIJOUS
SANT: En
este dia l'Església catòlica commemora el Sopar del Senyor: Jesuscrist es
reunix amb els seus Apòstols e insituiïx el Sagrament de l’Orde i l’Eucarsitia,
i el llavoratori dels peus per Jesús. Aconteciment que també celebra d'una
manera més festiva i fora de la Setmana Santa, en el dia del Corpus
Christi. Des
de fa uns anys, l'Església celebra el Dia de l'Amor Fratern.
En un calendari que varia cada any per a buscar la coincidència de la Setmana
Santa amb la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera.
En la
Catedral de València està el Calze que Jesucrist va utilizar en el Sant Sopar,
enguany es el Any Jubilar del Sant Calze.
En este
dia, al matí, té lloc la Missa Crismal, presidida perl Bisbe diocesà i
concelebrada pel seu presbiteri, es consagra el Sant Crisma i es beneïxen els
altres olis, que s'empraran en l'administració dels principals sagraments. Junt
amb això, els sacerdots renoven les promeses realitzades el dia de la seua
ordenació. Este Ofici, pot també segons criteri del Bisbe Diocesà, avançar-se
als dies previs al Dijous Sant.
Missa
Vespertina del Sopar del Senyor: En esta vesprada es
dóna començament al Tridu Pascual que culminarà en la Vigília Pascual que
commemora la Resurrecció de Jesucrist.
Els
Sants Oficis del Dijous Sant se celebren al caure la vesprada, que és quant
acaba el temps de Quaresma. Es celebren
dos misses: una per a menuts a les 17 hores i l’altra la solemne en la que
están presents membres de les Confraries i Hermandad a les 18:30 hores, esta
celebració de l'Eucaristia igual que els Oficis Litúrgics importants dels dies
següents es fa present el Cor Parroquial.
Al
començament de la celebració, el sagrari ha de presentar-se buit i amb la
porta oberta. L'altar major, on se celebrarà la Santa Missa, s'adorna amb
ciris, i sense flors fins a la Resurrecció. El color d'esta celebració és el
blanc eucarístic substituint al morat quaresmal. Per a este dia no
s'encén la llum del titular.
El cor
acompanya amb cants enfocats a l’institució de l’Eucaristia, perquè ja ha
acabat la Quaresma i es va a celebrar un dels moments més importants de l’any
litúrgic, la Institució de l'Eucaristia i el manament de l'amor.
En esta
celebració del Dijous Sant, l'Església canta el Glòria al que s'unix un Volteig
General de Campanes, després del Glòria les Campanes ja no tornen a tocar
perquè l'Església entra en el silenci per la mort de Crist, ni tampoc la
campana de l'Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari; les agulles de
l'esfera del rellotge també es paren.
Les
lectures d'este dia són molt especials, la primera és del llibre de l’Èxode
(Prescripcions sobre el sopar pasqual), la segona lectura és de la
primera carta de l'apòstol Sant Pau als Corintis (Cada vegada que mengeu d'este
pa i beveu d'este vi, proclameu la mort del Senyor) i el salm responsorial El
Calze que beneïm, és la comunió amb la sang de Crist. L'Evangeli és el
moment del llavoratori dels peus als deixebles, que adquirix un destacat
simbolisme dins dels oficis del dia.
La
celebració es realitza en un ambient festiu, però sobri i amb una gran
solemnitat, en la que es mesclen sentiments de goig pel sagrament de l'Eucaristia
i de tristesa pel que ocorrerà a partir d'eixa mateixa vesprada de Dijous Sant,
amb l'empresonament i juí de Jesús.
Una
vegada s'ha repartit la Comunió com de costum, s’adora el Santíssim Sagrament en
el Altar Major mentres s’entona el Pange Lingua i després d’una oració es
trasllada des de l'Altar on s'ha celebrat la Missa en processó per l'interior
de l'església, al "Altar de la reserva" o "Monument“ que es
col·loca per a esta celebració en la Capella del Santíssim, pel fet que en la
celebració del Divendres Sant no se celebra l'Eucaristia. El acolit encén
un ciri que es tènia preparat i acompanya per davant al sacerdot que porta el
copó, i el ciri ho deixa en la làmpara del Santíssim de la capella. Arribada la processó al lloc del Monument, el
sacerdot deposita el copó amb el Santíssim, dins del sagrari de la reserva. No
dóna la benedicció amb el Santíssim ni resa les alabances, es queda uns
instants orant en silenci. Per a finalitzar el oficis, tanca la porta del
sagrari de reserva, fa genuflexió i es retira a la sagristia en silenci
acompanyat d'acòlits, mentres comença a sonar la Matraca.
Al
acabar la celebració és cobrix amb una tela morada la imatge del Santíssim
Crist del Perdó que està en el presbiteri, i és lleva el mantel de l'Altar
Major. També la Creu Parróquial es cubrix amb una tela morada per a
processonar fins la Vigilia Pasqual.
Al estar les imatges en les naus de l'església, persones piadoses acudixen per a acariciar les imatges tocar-les a més
amb prendes de roba amb el desig de portar per a altres moments el
tacte de les imatges.
Durant
la nit es manté l'adoració del Santíssim en el "Monument", quedant el
Santíssim allí fins la celebració del Divendres Sant. Esta reserva recorda
l'agonia, oració en Getsemaní i l'empresonament de Jesús, i per això els
sacerdots celebrants dels oficis demanen que vetlen i oren amb Ell, com Jesús
va demanar als seus apòstols en l'hort de Getsemani.
Sent
Rector En José Pellicer, els acolits anaven amb una matraca de ma, de fusta
rectangular amb ferros adossats que al moure-la proudient el so, recorrent els
carrers fent oir els tocs respectius al veïnat "1er toc per a l’ofici,
2on toc per a l’ofici, 3er toc per a l’ofici”. Desde 2012 es fa
sonar manualment una Matraca en forma de creu grega, ubicada en el
campanar, que té en una de les cares les
iconografies: referents al Titular de la Parroquià (les claus i la tiarra
papal, i la inscripció “TU ES PETRUS”), l’imatge del Santíssim
Crist del Mont Calvari, el dibuix de estandart de la Cofradia Santo Sepulcro i
damunt l’incripció “1er
Centenari / de la Cofradia / Santo Sepulcro 1912-2012”, l’anagrama de
Campaners de Moixent amb el text “5é Aniversari / de l’Associació /
Campaners / de Moixent / 2007-2012” En l’altra part de la Matraca estan els
estandarts de la Cofradia Jesús Nazareno, la Hermandad del Cristo Crucificado,
la Cofradia de la Dolorosa i de la Soledad.
Per la
nit està la processó del Silenci, rememorant l'oració i agonia de Jesús
en l'hort de les oliveres, la traïció de Judes i la captura de Jesús.
En
l’Agenda Parroquia de l'any 1944 es referix a una processó amb les imatges del
Natzare i la Soledat cantant el Rector i Vicari amb les cantores el Misesrere
Mei Deus, i al finalitzar la proessó predicació en el pulpit. Tot i que
segons la revista Aleluya es va fer per primera volta la processó en 1953. De 1956
fins a 1967 es realitza el Dimecres Sant i després es deixà de fer i es
desconeix quin any es va incorporar de nou. La imatge de Maria al Peu de
la Creu també va estar uns anys sense processonar per no haber Confrares de la
Dolorosa.
Per a
està processó i al dia següent en el Via Crucis fins el Calvari, davant de
l'imatge de Jesús Natzaré va una persona vestida de natzaré portant una Creu
complint així una penitència que ha oferit durant una malaltia o una promesa. L'orde de processó es primer els confrares següint la banda de tambors.
Dijous
Sant, 24
de març
- Tres Vols d’avís a missa de 18:30, amb Sant Pere
Apòstol. El tercer toc Volteig General
- Volteig General en el cant del “Glòria”.
- Vol de la Matraca en el moment del trasllat del
Santíssim al Monument.
-Vols de la Matraca a la processó del Silenci:
- Tres Vols d’avís a processó de 22.
• Al eixir les imatges de Jesús Natzare, Maria al peu de
la Creu i la Soledat.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.
DIVENDRES SANT: És una de les principals celebracions de la
religió del Cristianisme dins de la Setmana Santa. Este dia es recorda la
Mort de Jesucrist. L'Església Catòlica mana als seus fidels guardar
dejuni i abstinència de carn com a penitència. El Divendres Sant és l'únic dia
del calendari litúrgic catòlic on no se celebra la Missa, com a dol per la mort
del Senyor. Les campanes permaneixen mudes, sent substituïdes per matraques de
fusta. Tampoc l'òrgan sona, excepte per a marcar el to, i s'evita el cant
polifònic.
Viacrucis: (camí
de la creu), també conegut com “Via Dolorosa". Es tracta d'un acte de
pietat, un camí d'oració, i meditació de la passió i mort de Jesucrist en el
seu camí al Calvari. El camí es representa amb una sèrie de catorze imatges de
la Passió, denominades estacions, diferents etapes o moments
viscuts per Jesús des del moment que va ser agarrat fins la seua
crucifixió i sepultura, per la salvació de la humanitat.
Segons està anotat en l’Agenda Parroquial de 1944 el Via
Crucis en dit any es feia: “ A las 6 el Vía Crucis en el
Calvario … Nazareno y Soledad en procesión bastante numerosa, desde la Iglesia
se va cantando el Miserere Mei, el Sr.Vicario detrás del Nazareno y el Sr.Cura
detrás. Se
termina el Vía Crucis dentro de la Ermita en la Madre llena de Dolor… y se
regresa por el mismo sitio rezando el Rosario llegamos ala Iglesia a las 7”
Després
d'eixir les Confraries i Hermandad de l'Església té lloc l’Encontre d’Amargura
en la Plaça Major, amb les imatges de Jesús Natzare i la Soledat. Fins el
Calvari el Rector darrere de l’imatge de la Soledat amb els fiels van
ressant el Sant Rosari. En el recorregut del Calvari, es resen
les catorze estacions del Via Crucis per megafonía publica, per a que tot el
poble rese. Al arribar a la plaça de l’ermita, al fundar-se la Hermandad
del Cristo Crucificado en 1991 (enguany fa 25 anys), i mentrés es canta una
“saeta” ix l’imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari que s’incorpora a la
processó fins arribar a l’Església Parroquial.
De esta manera procesiona junt a les altres imatges a la vesprada en la
del Sant Soterrament i torna privadament dies més tard a l'Ermita que té
dedicada. (La
imatge del Santíssim Crist estaba en el Retaule que tènia dedicat (actual de
Sant Antoni de Pàdua) fins el dia 29 de març de 1953 en que es va pujar a
l'Ermita).
Des de dit any la imatge s'abaixava privadament i eixia en la processó del
Silenci i pujava en el Via Crucis on ja quedaba en l'Ermita. L'orde de la processó es primers els confrares i després la banda de tambors.
Per la
vesprada es celebra un Hora Santa a les 16 hores i el Ofici de la
Celebració de la Mort del Senyor, a les 18 hores amb la veneració de la imatge
del Crist de l'Agonia, mentres els “Armats” que des de 1953 de nou, actuen en
numero de nou amb el seu capità i cada mitja hora més o menys amb moviments
rítmics efectuen relleus custodiant el cos de Crist Jacent.
A
Moixent en el Museu Pare Moreno tenim una magnífica Creu Parroquial de 1959, de
plata cinsellada d’estil gòtic. Entre altres figures i relleus està en la
base el davallament de la creu, i en els tres brassos de la creu, esmalts amb
motius de la Passió: en la part dreta els assots que va partir, en l’esquerra
la coronació d’espines, i en la part de dalt Jesús carregat amb la creu; Calze del Patriarca Sant Joan de Ribera qui va tratar personalment el Pare Moreno, tal vegada per aixó va influir en que la Parròquia, conserve el Calze i una Casulla regals del Patriarca a la Parròquia de Moixent. El Calze té gravats de la
passió en relleu: les canyes i la bossa de monedes; la túnica i els daus; els
claus, llança i esponga; l’escala i tenalles; l’orella de Malco, la trompeta i
la llinterna; la columna i els fuets; I una meravellosa Veracreu que conté una Relíquia del Lignum Crucis regal de
l’emperadriu Maria d’Austria a Fra Cristóbal Moreno, i este regala al Convent de Franciscans fundat per Ell. El Lignum Crucis està en el Museu Pare Moreno.
Liturgia
de la Pasió del Senyor: se celebra, en compte de la Missa, a mitjan
vesprada del divendres, a les 18 hores.
El
sacerdot vist ornaments de color roig, en record de la sang vessada per
Jesucrist en la creu. Abans d'iniciar la celebració, el temple es presenta a
mitja llum. L'Altar (i els laterals) es troben sense mantels ni adorns, mentres
que a un costat d'este, ha de disposar-se un pedestal per a col·locar en ell la
santa creu que serà oferida a veneració.
El
començament d'esta celebració és en silenci. El sacerdot es prostra enfront de
l'altar, amb el rostre en terra, recordant l'agonia de Jesús, i els
fidels s'agenollen en silenci uns instants. El sacerdot, ja dret, es dirigix a
la seu on resa una oració (a manera d'oració col·lecta).
Es
proclamen dos lectures, la primera del profeta Isaïes i la segona de l'apòstol
sant Pau, intercalades per un salm ("Pare, en les teues mans encomane
el meu esperit"). Després de la segona lectura, sense aclamació, es
proclama el relat complet de la "Passió segons sant Joan", en
la lectura del qual participen diverses persones, llegint-se els papers de
Jesús (pel sacerdot), el cronista per una persona i el Sanedrí (les persones
que apareixen en el relat). L'homilia és
una miqueta més breu d'allò més habitual a causa de l'extens de l'Evangeli.
Després
tenen lloc les peticions, fetes hui de manera solemne per l'Església, el Papa,
els clergues, fidels, governants, pels no catòlics, els jueus i els ateus.
Després
té lloc la veneració de l'Arbre de la Cruz, en la qual es descobrix en tres
etapes el crucifix per a la veneració de tots. El sacerdot junt amb dos
persones que porten uns ciris, alça una creu tapada amb una tela fosca o roja i
la va destapant mentres canta en cada etapa l'aclamació: "Mireu l'arbre
de la creu, on va estar acanada la Salvació del Món", responent els
fidels i el cor "Veniu a adorarlo", fins a arribar
quedar totalment descoberta.
A
continuació el sacerdot besa la creu i després tots els fidels, els dos
ciris blancs son col·locats davant de la imatge del Crist de
l'Agonia. Mentres s'adora la Cruz, es cobrix l'altar amb el mantel, i es
col·loquen altres dos ciris blancs sobre els seus dos candelabros. Mentrestant,
se sol cantar alguna cançó.
Acabada
esta part, el celebrant invita els fidels a resar el Pare Nostre com de costum.
S'omet la salutació de la pau, i després de resat el Corder de Déu, es procedix
a distribuir la Comunió als fidels amb les Sagrades Formes reservades en el
monument el Dijous Sant, al portar el sacerdot el copó, el acolit el
acompanya portant el ciri que el dia anterior es va deixar en la lampara del
Santíssim. A l'acabar la Comunió es torna a llevar els ciris i el mantel.
Minuts
més tard del Ofici de la Mort del Senyor te lloc la processó del Sant
Soterrament on participen les Autoritats i la Banda de Música i
les Confraries i Hermandad que .processonen les imatges de:
Jesús
Natzare del escultor moixenti Virgilio Sanchis Sanchis en 1943
Santíssim
Crist del Mont Calvari, del escultor Enrique Bellido en 1941
Maria al
peu de la Creu, del escultor Enrique Bellido en 1943
Cris Jacent, realitzat en Madrid l’any 1991, per tant, enguany complex
25 anys.
La
Soledat, del moixenti Virgilio Sanchis en 1944
La
processó fins l'any 1990 es procesonava la bella imatge de Crist Jacent de
l’any 1941 de Enrique Bellido (enguany complix 75 anys), sobre un llit i d'un
fons amb un enratllat i un calze, l'Agenda Parroquial de 1944 diu “después
del sermón se pone la capa el Sr.Cura y se darán tres vueltas por el
claustro y a la tercera el Sr.Cura Alcalde coloca el Cristo en el nicho,
después incienso y oración”. Per confusions, la Cofradia Santo
Sepulcro va fer una altra imatge de Crist Jacent amb un sepulcre masa
gran. Durant
alguns anys han custodiat el Sepulcre en la processó agents de la Guardia
Civil).
L'orde de la processó van darrere del Estendart primer els tambors i després els Confrares.
Divendres
Sant, 25
de març
-Vols de la Matraca a la processó i Via Crucis:
- Tres Vols d’avís a processó de 9.
• Al eixir les imatges de Jesús Natzare i la Soledat.
• En l’encontre d’amargura en la Plaça Major.
• A l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de
l’Ermita.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.
- Tres Vols de la Matraca a l’Hora Santa de 16.
- Tres Vols de la Matraca a la celebració de la Mort del
Senyor de 18.
Vols de la Matraca a processó del Sant Soterrament:
- Tres Vols d’avís a processó de 20.
• Al eixir les imatges.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.
VIGILIA
PASQUAL: El
Dissabte Sant (denominat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte
de Gloria) és el nom del dissabte de la setmana del primer pleniluni de
primavera (boreal). És el tercer dia del Tridu Pascual, que conclou amb les
segones Vespres del Diumenge de Resurrecció culminant així per als cristians la
Setmana Santa. El Dissabte Sant és un dia de dol, és un dia de Silenci i
Soledat de la Mare de Déu, un dia d'oració acompanyant a Maria en la seua
soledat i
esperant amb Ella el moment sublim de la Resurrecció. Hui l'Església s'absté
absolutament del sacrifici de la Missa. La Sagrada Comunió pot donar-se només
com a viàtic. No es concedix celebrar el Matrimoni, ni administrar altres
sagraments, a excepció de la Penitència i la Unció dels Malalts.
El
Dissabte Sant queda per als catòlics més com un dia d'espera, expectant per la
gran celebració que tindrà lloc unes hores més tard.
Es
prepara la Vigília Pasqual la celebració més important del calendari cristià, que commemora la Resurrecció de Jesús, adornant el Presbiteri
amb flors de les andes que han procesonat, tornant a posar les Creus sobre els
Altars dels Retaules laterals, és lleva la tela de color morat que cobria la
imatge del Crist del Perdó, és preparen les candeles i el Ciri Pasqual que s'encén
en la Vigília Pasqual que és renovat precisament en esta cerimònia, substituint-se el de l'any
anterior.
Una
vegada ha fosquejat, té lloc la principal celebració cristiana de l'any, la més important de l’any, el ritual inclou els símbols de la llum i
l'aigua:
la Vetlla Pasqual. Per a facilitar la participació com
es va demostrar l’any 2013, la celebració es a les 20 hores.
El sacerdot esta revestit d'ornaments blanc, senyal d'alegria per la
resurrecció del Senyor. Comencen els oficis amb el temple a fosques, nomes les primeres llums de
la nau. Es beneix el foc del qual s'encén el Ciri
Pasqual, un gran ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat, és des
dels primers segles un dels símbols més expressius de la Vigília. Després, es marquen uns senyals en el Ciri: una creu, les lletres
"Alfa" i "Omega" i les xifres de l'any en els angles de la
creu.
Llavors s'encén el ciri amb el foc nou. El Ciri Pasqual s'encén durant tot el
temps de Pasqua, és a dir, des de la Vigilia Pasqual fins al diumenge de
Pentecostés, passats cinquanta dies (huit setmanes), s'encén també en
els Baptismes, Confirmacions, Exèquies al llarg de l'any.
Tot seguit, els fidels encenen les seues veles pròpies de la flama del
Ciri, a mesura que el Sacerdot amb el ciri enlaire en tres voltes canta: "Llum
de Crist", els fidels responen: "Donem gràcies a Déu".
Cada vegada este cant s'efectua un to més alt, mentres s'encenen les llums que
queden de la nau de l'església i els focos del Presbiteri.
El Ciri pasqual es col·loca en junt amb la Pila Baptismal. El sacerdot
entona l’Exultet o Pregó Pasqual, al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la
glòria de la Resurrecció de Crist, que emboltara à tota la litúrgia d'esta nit.
Contínua amb la Litúrgia de la Paraula, en la que fidels seglars,
proclamen set relats de l’Antic Testament al·lusius al pla salvífic de
Déu, intercalats amb salms i oracions (resades pel Sacerdot celebrant).
Per raons pastorals, es poder reduir a les tres següents amb els seus
respectius salms:
1a. Lectura: Gènesi 1,1-2,2. Salm: (Senyor, envia el teu
Esperit i renova tota la terra)
3a. lectura: Èxode 14, 15-15, 1ª- Salm: (Cantaré al
Senyor, que s'ha cobert de glòria.)
7a. lectura: Ezequiel 36, 16-28 Salm: (Senyor, tu tens
paraules de vida eterna.)
Després
de les lectures de l’antic testament, l'Església canta el Glòria i de nou, les
Campanes tornen a sonar amb renovada alegria, amb un Vol General. És el
primer Volteig de la Pasqua que anuncia a tot Moixent la gran notícia que
s'esta celebrant: Jesucrist ha ressucitat, ha vençut a la mort. Este
Volteig és el mes solemne de tot l'any i el que dóna sentit a tots els altres,
perquè totes les celebracions de l'Església tenen sentit gràcies a la
Resurecció de Crist. (Les agulles de l'esfera
del rellotge tornen a marcar l'hora). La Campana Santa
Maria Mare de Déu, té gravades a més de les efigies de la Mare de Déu dels
Desemparts i la Milagrosa, les imatges de la Soledat i Maria al peu de la Creu,
les quatres imatges de Moixent. Seguixen
el cant del Gloria el cor, acompanyat de l’òrgan, i els fidels. S'encenen les
restants llums del Temple i s’encenen els ciris de l'altar prenent foc del Ciri
Pascual, també el ciri de la lampanara de la Capella
del Stm.Sagrament, el trassagrari, un ciri davant de la imatge del Santíssim
Crist del Mont Calvari, i s'encén la imatge del titular i les primeres làmpares
i la Capella del Santíssim i de les Santes Relíquies.
Acabat el Glòria, el Sacerdot resa l'Oració col·lecta, i un seglar
procedix a la lectura d'un fragment d'Epístola de l'Apòstol Sant Pau (Romans 6,
3-11). Després d'este lectura i previ a l’Evangeli s'entona de manera
solemne l'Al·leluia, el sacerdot celebrant, proclama l'Evangeli
corresponent (la Resurrecció del Senyor: segons Sant Mateu en cicle A, segons
Sant Marcos en cicle B i segons Sant Lluc en cicle C).
Després de l'homilia, té lloc la Litúrgia Baptismal. Es beneïx
l'aigua de la pila baptismal i els fidels presents renoven les seues promeses
baptismals, prenent novament la llum del ciri pasqual, i se’ls aspergix amb
aigua beneïda.
Finalment, es continua la Missa amb la litúrgica eucarística de la
manera acostumada. Se sol usar la Pregària Eucarística I o Cànon Romà (més
tradicional), tractant-se d'una litúrgia molt solemne.
 |
| Foto: Mari Carmen Vidal |
Finalitza l'eucaristia impartint-se la benedicció final, ja que la
Vigília Pascual és el fi del Tridu Pascual, celebració que va començar amb la
missa del Sopar del Senyor el Dijous Sant, va continuar amb la Celebració de la
Mort del Senyor el Divendres Sant i finalitza amb la Vigília Pasqual on
s'impartix la benedicció solemne. L'enviament (Ifte missa est), en este dia és
solemnitzat pel cant i pel doble al·leluia que s'afegix.
Acabada
la celebració, mentre els fidels tornen a casa senten el Volteig General de
Campanes, anunciant al mateix temps a tots que l'Església ha celebrat la
Solemne Vigília Pasqual, es té previst com l’any passat fer una tamborada.
Vigilia Pasqual, 26
de març
- Tres Vols de la Matraca a la Vigilia Pasqual de 20.
-
Volteig General en el cant del “Glòria”.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
DIUMENGE
DE PASQUA: També anomenada Pasqua Florida, Diumenge de
Resurrecció o de Glòria, és la festa central del cristianisme, en la que es
commemora, d'acord amb els evangelis canònics, la resurrecció de Jesús al
tercer dia després d’haver sigut crucificat.
La
Pasqua marca el final de la Setmana Santa, en la que es commemora la crucifixió
i mort de Jesús. A la Setmana Santa li seguix li seguix un període
de cinquanta dies anomenat Temps Pasqual, que acaba amb el Diumenge de
Pentecostés. El Diumenge de Pasqua és una festa mòbil, la qual cosa significa
que no es fixa en relació al calendari civil, data per tant, varia entre el 22
de març i el 25 d’abril.
L'Octava
de Pasqua (popularment coneguda com «setmana de Pasqua») és la setmana que
succeïx a este Diumenge de Pasqua. Esta festa determina el calendari mòbil
d'altres festes: així l'Ascensió se celebra 40 dies després de Pasqua, i
Pentecosta 10 dies després de l'Ascensió.
Fins a l'any 1962 procesionava una imatge xicoteta antiga
d'un Xiquet Jesús vestit (robat en els anys 1998-1999) substituïda per la
imatge actual del Crist Ressuscitat en 1963. De 1986 a 2004 va existir la
“Cofradia de Jesus Resucitado”. Sent Rector En José Pellicer l'Encontre es realitzaba en la Plaça Major.
A la processó a més de Confrares assistixen el Rector,
Autoritats Municipals i la Banda de Música.
Part de
la Processó ix del Temple Parroquial, i l'altra de la Capella de la Residència
amb la imatge de la Soledat. A l'eixir la imatge de Jesucrist Ressuscitat de
l'Església per a iniciar la processó de l’Encontre amb la Mare de Déu, es
realitza un Vol General de Campanes. Amb este Volteig General, els Confrares
comencen hi ha desfilar i a tocar el tambor a l'igual els que ixen de la
Residència saben que la imatge del Ressucitat ja està en els carrers. Al
trobar-se les dos imatges del Ressuscitat i la Soledat l’imatge fa tres genuflexions
al mig del Passeig Pare Moreno que esta a sobreeixir de Confrares i mulitud de
gent. Quant dos confrares de la Soledat, elegits per sorteig cada any (una
persona de menor de 40 anys i l'altra major de 40 anys) li lleven la
mantellina del cap a la imatge de la Soledat, s’executa un Vol de les Tres
Grans, al que s'unix una dispara de traca i es llancen caramels mentres sona el
Himne nacional, i els Confrares és descobrixen el rostre llevant-se el capirot
(Caputxo), i els "Armats" el casc, en senyal de la victoria de
Jesucrist sobre la mort. L'orde de la processó es primer els tambors i després els confrares.
Després de la processó té lloc en
l’Església Parroquial la Missa de Pasqua i la Clausura de la Setmana Santa
per part del Rector.
Diumenge de Resurrecció, 27 de març
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant
Jaume i Nieves. El tercer toc Volteig General
Vols
de processó:
- Tres Vols
d’avís a processó de 11:30, amb Sant Pere Apòstol.
• Vol General a l’Eixida de l’imatge del Temple
Parroquial
• Vol de les Tres Grans, en el moment de l’Encontre
(12:18)
• Vol General a l’arribada de les imatges a
l’Església
- Volteig General al final de la Missa de Pasqua.
(Fotos de Pura Carceles per a l'Axiu Parroquial)
