12 de agosto de 2015

AGENDA 2015: SETMANA DE FESTES PATRONALS I MÀRTIR PADRE GASSÓ

Ofrena a les Santes Relíquies:  El dimarts dia 18 d’agost de la setmana de Festes, les Autoritats, i Comissió de Festes amb les seus Reines i Dames d’Honor i altres fidels, després de la proclamació de la Regina de València, acudixen al Temple Parroquial per a realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua intercesió.   
Des de 1952 era en la mateixa Capella de les Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del Reliquiari estaven els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les reliquies posterios (com estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres del Presbiteri es va fer una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs  Úrsula i Cordula en la Capella de les Santes Relíquies enfront del sepulcre del Pare Moreno. 
Des de este canví, l'ofrena de flors es en el Presbiteri on estan colocades les primeres reliquies que arribaren a Moixent.
L'orde de l'Ofrena es: xiquets i xiquetes, festeres moixentines, valencianes, festeres d'honor, mares de les reines,  festeres majors, Coorporació Municipal, dames d'honor i les reines (la de moixent a la dreta i la de València a l'esquerra).
Es farà un Volteig de 3 campanes (de devoció popular), la campana que fa de “gran” es Santes Relíquies, dedicada a totes les Relíquies de l'Església Parroquial i té impreses en el bronze els Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula, i també del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino.

Beat Nicolas Factor. Ofrena de Flors a les Santes Relíquies, 18 d’agost
- Al pujar la Comissió per el carrer “Màrtirs”,  Vol de Sant Antoni hasta S.Relíquies.
- Volteig al final de l’Ofrena, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies. 


FUNERAL PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 21, es recorda a tots els Moixentins Difunts.  A la Missa a què assistixen les Autoritats, Reines (que estos tres dies d'actes litúrgics des de els anys 70-80 estan en el Presbiteri, vestides amb teja i mantenilla negra), Comissió de Festes, i multitud de fidels.
Les Lectures que es proclamen són: la Primera Lectua del segon Llibre de Macabeus 12, 43-46, i el Salm "El Señor es mi luz y mi Salvacón", per la Reina de Moixent; i la segona Lectura de la Carta de Sant Pau als Tesalonicenses 4, 12-17, proclamada per la Reina de Valencia, l'Evangeli de Sant Joan 11, 17-27..  Les monicions a les lectures una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels una dama de la Reina de València.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta. 
Després de la celebració es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en el passeig que porta el seu nom.

Funeral per els Moixentins Difunts.  Vespra Stm.Crist del Mont Calvari, 21  d’agost
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria  Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Mig Vol al final de la celebració.

-  20 hores.  Toc d’Ave Maria, i Volteig General

Estampa de 1954
amb la Plegaria

SANTÍSSIM CRIST DEL MONT CALVARI: Està dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 22 d'agost). 
Es una festa apart del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.

L’anterior Església de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i  Santa Anna i desde les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont Calvari.

En els Llibres de Racional apareix que el 15 de setembre de 1872 es feia una festa al Stm.Crist del Calvari   (en la parròquia) costeada de limosnas del pueblo a cargo de D.Francisco Carreres coadjutor con tercia, misa, sermón y por la tarde víspera y procesión“ així es fa en els anys successius; a més d'esta advocació hi havia altra festa al Santíssim Crist de la Bona Mort costejada per D.Agustin Tudela de Carcaixent i anys després costejada  pels patrons del seu altar; així com  al Crist de Zalameda; anys més tart apareix l'advocació del Crist del Perdó.

Possiblement en els anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels Bisbes d’Oviedo, Sogorb,  Granada i Cartagena. 

Entrada del Crist al Calvari
Foto Mª Jose Calatayud
Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb altres.  Acabada la guerra civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Mont Calvari d'Enrique Bellido (per tant any 2015 es complixen el 75 aniversari).  Es segur, segons testimonis del Aleluya nº650 (Arxiu Parroquial Moixent)   que  la imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari puja en el Diumenge de Rams (29 de març de 1953) a l'Ermita per a quedar-se.  La imatge estaba en el Altar que tenia dedicat (actual Sant Antoni de Padua).  Hi ha testimonis escrits en la programació de festes Patronals que es celebrava la processó pel poble i pujá a l'ermita, pero tenint en compte lo dit anteriorment de l'any 1953, la imatge no es quedava al final de la processó en l'ermita.  Seria pel estat necessitat de reparacions de l'Ermita? 
Probablement la processó continuaria fins la parroquia igual que la pujà o privadament?. 
A partir de 1953, ja es queda en l'Ermita, i en el seu lloc el ocupa la nova imatge del Crist del Perdó fins l'any 1955 en que es benêix la nova imatge de Sant Antoni de Padua, i el Crist del Perdó es trasllada a l'entrada de l'església.  És curiós que durant la Setmana Santa i en les Festes Patronals, la imatge del Crist està davant d'este Retaule. 
En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a més de la Missa i processó “se canto tertia y completas”.

La imatge (amb les andes de 1943 i amb els farols propis de l’any 2013) es troba en l'Església Parroquial, per a la veneració dels fidels desde el dia 9 d’agost, davant té col·locat un ciri roig, durant els dies que el Patró està en l’Església Parroquial, es resa la seua Plegaria i els Goigs.

El dissabte per a les misses de la seua festa  es de 2013 es col·loca en el Presbiteri.  Leds lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació de la Santa Creu. 
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats,  Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música.  Les Reines assistiran amb els seus respectius trages de Moixentina i Valenciana incloent la mantellina de color blanc o negre la de Moixent i blanc, torrat o negre la de València.  La missa es solemnizada per el Cor Parroquial. Com en la Missa dels Sants de la Pedra, la 1a Lectura i Salm sera proclamat per la Reina de Valencia, i la 2a Lectura per la Reina de Moixent, al igual que les monicions a les lectures sempre la mateixa dama de la reina de Moixent, i l'oració dels fidels la mateixa dama de la reina de València.

Per la  vesprada del dissabte de nou es convoquen els fidels, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i la Banda de Música, per a acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari a l'Ermita: és la “Pujà”, processó molt concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins i visitants que en estos dies omplin el nostre poble.   
L'orde de la processó es: festeres, quintos, festeres/rs d'honor, pares de les reines (esquerre la de València, i a la dreta la de Moixent), Festeres/rs majors, dames de la reina de València a l'esquerra i la de Moixent a la dreta i les Reines davant de la imatge a l'esquerra la de Moixent i a la dreta la de València mirant a l'imatge.  El Sacerdot darrere de l'imatge i unt a les Autoritats, a la dreta de l'Alcalde anira el President/a de la Comissió, i la Banda de Música.

L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Goigs” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes parroquials les que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del Via Crucis, límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de l'Ermita del Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.

Santissim Crist del Mont Calvari, 22 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu amb Santes Relíquies i Sant Isidre.  I  Volteig de de Sant Jaume i Nieves.  El tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Voleig General al final de la celebració.

Vols de processó:
   - Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb Sant Pere Apòstol.
   • Volteig General a l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de l’Església.
   • Volteig de Santes Relíquies, per el carrer major.
   • Volteig de les Tres Grans, per el passeig Venerable Pare Moreno.
   • Volteig General al pujar la Creu Parroquial al Calvari. 

Voltejos de la Campana SANTS DE LA PEDRA
- Al entrar l’imatge del Crist al Calvari (Primera Estació)
- Per la meitat del recorregut del Calvari
- Desde l’ultima volta del Calvari fins que entra dins de l’Ermita.
 -Al final de la processó.


Santes Reliquies  (com abans estaben)
SANTES RELÍQUIES: L’últim dia de les Festes Patronals, es dedica  a les Santes Relíquies, i mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell.  És la major de totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada. 
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables.  Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre paisà Fra Cristóbal Moreno del Camino, qui va rebre de l’Emperadiu María d’Àustria, una Relíquia del Lignum Crucis i Relíquies de Santa Úrsula i Santa Córdula, sent aquestes Relíquies les més antigues que actualment té la Villa, Autentificades  l’any 1582.  Regals que constituixen un signe molt evident de gran estima i consideració per DªMaría d’Austria; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València,  en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde,  va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme.  Anys més tard es sumaren altres reliquies. 

En l’Arxiu Parroquial a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare Fra Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma,  en Roma el 2 de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà,  datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document, firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu culte públic.  
L’any 1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866:  “Desitjant promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies d'indulgència…”

El 10 de febrer de 1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova sent examinades amb “L’Autentica”.  
Les Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies.  Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.  

En un Llibre Racional està anotat: el dia 3 de septiembre del año 1865 “se celebro misa cantada con tercia y procesión de Rogativas a las Sagradas Reliquias Santas Ursula y Cordula y San Pedro que se sacaron por el Arrabal, parador, casas nuevas, San Cayetano, caseta del Colomer”  
El 12 de novembre del mateix any: Se hizo una fiesta a las Santas Reliquias con sermon predico un Beneficiado de la Catedral de Valencia sobre la sanación del cólera en acción de gracias.  Se sacaron en procesión las Sagradas Reliquias = Las Santas Ursula y Cordula Ntra Sra. de los Desamparados y San Jose.  La Cera de las Santas Reliquias. Dia 13 lunes Fiesta a San Pedro por la misma causa a que el dia anterior predico Costea de Játiva y se le saca San Pedro en procesión y las demás imágenes que el dia anterior”.
“En 1866 se hizo el domingo dia 6 de agosto (es Julio) una solemne Fiesta a las Sagradas  en atención a que los Restos del Venerable Padre Moreno fueron trasladados de una caja a otra”
 
El dia 27 de d’abril de 1896 les Santes Relíquies van ser de nou traslladaes a la urna/reliquiari actual, costejat per Isabel, Juana y Justa Palop Borja, a expenses de D.José Palop Gasso.  Al dia següent es va fer una “procesión claustral con el reliquiario y los bustos de Sta.Ursula y Sta.Cordula, renovados…”  (Diari de José Tortosa Terol)

En la persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y Santa Córdula.  El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església.   El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo).  Es diu verbalment que algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
En l’any 1940 ja es fa festa a les Santes Reliquies. En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a més de la Missa i processó “se canto tertia y completas nombramiento de festeros desde el pulpito

El 24 de setembre de 1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre.  El video de l’Eucaristia el podeu vorer a internet.   (Efemeride que cada any es recorda)

En 1913 es feia la “Novena a les Santes Relíquies" en el mes d’octubre; en 1953 es va pasar la novena a desembre. Es tènia previst fundar una Confraria de les Santes Relíquies. Hi havia una relació de persones que s’encargaben de celebrar la festa de les relíquies que conté el Reliquiari.

Des de l’any 2010 s’ha recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i Màrtirs dels que hi ha reliquia
En la Capella de les Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la “Sarga del Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el Museu Pare Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses del diumenge es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme i després es cobrien de nou, també quant hi havia tronada es descrobien les Relíquies i es tocaben les campanes "tres campanadas de cada campana (la gorda no)" (Agenda Parroquial 4 de juny 1944)  
(Les pintures murals de la part dreta segons es mira al presbiteri sobre el Pare Moreno enguany complixen el 50 aniversari).

Durant les dos misses del diumenge, els fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri, que durant tots els dies de l'any cremen en la Capella de les Santes Relíquies, en l'Altar Major, en la làmpara del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar.  Els ciris es van col·locant en els escalons del Presbiteri, davant dels Bustos que contenen les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs. 
En les misses molt concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior.  La eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial.  Com els anteriors dies, les monicions a les lectures sempre sera una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels per una dama de la Reina de València.  Les lectures corresponen al diumenge del temps ordinari. La 1a Lectura i el Salm, com el dia de Difunts, sera proclamada per la Reina de Moixent, i la 2a lectura per la Reina de València.   En les dos misses  es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)

Una de les parts més importants es la processó que trasllada les reliquies més antigues que poseix la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans (Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent (actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies. L'orde de la processó es com el dia de la "pujà" del Crist. Després d’una breu visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel Cor Parroquial, i  es dispara un castell de focs artificials en honor del Pare Moreno,  (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a tornar minuts més tard a l’Església.
La processó al arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la Banda de Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio” composada per Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la seua totalitat melòdica als goigs a les Santes Relíquies.

Foto: M.Carmen Vidal
Es d’admirar que no sols el trajecte peró on pasa la processó, sinó molts balcons per tot arreu del poble, apareixen engalanatats amb cobertors i colgadures dels Santíssim Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies.  Les Santes Relíquies entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres entren les Santes Relíquies,  l'Oració i Benedicció, el Rector llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .

Quan a plogut el dissabte s'han realitzat les dos processons juntes (del Crist i les Santes Relíquies) com ha succeit els anys 1955, 1989 i 2007, al Crist li seguix les Santes Relíquies a l'arribar al Convent es deixen les Sagrades Relíquies i es contínua la processó amb el Crist fins a l'ermita després es baixa al Convent es canten els gojos a les Santes Relíquies i  contínua la processó fins al Temple Parroquial.  I quant a plogut diumenge s’ha traslladat la processó al dilluns següent (1961) o  diumenge següent com es va fer en 2002.

Este dia Volteja més asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN EL AÑO 1582”. 

Santes Relíquies, 23 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu amb Santes Relíquies i Sant Isidre.  I Volteig  de Santes Relíquies , el tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu

- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

Vols de processó:
- Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb Santes Relíquies.
• Volteig General a l’eixida de les Santes Relíquies de l’Església.
• Volteig de Santes Relíquies, al comensar a processonar les Santes Relíquies.
• Volteig de Santes Relíquies per el passeig Pare Moreno
• Volteig de les Tres Grans,  per l’Avinguda Guerrer de Moixent.
• Volteig de Santes Relíquies a l’entrada de les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig de Santes Relíquies a l’eixir  les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig General, al pujar les S.Relíquies per el carrer “Màrtirs” fins que entren a l’Església.
• Volteig General, al final de la processó.


EN LEONARDO GASSÓ LÓPEZ, MÀRTIRSegons el escrit de Jesús M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet Kuna Yala; Misiones Jesuitas.  De Diccionario de Historia Cultural de América Latina(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitasLeonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
El 21 o 22 de juliol de 1936 van traurse de s'ha casa al Pare Jesuïta En Leonardo Gassó López, on vivia davant de l'església (segons testimonis de familiars directes que declararen en 1941).  Després de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de una llengua nativa de Panama i de prestar servicis en Malaga, el 27 d'agost de 1936, quant acabada de complir els 71 anys va coronar la seu vida dient  "Viva Cristo Rey" “Lo sacaron de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron maliciosamente, haciéndola explotar.  Fue conducido a la prisión en medio de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado en la carretera.  Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados a este cementerio, donde reposan”.  (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)

L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, al no tindre de moment fotografia, es col·loca un ciri en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat, junt al seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant.

En Leonardo Gassó López, Màrtir, 27 d’agost
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig amb Santes Relíquies.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies. 


(Anotacions Felipe Sanchis Tárrega)

9 de agosto de 2015

DEL DIA 17 AL 21 D'AGOST VISITES AL CAMPANAR DE MOIXENT


 Anem ja per la huitava edició de les Visites Guiades al Campanar, un servici que oferim en la Setmana de Festes Patronals dedicades al Santíssism Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies. 


Aquest any els dies de la visita son del Dilluns 17 al divendres 21 d’agost, cada dia de 17:30 a 18:30 hores.

Un oportunitat per a moixentins i forasters de pujar al Campanar i seguir l’explicació dels campaners sobre cada una de les huit campanes i la matraca, aixi com alguns toos que es realitzen.  Visita animada amb comentaris i observacions, tot i que per als Campaners es algo fatigos pujar i baixar tantes vegades a la Sala de les Campanes, ens comensa la satisfacció de comprovar l’interes que mostren els visitans al realitzar la visita.  Procuren fer-se fotografies, de fer sonar alguna campana i alguns videos per a reviure “l’aventura” viscuda.

El cartell d'enguany ha sigut elaborat pel campaner d'Atzeneta Isaac Montell seguint algunes indicacions de Felipe, on l'apareixen tres fotografies sobre l'entrada al campanar, algunes peces que es poden veure en la base del campanar (entre ells la imatge de la Patrona dels Campaners) i la primera impressió en arribar als últims escalons abans d'accedir a la Sala de les Campanes, veient els bronzes.

Campaners de Moixent, vos acollirem a l’entrada del Temple Parroquial, per a la visita  que és gratuita, no cal concertar visita (com algunes persones ja ens han preguntat).

Si sents curiositat o interes, durant tota la setmana de festes pots pujar al campanar.   No conve deixar-ho a ultima hora. 

8 de agosto de 2015

MUSEU PARE MORENO (8): DIUMENGE 16 D'AGOST

Durant tots els divendres del mes de juliol, i ahir divendres dia 7 d’agost per la nit, el Museu ha estat obert oferint la possibilitat de poder visitar-ho al mateix temps que la gent anava al parc dels ortixols a les diferents activitats que es feien. 

Coincidint amb el començament de les Festes Patronals, Campaners de Moixent el diumenge 16, a la vesprada de 17:30 a 19 hores, obrirà el Museu Pare Moreno, com està en el programa d’actes del Llibre de Festes Patronals. Tenint en compte que l'Entrada de festers comença a les 20 hores, s'oferix aprofitar el temps d'espera fent una Visita al Museu, que més està prop del recorregut que s'ha a seguir i pots visitar alhora que acudixes a l'acte de l'entrada de festers. Et recordem que podràs contemplar una vitrina d'objectes d'orfebreria parroquials que hem incorporat recentment a més d'informació complementària d'alguns objectes artístics de la parròquia.

6 de agosto de 2015

AGENDA 2015: ASSUMPCIÓ I SANTS DE LA PEDRA

L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU: és la creença, d'acord a la tradició i teologia de l'Esgléisa Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Deú van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Aquest trasllat és dit Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina dels quals va ser definida com a  dogma (veritat de la qual no pot dubtar-se) pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950.  
L’Església Catòlica celebra aquesta festa en honor de la Mare de Déu en Orient des del segle VI i en Roma des del segle VII. A València, la devoció assumpcionista es va inicar des del mateix moment de la reconquista.  El Rei Jaume I va dedicar al misteri de l’Assumpció la propia Catedral de València i les altres església que erigia en les terres que anava conquistant, hi ha constancia que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el Papa valencià Calixt III, en 1457 va declarar oficial la Festa de l’Assumpció  per al 15 d’agost, i per això es reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d’Agost".

Segons el llibre “Racional” en 1884 es celebra una processó a l’Assumpció per primera volta; en el Llibre Distribuidor, Agendes Parroquials i els Aleluyes del Arxiu Parroquial, a la Mare de Déu d’Agost com es coneguda, en 1930 es feia una Novena i es nombraven festeres que concluia amb la processó de dita imatge, es desconeix l’any que va desapareixer la festa, possiblement l’any 1967 va ser l’ultim.
En el Temple Parroquial, en el Retaule lateral de la Puríssima Concepció hi ha una esvelta imatge de l’Assumpció reprensentada en la “Durmició de la Mare de Déu” de l’escultor moixenti Virgilio Sanchis, i que per a este dia es col·loca als peus del Presbiteri.

Units a l’Església Universal, la campana Santa Maria Mare de Déu celebra aquest misteri de l’Assumpció de Maria, i en tots els Voltejos es l’ultima campana en finalitzar ja que està dedicada a la Mare de Déu (com el dia de la Puríssima Concepció i Santa Maria Mare de Déu).

SANTS DE LA PEDRA: Els sants Abdó i Senén van nàixer al segle III en Pèrsia.  Les seues cròniques, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers principals, que essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui amb la seua mort, havien assolit la vida eterna.  L'emperador Deci, va manar capturar-los i tancar-los amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència.  Després feu que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara Abdó i a Senén que adoraren als seus ídols; però ells li respongueren que només a Jesucrist reconeixien com a Déu, i a que a Ell havien oferit el seu propi sacrifici.  Els van assotar amb plomades i despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres feroços lleons i quatre óssos que es llançaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los.  El jutge Valerià, atribuint aquest miracle a arts màgiques, va ordenar que alli mateix els mataren, per la qual cosa se'ls va traslladar davant d'una imatge del sol on foren degollats al voltant de l'anys 254.  A Roma en la basílica de Sant Marc, vora el Capitoli, es veneren les Restes dels Màrtirs. 
La seua festa se celebra el 30 de juliol. S'els representa els dos junts, amb robes de noble i amb diadema o corona i espases a la mà.    Per als moments difíficls la gent els s'aliava amb els sants per a que estos els protegiren contra plagues i pedregades "Reseu als Sants de la Pedra, tingue-los contents en tot; que està la collita en l'aire i si apedrega nos fot" dit agricola valencià.

La campana de l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, està dedicada a ells, amb una magnifica epigrafía dels Sants Abdó i Senén i l’Espérit Sant sobre ells, a més te l’incripció “Ave Maria Gracia Plena”. No se sap com arriba a l'Ermita, possiblement estiguera en la Ermita de les Alcusses (dedicada als Sants de la Pedra segons consta en les Visites Pastorals de 1758, 1772, 1784 i 1819) i al traslladar els ornaments litúrgics al Convent  de Franciscans i a l'Església s'instal·laria en l’Ermita (com diu la Visita Pastoral de 1758); o be procedix del Convent de Franciscans dedicat a Sant Antoni de Pàdua per la devoció dels franscicans a la Verge María i la seua vinculació amb la Ermita.

Els Sants de la Pedra son els patrons del terme de les Alcusses.  En l’Ermita de la Casa Rabosa dedicada a la Puríssima Concepció (abans era Parròquia), es feia hasta l'any 2002 una missa amb processó amb les imatges que actualment están en el Saló Parroquial, havien festers i es cantaven els “Goigs” als màrtis (enguany s’han publicat en el Llibre de Festes Patronals per primera vegada), i la verbena que l’ùltim any va ser el 2012, ara sols es fa el bou en corda. En la Casa el Fondo hi ha un plafó ceràmic on es representen als Sants de la Pedra (imatges idèntiques a les què van furtar l’any 1987)

En les misses d’esta festa les imatges dels Sants de la Pedra están col·locades en el Presbiteri amb dos ciris, a la missa de 12 assistixen les Autoritats i Comissió de Festes.
Les lectures que es proclamen corresponen al diumenge del temps ordinari.  Les monicions a les lectures seran llegides per una Dama de la que sera Reina de Moixent, i l'oració dels fidels com els altres dies, per una Dama de la que sera Reina de València.  La 1a Lectura i Salm la proclama la que sera Reina de València, i la 2a Lectura la proclama la que sera Reina de Moixent.
La campana procedent de l’Ermita de la Puríssima Concepció de la Casa Rabosa que te el nom de Nieves, de l’any 1923, instal·lada l’any 2010 en el campanar seguix la funció que li es propia voltejant per a la festa, tal com es feia en les Alcusses, ja que ara la mateixa festa dels Sants de la Pedra es celebra en l’Església Parroquial. 

Vespra de l’Assumpció de la Mare de Déu, 14 d’agost
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol de Sant Antoni Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres tocs d’avís a missa de 20.  Repic festiu i Vol amb Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

Assumpció de la Mare de Déu. Vespra de la Festa dels Sants de la Pedra, 15 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Volteig de de Santa Maria Mare de Déu.  El tercer toc, Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria  Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Voltejos d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig de Nieves

Festa dels Sants de la Pedra, 16 d’agost
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Volteig de Nieves.   el tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, de Nieves, el tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.  

3 de agosto de 2015

AGENDA 2015: BAIXÀ DEL SANTÍSSIM CRIST I SERVENT DE DÉU EN PEDRO PUIG MÀRTIR

BAIXÀ DEL SANTÍSSIM CRIST: Moixent, antigament, celebraba les festes Patronals dedicades al Santíssim Crist del Mont Calvari i a les Santes Relíquies. a principis de setembre. i per els anys i poc a poc, es trasllada a finals d'agost.
Les celebrem intensament els que vivim en el poble, però també molts moixentins/es que, residint en altres llocs, acudixen cada any per a esta ocasió.  Festes que compartim amb familiars, amics i amb molts visitants que acull el nostre poble en estos dies.

Es desconeix l’any de quant es va començar a fer la “baixà”, la primera dada que Felipe ha pogut trobar es de l’any 1914 i es realitzava la vespra de la Festa del Santíssim Crist que coincidia alguns anys amb el dia del Funeral pels Difunts de la Parròquia.  En la persecució religiosa de 1936, cremen l’imatge.  L’any 1940 es celebra la festa el 7 de setembre però sense imatge que es sol·licita al escultor Enrique Bellido Miquel i per al 12 de setembre de 1941 queda beneïda la nova imatge del Pátro (per tant l’any 2016 es complixen 75 anys), donació de Amparo Gassó,  Des de aquest any, segons consta en les agendes Parroquials es feia la festa, sense la Baixà.  En 1949 apareix en la programació la baixà per la vesprada.  En la Setmana Santa del any 1953, el dia 29 de març es pujà la imatge a l’Ermita per a quedar-se alli, ja que fins entonces estaba en el Retaule que tènia dedicat (actual de Sant Antoni de Pàdua.  Este any en 1953, no apareix en el programa de Festes Patronals la “baixà” possiblement baixaria privadament.  En l’any 1954 es torna a fer la baixà, fins l’any 1968, a les 20 hores, coincidint en algunes ocasions en el dia del Funeral. 
L'any 1972 es realitza la baixà el mateix dia que la festa que se li dedica; en 1973 i 1974 consta el divendres dia del Funeral a les 10 del mati; en 1975 ja no ix en la programació fins que en 1992 torna aparéixer, però el diumenge anterior a la festa dels Sants de la Pedra a la nit. 
(L'any 1997 per la pluja s'aplaça la "baixà" al dia 15 d'agost per la nit).
Els últims rectors de Moixent han resaltat la importància de participar en la baixà del Crist i potenciar-la, a causa de la poca assistència de fidels i fomentar la devoció.  L’actual Rector, desde el dia de Sant Roc de 2013, a recuperat la Plegaria i també els Goigs al Crist en un full que es canta i resa en el Via Crucis i misses que es celebren en l’Ermita i durant els dies que el Crist està en l’Església.

La "Hermandad Cristo Crucificado" s'encarrega d'abaixar de la fornícula y col·locarl-la en les andes.

L’hora de la processó es des de 2006, com es feia tradicionalment a les 20 hores (llevat dels anys 2009, 2011, 2012 que va ser a per la nit), ja que es facilita molt als portadors per a està processó son els quintos d’este any, els quals amb l’horari de vesprada resulta molt més fàcil portar la imatge del Patró pel fet que no porta farols, ni bateria, ni tants rams de flors,  (com podeu llegir en el article del Rector en el Llibre de festes patronals d’este any)

La Comissió de Festes espera a la Banda de Música en la Plaça Major on es traslladaran fins l’ermita.
La campana més antiga de Moixent,  dedicada als Sants de la Pedra de l'Ermita del
Calvari, lloc d’on ix l’imatge del Crist i en el que s'inicia la Processó, volteja en els tres tocs d’avis a la processó, i acompanya el recorregut del Crist per el Calvari, Voltejant en tres moments:
1- A l'eixir de l'Ermita la Imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari, al mateix temps que sona el “Himne Nacional” interpretat per la Banda de Música.
2- A mitat del recorregut del Calvari, prentres sona el “tabalet” de la Banda de Música,
3- En la primera “volteta”, abans d'eixir del Calvari, en senyal de despedida.

La processó transcorre per el ittinerari de costum. La presidix la Creu Parroquial seguida de fidels devots de la imatge, la Comissió de festes d'enguany 2015 que ha organitzat les Festes (festeres, quintos, festers d'honor i majors), seguida de la Comissió de Festes de 2014 (festesres, quintos, Festers d'honor), Pares de les Reines,  Festers majors,  Dames d'honor i Reines de l'any 2014 (la Reina de Moixent a la dreta i la de Valencia a l'esquerra, amb el vestit de gala, peineta i mantenilla negra), la imatge portada pels quintos de la Comissió 2015, i el Rector.  Després d'esquerra a dreta (el president d'enguany, Regidor de Protocol, el Regidor de Festes i el President de la Comissió de l'any passat), tancant la processó la Banda de Música de la localitat.
Quan la Imatge del Crist arriba a les primeres cases del poble, i entra en el nucli urbà de Moixent, es realitza un Volteig General de Campanes, anunciant a tot el poble, que el Santíssim Crist del Mont Calvari ja ha entrat en el poble.  En este moment que ocorre en el carrer Calvari, des de l’any 1995 es quant la Banda de Música s’incorpora a la processó,  (abans la Banda de Música esperava en la Plaça de la Hispanitat)

Baixà del Santíssim Crist del Mont Calvari, 9 d’agost
Vols de processó de 20hs:
• Volteig General, a l’entrada del Santíssim Crist del Mont Calvari al poble.
• Vol de les Tres Grans al pujar l’imatge per el carrer “Màrtirs” fins que entra a l’Esglèsia.
• Volteig General al final de la processó.


Foto enviada per la Delegació
de les Causes dels Sants de València a
Felipe Sanchis
SERVENT DE DÉU EN PEDRO VICENTE PUIG ALONSO: La data més probable del Martiri del Prevere En Pedro Puig, és el dia 12 d'agost de 1936.  Va exercir quasi tot el seu ministeri sacerdotal, ací a Moixent des de l'any 1905 fins al seu Martiri en 1936.  Les persones que li van conéixer (i que han col·laborat en la fase per al procés de Beatificació) diuen que va ser "un Màrtir per la seua Fe autentica en Déu, una persona bona, un home d’oració, un Sant…".   El dia 12 es fa memòria del seu testimoni exemplar en l'Església de Moixent, per a donar gràcies a Déu pel seu ministeri pastoral en esta Parròquia i per a suplicar que la Causa de Testimoni heroic de fidelitat a Jesucrist siga reconeguda amb la Beatificació per tota l'Església.  Les Campanes sonen al Màrtir: Santes Relíquies, és la campana que celebra el Testimoni de Santedat o Martiri dels Sants del Reliquiari.
També l'Església conserva el seu calze de celebrar la primera missa i que solia celebrar i que per a este dia es col·loca 
en el presbiteri a la vista de tota la comunitat, junt  una fotografia seua sobre una tela roja amb dos ciris, i des de l’any 2010 es volteja la campana Santes Relíquies.

Servent de Déu En Pedro Vicente Puig Alonso, Màrtir, 12 d’agost
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol amb Santes Relíquies.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.

Els voltejos d’estos primers dies d’agost ens animaran a prepar-nos per a les grans Festes Patronals que vindran acontinuació.

1 de agosto de 2015

MUSEU PARE MORENO (7): ARTICLE DE FELIPE SANCHIS EN EL LLIBRE DE FESTES PATRONALS 2015

 MUSEO PADRE MORENO: ACTUALIZANDO 

El 30 de marzo de 2007 se inauguró la Muestra del Padre Moreno.  Después del traslado de las piezas al Museo Prehistórico, como muchos recordareis, la  Capilla quedó vacía.  Considero que ha sido un acierto que la Capilla del siglo XVI, como única edificación que queda de lo que fue el magnífico Convento, que con tanta laboriosidad y entusiasmo fundó el mogentino Padre Moreno, haya permanecido en pie procurándole un uso digno.  Es la Capilla que durante tantos años albergó las Santas Reliquias, y que desde 1835 se veneran en la Iglesia Parroquial.  Organizar allí la “Muestra” dedicada al Padre Moreno, que llevó a cabo el “Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València”, era como refrescar la historia de una vida reciente protagonizada por los franciscanos en Moixent, y además de esa mirada a la historia, desde el principio, se ha podido mostrar a todos, no solo a los feligreses de la parroquia, la bellísima Casulla y el Cáliz que el Patriarca San Juan de Ribera regaló al Padre Moreno, así como el Lignum Crucis regalo de la Emperatriz María de Austria a Cristóbal Moreno, objetos que nuestro insigne Mogentino quiso para su Convento. Con el paso de los años crecía la inquietud y el deseo de aprovechar esa muestra y la Capilla para exponer otros elementos de la Parroquia, que merecían la atención de todos, y os cito algunos. 

El Museo alberga el Busto de Fray Cristóbal Moreno que tantos años ha estado en el Paseo que lleva su nombre, y es obra del escultor mogentino Virgilio Sanchis Sanchis en el año 1954.  Pensé que quizá podría estar allí también la imagen procesional de la Purísima Concepción por dos razones: la devoción a la Inmaculada de los Franciscanos (de hecho había en nuestro Convento otra Capilla dedicada a la Inmaculada), y también porque es del escultor Virgilio Sanchis.  Felizmente encaja la talla en la hornacina del centro del retablo.  Virgilio Sanchis, admirable escultor, aunque muy ignorado injustamente por nosotros, de quien este año se cumplen 50 años de su fallecimiento.  En la Iglesia Parroquial, hay varias obras de sus manos y de su talento: Virgen del Pilar, Dormición de la Virgen, Jesús Nazareno, Soledad, Ntra.Sra.del Sagrado Corazón, San Isidro Labrador, así como la imagen de Santa Cecilia, y varias obras repartidas por la Diócesis.  ¿No convendría interesarnos más por él? ¿Olvidaremos a un ilustre artista nacido en nuestro pueblo?
 
También está en el Museo la bellísima Cruz Parroquial del año 1959, obra de Salvador Peris (de padres mogentinos), restaurada con motivo del 50 aniversario de su creación y bendición.  También hay elementos de orfebrería curiosos de la Iglesia Parroquial que te interesará contemplar. Me he esforzado en tratar de enriquecer la Muestra, aunque con medios sobrios, evitando gastos, haciendo presente allí lo que íbamos encontrando de interés.

Recordando la presencia franciscana está la Custodia que procede del Convento, así como un Libro de Difuntos de 1773.  También el escudo de Felipe II que estaba en la arco de la entrada del Convento.  Junto a estas piezas hay un reciente hábito franciscano, y las dos coronas de latón que los bustos-relicarios de Santa Úrsula y Santa Córdula llevaron durante tantos años. Presencia completada con elementos de la piedad cristiana con relación a la Sagradas Reliquias, y así organicé una sencilla vitrina que muestra estampitas, publicaciones además de otros elementos e informaciones de la piedad cristiana para con las Santas Reliquias.
He completado la información de los paneles, indicando algunas obras escritas por Fray Cristóbal y que se pueden ver por internet; información sobre la Campana dedicada a las Santas Reliquias, etc.

Recientemente, contando con el Expositor del Relicario restaurado con una subvención de la Diputación de Valencia, otorgada a la Asociación Campaners de Moixent, se ha podido ubicar allí, con una información sobre su anterior función para exponer o cubrir el Relicario.

Recientemente hubo exposición de fotografías de acontecimientos de la vida parroquial y del Rvdo.Antonio R.Marín, con motivo de su fallecimiento, y que muchos pudieron verlas con detalle, sin ir a la Iglesia.
En la web de la Asociación Campaners de Moixent, informamos de los días que se abre el Museo.
¿No te gustaría colaborar en enriquecer la Capilla para proporcionar mejor conocimiento y disfrute de nuestro Patrimonio cristiano, costumbrístico, de Mogentinos ilustres, etc.?  Si te interesas por ese tema, nos beneficiamos todos.


Bones Festes a tots i totes

Felipe Sanchis Tárrega

30 de julio de 2015

ARTICLE DE L'ASSOCIACIÓ CAMPANERS DE MOIXENT, PUBLICAT EN EL LLIBRE DE FESTES PATRONALS 2015

SANTA BÀRBERA PATRONA DELS CAMPANERS

Els dies de les Festes Patronals, que celebrarem en honor al Santíssim Crist del Mont  Calvari i a les Santes Relíquies, com Campaners de Moixent, les vivim amb especial entusiasme i intensitat: són dies que vibra tot el nostre poble.  Compartim amb tots eixe esperit d'alegria i ganes de festa.  Les Misses i processons, resulten brillants amb la presència de festers, festeres, Autoritats, Banda de Música...  Nosaltres procurem fer la nostra aportació des de la Sala de les Campanes, com sabeu són dies de molts tocs, a més de la setmana de les Visites Guiades al Campanar.  Les Campanes amb la seua música també s'unixen a eixos sentiments de festa, convoquen i difonen l'alegria dels Misteris que se celebren. 

Com a Campaners, comencem el 7 de maig del 2007, i l'any següent la nostra Associació va adquirir per part del president la imatge de la nostra Patrona: Santa Bárbera. Imatge que es va beneir per part del Rector el dia litúrgic de la Santa, 4 de desembre del 2008 a les 20 hores en la Sagristia, estant presents els membres de l'Associació. Des de aleshores, la Parròquia celebra la seua memòria litúrgica a petició de l'Associació, i la Missa s'oferix pels Campaners de Moixent difunts.    Com és la nostra Patrona i hi ha Relíquia de la màrtir en el Reliquiari, es volteja la campana Santes Relíquies.  Per a este dia la imatge la col·loquem als peus del Presbiteri amb dos ciris i així esta a la vista dels fidels.La imatge la tenim en la base del campanar junt amb altres peces, que has vist o pots veure en la Visites Guiades.  L'any 2010 publicarem un fullet sobre la imatge, el qual esta al teu abast en els dies de les Visites Guiades a la Sala de les Campanes.
 
Com saps té un carrer dedicat en una de les parts més antigues de Moixent, quasi al costat de l'Església i del campanar.  L'any 1784 tenia una Ermita dedicada en la Casa Sagristà

Vos participem açò perquè no ignoreu esta dimensió celebrativa de la nostra Associació, que, si bé s'afanya per millorar constantment el seu servici peculiar al nostre poble, procura també aportar els distintius propis que col·laboren a enriquir la vida piadosa i cultural.  Si algun 4 de desembre et va bé particpiar, ens sentirem honrats amb la teua presència i sabràs perquè eixe dia es volteja la campana Santes Relíquies.

En podeu seguir en la nostra web (http://campanersmoixent.blogspot.com.es)

L’Associació Campaners de Moixent, desitja bones festes a tots!

28 de julio de 2015

VIDA PARROQUIAL (36): ARTICLE DEL RECTOR DE MOIXENT, PUBLICAT EN EL LLIBRE DE FESTES PATRONALS 2015

ENHORABONA ALS PORTADORS

En los días de fiesta que dedicamos al Santísimo Cristo del Monte Calvario y a las Santas Reliquias, la celebración de la Eucaristia que tiene lugar por la mañana, se enriquece con otra celebración vespertina: la solemne procesión.  Tanto la imagen del Santísimo Cristo como las Santas Reliquias “son llevadas a hombros”.  Y tenemos motivos fundados para llevarles asi con sentimientos de fiesta, de gratitud y alegria.  ¿Quién mejor que Jesucristo para ser llevado a hombros, Hijo de Dios hecho hombre, todo amor para la humanidad?.  ¿Qué mejor que mostrar a la atención de todos, el testimonio de fidelidad de los Mártires y Santos cuyas Reliquias veneramos, modelos de integridad humana y cristiana?.  Precisamente en la actualidad vivimos momentos de deplorables testimonios públicos, de personas indignas, que se han destacado por sus actitudes antihumanas y antisociales, y frente a ello necesitamos más mirar atentamente y confiarnos a quienes son para nosotros modelos permanentes de cómo vivir para ser personas integras: Jesucristo y los Santos.

Para concluir la fiesta dedicada al Cristo del Calvario y las Sagradas Reliquias, tenemos la procesión vespertina y para ello los portadores son decisivos: ellos elevan y conducen la imagen que todos podemos ver a lo largo de todo el recorrido, para expresar que caminando con ellos queremos también imitarles.  Para la “Baixà” del Cristo, ya desde muchos años, asumen los trabajos los quintos del año.  Se nota su inexperiencia, su menor seguridad, sus titubeos, a veces falta acompasarse, pero resplandece su actitud entregada y su ánimo para llevar a cabo dignamente la responsabilidad asumida de bajar la imagen del Patrón para su fiesta.  He insistido muchos años en realizar la procesión por la tarde (como se hacía en tiempos de D.José Pellicer), a pesar de los calores, pero pensando en los quintos: con la luz de la tarde, no hace falta que las andas lleven faroles ni la batería, se evita todo ese peso y aligeran la carga.   También está el detalle que terminada la “Baixà” se encaran a la cena y a la noche con total libertad.

La “Pujà” del Cristo es más laboriosa, de ahí la necesidad de personas de más experiencia, más armonizadas en fuerzas y sobretodo en alturas correspondientes.  También ocurre lo mismo en la procesión de las Santas Reliquias: es más largo el recorrido y las andas acumulan mucho peso.  El trayecto resulta fatigoso.  Escucho los comentarios de los portadores e insisten en la necesidad de coordinar las fuerzas y de igualar las alturas de los portadores para evitar que los más altos descarguen el mayor peso sobre los más bajos, que con el balanceo, resultan más fatigados.  De ahí la importancia de agruparse, reunirse, coordinarse los de parecidas alturas y condiciones físicas aptas para el itinerario procesional.

Aprovecho esta oportunidad del Libro de Fiestas, para manifestar mi más sincera gratitud y reconocimiento a tantos portadores que, durante tantos años he visto llevar a hombros las imágenes más entrañables y queridas por nosotros, no solo éstas que hemos mencionado sino todas las demás del año litúrgico: San Pedro Apóstol, las de Semana Santa, Corazón de Jesús, Virgen Milagrosa, San Antonio, Virgen de los Ángeles y Santa Cecilia. Mi aplauso y mi enhorabuena, y animo al reconocimiento y gratitud por parte de todos a quienes realizan esta labor de portadores, con sentimientos de piedad y de voluntariado anónimo.   Quiero también solicitar de los fieles que participan en las procesiones, una actitud más atenta al desarrollo procesional, para evitar una sobrecarga de fatiga en los portadores cuando por descuido o falta de atención, se producen cortes largos, esperas que dificultan el trabajo de los portadores, a quienes todos debemos estar más atentos y agradecidos. No solo los festeros que asumen una directa responsabilidad y protagonismo, sino que todos deberíamos mostrar una colaboración más generosa en el feliz desarrollo de estos actos que nos ayudan a revivir y a expresar el espíritu cristiano que nos configura y que debemos de testimoniar.

Vos desitge a tots, de cor, unes Festes Patronals rebosants de goig.  Que disfruteu en companyia de familiars i amics, i que Jesucrist i els seus millors amics, els Sants i Màrtirs, troben la més adecuada disposició del vostre interior.

Bones Festes

D.Antonio Rafael González González
Párroco de San Pedro Apóstol de Moixent

26 de julio de 2015

PRÓXIMAMENT

1- El dia 1 d’agost, Sant Feliu, Patró de la ciutat de Xàtiva, i el dia 5 la Patrona de Xàtiva: la Mare de Déu de la Seu, Voltejos de Campanes.

2- El dia 2 es el dia litúrgic de la Mare de Déu dels Àngels.  a Moixent, Festa de la Mare de Déu dels Àngels, Patrona del Raval, Voltejos de festa de carrer i de la campana Santa Maria Mare de Déu.  Vols de Campanes en Anahuir i Torrella per ser Patrona.

3- Del dia 6 al 8 d’agost festes en Genovés en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari, la Mare de Déu dels Dolors, i als Sants Abdó i Senén; i el dia 10, festa en de “la promesa al Pare Sant Francesc” en la Granja de la Costera. Vols de Campanes.

4- El 9 d’agost en Moixent es la “Baixà” del Santíssim Crist del Mont Calvari, Voltejos Generals de Campanes.

5-  El dia 12, Martiri del Servent de Déu En Pedro Vicente Puig Alonso, Prevere que va estar en Moixent més de 30 anys, Volteig d’una campana. 

6- El 15 es la Solemnitat de l’Assumpció (la Mare de Déu d’agost).  En Moixent, Volteig de cinc campanes, en particular de Santa Maria Mare de Déu; i Voltejos en les parroquies d’on es Titular: Catedral de València, Xàtiva, Ontinyent, Montesa,  Albaida, Bocairent…

7- El 16 en Moixent, es la Festa dels Sants de la Pedra,  la vespra i el dia, Volteig de cinc Campanes.  Este dia es Sant Roc Patró de Castalla, i Novena a la Mare de Déu Soledat, Voltejos de Campanes

8- Setmana de Festes Patronals en Moixent: de dilluns 17 al divendres 21 Visites Guiades al Campanar.  Dimarts: Ofrena de Flors a les Santes Relíquies, volteig de campanes; divendres dia del funeral per els Moixentins difunts es fara Mig Vol.   Dissabte Solemnitat del Santíssim Crist del Mont Calvari, i el diumenge la Solemnitat de les Santes Relíquies, Voltejos Generals

9- El 24 es Sant Bertomeu, Patró de Vallada, també es celebra al Santíssim Crist del Mont Calvari, la Verge de Gracia i al Beat D.Ramón Martí, Mártir, Vols de Campanes.

10- El dia 27, es recorda en Moixent el testimoni martirial d'En Leonardo Gassó López, Prevere Jesuïta moixenti.  Volteig d'una campana.

11-Final de mes: festes entre altres pobles en Estubeny, Ontinyent, Montesa, Llosa de Ranes, Novetle i Torre d'en Lloris el útlim dissabte; i en Navalón (Enguera) el últim diumenge festes en honor al Santíssim Crist de la Montanya.

21 de julio de 2015

AGENDA 2015: MÀRTIR EN JUAN JOSÉ CALABUIG I FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

 EN JUAN JOSÉ CALABUIG REVERT, MÀRTIR: El dia 29 de juliol, se celebra en Moixent, el Martiri de En Juan José Calabuig, Sacerdot nascut en el Alted de la Ampolla en les Alcusses el 14 de febrer de 1883. 
Segons el llibre “Obispos y Sacerdotes Valencianos de los siglos XIX y XX”  en la página 286 diu: “Comenzó sus estudios eclesiásticos en el seminario de Valencia hasta que el cardenal Herrera lo envió a Roma en 1902 para que frecuentara la Universidad Gregoriana en calidad de alumno del Pontificio Colegio Español.  Permaneció en la Ciudad Eterna hasta 1908 y consiguió los doctorados en Filosofía y Teología y la licenciatura en Derecho Canónico.  Ordenado Sacerdote en Roma el 21 de diciembre de 1907, al regresar a Valencia fue nombrado coadjutor de Guadasuar y, mas tarde, cura de Alfara del Patriarca.  En 1915 se trasladó a Cartagena y fue nombrado cura de una parroquia de aquella ciudad y profesor de religión del Instituto de Enseñanza Media.  En 1918 fue nombrado capellán de la Basílica de San Francisco el Grande, de Madrid i en 1930 auditor del Tribunal de la Nunciatura Apostólica.  Calabuig se había distinguido por sus escritos de carácter jurídico e histórico, por su fidelidad a la Santa Sede y por sus colaboraciones con la nunciatura en cuestiones legales… Tuvo una muerte horrible pues fue descuartizado…”.  
Va morir com a testimoni de la Fe el 29 de juliol de 1936 en el poble de “Carabanchel Bajo de Madrid”.   (Persecución Religiosa y Guerra Civil.  La Iglesia en Madrid, 1939-1939, pàgina 400).   
Publicà diversos llibres (dos es conserven en l’Arxiu Parroquial), visitava Moixent per les Festes segons consta en l'Arxiu Parroquial de Moixent, persona il·lustre, va morir com a testimoni de la Fe el 29 de juliol de 1936 a Madrid.
Som la seua comunitat Cristiana d'orige i desde 2011 recordem el seu martiri voltejant la campana Santes Relíquies que celebra la memòria dels Màrtirs i Sants del Reliquiari. En el Presbiteri es col·loca una fotografia sobre una tela roja amb dos ciris.   

En Juan José Calabuig Revert, Màrtir, 29 de juliol
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol amb Santes Relíquies.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.


MARE DE DÉU DELS ÀNGELS: Es desconeix quant sorgix està devoció a la Mare de Déu dels Àngels. Felipe Sanchis consultant els llibres "Racional" de l'Arxiu Parroquial, a trobat en l'any 1861 una Festa a la Verge dels Àngels, anys després, en 1871 es fa referencia a "23 octubre Fiesta con tercia, misa y sermon a Ntra.Sra.de los Angeles por los de la calle Arrabal"; en l'any 1882 apareix que es fa la festa "con misa, sermon, visperas y procesión a intención del extremo del Arrabal"; en 1885 ja apareix en agost "a intención de los vecinos de las esquinas abajo del Arrabal".   (El Raval també celebrava festa per Sant Sebastià com apareix en l'any 1872 amb processó, i que es desconeix quant es deixà de fer la festa)
Desde fa molts anys hi ha una Comissió de Festeros y festeres, que durant tot l'any prepara està festa, en la que els veïns del carrer, col·loquen en els balcons colgadures de la seua Patrona, el carrer se illumina. El carrer Raval també te un plafó ceràmic on es representa a la Mare de Déu i a Sant Francesc d'Assís.
Els dies 31 de juliol i 1 i 2 d’agost els veïns del Carrer Raval celebren a la seua Patrona, enguany coincidix amb el dia litúrgic, el 2 d’agost, amb actes a més de la Missa amb bou en corda i vaquetes, orquesta, discomòbil, jocs per als més menuts, partides de raspall.  És de reconéixer que en estos carrers tant de Sant Antoni com la del Arraval, conserven la festa i que no desaparega la seua memòria. Dies abans es prepara l’imatge, restaurada l'any 2011 gràcies a una Subvenció de la Diputació de València otorgada a l'Associació Campaners de Moixent, no se sap el seu autor ni l'any; així com preparar les andes que son de l'any 2008. 

En la missa de 12, els festers del Raval acompayen l’imatge fins l’Església Parroquial per a la celebració de l’Eucaristia i es col·locada en la part esquerra del Presbiteri.  (Durants alguns anys la missa de 12 es feia en els quatre cantons del Raval, però per el calor segurament i el montatge es va continuar realitzant en el Temple Parroquial). Després l’imatge torna al Raval recorregent inclús un tros del carrer de Sant Francesc. Per ser festa de carrer, correspon les campanes de Sant Antoni fins a Sant Isidre, i al ser festa Mariana, sona en solitari la campana Santa Maria Mare de Déu en distints moments.  

Festa de la Mare de Déu dels Àngels, 2  d’agost
- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu.  El tercer toc Volteig de Sant  Antoni hasta Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre a l’eixir l’imatge del Temple Parroquial.

20 de julio de 2015

TREBALLS VOLUNTARIS (33): DE PASQUA FINS A SANT PERE

Per al mes de maig, es col·loca l’estandart de la Purísima, i en festa de la Verge dels Desemparats, vam baixar la imatge per col·locar-la en el Presbiteri, sols que la missa de 12 on era la Primera Comunió de xiquets i xiquetes es va ubicar a l’entrada de la Sagristia.
Després de les celebracions de la Primera Comunió vam les cadires al seu lloc habitual i ordenades, per que poques persones són les que tornen a posar la cadira on estava.

El dia 24 de maig, solemnitat de Pentecosta, finalitzat el temps Pasqual, després de la missa de 12,  vam llevar la imatge de Crist Ressucitat per posar-la en el seu lloc, i col·locar sobre les andes la imatge del Sagrat Cor de Jesús.
Per a la processó del Combregars del dia de Sant Vicent vam preparar el Pal·li (però la processó no es va realizar per que els malats e impedits no ho van demanar) i el dimarts 9 de juny, després de realizar la processó del Corpus, ja quedarem, per a desmuntar el Pal·li i procedir a a guardar-ho en el seu armari corresponent. 
A finals del mes de juny  vam col·locar els ventiladors amb els seus respectius suports. 
Acabada la processó del Corpus, els campaners que vam estar voltejant vam preparar les andes de Sant Pere i portar la imatge processonal a la Sagristia. Després de  la processó del Cor de Jesús, el dia 21 de juny, llevarem la imatge del Cor de Jesús, guardar les andes i traure les de Sant Pere amb la imatge a la nau lateral. 
Antonio va col·locar el conopeo de color roig en el Sagrari. Al dia següent del nostre Patró, llevarem la imatge processonal de Sant Pere i  la vam tornar a col·locar en el lloc que estava, i entrarem les andes a la Sagristia.

Ara per a les Festes Patronals a més dels tocs de campanes, també ens esperen dies en col·laborar per al bon funcionament dels actes i tradicions de la nostra parròquia.

17 de julio de 2015

MOIXENT ACOLLIRA EN 2016 LA XXII TROBADA DE CAMPANERS VALENCIANS

Amb gran satisfacció hui fa un mes Campaners de Moixent vam rebre de manera oficial l'encàrrec de preparar i acollir la XXII Trobada de Campaners Valencians per a l'any 2016.

Som un grup de jóvens i només portem en l'activitat huit anys però ens ajuda la gran il·lusió i entusiasme que suposa per a nosaltres organitzar un esdeveniment així. Confiem també en l'assessorament i col·laboració de les persones i grups de la Federació de Campaners Valencians. També ens alegra actuar com a amfitrions que podran mostrar la nostra amada Església parroquial amb el seu campanar en la sala de campanes del qual passem tantes hores al llarg de tot l'any, així com conéixer el nostre poble i algunes de les seues gents.  

Agraïm a la Federació de Campaners Valencianes, la confiança que com ja va succeir en la ultima Trobada en el barri de Campanar de València (11-4-2015) es va nomenar Moixent. Tant el dia del Encontre en Campanar de València que es va nomenar el nostre poble per acollir el pròxim encontre, com fa un mes en quan es va confirmar, Felipe ho va posar en el seu twiiter i facebook i va rebre mostres suport i felicitació, entre elles la del llavors Alcalde i del Regidor de Cultura.
El Rector en les misses del diumenge 27-28 de juny ho comunica amb gran alegria a la feligresia animant a mostrar el seu suport a Campaners de Moixent perquè el desenvolupament d'esta Trobada resulte una experiència positiva per al que ens visiten així com una experiència de maduració per als membres de l'Associació Campaners de Moixent, i compartir amb altres grups de campaners i aficionats experiencies.
(L’any que ve es compleixen deu anys de la fundició  entre els mesos de setembre i octubre de les Campanes Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament, Santes Relíquies i Santa Maria Mare de Déu, així de com de la baixà de les campanes per a la seua restauració)

Pensem com a data més probable i després de consultar amb algunes persones de campaners d'altres pobles, en el mes d'octubre, perquè ens pareix que no es fan tants tocs de campanes, i fa bona temperatura.  El cartel de la Trobada el tenim quasi acabat, estem pensant per a confeccionar el programa d’actes.