Ofrena
a les Santes Relíquies: El
dimarts dia 18 d’agost de la setmana de Festes, les Autoritats, i Comissió de
Festes amb les seus Reines i Dames d’Honor i altres fidels, després de la proclamació de la Regina de València, acudixen al Temple
Parroquial per a realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar
la seua intercesió.
Des de 1952 era en la mateixa Capella de les
Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del Reliquiari estaven els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les reliquies posterios (com estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres del Presbiteri es va fer una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs Úrsula i Cordula en la Capella de les Santes Relíquies enfront del sepulcre del Pare Moreno.
Des de este canví, l'ofrena de flors es en el Presbiteri on estan
colocades les primeres reliquies que arribaren a Moixent.
L'orde de l'Ofrena es: xiquets i xiquetes, festeres moixentines, valencianes, festeres d'honor, mares de les reines, festeres majors, Coorporació Municipal, dames d'honor i les reines (la de moixent a la dreta i la de València a l'esquerra).
L'orde de l'Ofrena es: xiquets i xiquetes, festeres moixentines, valencianes, festeres d'honor, mares de les reines, festeres majors, Coorporació Municipal, dames d'honor i les reines (la de moixent a la dreta i la de València a l'esquerra).
Es farà un Volteig de
3 campanes (de devoció popular), la campana que fa de “gran” es Santes
Relíquies, dedicada a totes les Relíquies de l'Església Parroquial i té
impreses en el bronze els Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula, i també del
Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino.
Beat Nicolas
Factor. Ofrena de Flors a les Santes Relíquies, 18
d’agost
- Al pujar la Comissió per el carrer “Màrtirs”, Vol de Sant Antoni hasta S.Relíquies.
- Volteig al final de l’Ofrena, de Sant Antoni hasta
Santes Relíquies.
FUNERAL
PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 21, es recorda a tots els
Moixentins Difunts. A la Missa a què assistixen les Autoritats, Reines (que estos tres dies d'actes litúrgics des de els anys 70-80 estan en el Presbiteri, vestides amb teja i mantenilla negra),
Comissió de Festes, i multitud de fidels.
Les Lectures que es proclamen són: la Primera Lectua del segon Llibre de Macabeus 12, 43-46, i el Salm "El Señor es mi luz y mi Salvacón", per la Reina de Moixent; i la segona Lectura de la Carta de Sant Pau als Tesalonicenses 4, 12-17, proclamada per la Reina de Valencia, l'Evangeli de Sant Joan 11, 17-27.. Les monicions a les lectures una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels una dama de la Reina de València.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Les Lectures que es proclamen són: la Primera Lectua del segon Llibre de Macabeus 12, 43-46, i el Salm "El Señor es mi luz y mi Salvacón", per la Reina de Moixent; i la segona Lectura de la Carta de Sant Pau als Tesalonicenses 4, 12-17, proclamada per la Reina de Valencia, l'Evangeli de Sant Joan 11, 17-27.. Les monicions a les lectures una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels una dama de la Reina de València.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Després de la
celebració es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en
el passeig que porta el seu nom.
Funeral per els Moixentins Difunts.
Vespra Stm.Crist del Mont Calvari, 21 d’agost
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies,
S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Mig Vol al final de la celebració.
-
20 hores. Toc d’Ave Maria, i
Volteig General
 |
| Estampa de 1954 amb la Plegaria |
SANTÍSSIM CRIST DEL MONT CALVARI: Està dedicat el dissabte de les Festes
Patronals (dia 22 d'agost).
Es una festa apart del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat,
la creu porta a la vida, es una creu gloriosa perque ara mirem els resultats
victoriosos.
L’anterior Església
de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de
Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i altres
documents, les adovaciones de Stm.Crist i Santa Anna i desde les
festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont
Calvari.
En els Llibres de Racional apareix que el 15 de setembre de
1872 es feia una festa al Stm.Crist del Calvari (en la parròquia) “costeada de limosnas del pueblo a cargo de D.Francisco Carreres
coadjutor con tercia, misa, sermón y por la tarde víspera y procesión“ així es fa en els
anys successius; a més d'esta advocació hi havia altra festa al Santíssim Crist
de la Bona Mort costejada per D.Agustin Tudela de Carcaixent i anys després
costejada pels patrons del seu altar;
així com al Crist de Zalameda; anys més tart
apareix l'advocació del Crist del Perdó.
Possiblement en els
anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les
Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria
Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el
temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels
Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
 |
| Entrada del Crist al Calvari Foto Mª Jose Calatayud |
Durant la Guerra
Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil, l’any
1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer donació
de la bella imatge del Santíssim Crist de la Mont Calvari d'Enrique
Bellido (per tant any 2015 es complixen el 75 aniversari). Es segur, segons testimonis del Aleluya nº650 (Arxiu Parroquial Moixent) que la imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari puja en el Diumenge de Rams (29 de març de 1953) a l'Ermita per a quedar-se. La imatge estaba en el Altar que tenia dedicat (actual Sant Antoni de Padua). Hi ha testimonis escrits en la programació de festes Patronals que es celebrava la processó pel poble i pujá a l'ermita, pero tenint en compte lo dit anteriorment de l'any 1953, la imatge no es quedava al final de la processó en l'ermita. Seria pel estat necessitat de reparacions de l'Ermita?
Probablement la processó continuaria fins la parroquia igual que la pujà o privadament?.
A partir de 1953, ja es queda en l'Ermita, i en el seu lloc el ocupa la nova imatge del Crist del Perdó fins l'any 1955 en que es benêix la nova imatge de Sant Antoni de Padua, i el Crist del Perdó es trasllada a l'entrada de l'església. És curiós que durant la Setmana Santa i en les Festes Patronals, la imatge del Crist està davant d'este Retaule.
En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a més de la Missa i processó “se canto tertia y completas”.
La imatge (amb les
andes de 1943 i amb els farols propis de l’any 2013) es troba en l'Església
Parroquial, per a la veneració dels fidels desde el dia 9 d’agost, davant té
col·locat un ciri roig, durant els dies que el Patró està en l’Església
Parroquial, es resa la seua Plegaria i els Goigs.
El dissabte per a les
misses de la seua festa es de 2013 es
col·loca en el Presbiteri. Leds lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació de la Santa Creu.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. Les Reines assistiran amb els seus respectius trages de Moixentina i Valenciana incloent la mantellina de color blanc o negre la de Moixent i blanc, torrat o negre la de València. La missa es solemnizada per el Cor Parroquial. Com en la Missa dels Sants de la Pedra, la 1a Lectura i Salm sera proclamat per la Reina de Valencia, i la 2a Lectura per la Reina de Moixent, al igual que les monicions a les lectures sempre la mateixa dama de la reina de Moixent, i l'oració dels fidels la mateixa dama de la reina de València.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. Les Reines assistiran amb els seus respectius trages de Moixentina i Valenciana incloent la mantellina de color blanc o negre la de Moixent i blanc, torrat o negre la de València. La missa es solemnizada per el Cor Parroquial. Com en la Missa dels Sants de la Pedra, la 1a Lectura i Salm sera proclamat per la Reina de Valencia, i la 2a Lectura per la Reina de Moixent, al igual que les monicions a les lectures sempre la mateixa dama de la reina de Moixent, i l'oració dels fidels la mateixa dama de la reina de València.
Per la vesprada
del dissabte de nou es convoquen els fidels, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i
la Banda de Música, per a acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari
a l'Ermita: és la “Pujà”, processó molt concorreguda i atentament seguida per
tots els Moixentins i visitants que en estos dies omplin el nostre poble.
L'orde de la processó es: festeres, quintos, festeres/rs d'honor, pares de les reines (esquerre la de València, i a la dreta la de Moixent), Festeres/rs majors, dames de la reina de València a l'esquerra i la de Moixent a la dreta i les Reines davant de la imatge a l'esquerra la de Moixent i a la dreta la de València mirant a l'imatge. El Sacerdot darrere de l'imatge i unt a les Autoritats, a la dreta de l'Alcalde anira el President/a de la Comissió, i la Banda de Música.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Goigs” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'orde de la processó es: festeres, quintos, festeres/rs d'honor, pares de les reines (esquerre la de València, i a la dreta la de Moixent), Festeres/rs majors, dames de la reina de València a l'esquerra i la de Moixent a la dreta i les Reines davant de la imatge a l'esquerra la de Moixent i a la dreta la de València mirant a l'imatge. El Sacerdot darrere de l'imatge i unt a les Autoritats, a la dreta de l'Alcalde anira el President/a de la Comissió, i la Banda de Música.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Goigs” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les
Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes parroquials les
que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del Via Crucis,
límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de l'Ermita del
Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.
Santissim Crist del Mont Calvari, 22 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30. Repic festiu
amb Santes Relíquies i Sant Isidre. I Volteig de de Sant Jaume i Nieves. El tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Voleig General al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejos
d’avís a processó de 20, amb Sant Pere Apòstol.
• Volteig
General a l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de l’Església.
• Volteig de
Santes Relíquies, per el carrer major.
• Volteig de les
Tres Grans, per el passeig Venerable Pare Moreno.
• Volteig
General al pujar la Creu Parroquial al Calvari.
Voltejos de la Campana
SANTS DE LA PEDRA
- Al entrar l’imatge del Crist al Calvari (Primera
Estació)
- Per la meitat del recorregut del Calvari
- Desde l’ultima volta del Calvari fins que entra dins
de l’Ermita.
-Al final de la
processó.
 |
| Santes Reliquies (com abans estaben) |
SANTES RELÍQUIES: L’últim dia de les Festes
Patronals, es dedica a les Santes Relíquies, i mitjançant la seua
veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra Cristobal Moreno del
Camino, portades al poble per ell. És la major de totes les Festes Patronals;
la més concorreguda, i la més apreciada.
Moixent i
les Santes Relíquies són dos realitats inseparables.
Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la
personalitat del nostre paisà Fra Cristóbal Moreno del Camino,
En
l’Arxiu Parroquial a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides
pel Papa Sixt V a l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a
petició del Pare Fra Cristóbal Moreno:
-
Indulgència de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de
1587
- Sumari
de les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en
Roma el 2 de maig de 1587.
- Lletres
Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de
Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un
document, firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que
dóna fe de l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies
autoritzant el seu culte públic.
L’any
1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de
Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant
promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies
d'indulgència…”
El 10 de
febrer de 1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una
urna nova sent examinades amb “L’Autentica”.
Les
Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent
fundat per el Pare Moreno, fins que
en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades
al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que
donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que
imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de
desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a
arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que
fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a
la nostra Parròquia en 1835. 
En un Llibre Racional està anotat: el dia 3 de septiembre del año 1865 “se celebro misa cantada con tercia y procesión de Rogativas a las
Sagradas Reliquias Santas Ursula y Cordula y San Pedro que se sacaron por el
Arrabal, parador, casas nuevas, San Cayetano, caseta del Colomer”
El 12 de
novembre del mateix any: “Se hizo una fiesta a las
Santas Reliquias con sermon predico un Beneficiado de la Catedral de Valencia
sobre la sanación del cólera en acción de gracias. Se sacaron en procesión las Sagradas
Reliquias = Las Santas Ursula y Cordula Ntra Sra. de los Desamparados y San
Jose. La Cera de las Santas Reliquias.
Dia 13 lunes Fiesta a San Pedro por la misma causa a que el dia anterior predico
Costea de Játiva y se le saca San Pedro en procesión y las demás imágenes que
el dia anterior”.
“En 1866 se hizo el domingo dia 6 de agosto (es Julio) una solemne Fiesta a
las Sagradas en atención a que los Restos del Venerable Padre Moreno
fueron trasladados de una caja a otra”
El dia 27 de d’abril
de 1896 les Santes Relíquies van ser de nou traslladaes a la urna/reliquiari
actual, costejat per Isabel, Juana y Justa Palop Borja, a expenses de D.José
Palop Gasso. Al dia següent es va fer
una “procesión claustral con el
reliquiario y los bustos de Sta.Ursula y Sta.Cordula, renovados…” (Diari de José Tortosa Terol)
En la
persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia
amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el
domicili de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig
Pare Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de
la Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa
Úrsula y Santa Córdula. El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església. El dia 24 de juliol de
1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies després de la persecució
Religiosa i Guerra Civil. (com indica
D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo). Es diu verbalment que algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
En l’any 1940 ja es fa festa a les Santes Reliquies. En
l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a més de la Missa i processó “se canto tertia y
completas nombramiento de festeros desde el pulpito”
El 24 de
setembre de 1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar
els Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint
el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a
Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres
Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant
Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre. El video de l’Eucaristia el podeu vorer a
internet. (Efemeride que cada any es
recorda)
En 1913
es feia la “Novena a les Santes Relíquies" en el mes d’octubre; en 1953 es
va pasar la novena a desembre. Es tènia previst fundar una Confraria de les
Santes Relíquies. Hi havia una relació
de persones que s’encargaben de celebrar la festa de les relíquies que conté el
Reliquiari.
En la
Capella de les Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la
“Sarga del Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el
Museu Pare Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses del diumenge es pujava
mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme i després es cobrien de nou, també quant hi havia tronada es descrobien les Relíquies i es tocaben les campanes "tres campanadas de cada campana (la gorda no)" (Agenda Parroquial 4 de juny 1944)
(Les
pintures murals de la part dreta segons es mira al presbiteri sobre el Pare
Moreno enguany complixen el 50 aniversari).
Durant
les dos misses del diumenge, els fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri,
que durant tots els dies de l'any cremen en la Capella de les Santes Relíquies,
en l'Altar Major, en la làmpara del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el
transaltar. Els ciris es van col·locant en els escalons del Presbiteri,
davant dels Bustos que contenen les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i
la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, Patró i Titular de
l'Església (situada en el centre de les quatre palmes que sosté els dos Bustos
de les màrtirs.
En les
misses molt concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i
Màrtirs en les Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants
de Devoció Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores
participen les Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior. La eucaristia es solemnitzada per els cants del
Cor Parroquial. Com els anteriors dies, les monicions a les lectures sempre sera una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels per una dama de la Reina de València. Les lectures corresponen al diumenge del temps ordinari. La 1a Lectura i el Salm, com el dia de Difunts, sera proclamada per la Reina de Moixent, i la 2a lectura per la Reina de València. En les dos misses es canten els “Goigs a les Santes
Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)
Una de
les parts més importants es la processó que trasllada les reliquies més
antigues que poseix la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de
Franciscans (Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la
Relíquia de la creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella
del Convent (actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies. L'orde de la processó es com el dia de la "pujà" del Crist. Després d’una breu visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”
interpretats pel Cor Parroquial, i es
dispara un castell de focs artificials en honor del Pare Moreno, (abans
es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a tornar minuts més tard a
l’Església.
La
processó al arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la
Banda de Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio”
composada per Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la
seua totalitat melòdica als goigs a les Santes Relíquies.
 |
| Foto: M.Carmen Vidal |
Es d’admirar que no sols el trajecte peró on
pasa la processó, sinó molts balcons per tot arreu del poble, apareixen
engalanatats amb cobertors i colgadures dels Santíssim Crist del Mont Calvari i
les Santes Relíquies. Les Santes Relíquies entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el Himne Nacional i després de
cantar els "Goigs" mentres entren les Santes Relíquies, l'Oració i Benedicció, el Rector
llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .
Quan a plogut el
dissabte s'han realitzat les dos processons juntes (del Crist i les Santes
Relíquies) com ha succeit els anys 1955, 1989 i 2007, al Crist li seguix les
Santes Relíquies a l'arribar al Convent es deixen les Sagrades Relíquies i es
contínua la processó amb el Crist
fins a l'ermita després es baixa al Convent es canten els gojos a les Santes
Relíquies i contínua la processó fins al
Temple Parroquial. I quant a plogut
diumenge s’ha traslladat la processó al dilluns següent (1961) o diumenge següent com es va fer en 2002.
Este dia
Volteja més asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies,
perquè té la dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes
Úrsula i Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I
SANTA CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL
CAMINO EN EL AÑO 1582”.
Santes Relíquies, 23
d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30. Repic festiu
amb Santes Relíquies i Sant Isidre. I Volteig
de Santes
Relíquies , el tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu
- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejos
d’avís a processó de 20, amb Santes Relíquies.
• Volteig General a l’eixida de les Santes
Relíquies de l’Església.
• Volteig de
Santes Relíquies, al comensar a processonar les Santes Relíquies.
• Volteig de
Santes Relíquies per el passeig Pare Moreno
• Volteig de les
Tres Grans, per l’Avinguda Guerrer de
Moixent.
• Volteig de
Santes Relíquies a l’entrada de les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig de
Santes Relíquies a l’eixir les Santes
Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig
General, al pujar les S.Relíquies per el carrer “Màrtirs” fins que entren a
l’Església.
• Volteig
General, al final de la processó.
EN LEONARDO GASSÓ LÓPEZ, MÀRTIR: Segons el escrit de Jesús
M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet “Kuna
Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario
de Historia Cultural de América Latina” (http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitas) “Leonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente,
Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la
Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde
realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la
pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más
tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de
los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión
Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en
Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena
que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En
camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se
hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio
Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para
integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto
a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que
además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a
estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos
de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en
Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a
componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió
como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que
decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
El 21 o 22 de juliol de 1936 van traurse de s'ha casa al Pare Jesuïta En Leonardo Gassó López, on vivia davant de l'església (segons testimonis de familiars directes que declararen en 1941). Després de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de una llengua nativa de Panama i de prestar servicis en Malaga, el 27 d'agost de 1936, quant acabada de complir els 71 anys va coronar la seu vida dient "Viva Cristo Rey" “Lo sacaron de su propia casa con el pretexto de que había hecho
estallar una bomba en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de
antemano colocaron maliciosamente, haciéndola explotar. Fue conducido a
la prisión en medio de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión
de Enguera (cabeza de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la
cárcel y fusilado en la carretera. Cuando termino la guerra, sus restos
fueron trasladados a este cementerio, donde reposan”. (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)
L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, al no tindre de moment fotografia, es col·loca un ciri en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat, junt al seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant.
En
Leonardo Gassó López, Màrtir, 27 d’agost
- 13 hores. Toc de
l’Àngelus. I Volteig amb Santes
Relíquies.
- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes
Relíquies.
(Anotacions Felipe Sanchis Tárrega)
(Anotacions Felipe Sanchis Tárrega)
