Les festes Patronals en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari i a les Santes Relíquies, son per privilegi Reial des de 1842, i declarades festes d’interés Turístic Local per la Generalitat Valenciana el 25 de setembre de 2019.
Les campanes, la veu més antiga de Moixent, la veu de Déu ens anunciaran i convocaran a celebrar i recordar als nostres Difunts, i als Patrons: Santíssim Crist del Mont Calvari i les Venerades Relíquies amb un record especial al Pare Moreno.
Algunes cases no sols esta setmana de festes Patronals, sino durant l’any tenen en els seus balcons a com tots els anys fem les colgadures de balcons, cobertors amb les imatges de les Santes Relíquies, o be, el Santíssim Crist del Mont Calvari.
.jpg)
- 20 hores. Toc d’Ave Maria, i Volteig de Solemnitat.
.JPG)
L’anterior Església
de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en
el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i
altres documents, les adovacions de Stm.Crist i Santa Anna i desde
les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont
Calvari, (per tant l’any que ve es
complira els 125 anys de la Benedicció)
Possiblement en els
anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les
Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria
Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el
temple Parroquial (d'aquesta Indulgencia Plenaria Perpetua es compleixen enguany 150 anys); hi han altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels
Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
Durant la Persecució
religiosa la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra
civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va
fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Mont Calvari d'Enrique
Bellido, i en l'any 1943 es van fer les andes.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de
Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. La
missa es solemnizada per el Cor Parroquial.
Per la vesprada
del dissabte de nou es convoquen els fidels i la Comissió de festes amb les
Reines, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i la Banda de Música, per a acompanyar
la imatge del Santíssim Crist del Calvari a l'Ermita: és la processó i
“Pujà”, molt concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins i
visitants que en estos dies omplin el nostre poble.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta
l'Himne Nacional i es canten els seus “Gojos” i la Plegaria al Crist de l’autor
Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes
parroquials les que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del
Via Crucis, límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de
l'Ermita del Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.
.JPG)
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 440 anys. Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa espritual.
El Pare Moreno
va tindre una amistad amb l’Emperadiu María d’Àustria, inclus en el servici de
confesor, va recibir d’Ella com a regal un Lignum Crucis i Relíquies de Santa
Úrsula i Santa Córdula; sent aquestes Relíquies les més antigues que
actualmente té la Villa, Autentificades
l’any 1582; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València,
en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde,
va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del
cristianisme. Anys més tard es sumaren altres reliquies.
També un document,
firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de
l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu
culte públic.
L’any 1866
l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent,
va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure
el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies
d'indulgència…”
El 10 de febrer de
1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova
sent examinades amb “L’Autentica”.
Les
Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent
fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb
motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es
veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita
per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les
Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de desembre es recorda este
aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres
festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el
primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les
mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.
En la
persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia
amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel
Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa
cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la Caritat, es
guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y
Santa Córdula. El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església.
El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les
Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com
indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato
Recuerdo).
Es diu verbalment que després de la Persecució
Religiosa y Guerra Civil, algunes Reliquies es van destinar a altres
Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar
major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o
autentifique.
El 24 de setembre de
1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els
Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint
el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a
Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres
Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant
Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en
cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre. El video de
l’Eucaristia el podeu vorer a internet. (Efemeride
que cada any es recorda)
Des de l’any 2010
s’ha recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i
Màrtirs dels que hi ha reliquia. I desde 2020 es va recuperar la Novena
del 15 al 23 de desembre pero des de 2022 es celebra del 1 al 9 de setembre
(dins d’eixos dies esta l’Aniversari de “Dies Natalis” del P.Moreno, la
Consagració de l’Altar Major i de l’església).
En
la Capella de les Santes Relíquies on està el Reliquiari, es va recuperar
el 19 de febrer de 2021 el Bocaport del
Reliquiari, una pintura de l’any 1896, i al cantar els “Goigs a les Santes
Reliquíes” el final de les misses del diumenge es pujava mostrant les Relíquies
dels primers màrtirs del cristianisme i després es cobrien de nou. Ara es
decobrixen en els batejos, Primeres Comunions i solemnitats importants.
Des de l’any 2016 la
campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe
Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies
(Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Durant les dos misses del diumenge, els
fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri, que durant tots els dies de l'any
cremen en la Capella de les Santes Relíquies, en l'Altar Major, en la làmpara
del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar. Els ciris es
van col·locant en els escalons del Presbiteri, davant dels Bustos que contenen
les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va
morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les
quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs.
En les misses molt
concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les
Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció
Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les
Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior. La
eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial.
En les dos misses
es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)
Com l'any passat per a aforir l’ofrena de flors a les Santes Relíquies uns minuts
abans de la missa de 12hs, les Autoritats, i Comissió de Festes amb les
seues Reines i Dames d’Honor i altres fidels, acudixen al Temple Parroquial per
a realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua
intercesió.
Una de les parts més
importants es la processó que trasllada les Reliquies més antigues que poseix
la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans
(Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la
creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent
(actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies.
Després
d’una breu visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel
Cor Parroquial, i es dispara un castell de focs artificials en honor del
Pare Moreno, (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a
tornar minuts més tard a l’Església.
.jpg)
Les Santes Relíquies quant al finalitzar, entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres entren les Santes Relíquies, l'Oració i Benedicció, el Rector llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .
Este dia Volteja més asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN EL AÑO 1582”.
EN LEONARDO GASSO. El 27
d'agost de 1936, coincidix amb el aniversari del martiri del moixenti
Jesuïta En Leonardo Gassó López.
Segons el escrit de
Jesús M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet “Kuna
Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario de Historia Cultural de América
Latina”(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitas) “Leonardo
Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia
1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de
Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus
estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral
indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde
escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los
superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión
Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en
Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena
que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En
camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se
hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio
Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para
integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto
a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que
además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a
estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos
de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en
Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a
componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió
como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que
decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
.jpg)
L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, i es col·loca la fotografia sobre una tela roja amb dos ciris en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat. Es celebrara la missa amb el seu calze que la Parròquia conserva. La seua figura s'he esta començant a documentar en les causes dels sants en València.
"Quien nos separará del amor de Cristo? ¿La tribulación? ¿la angustia?, la persecución?, ¿el hambre?, ¿la desnudez" ¿los peligros?, ¿la espada? como dice la Escritura: por tu causa somos muertos todo el día; tratados como ovejas destinadas al matadero. Pero en todo esto salimos vencedores gracias a aquel que nos amó" (Romanos 8, 25.35-37)
L’Associació
Campaners de Moixent desitjem unes bones festes Patronales dedicades al
Santíssim Crist del Mont Calvari i a les Santes Relíquies.
