A Moixent les
processons les organitzen la “Junta de Setmana Santa de Moixent” que es va
fundar l'any 1985, on están integrades les Confraries: Jesús Nazareno (1952), Piedad
de Nuestra Señora “La Dolorosa” (fundada en 1954, refundada en 1987), Santo
Sepulcro (Reglamento consta de 1912), Virgen de la Soledad (segons tradició
oral es funda al mateix temps que el Sant Sepulcre) y la Hermandad Cristo
Crucificado (1991), junt als Confrares en les següents distintes vestes,
estandarts, bandes de tambors que amb il·lusió desde mesos abans de la Quaresma
es reuneixen per a asajar, també destacar la llavor dels portadors de les andes
per a les procesons.
La "Junta de
Setmana Santa de Moixent" en el Programa d'actes va tindre la magnífica
idea de publicar cada any les Ceràmiques de la Ermita de la Purísima Concepció
(Casa Rabosa) que dataven del segle XVIII, i que foren la majoria robades en
desembre de 2004, enguany podem vorer la estació nº 9.
Les imatges que ixen en processó son:
• Jesús Natzare
del escultor moixenti Virgilio Sanchis Sanchis en 1943.
• Santíssim
Crist del Mont Calvari, del escultor Enrique Bellido en 1941.
• Maria al peu de la
Creu, del escultor Enrique Bellido en 1943.
• Cris Jacent,
realitzat en Madrid l’any 1991 (en substitució d'altre Crist Jacent de l'any
1941 de Enrique Bellido, que esta en l’església parroquial, que va procesonar
fins 1990, sobre un llit i amb un enrallat i un calze de fons).
• La Soledat,
del moixenti Virgilio Sanchis en 1944.
Oració de la Comunió Espiritual amb la pintura del Crist Eucarístic que está a la Sagristia de l'església de Moixent |
Enguany per segon any
consecutiu, s’han celebrat actes de devoció-homenatje a cada imatge amb una
missa d’acció de gràcies i de record als membres difunts de cada confraria i
Hermandad. Però degut a la pandemia del
covid-19 el homenatje a la imatge de la Verge de la Soledat i la coronació a la imatge pel Bisbe auxiliar
de Valencia D.Arturo Ros s’ha ajornat.
Una Quaresma, en autentica quarentena de silenci, aislament, soletat, de penitencia i dijuni, oració prolongada, de escoltar la Paraula de Déu, de experiencia de caritat perque ens demana que estem atents als demés per no ampliar el contatgi...Si en l’hora que vivim cap la por i l’angoixa, la desesperança i la soledat, l’experiència del nostre llimit i pobresa, també cap l’agenollar-se, adorar, contemplar-lo en la Creu, resar com Ell per tots, sentir que el dolor de la humanitat esta sent ofrena als ulls de Déu...nguany podriem acompanyar desde les nostres cases a la Mare de Déu en la seua soletat, pregar-li, invocar la seua protección, el seu ampar en el desampar que vivim. Seria recomanable que llegirem els relats de la Passió de Jesús, o resar el Via Crucis o adorar al crucificat amb un crucifixe. (Paraules del Arquebisbe de Valencia en una recent Carta Pastoral)
Una Quaresma, en autentica quarentena de silenci, aislament, soletat, de penitencia i dijuni, oració prolongada, de escoltar la Paraula de Déu, de experiencia de caritat perque ens demana que estem atents als demés per no ampliar el contatgi...Si en l’hora que vivim cap la por i l’angoixa, la desesperança i la soledat, l’experiència del nostre llimit i pobresa, també cap l’agenollar-se, adorar, contemplar-lo en la Creu, resar com Ell per tots, sentir que el dolor de la humanitat esta sent ofrena als ulls de Déu...nguany podriem acompanyar desde les nostres cases a la Mare de Déu en la seua soletat, pregar-li, invocar la seua protección, el seu ampar en el desampar que vivim. Seria recomanable que llegirem els relats de la Passió de Jesús, o resar el Via Crucis o adorar al crucificat amb un crucifixe. (Paraules del Arquebisbe de Valencia en una recent Carta Pastoral)
Els actes de la Setmana
Santa 2020 serán diferents tenint en compte les disposicions de l’Església i
l’Estat per a frenar el contatgis.
Les campanes tenen com
sempre un paper important, a més de la Matraca.
Enguany no sonaran com sempre, sino que ens avisaran de alguns moments
importants de lo que esta celebrant en l’interior de l’església, i així des de
casa poder unir-nos, complint així una de les funcions que es propia de les
campanes: anunciar i invitar a l’oració. Que el so de les campanes també ens conviden a pregar cridant a l’unitat
en la plegaria per a pal·liar la pandemia que està assolant el nostre país i el
mon. Pels qui están patint en estos
moments el coronavirus, a les persones que han perdut la vida, i pel consol dels
seus familiars, i donant suport als sanitaris, forses i cos de seguritat .
DIUMENGE
DE RAMS: Dóna
inici a la Setmana Santa, es commemora l'entrada messiànica de Jesús de
Natzaret a Jerusalem per a donar començament així a la seua passió i mort
en la creu.
Diumenge
de Rams,
5 d’abril
- Volteig abans de començar la missa de 11 de Sant Antoni
hasta Santa Maria Mare de Déu (sobre el tercer toc)
DIJOUS SANT: En
este dia l'Església catòlica commemora el Sopar del Senyor: Jesuscrist es
reunix amb els seus Apòstols e insituiïx el Sagrament de l’Orde i l’Eucarsitia,
i el llavoratori dels peus per Jesús. Aconteciment que també celebra d'una
manera més festiva i fora de la Setmana Santa, en el dia del Corpus
Christi. Des de fa uns anys, l'Església celebra el Dia de l'Amor
Fratern.
Matraca similiar a la de Moixent realitzada en 2012 i altra procedent de la Ermita de la Puríssima Concepcióde la Casa Rabosa. |
Al finalitzar la celebració, enguany, segons les Normes i Orientancions de l’eslgésia se reservara el Santíssim en el Sagrari, sense solemnitat, ni processó, ni incens, ni paño de hombros. Tampoc es prepara el “Monument”
La misa concluix amb l’oració per a després de la Comunió, es
retira el celebrant a la sagristia, omitint la benedicció
És lleva el mantel de
l’Altar Major i comença a sonar la Matraca, i és lleva el mantel de l'Altar
Major.
Sent Rector En José
Pellicer, els acolits anaven amb una matraca de ma, de fusta rectangular amb
ferros adossats que al moure-la proudient el so, recorrent els carrers fent oir
els tocs respectius al veïnat "1er toc per a l’ofici, 2on toc per a
l’ofici, 3er toc per a l’ofici”. Desde 2012 es fa sonar
manualment una Matraca en forma de creu grega, ubicada en el campanar, que
té en una de les cares les iconografies:
referents al Titular de la Parroquià (les claus i la tiarra papal, i la
inscripció “TU ES PETRUS”), l’imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari,
el dibuix de estandart de la Cofradia Santo Sepulcro i damunt l’incripció “1er
Centenari / de la Cofradia / Santo Sepulcro 1912-2012”, l’anagrama de
Campaners de Moixent amb el text “5é Aniversari / de l’Associació /
Campaners / de Moixent / 2007-2012” En l’altra part de la Matraca estan els
estandarts de la Cofradia Jesús Nazareno, la Hermandad del Cristo Crucificado,
la Cofradia de la Dolorosa i de la Soledat. En la base del Campanar
tenim una matraca xicoteta procedent de l’Ermita de la Puríssima Concepció
(Casa Rabosa).
Dijous Sant, 9
d’abril
- Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre en el cant del
“Glòria”.
- Vol de la Matraca al final de la celebració.
DIVENDRES
SANT: Este dia es recorda la Mort de Jesucrist.
L'Església Catòlica mana als seus fidels guardar dejuni i abstinència de
carn com a penitència. El Divendres Sant és l'únic dia del calendari litúrgic
catòlic on no se celebra la Missa, com a dol per la mort del Senyor.
Viacrucis: (camí de la creu), també conegut com “Via Dolorosa". Es tracta
d'un acte de pietat, un camí d'oració, i meditació de la passió i mort de
Jesucrist en el seu camí al Calvari. El camí es representa amb una sèrie de
catorze imatges de la Passió, denominades estacions, diferents etapes o
moments viscuts per Jesús des del moment que va ser agarrat fins la seua
crucifixió i sepultura, per la salvació de la humanitat.
Urna amb el Lignum Crucis regal de la Emperadriu Maria de Austria al Pare Moreno; Calze de S.Joan de Ribera va regalar al Pare Moreno i Replica del Sant Calze. Parroquia Sant Pere Apòstol Moixent |
Ofici de la Passió
del Senyor:
te lloc a les 18 hores amb la veneració de la imatge de la Creu. No es celebra
l’Eucaristía, sinó que es conmemora la seua Passió. Al celebrar-se sense
poble, en la veneració de la Santa Creu, la creu es desvela sense realitzar
aclamació alguna i el sacerdot la venera. Si la celebració es retransmet,
el sacerdot desvela la creu amb les tres aclamacions i després la venera.
Pot llavors, mantindre elevada un segons per a l’adoració dels fidels que
seguixen la retransmissió. El Santíssim es trasllada, sense cap
solemnitat, des del Sagrari o Altar a què s’ha de vestir amb el mantel i
col·locar el corporal abans del seu trasllat. Finalitzada la comunió del
sacerdot, es reserva com a costum, es comulga amb el pa consagrat de la Missa
d’ahir. Tots podem realizar la comunió espiritual amb el Cos de Jesús
entregat per nosaltres que ens ajudarà a estar més units a ell, en espera de la
gran celebració de la nit de Pasqua.
Processó Sant
Soterrament: Al finalitzar la
celebració dels Oficis de la Passió, es realitzará una Adoració a la Imatge de
Crist Jacent que está en l’Església, imatge de Enrique Bellido de l’any 1941.
Divendres Sant, 10
d’abril
- Vol de la Matraca abans de començar la Celebració de la
Mort del Senyor de 18hs
- Vol de la Matraca al final de la celebració.
VIGILIA PASQUAL:
Per el mati del Dissabte Sant es prepara la celebració més important del
calendari cristia: Ciri Pasqual, i s'adorna el Presbiteri amb flors.
Una vegada ha fosquejat, té lloc la principal celebració cristiana de l'any, la més important de l’any, el ritual inclou els símbols de la llum i l'aigua: la Vetlla Pasqual. La celebració es a les 19:30 hores, com es va celebrant des de l’any 2013.
Una vegada ha fosquejat, té lloc la principal celebració cristiana de l'any, la més important de l’any, el ritual inclou els símbols de la llum i l'aigua: la Vetlla Pasqual. La celebració es a les 19:30 hores, com es va celebrant des de l’any 2013.
Enguany al
celebrar-se sense fidels en l’interior de l’Església, segons les Normes i
Disposicions es desenvolupara de la següent manera: En la primera part de la
celebració, denominada Lucernari, es realitzara tot en el presbiteri. Després de la monició inicial, que pot
ometre’s, se suprimix la benedicció del foc i es procedix a la benedicció del
Ciri Pasqual, s’encen i es col·loca en el seu lloc. Omitint la processó i les aclamacions, es
canta o llig el Pregó Pasqual.
Després de les
lectures de l’antic testament, l'Església canta el Glòria i de nou, les
Campanes tornen a sonar amb renovada alegria, amb un Volteig General. És
el primer Volteig de la Pasqua que anuncia a tot Moixent la gran notícia que
s'esta celebrant: Jesucrist ha ressucitat, ha vençut a la mort. Este
Volteig és el més solemne de tot l'any i el que dóna sentit a tots els altres,
perquè totes les celebracions de l'Església tenen sentit gràcies a la
Resurecció de Crist.
La liturgia baptismal es
redüix únicament a la renovació de les promeses del Baptisme. S’omet la benedcció de l’aigua i
l’aspersió. Es finalitza esta part amb
l’oració dels fidels. La litúrgia
eucarística, tal como indica el Missal.
Acabada la
celebració, es fara Volteig General de Campanes, anunciant al mateix temps a
tots que l'Església ha celebrat la Solemne Vigília Pasqual.
Vigilia
Pasqual, 20
d’abril
- Volteig General de
Campanes en el cant del “Glòria”.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al final de la celebració.
DIUMENGE DE PASQUA: És la festa central del cristianisme, en la que es commemora, d'acord amb els evangelis canònics, la resurrecció de Jesús al tercer dia després d’haver sigut crucificat. A la Setmana Santa li seguix li seguix un període de cinquanta dies anomenat Temps Pasqual, que acaba amb el Diumenge de Pentecostés.
Diumenge
de Resurrecció, 21 d’abril
- Volteig General abans de començar la missa de 11 (sobre
el tercer toc).
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Sant Pere Apòstol.
- Volteig General al finalitzar la missa.
L'Associació Campaners de Moixent vos desitja Bones Pasques!.