En la sobresagristia
quedava encara taulells de cerámica i paviment en el sòl i tot el tàbic amb la
porta i el finestral en la sala.
El dia 19 d’octubre
Felipe de nou, va tirar a colps de martell el tàbic que dibidia la sala en dos,
amb un finestral en el centrel i una porta en un lateral. Lentament per a evitar colps forts que
pogueren provocar algun afonament atés que les bigues de fusta del pes estan
passades per la humitat i resulten perilloses.
Una vegada derrocat
el tàbic, carregarem les runes en cabassos de goma per a portar-los a
l’ecoparc. Molt de pes i molts
viatges. Molts cabassos però realitzat
tot amb molt d’anim i satisfacció al veure ara la gran sala totalment
alleugerida i alliberada de pes.
En la part més
afonada, prop de la paret, va aparéixer el buit que hi ha entre la paret
original i un tàbic que van alçar davant, per a evitar tal volta, les humitats,
és un buit al llarg de tota la sagristia i ara es comprén perquè es va tallar
l’encaixonat en eixa part, a l’alçar dit tàbic.
Per a cobrir la
bóveda i vigetes de fusta, llavors no hi havia talla, es veu perfectament com
hi ha un entramat de canyes en què s’adherix el material per a fer un sostre de
superficie plana, és l’antecedent a l’actual talla. Al mateix temps s’ha descobert el buit que hi
ha a l’entrada de la Sagristia entre la talla i el sostre en eixe lloc, ens van
dir els majors, hi havia un procediment per a pujar les andes, i així
deixar-les en la part de dalt.
Anem arribant al
final d’un procés que va començar a finals de l’any 2004 quant el local es
mostraba ple de fustes i coses irrecuperables, tant que ni a penes es podía
passar i Felipe a anat alleugerint fins a arribar a les vigetes de fusta i
l’obra primitiva. El local queda ara amb
el mínim pes, el ja imprescindible, fins que siga intervingut pels obrers. (La parròquia va demanar una subvenció a la Diputació de València per a restaurar la
sobresagristia, estem a la espera de si ens la concedixen o no).
Continuarem
treballant amb la nostra Parròquia.
