OFRENA
A LES SANTES RELÍQUIES: El
dimarts dia 23 d’agost de la setmana de festes Patronals, les Autoritats, i
Comissió de Festes amb les seus Reines i Dames d’Honor i altres fidels, després
de la proclamació de la Regina de València, acudixen al Temple Parroquial per a
realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua
intercesió.
Des de 1952 era en la
mateixa Capella de les Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del
Reliquiari estaven els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les
reliquies posterios (com estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres
del Presbiteri es va fer una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs
Úrsula i Cordula en la Capella de les Santes Relíquies enfront del
sepulcre del Pare Moreno.
Des de este canví, l'ofrena
de flors es en el Presbiteri on estan colocades les primeres reliquies que
arribaren a Moixent.
L'orde de l'Ofrena es: xiquets i xiquetes, festeres moixentines, valencianes, festeres d'honor, mares de les reines, festeres majors, Coorporació Municipal, dames d'honor i les reines (la de moixent a la dreta i la de València a l'esquerra).
L'orde de l'Ofrena es: xiquets i xiquetes, festeres moixentines, valencianes, festeres d'honor, mares de les reines, festeres majors, Coorporació Municipal, dames d'honor i les reines (la de moixent a la dreta i la de València a l'esquerra).
Es farà un Volteig de
3 campanes (de devoció popular), la campana que fa de “gran” es Santes
Relíquies, dedicada a totes les Relíquies de l'Església Parroquial i té impreses
en el bronze els Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula, i també del Venerable
Fra Cristóbal Moreno del Camino.
Ofrena
de Flors a les Santes Relíquies, 23
d’agost
- Tres Vols d’avís a l’Ofrena de flors de 21:15, amb Santes
Relíquies.
- Al pujar la Comissió per el carrer “Màrtirs”, Volteig de Sant Antoni hasta S.Relíquies.
- Volteig al final de l’Ofrena, de Sant Antoni hasta
Santes Relíquies.
FUNERAL
PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 26, es recorda a tots els
Moixentins Difunts. A la Missa a què assistixen les Autoritats, Reines
(que estos tres dies d'actes litúrgics des de els anys 70-80 estan en el
Presbiteri, vestides amb teja i mantenilla negra), Comissió de Festes, i
multitud de fidels.
Les Lectures que es proclamen són: la Primera Lectura del segon Llibre de Macabeus 12, 43-46, i el Salm "El Señor es mi luz y mi Salvacón", per la Reina de Moixent; i la segona Lectura de la Carta de Sant Pau als Tesalonicenses 4, 12-17, proclamada per la Reina de Valencia, l'Evangeli de Sant Joan 11, 17-27. Les monicions a les lectures una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels una dama de la Reina de València.
Les Lectures que es proclamen són: la Primera Lectura del segon Llibre de Macabeus 12, 43-46, i el Salm "El Señor es mi luz y mi Salvacón", per la Reina de Moixent; i la segona Lectura de la Carta de Sant Pau als Tesalonicenses 4, 12-17, proclamada per la Reina de Valencia, l'Evangeli de Sant Joan 11, 17-27. Les monicions a les lectures una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels una dama de la Reina de València.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Després de la celebració
es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en el passeig
que porta el seu nom.
Funeral per els Moixentins Difunts, 26 d’agost
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies,
S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Mig Vol al final de la celebració.
-
20 hores. Toc d’Ave Maria, i
Volteig General
SANTÍSSIM
CRIST DEL MONT CALVARI: Està
dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 22 d'agost).
Es una festa apart
del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es
una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.
L’anterior Església
de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en
el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i
altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i Santa Anna i desde
les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont
Calvari.
En els Llibres de
Racional apareix que el 15 de setembre de 1872 es feia una festa al Stm.Crist
del Calvari (en la parròquia) “costeada de
limosnas del pueblo a cargo de D.Francisco Carreres coadjutor con tercia, misa,
sermón y por la tarde víspera y procesión“ així es fa en els anys successius; a més d'esta advocació hi havia altra
festa al Santíssim Crist de la Bona Mort costejada per D.Agustin Tudela de
Carcaixent i anys després costejada pels patrons del seu altar; així com
al Crist de Zalameda; anys més tart apareix l'advocació del Crist del
Perdó.
Durant la Guerra
Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil,
l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer
donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique
Bellido (per
tant en setembre d’enguany es complix el 75 aniversari).
Probablement la processó continuaria fins la parroquia igual que la pujà o privadament?.
A partir de 1953, ja es queda en l'Ermita, i en el seu lloc el ocupa la nova imatge del Crist del Perdó fins l'any 1955 en que es benêix la nova imatge de Sant Antoni de Padua, i el Crist del Perdó es trasllada a l'entrada de l'església. És curiós que durant la Setmana Santa i en les Festes Patronals, la imatge del Crist està davant d'este Retaule.
En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de
que a més de la Missa i processó “se canto tertia y completas”.
La imatge (amb les
andes de 1943 i amb els farols propis de l’any 2013) es troba en l'Església
Parroquial, per a la veneració dels fidels desde el dia 9 d’agost, davant té
col·locat un ciri roig, durant els dies que el Patró està en l’Església
Parroquial, es resa la seua Plegaria i els Goigs.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. Les Reines assistiran amb els seus respectius trages de Moixentina i Valenciana incloent la mantellina de color blanc o negre la de Moixent i blanc, torrat o negre la de València. La missa es solemnizada per el Cor Parroquial. Com en la Missa dels Sants de la Pedra, la 1a Lectura i Salm sera proclamat per la Reina de Valencia, i la 2a Lectura per la Reina de Moixent, al igual que les monicions a les lectures sempre la mateixa dama de la reina de Moixent, i l'oració dels fidels la mateixa dama de la reina de València.
Per la vesprada
del dissabte de nou es convoquen els fidels, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i
la Banda de Música, per a acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari
a l'Ermita: és la processó i “Pujà”, molt
concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins i visitants que en
estos dies omplin el nostre poble. L'orde de la processó es: festeres, quintos, festeres/rs d'honor, pares de les reines (esquerre la de València, i a la dreta la de Moixent), Festeres/rs majors, dames de la reina de València a l'esquerra i la de Moixent a la dreta i les Reines davant de la imatge a l'esquerra la de Moixent i a la dreta la de València mirant a l'imatge. El Sacerdot darrere de l'imatge i unt a les Autoritats, a la dreta de l'Alcalde anira el President/a de la Comissió, i la Banda de Música.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Goigs” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les
Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes parroquials les
que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del Via Crucis,
límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de l'Ermita del
Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.
EN LEONARDO GASSO. Segons el escrit de
Jesús M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet “Kuna
Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario de Historia Cultural de América
Latina”(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitas) “Leonardo
Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia
1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de
Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus
estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral
indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde
escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los
superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión
Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en
Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena
que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino
a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se
hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio
Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para
integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto
a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que
además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a
estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos
de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en
Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a
componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió
como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que
decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
El 21 o 22 de juliol de 1936 van traurse de s'ha casa al Pare Jesuïta En Leonardo Gassó López, on vivia davant de l'església (segons testimonis de familiars directes que declararen en 1941). Després de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de una llengua nativa de Panamà, i de prestar servivis en Malaga, el 27 d'agost de 1936, quant acabada de complir els 71 anys va coronar la seua vida dient "Viva Cristo Rey"
“Lo
sacaron de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba
en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron
maliciosamente, haciéndola explotar. Fue conducido a la prisión en medio
de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza
de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado
en la carretera. Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados
a este cementerio, donde reposan”. (Aleluya,
30 de junio de 1957. nº869)
L’Església
de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, al no tindre de moment
fotografia, es col·loca un ciri en el Presbiteri a la vista de tota la
comunitat, junt al seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les
Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti
En Leonardo, unit-se a eixe record edificant.
Santissim Crist del Mont Calvari (En setembre 75
anys de la imatge).
En Leonardo Gassó López, Màrtir, (80 anys
del Martiri), 27 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30. Repic festiu
amb Santes Relíquies i Sant Isidre. I Volteig de Santes Relíquies. El tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Voleig General al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejos
d’avís a processó de 20, amb Sant Pere Apòstol.
• Volteig General
a l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de l’Església.
• Volteig de
Santes Relíquies, per el carrer major.
• Volteig de les
Tres Grans, per el passeig Venerable Pare Moreno.
• Volteig General
al pujar la Creu Parroquial al Calvari.
Voltejos de la Campana SANTS DE LA PEDRA
- Al entrar l’imatge del Crist al Calvari
(Primera Estació)
- Per la meitat del recorregut del
Calvari
- Desde l’ultima volta del Calvari fins
que entra dins de l’Ermita.
-Al final de la processó.
SANTES
RELÍQUIES: L’últim
dia de les Festes Patronals, es dedica a les Santes Relíquies, i mitjançant
la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra Cristobal
Moreno del Camino, portades al poble per ell. És la major de totes les
Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada.
Moixent i les Santes
Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 434 anys. Al mencionar
les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre
paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa
espritual.
L’any 1582 el
Venerable Pare Moreno era confessor de l’emperadriu Na Maria d’Àustria,
la qual li va regalar un fragment del Lignum Crucis i relíquies de les Santes
Úrsula i Còrdula; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València,
en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde,
va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del
cristianisme. Anys més tard es sumaren altres reliquies. 
En l’Arxiu Parroquial
a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a l’església
del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare Fra
Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la
Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les
Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en Roma el 2
de maig de 1587.
- Lletres
Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de
Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document,
firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de
l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu
culte públic.
L’any 1866
l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent,
va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure
el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies
d'indulgència…”
El 10 de febrer de
1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova
sent examinades amb “L’Autentica”.
Les Sagrades
Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el
Pare Moreno, fins que
en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades
al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que
donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que
imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de
desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada
de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és
el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia
en 1835.
En un Llibre Racional està anotat: el dia 3
de septiembre del año 1865 “se celebro misa cantada con tercia y procesión
de Rogativas a las Sagradas Reliquias Santas Ursula y Cordula y San Pedro que
se sacaron por el Arrabal, parador, casas nuevas, San Cayetano, caseta del
Colomer”
El 12 de novembre del
mateix any: “Se hizo una
fiesta a las Santas Reliquias con sermon predico un Beneficiado de la Catedral
de Valencia sobre la sanación del cólera en acción de gracias. Se sacaron
en procesión las Sagradas Reliquias = Las Santas Ursula y Cordula Ntra Sra. de
los Desamparados y San Jose. La Cera de las Santas Reliquias. Dia 13
lunes Fiesta a San Pedro por la misma causa a que el dia anterior predico
Costea de Játiva y se le saca San Pedro en procesión y las demás imágenes que
el dia anterior”.
“En 1866 se hizo el
domingo dia 6 de agosto (es julio) una solmene Fiesta a las Sagradas en atención
a que los Restos del Venerable Padre Moreno fueron trasladados de una caja a
otra”
El dia 27 de d’abril
de 1896 les Santes Relíquies van ser de nou traslladaes a la urna/reliquiari
actual, costejat per Isabel, Juana y Justa Palop Borja, a expenses de D.José
Palop Gasso. Al dia següent es va fer una “procesión claustral
con el reliquiario y los bustos de Sta.Ursula y Sta.Cordula, renovados…”
(Diari de José Tortosa Terol)
En la persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de
la Parròquia amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la
Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa,
on vivien les Filles de la Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els
Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y Santa Córdula. El Reliquiari va ser
amagat en el trasaltar de l'Església. El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies
després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com indica
D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo). Es diu verbalment que algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
En l’any 1940 ja es
fa festa a les Santes Reliquies. En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a
més de la Missa i processó “se canto tertia y completas nombramiento de
festeros desde el pulpito”
En 1913 es feia la
“Novena a les Santes Relíquies" en el mes d’octubre; en 1953 es va pasar
la novena a desembre. Es tènia previst fundar una Confraria de les Santes
Relíquies. Hi havia una relació de persones que s’encargaben de celebrar la
festa de les relíquies que conté el Reliquiari.
El 24 de setembre de
1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els
Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint
el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a
Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres
Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant
Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en
cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre. El video de
l’Eucaristia el podeu vorer a internet. (Efemeride
que cada any es recorda)
Des de l’any 2010
s’ha recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i
Màrtirs dels que hi ha reliquia
En la Capella de les
Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la “Sarga del
Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el Museu Pare
Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses
del diumenge es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme
i després es cobrien de nou, també quant hi havia tronada es descrobien les
Relíquies i es tocaben les campanes "tres campanadas de cada campana
(la gorda no)" (Agenda Parroquial 4 de juny 1944)
Durant les dos misses
del diumenge, els
fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri, que durant tots els dies de
l'any cremen en la Capella de les Santes Relíquies, en l'Altar Major, en la
làmpara del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar. Els
ciris es van col·locant en els escalons del Presbiteri, davant dels Bustos que
contenen les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu
on va morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de
les quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs.
En les misses molt
concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les
Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció
Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les
Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior. La
eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial. Com els
anteriors dies, les monicions a les lectures sempre sera una dama de la Reina
de Moixent, i l'oració dels fidels per una dama de la Reina de València.
Les lectures corresponen al diumenge del temps ordinari. La 1a Lectura i
el Salm, com el dia de Difunts, sera proclamada per la Reina de Moixent, i la
2a lectura per la Reina de València. En les dos misses es canten
els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)
Una de les parts més
importants es la processó que trasllada les reliquies més antigues que poseix
la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans
(Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la
creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent
(actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies. L'orde de la
processó es com el dia de la "pujà" del Crist. Després d’una breu
visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel Cor
Parroquial, i es dispara un castell de focs artificials en honor del Pare
Moreno, (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a tornar
minuts més tard a l’Església.
La processó al
arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la Banda de
Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio” composada per
Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la seua totalitat
melòdica als goigs a les Santes Relíquies.
Es d’admirar que no
sols el trajecte peró on pasa la processó, sinó molts balcons per tot arreu del
poble, apareixen engalanatats amb cobertors i colgadures dels Santíssim Crist
del Mont Calvari i les Santes Relíquies. Les Santes Relíquies entren al
Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el
Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres entren les
Santes Relíquies, l'Oració
i Benedicció, el Rector llig la llista dels proposats festers per a l'any
següent .
Quan a plogut el dissabte s'han realitzat les dos
processons juntes (del Crist i les Santes Relíquies) com ha succeit els anys 1955, 1989 i 2007, al Crist li seguix les Santes Relíquies a l'arribar al
Convent es deixen les Sagrades Relíquies i es contínua la processó amb
el Crist fins a l'ermita després es baixa al Convent es canten els gojos a les
Santes Relíquies i contínua la processó fins al Temple Parroquial.
I quant a plogut diumenge s’ha traslladat la processó al dilluns següent (1961) o diumenge següent com es va fer en 2002.
Este dia Volteja més
asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la
dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i
Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA
CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN
EL AÑO 1582”.
Santes Relíquies, 28
d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30. Repic festiu
amb Santes Relíquies i Sant Isidre. I Volteig
General, el segon i tercer toc Volteig amb Santes Relíquies.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb Santes
Relíquies.
• Volteig General a l’eixida de les Santes Relíquies de
l’Església.
• Volteig de Santes Relíquies, al comensar a processonar
les Santes Relíquies.
• Volteig de Santes Relíquies per el passeig Venerable
Pare Moreno.
• Volteig de les Tres Grans, per l’Avinguda Guerrer de Moixent.
• Volteig de Santes Relíquies a l’entrada de les Santes
Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig de Santes Relíquies a l’eixir les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig General, al pujar les S.Relíquies per el carrer
“Màrtirs” fins que entre a l’Església.
• Volteig General, al final de la processó.
(Anotacions Felipe Sanchis Tárrega)
