NAIXEMENT DE JESÚS: És un
fet històric real i verificable, i un fet que alguns han vist i tocat en
persona. El Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l’any 345 quant per
inlfuència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacienzeno es va proclamar
el 25 de desembre com a data de la Nativitat; posteriorment Sant Francesc
d’Assís va iniciar la representació del Betlem, tot i que desde el segle III es
celebrava la festa. Les festes de Nadal junt amb les festes de Pasqua,
constituïxen les grans celebracions de l'any cristià. Les festes del
Naixement del Senyor tenen major ressonància en els costums i en la vida de les
famílies, pobles i inclús ciutats. No sols les Esglésies sinó els
mateixos carrers s'engalanen amb motius lluminosos, arbres de nadal,
representacions del Naixement, i sobretot la cavalcada dels Reis
Mags. Tot el mon pareix vibrar entor d’estos misteris centrals de la
Fe Cristiana.
Lamentablement molts
han convertit esta festa litúrgica en un esdeveniment festiu que no té res a
veure amb Jesús. Fem molts regals,
però per què i per a qui? El consumisme del
nostre temps pareix voler soterrar amb les coses materials, les coses
espirituals i religioses, el verdader orige del nadal. Si perdem el
contacte amb esta història, no podem entendre per què la línea del temps s'ha
dividit en dos (abans de Crist/després de Crist). Correm el risc de
celebrar un aniversari sense saber res de qui recordem el naixement, festejant
sense el festejat. D'ací la imortancia del Betlem que ens recorda la i
subratlla la centrarlitat del misteri de l'Encarnació.
“Esta noche santa, en la que contemplamos al Niño Jesús apenas nacido y
acostado en un pesebre, nos invita a reflexionar. ¿Cómo acogemos la ternura de
Dios? ¿Me dejo alcanzar por él, me dejo abrazar por él, o le impido que se
acerque? «Pero si yo busco al Señor» –podríamos responder–. Sin embargo, lo más
importante no es buscarlo, sino dejar que sea él quien me encuentre y me
acaricie con cariño. Ésta es la pregunta que el Niño nos hace con su sola
presencia: ¿permito a Dios que me quiera mucho?. Y más aún: ¿tenemos el coraje de acoger con
ternura las situaciones difíciles y los problemas de quien está a nuestro lado,
o bien preferimos soluciones impersonales, quizás eficaces pero sin el calor
del Evangelio? ¡Cuánta necesidad de ternura tiene el mundo de hoy! La
paciencia de Dios, la ternura de Dios. La respuesta del cristiano no
puede ser más que aquella que Dios da a nuestra pequeñez. La vida tiene que ser
vivida con bondad, con mansedumbre. Cuando nos damos cuenta de que Dios está
enamorado de nuestra pequeñez, que él mismo se hace pequeño para propiciar el
encuentro con nosotros, no podemos no abrirle nuestro corazón y suplicarle:
«Señor, ayúdame a ser como tú, dame la gracia de la ternura en las
circunstancias más duras de la vida, concédeme la gracia de la cercanía en las
necesidades de los demás, de la mansedumbre en cualquier conflicto». Queridos
hermanos y hermanas, en esta noche santa contemplemos el pesebre: allí «el
pueblo que caminaba en tinieblas vio una luz grande». La vio la gente sencilla,
dispuesta a acoger el don de Dios. En cambio, no la vieron los arrogantes, los
soberbios, los que establecen las leyes según sus propios criterios personales,
los que adoptan actitudes de cerrazón. Miremos al misterio y recemos, pidiendo
a la Virgen Madre: «María, muéstranos a Jesús»” (Homilia del Papa Francesc,
dia 24 de desembre de 2014) .
En els Llibres de
Racionals de l’Arxiu Parroquial de Moixent en l’any 1860 es va fer una festa al
Niño Jesús per els xiquets, en l’any 1868 es fa la festa “con tercia, misa y sermon por unos devootos por el Nombre de Jesús”. De 1868
a 1896 en gener es feia una festa al “Dulcisimo Nombre de Jesus”; en
1890, 1898, en els Llibres de Comptes consta que es realitzaben vigilies i
vespres de la Nativitat; en 1907 Maitines; en 1914 festa amb sermó
al Xiquet Jesús;
i per els anys 1941 al 1944 en els Llibres Distribuidors i
Agendes consta d’una “Novena al Niño”;
Des del primer
diumenge d’advent ja està col·locada la Cova als peus de l’Altar Major en el
Presbiteri, i en està gran Solemnitat és col·loquen les figures de la Sagrada
Familia, amb el bou i la mula. En la Capella del Santíssim davant del
altar es col·loca el Xiquet Jesús gran, en l'encaixonada de la Sagristia
un Jesuset xicotet, i s’illumina el Betlem que està en el Retaule de
Sant Antoni de Pàdua. Les cantores de la
missa de 10:30 monten en la Residencia un betlem.
Desde l’any 2008, la
primera missa de Nochebuena es celebra a les 18, dirigida als xiquets, els
quals acudixen amb vestits de pastors, moixentins i moixentines que depositen
unes ofrenes junt amb el Naixement que està en el Presbiteri davant de l'Altar
Major, i canten unes nadales o bé oferir versos relatius al
Naixement. Es una de les misses en que el Temple Parroquial més s’ompli
de tot l’any; i per la nit la missa del gall a les 24 hores, amb cants del Cor
Parroquial.
El dia 25 de desembre
la missa és a les 12 del migdia, concorreguda per les famílies i persones majors. Celebració
assossegada i lluminosa. Al finalitzar les tres misses de Nadal
s’adora al Xiquet Jesús.
Estos
dies de Nadal, per la megafonia pública posen unes nadales, i alguns balcons de
les cases estan amb colgadures del Jesuset. Una de les Nadales més
tradicionals, i que continuament es canten en la nostra Església Parroquial,
“Campana sobre Campana” fa menció d’eixa menció festiva tan apropiada per als
nostres dies de les nostres campanes. Les
Campanes col·laboren al servici de la Litúrgia en estos dies a posar en
sintonía els misteris que celebra l’Església amb les festes que invadixen els
carrers. Amb els seus sons col·laboren a la gloria de Déu que canta
l’Església i vol oferir a tots sons d’alegria i de pau.
Vespra del
Naixement de Jesús, 24
de desembre
13 hores. Toc de
l’Àngelus. I Volteig General.
- Tres Repics festius d’avís a missa de 18, i Vol de Sant
Jaume i Nieves. El tercer, Volteig General
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
- Tres Repics festius d’avís a missa de 24, i Volteig de
Sant Jaume i Nieves.
- Volteig General al final de la celebració.
Naixement de Jesús, 25 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 12 amb Sant Pere Apòstol. El
tercer, Volteig General.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
SANT
ESTEVE. ANIVERSARI TRASLLAT SANTES RELÍQUIES DEL CONVENT A LA
ESGLÉSIA PARROQUIAL: El segon dia de Nadal, festa del
Martiri de Sant Esteve, en Moixent se celebra l'Aniversari del trasllat de les
Santes Relíquies que va ocorrer l’any 1835, des de la Capella del deruit Convent
de Franciscans fins a la Capella que rep d'ella el seu nom en el Temple
Parroquial.
Les Santes Relíquies
van rebre culte en el Convent de Sant Antoni de Pàdua, fins que a causa de la
llei de desamortització queda suprimit el Convent. Després d'una sol·licitud
de l'Ajuntament de Moixent per a traslladar les Santes Relíquies al anterior
Església, es va obtindre el permís per part de l'Arquebisbat, i es realitza el
trasllat “Con una lucidísima procesión y acompañamiento del pueblo, siendo
colocadas en el altar Mayor de la Capilla de la Asunción, perteneciente al Muy
Ilustre Sr.Marqués de la Romana". Segons l’Acta que es
conserva en l'Arxiu (junt amb altres Documents de les Santes Relíquies),
firmanda davant de l'Escriba de Sa Majestat, pel Sacerdot i components de
l'Ajuntament, entre altres acords, es van comprometre a celebrar tres festes a
l'any en honor de les S.Relíquies. Se suposa que l'orige de les nostres
festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el
primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les
mateixes a la nostra Parròquia en 1835.
En la missa es ressen
les Lletanies dels Sants del Reliquiari, i es canten els “Goigs a les Santes
Relíquies”.
Enguany este dia
Campaners de Moixent obrirem el Museu Pare Moreno de 17:30 a 18:30 hores.
Sant
Esteve (Aniversari trasllat S.Reliquies
del Convent-Església, 180 anys), 26 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 20, amb Santes Relíquies.
SAGRADA FAMILIA: Es
celebra el primer diumenge següent a la Solemnitat del Naixement de
Jesús. La festa va ser instituiïda pel Papa Lleó XIII. Hem
d'aprofitar la festa de la Sagrada Família per a celebrar la festa de la
família cristiana. Es la Jornada per la Familia i per la Vida, l'exemple
dels pares, influïx en la conducta dels fills. Que la Sagrada
Família: Jesús Maria i Josep, siguen objecte d'admiració i exemple per a totes
les famílies cristianes i que cada llar siga un reflex vivent d'aquella caseta
de Natzaret.
En Moixent en el
carrer Sant Josep ha una ceràmica on es representa la Sagrada Familia. En
la partida de Baillo hi habia un Oratori dedicat a l'Encarnació de 1772 i 1784,
en la Visita de 1819 es denominaba "Oratori de Jesús y Maria",
fins a l'any 1925 consta eixe oratori, inclús s'aprecia en la paret de la
derrïda casa una decoració. En la Visita Pastoral d'este últim any es fa
referencia a un "Oratorio de la Sagrada Familia en la heredad llamada
del Gallo" erigida el 19 de setembre de 1810.
En la partida de la
Serra, al començament del Barranc de la Hoz, es troba una de les fonts més
antigues de Moixent: la font dels Arenetes, datada en 1776. Prop
d'esta font hi havia una Ermita dedicada a la Puríssima
Concepció. La font en la seua part superior té forma de campana, i
s'observa la inscripció de la data; en la part mitjana apareixen gravats els
monogrames de la Sagrada Família: Jesus, Maria, i Jose.
Sagrada Familia, 27 de desembre
Sagrada Familia, 27 de desembre
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de
Sant Jaume i Nieves. El tercer, Volteig
de Sant Antoni a
Santes Relíquies.
- Volteig al final de la celebració de 12, de Sant Antoni
hasta Santes Relíquies.