En la Vigília Pascual i les misses de
Diumenge de Resurrecció ho avisa novament, i durant l'Octava es prepara el
Pal·li. Finalment no hi ha hagut
persones que sol·licitaren combregar com va ocorrer l’any 1978. Algun any s'ha suprimit per la pluja, o enguany
amb el bon temps a molts ens hi ha paregut rar celebrar la festa de Sant Vicent
Ferrer sense eixa bella processó del Santíssim baix pal·li acompanyat d'hòmens
amb ciris recorregent els carrers adornats amb plantes i colgadures en els
balcons. Si s'han celebrat les misses de
precepte de la Solemnitat, i en les homilies logicament el Rector En Antonio
parle d'este tema. Intentem reproduir
algunes de les idees més destacades que va proposar:
1- Indica que “és una celebració molt
valenciana, portar la Comunió en processó als impedits en el dia del Patró de
la Comunitat Valenciana, els valencians per a fer festa som els millors
del món, de manera que portar la comunió als malalts en esta festa del Sant
Valencià en compte d'anar el sacerdot només, es fa una processó solemne:
presidida per la Creu Parroquial, homens, Pal·li, Autoritats i Banda de Música.
Es voltegen totes les campanes del Campanar. Per què eixa festa?” I deia: “perquè es tracta de la Comunió
pasqual, es porta la Comunió de Crist Ressuscitat als que per malaltia estan en
casa i no han pogut celebrar els misteris de la Passió, Mort i Resurrecció de
Crist. Es fa festa perquè es porta la
Comunió de la Pasqua a qui participa de la malaltia i patiment en la Passió de
Crist”. Deia el Celebrant “els
malalts són els que més necessiten este encontre amb el Senyor Ressuscitat en
l'Eucaristia per a trobar amb Ell l'apollo en la seua situació de patiment i
malaltia”. Però aclari “que
potser no ho venim fent bé del tot perquè ja de molts anys s'ha reduït la
comunió als molt malalts i moribunds i també dins d'una atomosfera algo
fúnebre”. Deia: “És la comunió
pasqual no el Viàtic o la ultima comunió”.
A més va afegir “que nos es facilita intimitat de la trobada del
malalt amb Crist, sinó que hi ha una atmosfera de familiars i veïns amb tints
fúnebres. En eixe clima no és fàcil que
algú que patix, vullga combregar en eixes condicions, perquè pareix l'antesala
de la mort”. El Sacerdot va tornar a
insistir en el fet que “és la comunió de pasqua”. En este punt preguntava: “No hauríem de
recuperar i facilitar eixe sentiment de festa, alegre i d'intimitat del malalt
amb Jesucrist?”
2- Reflexionava també sobre els
preparatius en la casa per a rebre la comunió: colgadures, plantes, enremadures,
acompanyants dins de la casa amb ciris.
I deia el Rector: “Que si a més d’encendre
al malalt cal preparar tot això, pareix una sobrecàrrega per a la família de
posar i llevar. Tots eixos elements són
més propis del dia del Corpus”. I
preguntava: “No hauríem de procurar més
senzillesa i facilitar les tasques de les famílies en l'atenció als malalts?”
.jpg)
3- També reflexiona sobre l'horari de la
processó. “Actualment les famílies i
més si hi ha malalts i ancians, disposen bé la casa a hores més tardanes. Realitzar la processó a les 9 del matí potser
obliga a tots a matinar més per a disposar els preparatius de la Comunió en la
casa corresponent, a més de procurar la neteja i disposicions del malalt, els
seus tractaments, condicions d'habitació, etc”. I seguia inclús: “No
seria millor per a les famílies realitzar-la a les 11 del matí, perquè a eixa
hora la majoria de les famílies ja estan en bona disposició per al que siga?”
4- També El Rector En Antonio va
suggerir però no com una decisió personal sinó com algo per a dialogar la possibilitat
de portar la Comunió a la Residència “La Milagrosa”. “La Comunió consagrada en la Pasqua de
Resurreció en l'Església, però tenint en compte que el Sacerdot celebra menys
els dijous i diumenges la Missa en la Capella de la Residència. Però assenyala “que a l'anar en processó
tant a la Residència com a les cases dels malalts amb eixe to de festa, no sols
va el Sacerdot amb la comunió, sinó també fidels, Autoritats i Banda de Música,
que també d'esta manera realitzen una “visita” a persones ancianes i malaltes,
en un dia festiu, i per tant amb roba elegant, fent la impressió que també
s'oferix un senzill homenatge de reconeixement a veïns de Moixent que reduïts
per l'enfermetat o l'edat no participen en les activitats habituals de la vida
publica, però que a l'anar en processó fins a sa casa, s'oferix un testimoni
públic de consideració, reconeixement, algo així com dir-li “sabem que no pots
eixir, però no ho t’oblidem, i venim a portar-te la Comunió de pasqua”
.jpg)
5-Finalment el Rector va insistir molt
que “l'important no és que no es perda la processó”, perquè eixa no és la
raó per a portar la Comunió als malalts, sinó que tots aprenguem a comprendre i
valorar millor el misteri de l'Eucaristia i despertar el desig de rebre-li en
la Pasqua, als malalts i impedits que són els mas necessitats, però no sols a
ells, sinó a tot creient que temporalment s'haja impedit de celebrar la Pasqua
de Resurrecció, perquè també està en el Manament de l'Església “Combregar per
pasqua de Resurrecció”.
Esperem que estes reflexions ens ajuden
a tots a promou-re una Comunó de pascua de malats i d’impedits molt nombrosa
per a l’any que ve i propers anys.
