Sant Vicent Ferrer
sempre va predicar en llengua valenciana i, encara que el públic fóra d'una
altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del
sant. 860 prodigis o miracles consten en Procés de la seua Canonització com
obrats pel Predicador Dominic en vida i
després de morir, que van comprovar els Jutges del Procés.
Va morir en Vannes (Bretanya
Francesa) el dia 5 d'abril de 1419, els seus restes mortals descansen en la
catedral d'aquella ciutat. El Papa Valencià Calixt III, a qui va vaticinar sent
xiquet en sa casa natal de la Torreta de Canals el seu esdevenidor en
l'Església, el va canonitzar el 29 de juny de 1455.
Es un sant molt apreciat, multitut d’ermites
y altars el recorden, amb representacions teatrals, generalment representades
per xiquets, que s'organitzen per a la festivitat de Sant Vicent. Conegut afectuosament com "Sant Vicent el del ditet",
pel fet que, segons llegendes populars, va aconseguir diversos miracles alçant
el seu dit índex, sent així representat en la seua iconografía; també és
representat per "ales", perquè està considerat com el "àngel de
l'Apocalipsi", ja que ell mateix es va considerar un " legatus a latere Christi" i va anunciar en nombroses ocasions la imminent arribada de
l'Anticrist i el fi del món.
Aleluya 25 abril 1954. nº703 |
Es el patró principal de la Comunitat Valenciana. Cal no
confondre-lo amb Sant Vicent Màrtir (22 de genr) patró de la ciutat de València
i de l’Arxidiòcesis de València.
La festivitat de Sant
Vicent és el 5 d’abril, dia de la seua defunció. No osbtant això i atés que eixa data cau
normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu
trasllat en el Regne de València, al dilluns següent a l’octava de Pasqua. La
vespra es el diumenge “in albis” anomenat així perquè
antigament en este dia, deixaven les vestidures blanques que havien portat
durant tota la setmana els nous batejats, també es coneix com el Diumenge de la
Divina Misericordia.
En el
Temple Parroquial, en la Capella de les Santes Relíquies està l’imatge de Sant
Vicent Ferrer, del segle XVII, que per a este dia es col·loca a la vista dels
fidels en el Presbiteri, amb dos ciris (està imatge va ser portada
en la Revista de la Junta Central Vicentiana l'any 1994). En Moixent té un carrer que porta el seu nom, en
la Capella de la Residencia hi ha altra imatge i en la Casa Rabosa hi ha una
Cerámica representant al Sant valencià del ceràmiste Francesc Tos.
El Retaule on ara està la Soledat estava dedicat a Sant Vicent Ferrer amb
la seua imatge fins que l’any 1944 es va regalar a la Parròquia la Soledat. El
dia 24 de juny de 1962 els xiquets del "Colegio de Huérfanos de Sant Vicente”, representaren en Moixent els
"miracles del Pare Sant Vicent
Ferrer".
Com a
element peculiar se celebra la processó de Combregar d'Impedits, és a dir, es
porta la comunió als malalts i impedits, d'una forma solemne, portant el
Santíssim Sagrament baix pal·li, acompanyat del Ajuntament que paga el servei
de la Banda de Música “La Constancia”
L’església
en la Pasqua, vol que participem de la Comunió. Com hi han malalts i
vellets que no poden anar a l’església, es porta el Viàtic a casa, portar la comunió
als impedits no significa que se li administre l’unció dels malats. En contra del que la gent pensa, això
no comporta res greu, simplement que s'està malalt o impedit, i la Parròquia va
a portar-li el Senyor a sa casa. No és motiu de pena, sinó d'alegria.
El Rector
ho fa cada primer divendres de mes, però el dia de Sant Vicent és
diferent. A més ix el Copó amb la Comunió per als malants i no com el dia
del Corpus Christi que ix la Custodia, per tant es un fet unic durant tot
l’any.
A Moixent
la processó es valora molt esta processó tant emotiva.
El Rector
anuncia en les misses el recorregut de la processó dels combregants, la Policia
local co·labora en el transcurs de la
processó. Els veïns
engalanen els carrers amb vert, plantes i colgadures i teles als balcons,
és una processó en què només participen els hòmens.
El Rector amb el copó que conte les formes sagrades,
entra a la casa del malalt per a que prenga el combregar. Aquest moment
és tan solemne que, quan tots els acompanyats, amb el ciri a la mà, és detenen,
i la banda de Música, que tanca la processó toca l’Himne Nacional. Al
finalitzar la processó amb unes breus paraules del Rector dona la Benedicció i
agraïx la participación, motivant la processó explicant el seu significat
donant soport als impedits i felicitant als que porten el nom de Sant Vicent..
Després son les misses en honor a Sant Vicent Ferrer, i que és fan algunes
parts de la missa en valencià per ser un Sant valencià i universal, que va
estar molt prop de Moixent (com per eixemple en la Torreta de Canals) i
possiblement pasaria per el poble.
Abans els monaguillos anaven amb la Creu Parroquial
amb unes campanes.
Per
tindre el nostre Campanar una campana dedicada al Santíssim Sagrament (Sagrat
Cor de Jesús-Santissim Sacrament) i tractant-se d'una processó Eucarística,
dita campana és fa sonar amb més freqüència.
Vespra de Sant
Vicent Ferrer, 12 d’abril
- 13 hores. Toc de l’Àngelus. I Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare
de Déu.
- 20 hores. Toc d’Ave Maria, i Vol de Sant Antoni
hasta Santa Maria Mare de Déu.
Sant
Vicent Ferrer (Patró de la Comunitat Valenciana), 13
d’abril
Vols
de processó:
- Tres Vols d’avís a processó de 9, amb Sagrat Cor de
Jesús-Santíssim Sagrament.
• Vol General a
l’eixir el Santíssim Sagrament del Temple Parroquial
• Durant la processó Vol de Sagrat Cor de Jesús-Santíssim
Sagrament.
• Vol General, al pujar la Creu Parroquial per el carrer
Màrtirs.
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant
Jaume i Nieves
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Repics d’avís a missa de 12, i Vol de Sant Jaume i
Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.