.jpg)
La Setmana Santa va precedida per la Quaresma que
finalitza el Dijous Sant, el divendres anterior a diumenge de Rams es celebra
el Divendres de Dolors. Dóna començament el Diumenge de Rams i finalitza el
Diumenge de Resurrecció
Si bé la
Quaresma és un temps sense voltejos ni tocs especials, sent com un temps
penitencial, i en el que els seus altars apareixen sense flors i rebestestits
amb sobrietat. Quant arriba la
Setmana Santa les campanes, reflectixen que els cristians celebrem en eixos
dies els misteris de la nostra Salvació: Passió, Mort, Sepultura i Resurrecció
de Jesucrist.
A Moixent
les processons les organitzen la “Junta de Setmana Santa de Moixent” on están
integrades les Confraries: Jesús Nazareno, Dolorosa, Santo Sepulcro, Soledad y
la Hermandad Cristo Crucificado, junt als Confrares en les següents distintes
vestes, estandarts, bandes de tambors que amb il·lusió desde mesos abans de la
Quaresma es reuneixen per a ensayar, també destacar la llavor dels portadors de
les andes per a les procesons.
La "Junta de Setmana Santa de Moixent" en el Programa d'actes va tindre la magnífica idea de publicar cada any les Ceràmiques de la Ermita de la Purísima Concepció (Casa Rabosa) que dataven del segle XVIII, i que foren la majoria robades en desembre de 2004. Per a la Setmana Santa alguns balcons de les cases apareixen engalanats amb colgadures de les imatges del Santíssim Crist del Mont Calvari, Sant Sepulcre, Soledat, inclús també apareixen les colgadures de les Santes Relíquies, Sant Pere Apòstol i el Xiquet Jesús.
La "Junta de Setmana Santa de Moixent" en el Programa d'actes va tindre la magnífica idea de publicar cada any les Ceràmiques de la Ermita de la Purísima Concepció (Casa Rabosa) que dataven del segle XVIII, i que foren la majoria robades en desembre de 2004. Per a la Setmana Santa alguns balcons de les cases apareixen engalanats amb colgadures de les imatges del Santíssim Crist del Mont Calvari, Sant Sepulcre, Soledat, inclús també apareixen les colgadures de les Santes Relíquies, Sant Pere Apòstol i el Xiquet Jesús.
Diumenge
de Rams:
es commemora l'entrada messiànica de Jesús de Natzaret a Jerusalme per a donar
començament així a la seua passió i mort
en la creu. Tal diumenge dóna inici a la Setmana Santa.
.jpg)
La litúrgia del
Diumenge de Rams és una de les més intenses de la Setmana Santa i de l'any
litúrgic que junt amb les del Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Resurrecció
formen les celebracions principals de l'any. El Diumenge de Rams és un dia
alegre i trist al mateix temps. La litúrgia comença amb la benedicció de les palmes
i branques d'olivera. Els rams són signe de la participació gojosa en el ritu
processional, expressió de la fe de l'Església en Crist, Messies i Senyor, que
va cap a la mort per a la salvació de tots els hòmens. Per això, este diumenge
té un doble caràcter, de glòria i de patiment, que és el propi del Misteri
Pascual.
Els sacerdots entren
en processó a celebrar la Missa. El color d'este dia és el roig, que representa
Jesús com a rei en la seua entrada triomfal a Jerusalem (el roig és color de
reis) i la Passió del Senyor (el roig és el color de la sang), celebrant-se
ambdós en este dia.
Es dóna la benvinguda
i es llig l'Evangeli de l'entrada triomfal a Jerusalem. A continuació es
beneïxen les palmes i branques d'olivera que porten en les seues mans els
fidels. Una vegada s'han beneït les palmes i rams d'olivera, comença la
processó litúrgica que forma part de la litúrgia del Diumenge de Rams, i que
rememora l'entrada triomfal del Senyor en la ciutat de Jerusalem tal com ho
relaten els Evangelis
Quan la processó
arriba al temple, es rep la gent en un ambient de gran alegria. A l'arribar el
Sacerdot, contínua la missa dins de l'Església. A partir d'ací la temàtica
canvia i es passa d'una celebració gloriosa (benedicció i processó de rams) a
la missa de Passió, es canvia l'alegria pel dolor i la tristesa. El sacerdot
celebrant fa l'oració que finalitza la primera part de la celebració. A
continuació es lligen les lectures corresponents al Diumenge de Rams, totes
elles, tant les dos lectures com el salm, enfocades a la Passió del Senyor.
L'Evangeli que es llig este dia és la Passió del Senyor, que se sol llegir
dramatitzat, per a donar-li més èmfasi per tres persones. El sacerdot farà de
Jesús, una altra persona farà de sanedrí llegint la resta de personatges que apareixen
i un tercer farà el paper de cronista. Una vegada s'arriba al moment de la crucifixió
de Jesús les persones es posen en peu i quan s'arriba al moment de la mort del
Senyor, tots els fidels, inclosos sacerdots i lectors s'agenollen en silenci.
La missa es desenvolupa amb una homilia més breu d'allò més habitual, a causa
de l'extens de l'Evangeli. La resta de la missa se celebra amb normalitat,
destacant que es nota una major solemnitat durant la litúrgia eucarística, en
prova que la Setmana Santa ha començat. Al finalitzar la missa, el sacerdot ens
invita a prepararnos per a celebrar el tridu pasqual, i ens recorda que acabem d'entrar
en els dies claus de la litúrgia cristiana.
En 1953 se celebrava la Benedicció davant de la porta de l’Església, anys més tard en
el carrer la Milagrosa, després en la porta del Museu Pare Moreno, i desde 1989
en el balcó de la Cooperativa Sant Pere Apòstol en la Plaça de la Hispanitat
(antiga plaça del Convent). En el any 1957 se funda la Cofradía “Jesús
triunfante en Jerusalen” però no qualla. Sent Rector En José Pellicer
després de la Missa inaugural és feien Trasllats de les imatges del Natzaré i
la Soledat als domicilis dels seus respectius presidents.
.jpg)
Estan
presents les Autoritats Municipals, Banda de Música, i una gran multitud de
Confrares amb les seues vestes i estendards, els tambors i fidels rodejats de
xiquets portant palmes d'Elx o branques d'olivera i llorer de Moixent.
La Creu Parroquial està amb unes rames de romer.
Algunes Confraries amb el capirot ficat, i altres no. Després de la Benedicció de Palmes i Rams és el començament de la Missa fins l’Església Parroquial on continua la litúrgia, la missa és en sufragi dels Confrares difunts. Al final de la Missa Inaugural de la Setmana Santa s'executa un Volteig General indicant que ha acabat la celebració dels Rams i Palmes i queda inaugurada la Setmana Santa.
La Creu Parroquial està amb unes rames de romer.
Algunes Confraries amb el capirot ficat, i altres no. Després de la Benedicció de Palmes i Rams és el començament de la Missa fins l’Església Parroquial on continua la litúrgia, la missa és en sufragi dels Confrares difunts. Al final de la Missa Inaugural de la Setmana Santa s'executa un Volteig General indicant que ha acabat la celebració dels Rams i Palmes i queda inaugurada la Setmana Santa.
Vespra de
Diumenge de Rams, 28
de març
- 13 hores. Toc de
l’Àngelus. I Vol General.
- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Vol de Sant Jaume i
Nieves.
- Vol General al final de la celebració.
Diumenge de Rams, 29 de març
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant
Jaume i Nieves. El tercer toc Vol
General
Vols de Benedicció de Rams:
- Tres Vols d’avís de 11:30, amb Sant Pere Apòstol.
• Vol General al finalitzar la Benedicció de Rams i
Palmes (inici de la processó-missa inaugural).
- Vol General al final de la celebració.
DILLUNS
DIMARTS I DIMECRES SANT: són
dies propicis per a la reflexió profunda en què l'Església ens invita a
acostar-nos al sagrament de la confessió a fi d'estar preparats per a viure la
Vigília Pascual i el gran esdeveniment de la Pasqua. El cristià ha d'estar en
gràcia de Déu per a participar amb tota l'Església del gran banquet de
l'Eucaristia en la Missa més important de l'any. Els dies que van fins al Dijous Sant
pertanyen al temps quaresmal, però estan caracteritzats pels últims esdeveniments
de la vida del Senyor.
El
dilluns, dimarts i dimecres de la Setmana Santa, es proposa com des de fa molts
anys un servici de Confessions. En
estos tres dies a l'acabar la Missa a les 19:30, es fa "toc de
Confessar", amb la campana dedicada a Jesucrist: Sagrat Cor de
Jesús-Santíssim Sagrament. El toc resulta agut per ser una campana
de xicotetes dimensions, però té l'avantatge que l'execució del toc és peculiar
i inconfundible.
Segons la
Revista “Aleluya” del Arxiu Parroquial de 1953 fins l’any 1960 es feien el
dilluns el trasllat de la Soledat del domicili del President a l'Església, el
Dimarts el Trasllat de Jesús Natzaré del domicili del President a l'Església.
Durant alguns anys també es feia la Salpasa, se solia fer el dimarts i alguns anys acompanyats del dilluns i altres del dimecres. Es beneixen les cases i les famílies per Pasqua de Resurrecció, anunciant les festes del Tridu Pasqual i invitar-los a participar.
Durant alguns anys també es feia la Salpasa, se solia fer el dimarts i alguns anys acompanyats del dilluns i altres del dimecres. Es beneixen les cases i les famílies per Pasqua de Resurrecció, anunciant les festes del Tridu Pasqual i invitar-los a participar.
Es vist el Rector amb el roquet,
i acòlits, que porten la sitra i aspersor, un plat amb sal beneïda per a deixar
una cullerada en cada casa i cistelles per a arreplegar els ous amb què
agraïxen la benedicció, i d'una bossa per a si es presenta alguna almoina en
metàl·lic. També acompanyaven grups de xiquets amb maces de fusta els escolans
que colpejaven sobre terra o voreres i cantaven càntics tradionals per a que el
poble conegera l’arribada del Sacerdot. El tradicional era resar l'oració una sola
vegada en plural en la porta de l'església i passar després aspergint amb sal
les cases. Hui, segons la ment del Ritual s'ha de resar l'oració en cada casa.
El Rector diu: “La pau del Senyor a esta
casa, i a tots els aci presents", Beneïx l'aigua i la sal que la
família té ja apunt en una taula disposada, li oferix el "Lignum
Crucis" o una altra creu. Després aspergix, i el sacristà o acòlit rep sal
sense beneir, que canvia per beneïda, i el Rector els desitja "Bona
Pasqua".
Desde
1991 el Dimecres Sant es fa el trasllat del Sant Sepulcre a l’Església.
El
dilluns i dimarts Sant tenen costum els membres de les diferents Confraries
preparar les andes e imatges per a procesonar, i Campaners de Moixent
s’encarrega setmanes abans de preparar les andes de Crist Resucitat, i
colaborar en treballs necesaris per a la celebració com preparar el Monument,
llevar les Creus dels Altars…
DIJOUS
SANT: En este dia l'Església catòlica commemora el Sopar del
Senyor: Jesuscrist es reunix amb els seus Apòstols e insituiïx el Sagrament de
l’Orde i l’Eucarsitia, i el llavoratori dels peus per Jesús. Aconteciment que també celebra d'una manera més festiva i
fora de la Setmana Santa, en el dia del Corpus Christi. Des de fa uns anys, l'Església
celebra el Dia de l'Amor Fratern.
En un calendari que
varia cada any per a buscar la coincidència de la Setmana Santa amb la primera
lluna plena posterior a l’equinocci de primavera.
En este dia, al matí,
té lloc la Missa Crismal, presidida perl Bisme diocesà i concelebrada pel seu
presbiteri, es consagra el Sant Crisma i es beneïxen els altres olis, que s'empraran
en l'administració dels principals sagraments. Junt amb això, els sacerdots
renoven les promeses realitzades el dia de la seua ordenació. És una
manifestació de la comunió existent entre el bisbe i els seus preveres en el
sacerdoci i ministeri de Crist. Este Ofici, pot també segons criteri del Bisbe
Diocesà, avançar-se als dies previs al Dijous Sant.
Missa Vespertina del
Sopar del Senyor: En esta vesprada es dóna començament al Tridu
Pascual que culminarà en la vigília Pascual que commemora la Resurrecció de
Jesucrist.
Al començament de la
celebració, el sagrari ha de presentar-se buit i amb la porta oberta. L'altar major, on se
celebrarà la Santa Missa, s'adorna amb ciris, i sense flors fins a la
Resurrecció. El color d'esta celebració és el blanc eucarístic substituint al
morat quaresmal.
El cor acompanya amb
cants enfocats a l’institució de l’Eucaristia, perquè ja ha acabat la Quaresma
i es va a celebrar un dels moments més importants de l’any litúrgic, la
Institució de l'Eucaristia i el manament de l'amor.
En esta celebració es
canta novament el "Glòria" al mateix temps que es toquen les
campanes, i quan este acaba, les campanes deixen de sonar i no tornaran a sonar
fins a la Vigilia Pascual en la Nit Santa.
Les lectures d'este
dia són molt especials, la primera és del llibre de l’Èxode (Prescripcions sobre el sopar pasqual), la
segona lectura és de la primera carta de l'apòstol Sant Pau als Corintis (Cada
vegada que mengeu d'este pa i beveu d'este vi, proclameu la mort del Senyor) i
el salm responsorial El Calze que beneïm, és la comunió amb la sang de Crist.
L'Evangeli és el moment del llavoratori dels peus als deixebles, que adquirix
un destacat simbolisme dins dels oficis del dia.
La celebració es
realitza en un ambient festiu, però sobri i amb una gran solemnitat, en la que
es mesclen sentiments de goig pel sagrament de l'Eucaristia i de tristesa pel
que ocorrerà a partir d'eixa mateixa vesprada de Dijous Sant, amb
l'empresonament i juí de Jesús.
.jpg)
Una vegada s'ha
repartit la Comunió com de costum, el Santíssim Sagrament es trasllada des de
l'Altar on s'ha celebrat la Missa en processó per l'interior de l'església, al
"Altar de la reserva" o "Monument“que es col·loca per a esta
celebració, que ha d'estar fora del presbiteri i de la nau central, pel fet que
en la celebració del Divendres Sant no se celebra l'Eucaristia. El
acolit encén un ciri que es tènia preparat i acompanya per davant al sacerdot
que porta el copó, i el ciri ho deixa en la làmpara del Santíssim de la
capella. Arribada la
processó al lloc del Monument, mentres s'entona algun himne eucarístic com elPange Lingua, el sacerdot deposita el copó amb el Santíssim,
degudament cobert pel conopeu, dins del sagrari de la reserva, i de genolls, ho
encesa. No dóna la benedicció amb el Santíssim ni resa les alabances, es queda
uns instants orant en silenci. Per a finalitzar el oficis, tanca la porta del
sagrari de reserva, fa genuflexió i es retira a la sagristia en silenci
acompanyat d'acòlits.
Durant la nit es
manté l'adoració del Santíssim en el "Monument", quedant el Santíssim
allí fins la celebració del Divendres Sant. Esta reserva recorda l'agonia,
oració en Getsemaní i l'empresonament de Jesús, i per això els sacerdots
celebrants dels oficis demanen que vetlen i oren amb Ell, com Jesús va demanar
als seus apòstols en l'hort de Getsemani.
Es
celebren dos misses: una per a menuts a les 17 hores i l’altra la solemne en la
que están presents membres de les Confraries i Hermandad a les 18:30 hores,
esta celebració de l'Eucaristia igual que els Oficis Litúrgics importants dels
dies següents es fa present el Cor Parroquial. En esta missa del Dijous Sant,
l'Església canta el Glòria al que s'unix un Volteig General de Campanes,
després del Glòria les Campanes ja no tornen a tocar perquè l'Església entra en
el silenci per la mort de Crist, ni tampoc la campana de l'Ermita del Santíssim
Crist del Mont Calvari; les agulles de l'esfera del rellotge també es
paren. La Campana Santa Maria Mare de Déu, té gravades a més de les efigies de la Mare de Déu dels Desemparts i la Milagrosa, les imatges de la Soledat i Maria al peu de la Creu, les quatres imatges de Moixent
En el moment que el Santíssim es traslladat al Monument, al finalitzar la celebració comença a sonar la Matraca.
En el moment que el Santíssim es traslladat al Monument, al finalitzar la celebració comença a sonar la Matraca.
Sent Rector En José Pellicer, els acolits anaven amb una
matraca de ma, de fusta rectangular amb ferros adossats que al moure-la
proudient el so, recorrent els carrers fent oir els tocs respectius al veïnat
"1er toc per a l’ofici, 2on toc per
a l’ofici, 3er toc per a l’ofici”. Desde 2012 es fa sonar manualment una Matraca en forma de creu
grega, ubicada en el campanar, que té en una de les cares les iconografies: referents al
Titular de la Parroquià (les claus i la tiarra papal, i la inscripció “TU ES PETRUS”), l’imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari, el dibuix
de estandart de la Cofradia Santo Sepulcro i damunt l’incripció “1er Centenari / de la Cofradia / Santo
Sepulcro 1912-2012”, l’anagrama de Campaners de Moixent amb el text “5é
Aniversari / de l’Associació / Campaners / de Moixent / 2007-2012” En
l’altra part de la Matraca estan els estandarts de la Cofradia Jesús Nazareno,
la Hermandad del Cristo Crucificado, la Cofradia de la Dolorosa i de la
Soledad.
Al acabar
la celebració és cobrix amb una tela morada la imatge del Santíssim Crist del
Perdó que està en el presbiteri, i és lleva el mantel de l'Altar Major. També la Creu Parróquial es cubrix amb una tela morada per a processonar fins la Vigilia Pasqual.
Al estar les imatges en les naus de l'església, persones piadoses acudixen per a acariciar les imatges tocar-les a més amb prendes de roba amb el desig de portar per a altres moments el tacte de les imatges.
Al estar les imatges en les naus de l'església, persones piadoses acudixen per a acariciar les imatges tocar-les a més amb prendes de roba amb el desig de portar per a altres moments el tacte de les imatges.
Per la
nit està la processó del Silenci, rememorant l'oració i agonia de Jesús
en l'hort de les oliveres, la traïció de Judes i la captura de Jesús.
En
l’Agenda Parroquia de l'any 1944 es referix a una processó amb les imatges del
Natzare i la Soledat cantant el Rector i Vicari amb les cantores el Misesrere
Mei Deus, i al finalitzar la proessó predicació en el pulpit. Tot i que segons la revista Aleluya es va fer
per primera volta la processó en 1953. De
1956 fins a 1967 es realitza el Dimecres Sant i després es deixà de fer i es
desconeix quin any es va incorporar de nou.
La imatge de Maria al Peu de la Creu també va estar uns anys sense
processonar per no haber Confrares de la Dolorosa.
.jpg)
Per a
està processó i al dia següent en el Via Crucis fins el Calvari, davant de
l'imatge de Jesús Natzaré va una persona vestida de natzaré portant una Creu
complint així una penitència que ha oferit durant una malaltia o una promesa
Dijous
Sant, 2
d’abril
- Tres Vols d’avís a missa de 18:30, amb Sant Pere
Apòstol. El tercer toc Vol General
- Vol General en el cant del “Glòria”.
- Vol de la Matraca en el moment del trasllat del
Santíssim al Monument.
-Vols de la Matraca a la processó del Silenci:
- Tres Vols d’avís a processó de 22.
• Al eixir les imatges de Jesús Natzare, Maria al peu de
la Creu i la Soledat.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.
DIVENDRES SANT: És una de les
principals celebracions de la religió del Cristianisme dins de la Setmana
Santa.
.jpg)
Este dia es recorda
la Mort de Jesucrist. L'Església
Catòlica mana als seus fidels guardar dejuni i abstinència de carn com a
penitència. El Divendres Sant és l'únic dia del calendari litúrgic catòlic on
no se celebra la Missa, com a dol per la mort del Senyor. Les campanes permaneixen
mudes, sent substituïdes per matraques de fusta. Tampoc l'òrgan sona, excepte per
a marcar el to, i s'evita el cant polifònic.
Viacrucis: (camí de la creu), també conegut com “Via
Dolorosa". Es tracta d'un acte de pietat, un camí d'oració, i meditació de
la passió i mort de Jesucrist en el seu camí al Calvari. El camí es representa
amb una sèrie de catorze imatges de la Passió, denominades estacions, diferents etapes o moments viscuts per Jesús des del moment que va ser
agarrat fins la seua crucifixió i sepultura, per la salvació de la humanitat.
Segons està anotat en
l’Agenda Parroquial de 1944 el Via Crucis en dit any es feia: “ A
las 6 el Vía Crucis en el Calvario … Nazareno y Soledad en procesión bastante
numerosa, desde la Iglesia se va cantando el Miserere Mei, el Sr.Vicario detrás
del Nazareno y el Sr.Cura detrás. Se
termina el Vía Crucis dentro de la Ermita en la Madre llena de Dolor… y se
regresa por el mismo sitio rezando el Rosario llegamos ala Iglesia a las 7”
.jpg)
Es una de
les processons més típiques de la Setmana Santa Moixentina, on es poden
aconseguir verdaderes fotografies per a postals. Després d'eixir les Confraries i
Hermandad de l'Església té lloc l’Encontre d’Amargura en la Plaça Major, amb
les imatges de Jesús Natzare i la Soledat. Fins el Calvari el Rector darrere de l’imatge de la Soledat amb els
fiels van ressant el Sant Rosari. En
el recorregut del Calvari, es resen les catorze estacions del Via Crucis per
megafonía publica, per a que tot el poble rese.
Al arribar a la plaça de l’ermita, i mentrés es canta una “saeta” ix
l’imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari que s’incorpora a la processó fins
arribar a l’Església Parroquial. (La imatge del Santíssim Crist a estaba en el Retaule que tènia
dedicat (actual de Sant Antoni de Pàdua) fins el
dia 29 de març de 1953 en que es va pujar a l'Ermita. Des de dit any la imatge s'abaixava
privadament i eixia en la processó del Silenci i pujava en el Via Crucis on ja
quedaba en l'Ermita. Al
fundar-se la Hermandad del Cristo Crucificado en 1991, al arribar a l'Ermita la
imatge s'incopora a la processó on també procesiona a la vesprada en la del
Sant Soterrament i torna privadament dies més tard a l'Ermita que té dedicada.
Liturgia
de la Pasió del Senyor: se celebra, en compte de la Missa, a mitjan
vesprada del divendres, de ser possible prop de les tres de la vesprada, hora
en què s'ha situat la mort al Senyor en la creu. Per raons pastorals pot
celebrar-se més tard, però no després de les sis de la vesprada.
.jpg)
El sacerdot vist ornaments
de color roig, en record de la sang vessada per Jesucrist en la creu. Els
bisbes participen en esta celebració sense bàcul i desposseïts del seu anell
pastoral. Abans d'iniciar la celebració, el temple es presenta a mitja llum.
L'Altar (i els laterals) es troben sense mantels ni adorns, mentres que a un
costat d'este, ha de disposar-se un pedestal per a col·locar en ell la santa
creu que serà oferida a veneració.
El començament d'esta
celebració és en silenci. El sacerdot es prostra enfront de l'altar, amb el
rostre en terra, recordant l'agonia de Jesús, i
els fidels s'agenollen en silenci uns instants. El sacerdot, ja dret, es
dirigix a la seu on resa una oració (a manera d'oració col·lecta).
De seguida, estant
els fidels assentats, es proclamen dos lectures, la primera del profeta Isaïes i
la segona de l'apòstol sant Pau, intercalades per un salm ("Pare, en les teues mans encomane el meu
esperit").
Després de la segona
lectura, sense aclamació, es proclama el relat complet de la "Passió segons sant Joan", en la
lectura del qual participen diverses persones, llegint-se els papers de Jesús
(pel sacerdot), el cronista per una persona i el Sanedrí (les persones que
apareixen en el relat) L'homilia és una miqueta més breu d'allò més habitual a
causa de l'extens de l'Evangeli.
Després tenen lloc
les peticions, fetes hui de manera solemne per l'Església, el Papa, els
clergues, fidels, governants,pels no catòlics, els jueus i els ateus.
Després té lloc la
veneració de l'Arbre de la Cruz, en la qual es descobrix en tres etapes el crucifix
per a la veneració de tots. El sacerdot junt amb dos persones que porten uns
ciris, alça una creu tapada amb una tela fosca o roja i la va destapant mentres
canta en cada etapa l'aclamació: " Mireu l'arbre de la creu, on va
estar acanada la Salvació del Món", responent els fidels i el cor
"Veniu a adorarlo", fins a arribar quedar totalment descoberta.
Acabada esta part, el celebrant invita els fidels a resar el Pare
Nostre com de costum. S'omet la salutació de la pau, i després de resat el
Corder de Déu, es procedix a distribuir la Comunió als fidels amb les Sagrades
Formes reservades en el monument el Dijous Sant, al portar el sacerdot el copó, el acolit el
acompanya portant el ciri que el dia anterior es va deixar en la lampara del
Santíssim. A l'acabar la Comunió es torna a
llevar els ciris i el mantel.
Per la
vesprada es celebra un Hora Santa a les
16 hores i el Ofici de la Celebració de la Mort del Senyor, 16 hores amb la
veneració de la imatge del Crist de l'Agonia, mentres els “Armats” que des de
1953 de nou, actuen en numero de nou amb el seu capità i cada mitja hora més o
menys amb moviments rítmics efectuen relleus custodiant el cos de Crist Jacent.
A Moixent
tenim una magnífica Creu Parroquial de 1959, de plata cinsellada d’estil
gòtic. Entre alres figures i relleus
està en la base el davallament de la creu, i en els tres brassos de la creu,
esmalts amb motius de la Passió: en la part dreta els assots que va partir, en
l’esquerra la coronació d’espines, i en la part de dalt Jesús carregat amb la
creu.
També tenim el Calze regal del
Patriarca Sant Joan de Ribera al Pare Moreno, també té gravats símbols de la
passió en relleu: les canyes i la bossa de monedes; la túnica i els daus; els
claus, llança i esponga; l’escala i tenalles; l’orella de Malco, la tormpeta i
la llinterna; la columna i els fuets.
.JPG)
I una meravellosa
Veracreu regal de l’emperadriu Maria d’Austria al Venerable Fra Cristóbal
Moreno, el seu confessor, y que el Pare moreno regala al Convent de Franciscans
fundat per Ell. El Lignum Crucis està
en el Museu Pare Moreno..JPG)
Cap a l'any 326 l'emperadriu Elena de Constantinoble (mare de l'emperador Constantí I el Gran) va
ordenar derrocar el temple romà de Venus que es trobava a Mont Calvari i
excavar en aquell lloc, on segons la llegenda va trobar tres creus: la de Jesús
i la dels dos lladres. Per a esbrinar quin de les tres era la Veracreu, la
santa va ordenar que li portaren un home mort. Quan ho van posar sobre la
Veracreu l'home va ressuscitar. Molt
després, l'any 614, les tropes del rei persa Cosroes II van
prendre Jerusalem i, després de la victòria, s'endugué la Veracreu i la va
posar sota els peus del seu tron, com símbol del seu menyspreu a la religió
dels cristians. Després de quinze anys de lluites, l'emperador bizantí Heracli ho va
vèncer definitivament l'any 628. Poc després, a una cerimònia celebrada
el 14 de setembre d'aquest any, la Veracreu va tornar a Jerusalem, duta en persona per
l'emperador a través de la ciutat. Des de llavors, aquest dia va quedar
assenyalat als calendaris litúrgics com el de l'Exaltació de la Veracreu.
Minuts
més tard del Ofici de la Mort del Senyor te lloc la processó del Sant
Soterrament on participen les Autoritats i la Banda de Música i
les Confraries i Hermandad que .processonen les imatges de:
Jesús Natzare del escultor moixenti Virgilio
Sanchis Sanchis en 1943
Santíssim Crist del Mont Calvari, del
escultor Enrique Bellido en 1941
Maria al peu de la Creu, del escultor
E.Bellido en 1943
Cris Jacent,
realitzat en Madrid l’any 1991
La Soledat, del moixenti Virgilio Sanchis en
1944
.jpg)
La
processó fins l'any 1990 es procesonava la bella imatge de Crist Jacent de
l’any 1941 de Enrique Bellido sobre un llit i d'un fons amb un enratllat i un calze,
l'Agenda Parroquial de 1944 diu “después
del sermón se pone la capa el Sr.Cura y se darán tres vueltas por el claustro y a la tercera el
Sr.Cura Alcalde coloca el
Cristo en el nicho, después incienso y oración”. Per confusions, la
Cofradia Santo Sepulcro va fer una altra imatge de Crist Jacent amb un
sepulcre masa gran. Durant alguns anys
han custodiat el Sepulcre en la processó agents de la Guardia Civil).
Video de la processó del Sant Soterrament de 2012: https://www.youtube.com/watch?v=62WyzJNm5Dc
Divendres
Sant, 3
d’abril
-Vols de la Matraca a la processó i Via Crucis:
- Tres Vols d’avís a processó de 9.
• Al eixir les imatges de Jesús Natzare i la Soledat.
• En l’encontre d’amargura en la Plaça Major.
• A l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de
l’Ermita.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.
- Tres Vols de la Matraca a l’Hora Santa de 16.
- Tres Vols de la Matraca a la celebració de la Mort del
Senyor de 18.
Vols de la Matraca a processó del Sant Soterrament:
- Tres Vols d’avís a processó de 20.
• Al eixir les imatges.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.
.jpg)
VIGILIA
PASQUAL: El Dissabte Sant (denominat fins a la
reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Gloria) és el nom del dissabte de
la setmana del primer pleniluni de primavera (boreal). És el tercer dia del
Tridu Pascual, que conclou amb les segones Vespres del Diumenge de Resurrecció culminant
així per als cristians la Setmana Santa. El Dissabte Sant és un dia de dol.
Poden ser exposades en l'Església, a la veneració dels fidels, la imatge de
Crist crucificat, o en el sepulcre, ja que il·lustren el misteri del Dissabte
Sant. Hui l'Església s'absté absolutament del sacrifici de la Missa. La Sagrada
Comunió pot donar-se només com a viàtic. No es concedisca celebrar el
Matrimoni, ni administrar altres sagraments, a excepció de la Penitència i la
Unció dels Malalts.
Com no pot
celebrar-se cap ritu oficial durant el dia, se solen predicar retirs
espirituals, i en molts llocs també els sacerdots durant el dia atenen
confessions. També és costum en alguns temples el rés de la Litúrgia de les
Hores.
És un dia de Silenci
i Soledat de la Mare de Déu, un dia d'oració acompanyant a Maria en la seua
soledat i
esperant amb Ella el moment sublim de la Resurrecció. El Dissabte
Sant queda per als catòlics més com un dia d'espera, expectant per la gran
celebració que tindrà lloc unes hores més tard.
Una vegada ha
fosquejat, té lloc la principal celebració cristiana de l'any, la més important de l’any, el ritual inclou els símbols de la llum i
l'aigua:
la Vetlla Pasqual. És una celebració litúrgica que commemora la Resurrecció de Jesús i té
lloc en la matinada del Dissabte Sant al Diumenge de Resurrecció.
.jpg)
El sacerdot esta revestit d'ornaments blanc, senyal d'alegria per la
resurrecció del Senyor.
Comencen els oficis amb el temple a fosques, nomes les primeres llums de la nau. Es beneix el foc del qual s'encén el Ciri Pasqual,
un gran ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat, és des dels primers
segles un dels símbols més expressius de la Vigília. El celebrant diu: Oh Déu, que per mitjà del teu Fill has donat als teus fidels el foc de la teua llum, santifica (i fa el senyal de la creu sobre el foc) este foc, i concedix-nos que la celebració d'estes festes de Pasqua encenguen en nosaltres desitjos tan sants que podem arribar amb cor net a les festes de l'eterna llum. Per Jesucrist, el nostre Senyor. Amén.
.jpg)
Llavors s'encén el ciri amb el foc nou dient: Que la Llum de Crist, que ressuscita gloriós, dissipe les tenebres del cor i de l'esperit. El Ciri Pasqual és renovat precisament en esta cerimònia,
substituint-se el de l'any anterior. s'encén durant tot el temps de Pasqua, és a dir, des de la
Vigilia Pasqual fins al diumenge de Pentecostés, passats cinquanta dies (huit
setmanes),
s'encén també en els Baptismes, Confirmacions, Exèquies i també en les
professions religioses realitzats al llarg
de l'any.
Després, es marquen uns senyals en el Ciri: una creu, les lletres "Alfa" i "Omega" i les xifres de l'any en els angles de la creu, mentres el sacerdot diu:
Crist ahir i hui ; es traça la ratlla vertical
•Principi i fi; es traça la línia horitzontal
•Alfa; es traça la lletra alfa sobre la línia vertical
•I Omega; es traça la lletra omega baix de la línia vertical
•Seu és el temps; es traça el primer nombre de l'any en curs, el l'angle superior esquerre de la creu
•I l'eternitat; es traça el segon nombre de l'any en l'angle superior dret
•A ell la glòria i el poder; es traça el tercer nombre de l'any en l'angle inferior esquerre
• Pels segles dels segles. Amen; es traça el quart número de l'any en l'angle inferior dret
Llavors s'encén el ciri amb el foc nou dient: Que la Llum de Crist, que ressuscita gloriós, dissipe les tenebres del cor i de l'esperit. El Ciri Pasqual és renovat precisament en esta cerimònia,
substituint-se el de l'any anterior. s'encén durant tot el temps de Pasqua, és a dir, des de la
Vigilia Pasqual fins al diumenge de Pentecostés, passats cinquanta dies (huit
setmanes),
s'encén també en els Baptismes, Confirmacions, Exèquies i també en les
professions religioses realitzats al llarg
de l'any.
Tot seguit, els fidels encenen
les seues veles pròpies de la flama del Ciri, a mesura que el Sacerdot amb el
ciri enlaire en tres voltes canta: "Llum de Crist", els fidels
responen: "Donem gràcies a Déu". Cada vegada este cant
s'efectua un to més alt, s'encenen les llums que queden de la nau de l'església i els focos del Presbiteri.
El Ciri pasqual es col·loca en junt amb la Pila Baptismal. El sacerdot entona
l’Exultet o Pregó Pasqual, antic himne atribuït a Sant Ambrosi de Milà, al·lusiu
a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist, que
emboltara à tota la litúrgia d'esta nit.
Contínua amb la Litúrgia de la Paraula, en la que fidels seglars,
proclamen set relats de l’Antic Testament al·lusius al pla salvífic de Déu, intercalats amb salms i oracions (resades
pel Sacerdot celebrant). Per raons
pastorals, es poder reduir a les tres següents amb els seus respectius salms:
.jpg)
1a. Lectura: Gènesi 1,1-2,2. Salm: (Senyor,
envia el teu Esperit i renova tota la terra)
3a. lectura: Èxode 14, 15-15, 1ª- Salm: (Cantaré al Senyor, que s'ha cobert de glòria.)
7a. lectura: Ezequiel 36, 16-28 Salm: (Senyor, tu tens paraules de vida eterna.)
Després d'estos seguix la Vigília, el Sacerdot inicia
l'entonació del Glòria que no s'havia cantat des del Dijous Sant, junt amb Voltejos
generals de les campanes i les campanetes de mà, rotgles de campanes. Seguixen el cant del Gloria el cor, acompanyat de l’òrgan, i els fidels.
S'encenen les restants llums del Temple i s’encenen els ciris de l'altar
prenent foc del Ciri Pascual, també el ciri de la lampanara de
la Capella del Stm.Sagrament, el trassagrari, un ciri davant de la imatge del
Santíssim Crist del Mont Calvari, i s'encén la imatge del titular i les
primeres làmpares i la Capella del Santíssim i de les Santes Relíquies.
Acabat el Glòria, el Sacerdot resa l'Oració col·lecta, i un seglar
procedix a la lectura d'un fragment d'Epístola de l'Apòstol Sant Pau (Romans 6,
3-11). Després d'este lectura i previ a l’Evangeli s'entona de manera solemne l'Al·leluia,
el sacerdot celebrant, proclama l'Evangeli corresponent (la Resurrecció del Senyor: segons Sant Mateu en cicle
A, segons Sant Marcos en cicle B i segons Sant Lluc en cicle C).
Després de l'homilia, té lloc la Litúrgia Baptismal. Antigament, la Pasqua es considerava el
moment ideal perquè els conversos reberen el baptisme. Es beneïx l'aigua de la pila
baptismal i es canten les Lletanies dels Sants. També, els fidels presents renoven
les seues promeses baptismals, prenent novament la llum del ciri pasqual, i
se’ls aspergix amb aigua beneïda.
Finalment, es continua la Missa amb la litúrgica eucarística de la
manera acostumada. Se sol usar la Pregària Eucarística I o Cànon Romà (més
tradicional), tractant-se d'una litúrgia molt solemne.
Finalitza l'eucaristia impartint-se la benedicció final, ja que la
Vigília Pascual és el fi del Tridu Pascual, celebració que va començar amb la
missa del Sopar del Senyor el Dijous Sant, va continuar amb la Celebració de la
Mort del Senyor el Divendres Sant i finalitza amb la Vigília Pasqual on
s'impartix la benedicció solemne. L'enviament (Ifte missa est), en este dia és
solemnitzat pel cant i pel doble al·leluia que s'afig.
Al final, encara que no és
obligació, és costum cantar el Regina Celi (Reina del Cel), una alabança a la
Mare de Déu perquè s'alegre amb la
Resurrecció del seu Fill.
.JPG) |
| Foto: Mari Carmen Vidal |
Es prepara la Vigília
Pasqual la celebració més important del calendari cristià, adornant el
Presbiteri amb flors de les andes que han procesonat, tornant a posar les Creus
sobre els Altars dels Retaules laterals, és lleva la tela de color morat que
cobria la imatge del Crist del Perdó, és preparen les candeles i el Ciri
Pasqual que s'encén
en la Vigília Pasqual. És des dels primers segles un dels
símbols més expressius de la Vigília.
Per a facilitar la
participació com
es va demostrar l’any 2013, la celebració es a les 20 hores. Després de les lectures de l’antic
testament, l'Església canta el Glòria i de nou, les Campanes tornen a sonar amb
renovada alegria, amb un Vol General. És el primer Volteig de la Pasqua que
anuncia a tot Moixent la gran notícia que s'esta celebrant: Jesucrist ha
ressucitat, ha vençut a la mort. Este Volteig és el mes solemne de tot
l'any i el que dóna sentit a tots els altres, perquè totes les celebracions de
l'Església tenen sentit gràcies a la Resurecció de Crist. (Les agulles de
l'esfera del rellotge tornen a marcar l'hora). Acabada
la celebració, mentre els fidels tornen a casa senten el Volteig General de
Campanes, anunciant al mateix temps a tots que l'Església ha celebrat la
Solemne Vigília Pasqual, es té previst com l’any passat fer una tamborada.
Vigilia Pasqual, 4
d’abril
- Tres Vols de la Matraca a la Vigilia Pasqual de 20.
-
Volteig General en el cant del “Glòria”.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Vol General al final de la celebració.
DIUMENGE
DE PASQUA: També anomenada Pasqua Florida, Diumenge de Resurrecció o de Glòria, és
la festa central del cristianisme, en la que es commemora, d'acord amb els
evangelis canònics, la resurrecció de Jesús al tercer dia després d’haver sigut
crucificat.
.jpg)
La Pasqua marca el final de la Setmana Santa, en la que es commemora la
crucifixió i mort de Jesús. A la Setmana Santa li seguix li seguix un període de cinquanta dies anomenat Temps
Pasqual, que acaba amb el Diumenge de Pentecostés. El Diumenge de Pasqua és una
festa mòbil, la qual cosa significa que no es fixa en relació al calendari
civil. El Primer Concili de Nicea (any 325) va establir la data de la Pasqua
com el primer diumenge després de la lluna plena després de l'equinocci de
primavera en l’hemisferi nord. La data
per tant, varia entre el 22 de març i el 25 d’abril.
L'Octava de Pasqua (popularment coneguda com «setmana de Pasqua») és la
setmana que succeïx a este Diumenge de Pasqua. Esta festa determina el
calendari mòbil d'altres festes: així l'Ascensió se celebra 40 dies
després de Pasqua, i Pentecosta 10 dies després de l'Ascensió.
Fins a l'any 1962 procesionava una imatge
xicoteta antiga d'un Xiquet Jesús vestit (robat en els anys 1998-1999)
substituïda per la imatge actual del Crist Ressuscitat en 1963. De 1986 a
2004 va existir la “Cofradia de Jesus Resucitado”.
A la
processó a més de Confrares assistixen el Rector, Autoritats Municipals i la
Banda de Música.
Part de
la Processó ix del Temple Parroquial, i l'altra de la Capella de la Residència
amb la imatge de la Soledat. A l'eixir la imatge de Jesucrist Ressuscitat de
l'Església per a iniciar la processó de l’Encontre amb la Mare de Déu, es
realitza un Vol General de Campanes. Amb
este Volteig General, els Confrares comencen hi ha desfilar i a tocar el tambor
a l'igual els que ixen de la Residència saben que la imatge del Ressucitat ja
està en els carrers. Al trobar-se les dos imatges del Ressuscitat i la Soledat
l’imatge fa tres genuflexions al mig del Passeig Pare Moreno que esta a
sobreeixir de Confrares i mulitud de gent. Quant dos confrares de la Soledat, elegits per sorteig cada any (una persona de menor de 40 anys i l'altra major de 40 anys) li
lleven la mantellina del cap a la imatge de la Soledat, s’executa un Vol de les Tres Grans, al que s'unix
una dispara de traca i es llancen caramels mentres sona el Himne nacional, i
els Confrares és descobrixen el rostre llevant-se el capirot (Caputxo), i els
"Armats" el casc, en senyal de la victoria de Jesucrist sobre
la mort. Després de la
processó té lloc en l’Església Parroquial la Missa de Pasqua i la Clausura de
la Setmana Santa per part del Rector.
.JPG) |
| Foto: Mari Carmen Vidal |
Diumenge de Resurrecció, 5 d’abril
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant
Jaume i Nieves. El tercer toc Vol General
Vols
de processó:
- Tres Vols d’avís a processó de 11:30, amb Sant Pere
Apòstol.
• Vol General a l’Eixida de l’imatge del Temple
Parroquial
• Vol de les Tres Grans, en el moment de l’Encontre
(12:17)
• Vol General a l’arribada de les imatges a
l’Església
- Vol General al final de la Missa de Pasqua.
Bones Pasqües!!
