 |
| Foto: J.Lluís Cebrian |
L’antiguetat de la
celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de
Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims
subterranis que están cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers
cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions
Més avant, el ritu
romà celebrava el 1er dia de gener l’octava de Nadal, commeroant la Cirumcisió
del Xiquet Jesús. Després de
desaparèixer l’antiga festa mariana en 1931 el Papa Pió XI, en ocasió del XV
centenari del Concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l’11
d’octubre, en record d’aquest Conceli, en el qual es va proclamar solemnement a
Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en
l’última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II- es va trasladar
la festa a l’1 de gener, amb la máxima categoría litúrgica, de solemnitat i amb
el títol de Santa Maria Mare de Déu.
El poble Cristià de Moixent és profundament Marià. La vespra es celebren dos misses: a les 18 hores, orientada la
celebració amb xiquets; a les 19:30 hores, i el dia de la Solemnitat, primer
dia de l’any, a les 12 hores. En les tres mises és dona a besar el xiquet per començar l’any amb la
benedicció del Jesuset En l’agenda de 1951 consta: “se da a besar el niño se leen los nombres de
los bautizados año anterior”. Al ser la Jornada Mundial d'Oració per la Pau, es canta la Plegaria a Sant Pere Apòstol que nomena la pau.
A la mitja
nit alguns jóvens moixentins i moixentines acudixen a la Plaça de l'Església,
per a despedir l'any que acaba i acollir l'any que comença. Tots pendents del
rellotge i del so de les Campanes, el Repic solemne de les 12 campanades de
Sant Pere Apòstol emet un emotiu so carregat de sentiment, i en mig d'abraços i
desitjos per a l'any que comença. Desde
després de l’electrificació de les campanes (1975) es dona la benvinguda al nou
any del Senyor, amb un Volteig de Campanes, una manera de que algun signe
religiós estiga present en esta festa, per a recordar que només Déu és el
Senyor del temps i de la historia. Amb
un Vol General de Campanes, començara l’any 2015. (Com a curiositat, l’any 2007, amb la el andamit cubrint la Torre Campanar i no poden
voltejar les campanes, es va posar les dotze campanades de la campana del
Micalet de València, i un Volteig de Campanes dels anys 1950 per la Megafonia
Pública)
.JPG)
El
Campanar de Moixent té una campana dedicada a la Mare de Déu amb el títol
"Santa Maria Mare de Déu", este
dia necessàriament té gran protagonisme, en
atenció al seu títol perquè és una Solemnitat Mariana dins de les festes
Nadalenques i que celebra la "Maternitat" de la Mare de Déu. El bronze té gravades les imatges de
la devoció Mariana Moixentina com són: Mare de Déu dels Desamparats, la
Milagrosa, la Soledat i la Pietat, i també té l’anagrama de la Maria.
al ser
l’ultima campana en parar en els voltejos amb altres campanes
Vespra de Santa
Maria Mare de Déu, 31 de desembre
- 13 hores. Toc de
l’Àngelus. I Vol General.
- Tres Repics festius d’avís a missa de 18. Vol amb Santa
Maria Mare de Déu. El tercer, Vol General.
.JPG) |
| Foto: Mari Carmen Vidal 24-12-2012 |
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Repics festius d’avís a missa de 19:30. I Vol amb Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Vol General al final de la celebració.
Santa Maria Mare de Déu, 1
de gener
- 24 hores. Vol
General.
- Tres Vols d’avís a missa de 12, de Santa Maria Mare de
Déu, el tercer toc,Vol General.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Vol General al final de la celebració.
EPIFANIA
DEL SENYOR: Epifania és una paraula que significa en grec
“Manifestació”. Amb aquest sentit,
l’Epifania en el cristianisme es vincula actualment amb la festa de l’Adoració
a Jesús dels Reigs Mags d’Orient que amb la seua presència manifestaven el
reconeixement del paper de Jesús com a Messies.
L’Església Catòlica
celebra la festivitat dels Reixos el 6 de gener.
Els Reis d’Orient,
segons el Nou Testament, son uns mags (o savis) que van portar regals (or,
encens i mirrra) a Jesús, guiats per un estel.
L’Evangeli segons Mateu (l’únic llibre de la Biblia que en parla) no
especifica quants eren, només que eren mags (sacerdots zoroastrians), que
venien d’orient. Amb els segles aquests
mags van esdevenir astròlegs i després reis.
En la iconografía religiosa i popular van pendre les formes actuals i la
tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun, considerant-los tres per se triple eldo presentat. Beda al segle VIII en la “Expositio in Evangelium S.Matthaei”,
deia que un era asiàtic, l’altre africà, i l’altre europeu.
Els tres reis eren:
Melcior duia or com a ofrena, un ancià amb cabells i barba blanca perquè ve
d’un país on la gent enia la pell d’aquest color, la túnica violeta i un parell
de sabates blaves i blanques.
Gaspar, duia encens
com a ofrena, de pell clara i amb els cabells castanys, perque ve d’un país on
la gent és així, va vestit amb l’estil gòtic amb capa amb color vermell i
sabates violeta.
Baltasar duia mirra
com a ofrena, de pell negra i vestit segons l’estil dels àrabs, perquè ve d’un
país on la gent és així, amb un abric vermell i blanc.
Una tradició situa
les seues restes a la Catedral de Colònia (Alemaya).
A Espanya, la
tradició es el dia abans es reparteixen regals als xiquets amb cavalcades, uns
dies abans els xiquets fan una carta demenant els regals que volen, i entreguen
la carta a un patge dels reis. El dia 6 es consumeix el roscó de reis.
 |
| Fotografia: Llibre Festes Patronals 2014 |
A
Moixent, es fa una cavalcada dels Reis camí cap a Betlem per a adorar el Xiquet
Jesús. Els encarregats de portar-la a cap són els quintos, festers i festeres:
el grup que prepara les Festes Patronals de l'any en curs. Al arribar tota la
comititva de quintos, festers i festeres, xiquets menuts amb els seus pares i
els reis mags, al Temple Parroquial adoren al Xiquet Jesús i després regalen
els regals als xiquets.
Al
finalitzar les misses de l’Epifania, per ultima vegada també es dona a bessar
el xiquet Jesús del Naixement que hi ha al peu del altar, com el dia de Nadal,
i Santa Maria Mare de Déu per a demanar un bon any, imitant el gest dels
pastors, els angels i els mags que van acudir a Betlem a adorar a
Jesús. És el final Líturgic de la Missa que té lloc mentres voltejen le
campanes.
Vespra del
Epifania del Senyor, 5
de gener
- 13 hores. Toc de l’Àngelus. I Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare
de Déu.
- Tres tocs d’avís a missa de 18. Repic festiu i
Vol de Sant Jaume i Nieves.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
- Al pujar els Reigs Mags per el carrer “Màrtirs” Vol de
Sant Antoni fins a Santes Relíquies.
Epifania
del Senyor, 6 de gener
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de
Sant Jaume i de Nieves. El tercer
toc.Sant
Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Sagrat Cor de Jesús-Santíssim
Sagrament.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta
Santa Maria Mare de Déu.
(El dia 2,
primer divendres de mes, dedicat al Sagrat Cor de Jesús, en el moment de
l’Angelus i primer toc d’avís de missa la campana Sagrat Cor de Jesús-Santíssim
Sacrament o anunciara. I en
el moment de l’Exposició del Santíssim es fara el toc d’Exposició del Santíssim
amb Sant Antoni i Cor de Jesús).
Campaners de Moixent, els desitgem un Feliç Any 2015 !
