AGENDA 2014: NAIXEMENT DE JESÚS, S.ESTEVE (ANIVERSARI TRASLLAT S.RELÍQUIES CONVENT-ESGLÉSIA) I SAGRADA FAMILIA

NAIXEMENT DE JESÚS: És un fet històric real i verificable, i un fet que alguns han vist i tocat en persona. El Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l’any 345 quant per inlfuència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacienzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat; posteriorment Sant Francesc d’Assís va iniciar la representació del Betlem, tot i que desde el segle III es celebrava la festa.  Les festes de Nadal junt amb les festes de Pasqua, constituïxen les grans celebracions de l'any cristià.  Les festes del Naixement del Senyor tenen major ressonància en els costums i en la vida de les famílies, pobles i inclús ciutats.  No sols les Esglésies sinó els mateixos carrers s'engalanen amb motius lluminosos, arbres de nadal, representacions del  Naixement, i sobretot la cavalcada dels Reis Mags.  Tot el mon pareix vibrar entor d’estos misteris centrals de la Fe Cristiana.  

Lamentablement molts han convertit esta festa litúrgica en un esdeveniment festiu que no té res a veure amb Jesus.  Fem molts regals, però per què i per a qui? El consumisme del nostre temps pareix voler soterrar amb les coses materials, les coses espirituals i religioses, el verdader orige del nadal.  Si perdem el contacte amb esta història, no podem entendre per què la línea del temps s'ha dividit en dos (abans de Crist/després de Crist   Correm el risc de celebrar un aniversari sense saber res de qui recordem el naixement, festejant sense el festejat.  D'ací la imortancia del Betlem que ens recorda la i subratlla la centrarlidad del misteri de l'Encarnació.   “…Nuevamente nos conmueve que Dios se haya hecho niño, para que podamos amarlo, para que nos atrevamos a amarlo, y, como niño, se pone confiadamente en nuestras manos…Nuevamente me llega al corazón esa palabra del evangelista, dicha casi de pasada, de que no había lugar para ellos en la posada. Surge inevitablemente la pregunta sobre qué pasaría si María y José llamaran a mi puerta. ¿Habría lugar para ellos? Y después nos percatamos de que esta noticia aparentemente casual de la falta de sitio en la posada, que lleva a la Sagrada Familia al establo, es profundizada en su esencia por el evangelista Juan cuando escribe: «Vino a su casa, y los suyos no la recibieron» (Jn 1,11). Así que la gran cuestión moral de lo que sucede entre nosotros a propósito de los prófugos, los refugiados, los emigrantes, alcanza un sentido más fundamental aún: ¿Tenemos un puesto para Dios cuando él trata de entrar en nosotros? ¿Tenemos tiempo y espacio para él? ¿No es precisamente a Dios mismo al que rechazamos? Y así se comienza porque no tenemos tiempo para Dios. Cuanto más rápidamente nos movemos, cuanto más eficaces son los medios que nos permiten ahorrar tiempo, menos tiempo nos queda disponible. ¿Y Dios? Lo que se refiere a él, nunca parece urgente. Nuestro tiempo ya está completamente ocupado. Pero la cuestión va todavía más a fondo. ¿Tiene Dios realmente un lugar en nuestro pensamiento? La metodología de nuestro pensar está planteada de tal manera que, en el fondo, él no debe existir. Aunque parece llamar a la puerta de nuestro pensamiento, debe ser rechazado con algún razonamiento. Para que se sea considerado serio, el pensamiento debe estar configurado de manera que la «hipótesis Dios» sea superflua. No hay sitio para él. Tampoco hay lugar para él en nuestros sentimientos y deseos. Nosotros nos queremos a nosotros mismos, queremos las cosas tangibles, la felicidad que se pueda experimentar, el éxito de nuestros proyectos personales y de nuestras intenciones. Estamos completamente «llenos» de nosotros mismos, de modo que ya no queda espacio alguno para Dios. Y, por eso, tampoco queda espacio para los otros, para los niños, los pobres, los extranjeros... Los pastores se apresuraron. Les movía una santa curiosidad y una santa alegría. Tal vez es muy raro entre nosotros que nos apresuremos por las cosas de Dios. Hoy, Dios no forma parte de las realidades urgentes. Las cosas de Dios, así decimos y pensamos, pueden esperar. Y, sin embargo, él es la realidad más importante, el Único que, en definitiva, importa realmente. ¿Por qué no deberíamos también nosotros dejarnos llevar por la curiosidad de ver más de cerca y conocer lo que Dios nos ha dicho? Pidámosle que la santa curiosidad y la santa alegría de los pastores nos inciten también hoy a nosotros, y vayamos pues con alegría allá, a Belén; hacia el Señor que también hoy viene de nuevo entre nosotros…”  (Homilia del Papa Emerit Benet XVI el 24-12-2012)

En els Llibres de Racionals de l’Arxiu Parroquial de 1868 a 1896 en gener es feia una festa al “Dulcisimo Nombre de Jesus”; en 1890, 1898, 1890 en els Llibres de Comptes consta que es realitzaben vigilies de la Nativitat; en 1907 Maitines; i per els anys 1942 en els Llibres Distribuidors i Agendes consta d’una “Novena al Niño”.




Foto: MªCarmen Vidal 24-12-2012

Des del primer diumenge d’advent ja està col·locada la Cova als peus de l’Altar Major en el Presbiteri, i en està gran Solemnitat és col·loquen les figures de la Sagrada Familia, amb el bou i la mula.  En la Capella del Santíssim davant del altar es col·loca el Xiquet Jesús gran, en l'encaixonada de la Sagristia un Jesuset xicotet, i s’illumina el Betlem que està en el Retaule de Sant Antoni de Pàdua.
Les cantores de la missa de 10:30 monten en la Residencia un betlem.

Desde l’any 2008, la primera missa de Nochebuena es celebra a les 18, dirigida als xiquets, els quals acudixen amb vestits de pastors, moixentins i moixentines que depositen unes ofrenes junt amb el Naixement que està en el Presbiteri davant de l'Altar Major, i canten unes nadales o bé oferir versos relatius al Naixement.  Es una de les misses en que el Temple Parroquial més s’ompli de tot l’any. 

La missa del gall a les 24 hores, solemnitzada amb els cants del Cor Parroquial, les Campanes omplin la foscor habitant-la de sons alegres i festius.

El dia 25 de desembre la missa és a les 12 del migdia, concorreguda per les famílies i persones majors.  Celebració assossegada i lluminosa.  Al finalitzar les tres misses de Nadal s’adora al Xiquet Jesús.

Les Campanes col·laboren al servici de la Litúrgia en estos dies a posar en sintonía els misteris que celebra l’Església amb les festes que invadixen els carrers.  Les Campanes amb els seus sons col·laboren a la gloria de Déu que canta l’Església i vol oferir a tots sons d’alegria i de pau.   Estos dies de Nadal, per la Megafonia pública posen unes nadales, i alguns balcons de les cases estan amb colgadures del Jesuset.  Una de les Nadales més tradicionals, i que continuament es canten en la nostra Església Parroquial, “Campana sobre Campana” fa menció d’eixa menció festiva tan apropiada per als nostres dies de les nostres campanes.

Vespra del Naixement de Jesús, 24 de desembre

13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol General.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 18:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Vol General

- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Vol General al final de la celebració.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 24, i Vol de Sant Pere Apòstol.

-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Vol General al final de la celebració.

Naixement de Jesús, 25 de desembre

- Tres Vols d’avís a missa de 12 amb Sant Pere Apòstol. El tercer, Vol General. 

-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Vol General al final de la celebració.

Llibre "Grato Recuerdo"

SANT ESTEVE.  ANIVERSARI TRASLLAT SANTES RELÍQUIES DEL CONVENT A LA ESGLÉSIA PARROQUIAL:  El segon dia de Nadal, festa del Martiri de Sant Esteve, en Moixent se celebra l'Aniversari del trasllat de les Santes Relíquies que va ocorrer l’any 1835, des de la Capella del deruit Convent de Franciscans fins a la Capella que rep d'ella el seu nom en el Temple Parroquial. 

Les Santes Relíquies van rebre culte en el Convent de Sant Antoni de Pàdua, fins que a causa de la llei de desamortització queda suprimit el Convent.  Després d'una sol·licitud de l'Ajuntament de Moixent per a traslladar les Santes Relíquies al anterior Església, es va obtindre el permís per part de l'Arquebisbat, i es realitza el trasllat “Con una lucidísima procesión y acompañamiento del pueblo, siendo colocadas en el altar Mayor de la Capilla de la Asunción, perteneciente al Muy Ilustre Sr.Marqués de la Romana".  Segons l’Acta que es conserva en l'Arxiu (junt amb altres Documents de les Santes Relíquies), firmanda davant de l'Escriba de Sa Majestat, pel Sacerdot i components de l'Ajuntament, entre altres acords, es van comprometre a celebrar tres festes a l'any en honor de les S.Relíquies. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes a la nostra Parròquia en 1835.  

En la missa es ressen les Lletanies dels Sants del Reliquiari, i es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. 

Enguany este dia Campaners de Moixent obrirem el Museu Pare Moreno de 17 a 19:30 hores.

Sant Esteve (Aniversari trasllat S.Reliquies del Convent-Església, 179 anys), 26 de desembre

- Tres Vols d’avís a missa de 11, amb Santes Relíquies. 

Foto: J.Lluís Cebrian 

SAGRADA FAMILIA: Es celebra el primer diumenge següent a la Solemnitat del Naixement de Jesús.  La festa va ser instituiïda pel Papa Lló XIII. Hem d'aprofitar la festa de la Sagrada Família per a celebrar la festa de la família cristiana.  Es la Jornada per la Familia i per la Vida, l'exemple dels pares, influïx en la conducta dels fills.  Que la Sagrada Família: Jesús Maria i Josep, siguen objecte d'admiració i exemple per a totes les famílies cristianes i que cada llar siga un reflex vivent d'aquella caseta de Natzaret.

En Moixent en el carrer Sant Josep ha una ceràmica on es representa la Sagrada Familia.  En la partida de Baillo hi habia un Oratori dedicat a l'Encarnació de 1772 i 1784, en la Visita de 1819 es denominaba "Oratori de Jesús y Maria", fins a l'any 1925 consta eixe oratori, inclús s'aprecia en la paret de la derrïda casa una decoració.  En la Visita Pastoral d'este últim any es fa referencia a un "Oratorio de la Sagrada Familia en la heredad llamada del Gallo"  erigida el 19 de setembre de 1810.

En la partida de la Serra, al començament del Barranc de la Hoz, es troba una de les fonts mes antigues de Moixent: la font dels Arenetes, datada en 1776.  Prop d'esta font hi havia una Ermita dedicada a la Puríssima Concepció.  La font en la seua part superior té forma de campana, i s'observa la inscripció de la data; en la part mitjana apareixen gravats els monogrames de la Sagrada Família: Jesus, Maria, i Jose.

Sagrada Familia, 28 de desembre

- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Vol de Sant Antoni a Santes Relíquies. 

- Vol al final de la celebració de 12, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.

Campaners de Moixent, els desitjem un Bon Nadal!