El divendres dia 10 de gener van col·locar les ultimes teules blaves i blanques de la Cúpula “major” quedant així totalment reparada i masillat tots els junts de les teules. Queden alguns treballs col·laterals que obliguen que els obrers continuen actuant en el tambor de la Cúpula: estan picant i sanejant el lluït de les parts laterals que miren a llevant, per a deixar-les en el seu original rajola de caravista igual que les altres cares del tambor, i algunes vidrieres.
Acabades les llabors d'intervenció en la Cúpula, demà dilluns dia 13, vénen els “andamieros” per a desmuntar la part alta de l'andamit “voladizo” i anar col·locant el andamit en la Cúpula del Santíssim Sacrament “la menor” (dels treballs de la qual també volem informar).
Estant així organitzades les tasques, el Rector En Antonio R.González, va manifestar el desig de beneir la Creu que corona la Cúpula amb la seua nova bola, i la base on està la bola, que també s'ha renovat, així com els treballs de reparació de la Cúpula, però fer-ho en la mateixa Cúpula aprofitant la instal·lació del andamit.
A fi que s'expressara millor el caràcter eclesial, parroquial, de tal acte litúrgic convenia la presència d'alguns feligresos. Els Campaners, que som jóvens, hàbils, acostumats a les altures participarem en tal acte.
.JPG)
El matí del dissabte 11, es mostrava amb densíssima boira i amb pluja freqüent amb xicotets intervals. Matí típic d'hivern en què pareix que el cel amb els seus núvols acaricia la terra, però no teníem més dates disponibles perquè el andamit com hem dit demà dilluns serà desmuntat.
Passades les 11:20 iniciem l'ascensió: els campaners: Felipe, Juan, Sergio, Lorenzo, Manuel i Rubén, amb el Rector En Antonio, proveït de l'aigua (beneïda en la Vigília Pascual de 2013), romer de la Serra de Moixent i una Estola blanca de les antigues de la Parròquia, a to amb el sabor tradicional dels elements a beneir.
La pujada va ser ràpida, àgil, entretinguda amb els dites propis dels jóvens. Vam vorer la Cúpula per a comprovar una vegada més, el picat dels laterals del tambor, així com l'escala metàl·lica de manteniment que accedix fins a la base de la Creu de la Cúpula i les teules.
Ara sí!, la Cúpula ja no apareixien les tan acostumats perdudes de teules, ruptures en la cornisa, enderrocs per totes les bandes de les teulades, que durant tants anys ens ha donat eixa impressió de deteriorament, cansament, afonament. Ara se'ns mostrava tota ella, com revestida amb trage de nóvia, amb un vestit blau amb cintes brodades amb blanc amb resplendors i brillantors d'una jove guarnida.
.jpg)
Arribarem a l'última plataforma, que sobrepassa la Creu i que se situa per davall horitzontal de la mateixa. A penes hi havia espai per a tots. Vam haver de situar-nos apretats i sense demora, el Rector inicia l'Oració de Benedicció amb unes pregàries que tenien com a motiu el misteri de la Creu i amb un responsori que recitàvem tots; després una emotiva i llarga Oració de la Creu; finalment aspergir amb aigua beneïda tota la Creu, la seua part alta per a després en la plataforma més baixa poder arruixar amb la mateixa aigua beneïda el peu de la Creu, la bola i les noves teules. També vam resar junts l'Àngelus amb la llengua valenciana tal com havia preparat Felipe, i vam concluir l'acte litúrgic vam resar un respons fent memòria dels difunts de les generacions anteriors que amb tant de sacrifici i amor van construir l'Església, que enguany es complixen els 125 anys de la seua Benedicció (1889-2014), i els que al llarg del temps han continuat els treballs de conservació, reparació, decoració.... .jpg)
Experimentarem junts, rodejats de la boira, que es tractava d'un moment especial: feligresos de la Comunitat Cristiana, jóvens, que apreciem i agraïm el llegat dels majors, per a assumir-ho i col·laborar en la seua transmissió per als segles venidors.
La Creu també se'ns mostrava ara amb un nou aspecte negre brillant, encara que caldrà esperar uns dies al desmuntatge del bastida per a poder apreciar-la tota.
La pluja no deixà d'acompanyar-nos encara que era tènue; i realitzarem el descens, contents, satisfets, conscients d'haver-hi va viure un moment emotiu, inoblidable, històric, abrigats no sols per la boira i la pluja, sinó per la memòria dels que en el seu amor a l'Església i a Moixent, van construir la nostra bella Església Parroquial perquè cel i terra es tornen pròxims.
El Rector comunicà breument este fet de la Benedicció en les misses dominicals, perquè tots pogueren apropiar-se i compartir eixa mateixa intenció de gratitud a Déu i reconeixement dels que ens han procurat el Temple Parroquial que disfrutem.
Tu també pots apropiar-te si ara et decidixes a pregar amb la mateixa intenció: Donar gràcies a Déu pel que estem realitzant i suplicar en memòria agraïda pels que ens han precedit en la Fe i en l'entrega a Moixent.
