AGENDA 2013: NAIXEMENT DE JESÚS, SANT ESTEVE I SAGRADA FAMILIA

Foto: Mari Carmen Vidal. Any 2012

Les festes de Nadal junt amb les festes de Pasqua, constituïxen les grans celebracions de l'any cristià.  Les festes del Naixement del Senyor tenen major ressonància en els costums i en la vida de les famílies, pobles i inclús ciutats.  No sols les Esglésies sinó els mateixos carrers s'engalanen amb motius lluminosos, arbres de nadal, representacions del  Naixement, i sobretot la cavalcada dels Reis Mags.  Tot el mon pareix vibrar entor d’estos misteris centrals de la Fe Cristiana.  Les Campanes col·laboren al servici de la Litúrgia en estos dies a posar en sintonía els misteris que celebra l’Església amb les festes que invadixen els carrers.  Les Campanes amb els seus sons col·laboren a la gloria de Déu que canta l’Església i vol oferir a tots sons d’alegria i de pau.   Estos dies de Nadal, per la Megafonia pública posen unes nadales, i alguns balcons de les cases estan amb colgadures del Jesuset.  Una de les Nadales més tradicionals, i que continuament es canten en la nostra Església Parroquial, “Campana sobre Campana” fa menció d’eixa menció festiva tan apropiada per als nostres dies de les nostres campanes.

Desde l’any 2008, la primera missa de Nochebuena es celebra a les 18, dirigida als xiquets, els quals acudixen amb vestits de pastors, moixentins i moixentines que depositen unes ofrenes junt amb el Naixement que està en el Presbiteri davant de l'Altar Major, i canten unes nadales o bé oferir versos relatius al Naixement.  Es una de les misses en que el Temple Parroquial més s’ompli de tot l’any.  Enguany les ofrenes dels xiquets i les nadales dels xiquets es trasllada al quart diumenge de l'advent segons han proposat algunes catequistes.

La missa del gall a les 24 hores, solemnitzada amb els cants del Cor Parroquial, les Campanes omplin la foscor habitant-la de sons alegres i festius.

El dia 25 de desembre la missa és a les 12 del migdia, concorreguda per les famílies i persones majors.  Celebració assossegada i lluminosa.

En les tres misses de Nadal, al final, s’adora al Xiquet Jesús

Enguany es el 50 aniversari de la Donació del Xiquet Jesús en pesebre, que regalaren les xiquetes de la Clase de Sor Dolores a la Parroquia.

Vespra del Naixement de Jesús, 24 de desembre

- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol General.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 18, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Vol General

- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Vol General al final de la celebració.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 24, i Vol de Sant Pere Apòstol.

-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Vol General al final de la celebració.

Naixement de Jesús, (50 aniversari de la Donació del Xiquet Jesús) 25 de desembre

- Tres Vols d’avís a missa de 12 amb Sant Pere Apòstol. El tercer, Vol General. 

-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Vol General al final de la celebració.

SANT ESTEBE.  ANIVERSARI TRASLLAT SANTES RELÍQUIES DEL CONVENT A LA ESGLÉSIA PARROQUIAL:  El segon dia de Nadal, festa del Martiri de Sant Esteve, en Moixent se celebra l'Aniversari del trasllat de les Santes Relíquies que va ocorrer l’any 1835, des de la Capella del Convent de Franciscans fins a la Capella que rep d'ella el seu nom en el Temple Parroquial. 

Les Santes Relíquies van rebre culte en el Convent de Sant Antoni de Pàdua, fins que a causa de la llei de desamortització quede suprimit el Convent.  Després d'una sol·licitud de l'Ajuntament de Moixent per a traslladar les Santes Relíquies al temple Parroquial, es va obtindre el permís per part de l'Arquebisbat, i es realitze el trasllat “Amb una brillantíssima processó i acompanyament del poble, sent col·locades en l'altar Major de la Capilla de l'Assumpció, pertanyent al Molt Il·lustre Sr.Marques de la Romana”.  Segons l’Acta que es conserva en l'Arxiu (junt amb altres Documents de les Santes Relíquies), firmanda davant de l'Escriba de Sa Majestat, pel Sacerdot i components de l'Ajuntament, entre altres acords, es van comprometre a celebrar tres festes a l'any en honor de les S.Relíquies. 

En la missa es ressen les Lletanies dels Sants del Reliquiari, i es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”.

Sant Esteve (Aniversari trasllat S.Reliquies del Convent-Església, 178 anys), 26 de desembre

- Tres Vols d’avís a missa de 11, amb Santes Relíquies. 

SAGRADA FAMILIA: Es celebra el primer diumenge següent a la Solemnitat del Naixement de Jesús.  Hem d'aprofitar la festa de la Sagrada Família per a celebrar la festa de la família cristiana.   L'exemple dels pares, influïx en la conducta dels fills.  Que la Sagrada Família: Jesús Maria i Josep, siguen objecte d'admiració i exemple per a totes les famílies cristianes i que cada llar siga un reflex vivent d'aquella caseta de Natzaret.

En Moixent en el carrer Sant Josep ha una ceràmica on es representa la Sagrada Familia.  En la partida de Baillo hi habia un Oratori dedicat a l'Encarnació de 1772 i 1784, en la Visita de 1819 es denominaba "Oratori de Jesús y Maria", fins a l'any 1925 consta eixe oratori, inclús s'aprecia en la paret de la derruïda casa una decoració.  En la Visita Pastoral d'este últim any es fa referencia a un "Oratorio de la Sagrada Familia en la heredad llamada del Gallo"  erigida el 19 de setembre de 1810.

En la partida de la Sierra, al començament del Barranc de la Hoz, es troba una de les fonts mes antigues de Moixent: la font dels Arenetes, datada en 1776.  Prop d'esta font hi havia una Ermita dedicada a la Puríssima Concepció.  La font en la seua part superior té forma de campana, i s'observa la inscripció de la data; en la part mitjana apareixen gravats els monogrames de la Sagrada Família: Jesus, Maria, i Jose.

Sagrada Familia, 29 de desembre

- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Vol de Sant Antoni a Santes Relíquies. 

- Vol al final de la celebració de 12, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.

TREBALLS VOLUNTARIS (19): PREPARANT EL NADAL

Hem aprofitat trossos de les teules antigues de la Cúpula, per a muntar el riu del Betlem xicotet que està en el Retaule de Sant Antoni de Pàdua.  I a resultat francament bé, ja que es tracta d'un blau marí brillant, de gran qualitat amb reflexos d'aigua, i per als qui ho sabem, es tracta d'un va riure que ha arreplegat infinites aigües en la Cúpula.

També hem preparat la Corona d'Advent, treball en què s'ha distingit Antonio, que per iniciativa pròpia va anar a un pinar i ver agarar i portar el verd,  (encara que sense deixar de manifestar les seues moltes fatigues) i muntar la Corona amb els quatre ciris signe que Jesús és la verdadera llum del món.

Per al primer diumenge d'advent ja estava col·locat el Portal que acollirà les figures del Naixement davant de l'Altar Major, junt amb les cintes verdes que adornen l'Església, signes que assenyalen  l’Advent i que ens preparen al Nadal.

També hem col·locat la colgadura que cobrix la barana del cor, amb les lletres daurades del "Bon Nadal"

Ens complau un any més col·laborar en les coses del cult per a major glória de Déu.

ANUARI Nº 6

El dia 4 de desembre festa de Santa Bàrbera patrona dels Campaners, s'enquaderna l'Anuari 2013, any de la Fe, el logotip del qual apareix en la majoria de les pagines de l'Anuari.  Amb aquest, ja són 6 el conjunt d'anuaris que recopilen desde el dia 4 de desembre de 2012, dia litúrgic de la nostra Patrona, fins al 3 de desembre de 2013.   

Durant tot l'any, el President de l'Associació va arreplegant la documentació, que ara apareix en un tom de 159 pagines: articles publicats en la web, noticies en els periòdics, a més de tots els programes de tocs i celebracions de tot l'any . 
 L’any 2013 proclamat pel Papa Emèrit Benet XVI, hem comptat amb un fet històric que sempre recordarem: la renúncia de Benet XVI, seguida del Conclave i l'Elecció del Papa Francesc, esdeveniment que vivirem amb els corresponents tocs de campanes.

També de la primera visita a la Comunitat Cristiana de Moixent del nostre Arquebisbe de València En Carlos Osoro, i la seua visita al Campanar. Un fet que quedara gravat en la nostra memòria

També s'ha recopilat articles de l'anterior web així com interesants noticies sobre el Campanar i les Campanes, com podreu llegir en el mes de novembre en esta web.

AGENDA 2013: SANTA BÀRBERA I PURÍSSIMA CONCEPCIÓ

Santa Bàrbera: Es el dia 4 de desembre, Patrona dels Campaners.

Campaners de Moixent en l’any 2010 va publicar un triptic sobre Santa Bàrbera, en dita publicació vam descriure qui era la nostra Patrona:  “Va nàixer en Nicomèdia  (Turquia), durant el segle III, filla d'un pagà noble, anomenat Dióscoro.  La bellesa de la xiqueta era extraordinària i augmentava dia a dia, per la qual cosa el seu pare per a preservar-la fins al matrimoni la custodiava en la part alta de la torre de sa casa.  Al convertir-se al cristianisme Santa Bárbera, va omplir de símbols la torre i va fer afegir una tercera finestra a les dos existents per a recordar-se de les tres persones divines: el Pare, el Fill, i l'Esperit Sant.  Son pare mai va acceptar la condició crisitana de la jove i per tots els mitjans la va forçar perquè tornara al culte dels deus pagans, sense aconseguir-ho.  Finalment la va denunciar i el pretor Martiniano, la va condemnar a la pena capital si no abandonava la seua fe.  El seu mateix pare, dolgut per l'obstinació de la filla va demanar ser ell mateix qui l'executara i així va ser: la va decapitar amb una espasa.  Però al tornar a casa des de la muntanya de l'execució es formà una tempestat i un raig el va fulminar.  D'ací el dita de “recordar-se de Santa Bàrbera quan trona”.

Segons la Visita Pastoral del dia 19 d'agost de 1772, hi havia una Ermita en la partida de la serra (possiblement la Casa el Sagristà), actualment no existix.  

Prop de l'Església Parroquial té un carrer que porta el seu nom; i en la Capella de les Santes Relíquies, hi ha una Relíquia de la màrtir, per això la campana Santes Relíquies convocara voltejant en els tres tocs d'avís. 

En Moixent se celebra el rosari i la missa a petició de l’Associació Campaners de Moixent per els campaners difunts.  En la base del campanar tenim la imatge sufragada pel President de l'Associació i beneïda el dia 4 de desembre del 2008. 

Santa Bàrbera (Patrona dels Campaners), 4 de desembre

- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Santes Relíquies.

Purissima Concepció: El dia 8 de desembre l'Església celebra la Solemnitat de la Puríssima Concepció de Maria, (Patrona d’Espanya) devoció de profundíssim arrelament en les notres terres. 

La Immaculada Concepció, és una doctrina del catolicisme que afirma que Maria va ser preservada per Déu del pecat original quan va ser concebuda, raó per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privació de la gràcia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat. Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854 en la bula Ineffabilis Deus, encara que aquest concepte s'havia originat segles abans.  Espanya celebra a la Inmaculada com a patrona i protectora des de 1644. Durant la celebració de la dita festivitat, els sacerdots espanyols poden vestir la casulla de color blau.

A Moixent l'esvelta imatge de la Puríssima Concepció presidix un enorme Retaule lateral, també hi ha altra bella imatge de la Puríssima en el Museu del Pare Moreno que anteriorment es treia en processó en el seu dia. 

Per els anys 1952 a 1969 es feia una Novena a la Inmaculada, i processó, organitzada per las “Hijas de Maria”; i fins fa pocs anys la vespra, es feia una Vigilia per el grup de jovens de la Parròquia.  Per a esta solemnitat al igual que el mes de maig dedicat a la Mare de Déu es col·loca un Estandart amb un gravat de la Puríssima prop del Retaule-Altar que té dedicat.

En el terme de Moixent ha tingut dos Ermites dedicades a la Puríssima, fet que evidència l’antiga y gran devoció de Moixent a la Puríssima:  En la Casa Rabosa, terme de les Alcusses l’ermita (anteriorment Parròquia) té de Titular a la “Puríssima Concepció” en la fatxada hi ha una ceràmica que ho recorda, i altra Ceràmica amb els símbols de la lletania (ara esta en el Saló Parroquial ja que van trencar dos peces);  i en la partida de les Arenetes en la Serra, en la Visita Pastoral de juny de 1784 es fa referencia a una Ermita, al costat de la Font, l’ermita no existix, la Font continua en peu.

El Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino, influent franciscà moixenti,de l'orde del qual va ser provincial, ardent defersor de la causa inmaculista, va escriure l'important tractat “Limpieza de la Virgen y Madre de Dios” en 1582 en el que arreplega proves bíbliques, testimonis d'autors eclesiàstics, arguments dels reis i eminents en defensa de la Inmaculada Concepció de Maria.

La campana dedicada als Sants de la Pedra de l'Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari té gravada l'inscripció "AVE MARIA GRACIA PLENA" que son les paraules del Àngel Gabriel a la Mare de Déu en l'Encarnació.  La campana volteja cada dia a les 13 hores invitant a l'Oració de l'Àngelus.

Des de fa uns anys en la missa de 12, els components de l'Associació Musical "La Constància" celebra el final dels actes festius de Santa Cecília, amb una missa commemorativa d'estos fets: la Puríssima Concepció i Santa Cecília patrona dels Músics.   En els anys 1952-1968 es nombraven Festeres per a la Festa de Santa Cecilia. 

Per a esta Solemnitat la campana Santa Maria Mare de Déu voltejara amb més protagonisme al ser un dia d’Advocació Mariana i es destacara també al ser l’ultima campana en parar en els voltejos amb altres campanes.  El bronze Nieves, que procedix de l’Ermita de la Puríssima Concepció de la Casa Rabosa, també es fará voltejara de forma destacada.

Vespra de la Puríssima Concepció, 7 de desembre

- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.   I Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

- Tres tocs d’avís a missa de 20.  Repic festiu i Vol amb Santa Maria Mare de Déu.

- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

Puríssima Concepció (Patrona d’Espanya), 8 de desembre

- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Vol amb Santa Maria Mare de Déu  

  El tercer toc, Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu. Desprès del primer toc,  Vol de Nieves.

-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

PRÒXIMAMENT

1-El dia 4 de desembre dia litúrgic de Santa Bàrbera, patrona dels Campaners.  En Moixent, missa en sufragi dels campaners difunts.  Vol de la Campana Santes Relíquies.

2-Dia 6, primer divendres de mes dedicat a la devoció del Sagrat Cor de Jesús, amb Exposició Major del Santíssim Sacrament. Volteig de la campana que té dedica i toc d’Exposició del Santíssim en el seu moment.

3-El dia 8 Solemnitat de la Inmaculada Concepció.  A Moixent, la vespra i el dia, Vol de 5 campanes, de manera particular la campana Santa Maria Mare de Déu, a més festa de la Banda de Música “La Constancia” en honor a Santa Cecilia.  En Bocairent la Puríssima es Patrona; i també en Ontinyent, tocs especials de campanes, Vol de totes les campanes de la ciutat a les 13 hores i per la vesprada processó.  En Vallada i Catedral de València, procesons amb corresponents voltejos de campanes.

4- A meitat mes vindra el restaurador de “Art i restauració” d’Algemesi per a portar la  Sarga al seu taller per a començar la necesaria restauració.

5-Festes de Nadal.  Grans Festes i Solemnitats!. A Moixent, Vols Generals de Campanes, la vespra i dia del Naixement de Jesús i Santa Maria Mare de Déu.  Vol de 3 Campanes per a la Sagrada Familia.  Vol de Santes Relíquies el dia de S.Esteve recordant el Aniversari del trasllat de les S.Relíquies del Convent de Franciscans a l’Església Parroquial.

L’imatge de Jesús en el pesebre compleix 50 anys de la donació de les xiquetes de la clase de Sor Dolores a la Parròquia.

6-Enguany (com desde el 2009) l’Arquebisbe rebrà en Audiencia als Campaners?

7- Segons es té previst, per a Nadal la Cúpula Major estara acabada i la del Santíssim Sacrament estara reteulant-se.

NOTICIA EN EL PERIÒDIC "L'INFORMADOR" EL DIA 23 DE NOVEMBRE DE 2013

La Diputació subvenciona la restauració de la Sarga del Reliquiari de l’Església de Moixent.

CAMPANERS DE MOIXENT

Campaners de Moixent ha rebut per a la Restauració del Patrimoni Moble de 2012 una Subvenció de 3.500 euros, per a restaurar la Sarga del Reliquiari, segons es publica en el Butlletí Oficial de la Diputació el dia 7 de novembre. Sense estes ajudes públiques, la Parròquia actualment amb les obres de reteular les Cúpules, no podría desenvolupar ni esta ni altres restauracions urgents.

La Sarga es de l’any 1896.  Està en la Sagristia i a simple vista es nota el seu gravíssim deteriorament.  És una pintura sobre tela, en ella apareix el Reliquiari amb més Relíquies, què actualment té el Reliquiari, ja que algunes  van anar a altres parròquies per a consagrar els seus altars i altres es van pedre en la Guerra Civil. Així com la remat és diferent de l'actual, i el Reliquiari está sobre una taula roja i de fons apareix un cel amb núvols i quatre querubins.

La Sarga o Expositor del Reliquiari s'usava per a cobrir el Reliquiari (que conté les Relíquies portades a Moixent en 1587 des de Roma pel Pare Moreno), en el Retaule de la Capella de les Santes Relíquies.   A l'entrar en la Capella es veia habitualment la pintura que li representa.  Quan es descobria el Reliquiari en determinades ocasions,  per a poder veure-ho i venerar-ho hi ha un mecanisme que permetia pujar la Sarga i es cantaven els Goigs a les Santes Relíquies.  Una vegada restaurat per “Art i Restauració” d'Algemesí,  s’exposarà degudament en el Museu Pare Moreno, ja que no pareix probable ni adequat tornar-la a la seua funció original en el Reliquiari, perquè els fidels s'han acostumat a tindre-ho a la vista.  

PUBLICACIÓ EN EL PERIÒDIC "LEVANTE, EL MERCANTIL VALENCIANO" EL DIA 23 DE NOVEMBRE DE 2013

Subvención de 3.500 € para restaurar la sarga del relicario de Moixent

►La tela pintada es de XIX y dejó de hacer su función de ocultar las relíqias de la vista de los fieles por su mal estado

LEVANTE-EMV XÀTIVA

■

Campaners de Moixent ha recibido una subvención de 3.500 euros de la Diputación de Valencia para la restauración de la sarga del relicario, una pieza de finales del siglo XIX que se hallaba en muy mal estado.  La sarga -una pieza de tela pintada que oculta las reliquias o que es izada como un telón para dejarlas al descubierto- está firmada  por su auto, H.Romero Orozco, en el año 1896.  Mide 2,46x1,19m.  Está actualmente en la sacristía y a simple vista se percibe su gravísimo deterioro, explican desde la colla de campaneros, con grietas en la tela, desprendimientos de la pintura y un mal estado generalizado de la madera del marco bastidor.  Está además llena de polvo y suciedad, incluso con manchas.  Es una pintura sobre tela y se utilizaba para la liturgia.  La recuperación y conservación de una sarga -por haber perdido su uso y por la técnica utilizada- es relevante, añaden, porque ya hay muy pocas piezas de este estilo que se conserven.

En la pintura de la sarga del relicario de San Pedro Apóstol de Moixent aparece el relicario con las reliquias: más reliquias de las que actualmente tiene el relicario, entre ellas un busto con reliquia de San Juan de Ribera que se perdió en la Guerra Cviil; además algunas de estas reliquias surtieron a otras parroquias para consagrar sus altares.  El remate es diferente al actual, y el relicario está sobre una mesa roja y de fondo aparece un cielo con nubes y cuatro querubines.  La Sarga de Moixent se usaba para cubrir el relicario que contiene las reliquias traídas hasta el municipio por el padre Moreno en 1587, desde Roma.

Será llevada al museo

La pieza está en el Retablo de la Capilla de las Santas Relíquias, de modo que al entrar en la capilla se veía la pintura que lo representa.  Cuando se descubría el relicario para poder verlo y venerarlo habia un mecanismo que permitía subir la sarga. “Con tanto subir y bajar durante tantos años no es raro que haya sufrido tantos desperfectos”, explican desde Campaners.  Se subía en determinadas ocasiones para la veneración pública de los huesos de los mártires y santos, y se cantaban los Gozos a las Santas Reliquias.  Una vez restaurada por la empresa de Algemesí Art i Restauració se ha pensado exponerla debidamente en el Museo del Padre Moreno, «ya que no parece problable ni adecuado devolverla a su función original en el relicario, pues los fieles se han acostumbrado a tenerlo a la vista»

PUBLICACIÓ EN EL PERIÒDIC "LAS PROVINCIAS" EL DIA 19 DE NOVEMBRE DE 2013

Una subvención permitirá a Moixent restaurar la Sarga del Relicario

La Diputación de Valencia ha concedido una ayuda por valor de 3.500 euros para arreglar el deterioro de esta pintura sobre tela

La asociación Campaners de Moixent ha recibido en concepto de la restauración del patrimonio mueble de 2012 una subvención de la Diputación de Valencia de 3.500 euros para restaurar la Sarga del Relicario.

La Sarga o Expositor del Relicario está firmada por su autor: Romero Orozco, en el año 1896, tiene una medida de 2'46 por 1'19 centímetros y está actualmente en la Sacristía. A simple vista se percibe su «gravísimo» deterioro, con grietas en la tela y desprendimientos de la pintura. Además, el marco bastidor está en mal estado, con polvo y suciedad e incluso con manchas.

Se trata de una pintura sobre tela que se utilizaba para la liturgia por lo que la recuperación y conservación de una Sarga por haber perdido su uso y por la técnica utilizada, es importante porque se conservan pocas obras de este estilo.

El Relicario apareció con las reliquias, incluso se descubrieron más reliquias de las que actualmente tiene el Relicario, entre ellas un busto con reliquia de San Juan de Ribera que se perdió en la Guerra Civil. Además algunas de estas reliquias se destinaron a otras parroquias para consagrar sus altares. El remate es diferente al actual y el Relicario está sobre una mesa roja y en el fondo destaca un cielo con nubes y cuatro querubines.

La Sarga se usaba para cubrir el Relicario (que contiene las Reliquias traídas a Moixent en 1587 desde Roma por el Padre Moreno), en el Retablo de la Capilla de las Santas Reliquias. De modo que al entrar en la Capilla se veía habitualmente la pintura que la representa. Cuando se descubría el Relicario para poder verlo y venerarlo había un mecanismo que permitía subir la Sarga y con tanto subir y bajar no es raro que haya sufrido tantos desperfectos.

Una vez restaurada por la empresa de Algemesi 'Art i Restauració' está

previsto exponerla debidamente en el Museo Padre Moreno, ya que no es adecuado que vuelva a desempeñar su función original en el Relicario, pues los fieles se han acostumbrado a tenerlo a la vista.

Finalmente, Campaners de Moixent ha mostrado su satisfacción por poder contribuir en el buen estado de elementos patrimoniales tan queridos por los vecinos de Moixent dado su importancia en la historia de la piedad cristiana y evitando así su total deterioro. Además la asociación ha asegurado que sin estas ayudas públicas la parroquia, con las obras que está llevando a cabo, no podría acometer ni ésta ni otras restauraciones pendientes.

LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA CONCEDIX A l'ASSOCIACIÓ CAMPANERS DE MOIXENT UNA SUBVENCIÓ PER A RESTAURAR LA SARGA

Campaners de Moixent ha rebut per a la Restauració del Patrimoni Moble de 2012 una subvenció de 3.500 euros, per a restaurar la Sarga del Reliquiari, segons el Butlletí Oficial de la Diputació del dia 7 de novembre. El cost del projecte és de 3.565,67, per tant Campaners de Moixent assumirà el 65,87 restant.

És la tercera subvenció que recibim, esta vegada per al patrimoni moble per al nostre poble de Moixent.  La primera si recordeu va ser per a la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, li va seguir el programa d'actes de la Setmana Santa i ara es tracta de la Sarga del Reliquiari



La Sarga està firmada pel seu autor: H.Romero Orozco, l'any 1896, té una mesura de 2'46 x 1'19cm.  La Sarga o Expositor del Reliquiari, està actualment en la Sagristia i a simple vista s’aprecia el seu gravíssim deteriorament, amb clevills en la tela, despreniments de la pintura, el marc bastidor esta en mal estat, plena de pols i brutícia, inclús amb taques.  És una pintura sobre tela, s'utilitzava per a la litúrgia, la recuperació i conservació d'una Sarga per haver perdut el seu ús i per la tècnica utilitzada, és important perquè poques obres d'este estil es conserven.



Sarga per darrere

Apareix el Reliquiari en més relíquies què actualment té, entre elles un bust amb relíquia de Sant Joan de Ribera, que es va perdre en la Persecució Religiosa; a més algunes relíquies després de la Guerra Civil es van destinar a altres Parròquies per a consagrar els seus altars.  El remat és diferent de l'actual, i el Reliquiari esta sobre una taula roja i de fons apareix un cel amb núvols i quatre querubins.   

El 27 d’abril de 1896 es va fer trasllat de les Relíquies d’una anterior urna a l’actual, i s’aprofitaria per a col·locar el bust amb Reliquia de Sant Joan de Ribera, que segons el Llibre de Capitols de l’Arxiu Parroquial en una Acta del dia 22 d’octubre de 1857 (página 255) fa referencia a l’entrega del difunt Rector En Jose Parra y Blat d’uns objectes i “el busto del Beato Juan de Ribera que tiene en pecho la reliquia de dicho Beato que se la dio al Sr.Parra siendo colegial de Corpus Christi por haber tomado partes en la exhumación del Beato Patriarca á consecuencia de su Beatificación para que quede colocado en el Altar de las Santas Reliquias”·. 

(La Reliquia actual la va regalar a la Parròquia per els anys 1940 Leonardo Carreres Liñana, que la recibi de mans del germà de son pare i com ell nascut a Moixent: Francesc Carreres Liñana, sacerdot (1882-1919) que va estar des de becari fins a sacerdot, professor i prefecte del Col·legi del Corpus Christi). 



Foto Arxiu Parroquial.  S'aprecia
la part de baix de la Sarga,
en la Fornicula de la dalt del Reliquiari

La Sarga s'usava per a cobrir el Reliquiari (que conté les Relíquies portades a Moixent en 1587 des de Roma pel Pare Moreno), en el Retaule de la Capella de les Santes Relíquies.    De manera que a l'entrar en la Capella es veia habitualment la pintura que li representa.  Quan es descobria el Reliquiari per a poder veure-ho i venerar-ho es cantaven els Goigs a les Santes Relíquies,  hi havia un mecanisme que permetia pujar la Sarga.  Amb tant de pujar i baixar no és rar que haja patit tants desperfectes. 

Quan al juliol del 2012 es va netejar el Retaule per mitjà d'un andamit es comprova que darrere del Retaule encara esta la “curiola” per on pasava la corda, i la porta xicoteta per a estirar la corda esta invisible al costat dret segons es mira al magnifique Retaule, que segons pareix procedix de l'anterior església parroquial. 

Per què es desinstal·la del Retaule i ara esta sempre exposat el Reliquiari?   Probablement a més del seu mal estat, no resultaria practic de pujar i baixar, i més si en alguna ocasió era el mateix Sacerdot celebrant qui ho feia.  Es va llevar sent Rector En Antonio R.Marín (actual Canonge de la Seu de Xàtiva). 

El periòde de Restauració es de tres mesos, i una vegada restaurat el Expositor per l'empresa d'Algemesí “Art i Restauració” tenim pensat exposar-la degudament en el Museu Pare Moreno, ja que no pareix probable, ni adequat tornar-la a la seua funció original en el Reliquiari, perquè els fidels s'han acostumat a tindre-ho a la vista, i de fet en les misses dominicals és molt nombrosa l'afluència dels fidels per a pregar i estar uns moments de silenci en la Capella de les Santes Relíquies.

El Museu Pare Moreno on tenim pensat exposar-la, Campaners de Moixent i en concret el seu President, realitza l'encàrrec de custodiar i responsabilitzar-se de tot el tema del Museu. 



Darrere del Retaule de la Capella,
on es veu la "curiola"

El Rector En Antonio, ja ho ha anunciat en les misses Dominicals (16-17 de novembre) felicitant i agraint la llavor de l’Associació Campaners de Moixent, i la “seua preocupació per recuperar el patrimoni religiós, cultural i artístic de Moixent”.  Alguns xiquets en les seues catequistes es van apropar a vorer la Sarga de prop mentres la catequista explicava el funció que complia.

Ací podeu vorer la noticia en la Televisió Comarcal La Costera: http://www.youtube.com/watch?v=BaqPYDWL7UI

Campaners de Moixent tenim una gran satisfacció al poder col·laborar al bon estat d'elements patrimonials tan volguts pels Moixentins donat la seua gran significació en la història de la pietat cristiana, i evitant el seu total deteriorament i perduda.  Reconeixem a més que sense estes ajudes públiques, la Parròquia actualment amb les obres que està duent a terme, no podria realitzar ni esta ni altres restauracions pendents i urgents.

LA TORRE CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA DE MOIXENT (12): ACTA SOBRE EL CAMPANAR, EN LA CARPETA DE DOCUMENTS DE L'ARXIU PARROQUIAL

PARROQUIA SAN PEDRO APÓSTOL

MOIXENT

LA TORRE CAMPANARIO:

INTERVENCIONES

A la vista de las intervenciones de que ha sido objeto el Campanario de Moixent, en poco más de un siglo, desde su construcción, llama la atención, el caudal de recursos y de esfuerzos que nos está exigiendo para su buen estado.  Por eso mismo, convenía reunir, a modo de notificación o recopilación, las diferentes intervenciones que durante el siglo XX se han realizado en el Campanario.

Resulta útil señalar, que el Campanario es motivo de aprecio y de orgullo para todos los Mogentinos, y que todas las acciones de que ha sido objeto, han contado siempre con el apoyo generoso de todos, pero a la vez, conviene notar los grandes esfuerzos que ha reclamado de parte de la comunidad cristiana.

Repasemos brevemente las intervenciones de que ha sido objeto:

1- Construcción del campanario 1881-1889.  Se realizó la configuración actual, según se aprecia en la foto anterior, hasta el rellano de la Sala de las Campanas, pero rematado con un pináculo metálico, bastante más bajo del actual.  No existe en el Archivo Parroquial contabilidad específica de la construcción del campanario, sino incluida dentro de la contabilidad de la construcción de la nueva Iglesia.  (Archivo Parroquial  de Moixent.  Obra de la Iglesia.  Libro de Recaudación 1880-1900).  Acerca del primer remate metálico, consta, en el "Libro de Fábrica 1889-1950" en la página 14v, correspondiente al final del año 1895, la siguiente anotación: "Cuya cantidad con autorización superior se ha destinado para las Obras del remate del campanario cuyo importe es de mil trescientas noventa y seis pesetas y 24r".  

2- En julio de 1924 se procedió a substituir el anterior remate metálico por otro más elevado, y que es el que actualmente muestra el campanario, hecho a base de ladrillos y cemento y argamasa en sus seis caras, y a los lados de las caras, a base de raíles de hierro del trazado ferroviario.  Las Obras se prologaron probablemente hasta finales de 1927, y se bendijo el 28 de enero de 1928 por el entonces Arzobispo de Valencia. D.Prudencio Melo.  El pináculo se coronó con un cáliz, en cuyo centro se eleva el final del pináculo sobre el que se colocó una bola de bronce.  Bola que se rompió por una tormenta, y de la cual queda un trozo que se conserva en la base del campanario y que tenía dentro la lista completa de los mogentinos y mogentinas de 1927 que colaboraron en la obra.  Esta bola se sustituyó por la actual, de hierro y bronce.  Hay contabilidad de tales obras en el “Libro de Matrimonios de la Iglesia Parroquial de San Pedro Apóstol de Mogente 1939-1948” en la parte final del libro, contabilidad que incluye también las obras de la Capilla del Santísimo Sacramento, salón superior de la Sacristía y otras obras.

3-Entre marzo y abril de 1987, y por la gran cantidad de grietas y el mal estado del campanario que amenazaba peligrosamente a los viandantes, con desprendimientos de cascotes, se acometió una profunda reforma, de la que consta la detallada documentación que se utilizó: el presupuesto de la empresa Fachadas Rabell, con una cuantía de 2.097.312 pesetas (sin incluir la reparación de la bola).  En dicho presupuesto se mencionan las grietas, cornisas, molduras y otros muchos desperfectos que había que reparar; además del citado presupuesto, hay fotografías de los indicados desperfectos en la carpeta “Obras Parroquiales”.

4- En el año 2007, de septiembre a noviembre (si bien el 9 de julio se monto el andamio hasta el 3 de diciembre que se procedió a desmontarlo), hubo que hacer una nueva intervención reparadora de cornisas y adornos del campanario, y multitud de grietas, que de nuevo desprendían cascotes a la calle y casas adyacentes.  Llevó a cabo la restauración, la empresa Torremar, y se contó con ayudas públicas de la Diputación de Valencia, Ayuntamiento de Moixent, además de los generosos donativos de las empresas y vecinos de Moixent.  La cuantía total de la Restauración ascendió a 157.923,99 euros, según consta en el Archivo Parroquial carpeta “Restauración de la Torre Campanario de la Iglesia Parroquial de Moixent 2006-2009”.  Según las mediciones que nos ha facilitado el Arquitecto Miguel Ángel Ferri Navarro, la Torre mide aproximadamente 42'44 metros hasta la base de la cruz, y hasta el final de la cruz 44,14 metros. Está la detallada documentación sobre los proyectos y la obra realizada, con el presupuesto, la solicitud de la Subvención, aportaciones de Moixent, y fotografías del proceso en el Álbum fotográfico numero 6.  

De la simple observación de los datos precedentes, se desprenden fácilmente las siguientes consideraciones:

1)    Es llamativa la gran cantidad de recursos que ha reclamado el buen mantenimiento de la estructura del campanario, y el corto espacio temporal en que ha habido que hacer tales reformas.

2)    Indagando a los arquitectos y a la empresa restauradora de campanas, sobre las posibles causas de tan frecuentes desperfectos, el parecer más general, apunta a tres factores como causantes de tales deterioros:

a)  Los soportes del pináculo que funcionan como pilares, son piezas de hierro que dilatan y contraen, según las diferentes temperaturas de las distintas épocas del año, aflojando el carácter compacto de la estructura.  De ahí que, para corregirlo, en la última reforma de 2007, se rodeó el pináculo de varias abrazaderas herméticas de fibra de vidrio.  Pero no obstante, los arquitectos hacían notar que esa configuración del campanario le daba un carácter de “enfermo permanente”.

b)    El cáliz que corona la parte alta del pináculo del campanario, actúa como receptor que almacena elementos de meteorización: arena, excrementos de aves, plumas, envoltorios y cañas de tracas y fuegos artificiales, papel, cartón, y hasta otros objetos como efecto del olvido y descuido de la presencia humana.  Está debidamente impermeabilizado y cuenta con unos tubos de desagüe, pero con el paso del tiempo se obstruyen, y la impermeabilización se afloja.  Las aguas de lluvia se concentran en el interior del cáliz, y más todavía en caso de nevada o granizada, los efectos sobre la parte interior del pináculo son fácilmente imaginables.  De lo cual se deduce, que dicho cáliz, actúa como elemento que favorece las humedades y el deterioro de toda la parte alta del campanario.

c)    La empresa de campanas, ha hecho notar, que el remate en forma de pináculo del campanario, reconcentra la fuerza de las ondas sonoras de los toques de las campanas, así como de los muros por las vibraciones de los motores.  Por eso venían aconsejando la sustitución de yugos metálicos por los de madera, y también de los motores antiguos por otros nuevos, más aptos para suavizar las vibraciones sobre los muros y ondas sonoras, haciendo notar que si se conseguía el toque manual de las campanas, los efectos deteriorantes sobre el campanario serían mucho menores.  Y así se ha tratado de hacer: en 2007 se constituyó la Asociación de Campaners de Moixent, para realizar gran parte de los toques de manera manual, contribuyendo con su aportación a la buena conservación del campanario.

La recopilación breve de estos datos y consideraciones, se hace con el objeto de contar con elementos de reflexión, de manera conjunta, en el futuro.  A fin de que, si fuera necesaria otra intervención a causa de grietas y desprendimientos en la parte alta del campanario, pensar si quizá no convendría más intentar otra configuración distinta del pináculo del campanario.

Moixent, a 25 de julio de 2012, Solemnidad de Santiago Apóstol

Sello Parroquial y firma del Rvdo.D.Antonio Rafael González González

Párroco de San Pedro Apóstol de Moixent

Firma de Felipe Sanchis Tárrega

Colaborador Parroquial