Entre els llibres que
va escriure el Pare Moreno esta un “Libro de la vida y obras del Seraphico Padre
Sant Francisco abreviado por Christoval Moreno… añadiosela vida y milagros del
glorioso San Antonio de Padua y del Santo Fray Gil” impres l’any 1572 en
Valencia, i un "Tratado de la Archiconfraternidad
del Cordon” impres l’any 1588 en Valencia.
Estos dos eixemplars es poden vorer en la Capella del Convent i del
primer llibre en esta web indicarem prompte noticies.de com un Campaner el va
poder conseguir. També deixà manuscrita
l'obra "De los claros varones de la Orden de San Francisco".
En la Capella del
Santíssim Sagrament te un Retaule amb altar e imatge, i en el Reliquiari de la
Capella de les Santes Relíquies hi ha una Reliquia del Sant.
En la Capella del Convent (Museu Pare Moreno) està l'estandart amb estampa de l'any 1943 de Sant
Francesc.
En el poble té un llarc carrer en la part més antiga i alta, el qual en una
casa tenen una imatge beneida el dia 4 d’octubre de 1953. En este mateix
carrer hi ha un plafó ceràmic; hi ha altra ceràmica de Sant Francesc en el
carrer Raval i en Sant Bonaventura.
La Festa de Sant Francesc d’Assís la celebra amb intensitat particular la 3ª Orde Franciscana, o rama seglar que manté viu eixe esperit francisca a Moixent. Els socis de la Tercera Orde en Moixent tenen capelletes amb l’imatge de Sant Francesc que recorren les cases dels socis.
Els
dies anteriors a la festa es resa "l'Oració per la pau de Sant Francesc". En la missa
s'oferix per els socies i socios difunts de la Tercera Orde. En el
Presbiteri es col·loca des de l’any 2015, a la vista dels fidels la imatge de
Sant Francesc que la té una persona en la casa del carrer
del Sant i que abans es traslladava a l’església per a celebrar la seua festa.
Durant la missa es beneïxen dos imatges de Sant Francesc que al final de la
celebració se sortegen entre els membres de la Tercera Orde. Enguany concidix amb el primer divendres de mes dedicat al Sagrat Cor de Jesús, per això també es fara sonar el Toc d'Exposició del Santíssim en el seu moment.
Per ser un Sant de Devoció popular, participen les campanes de Sant Jaume fins a Santes Relíquies, i al tindre Reliquia de Sant Francesc d'Assís en el Reliquiari, voltejara en solitari la campana dedicada a les Santes Relíquies.
El 17 de setembre de enguany es celebra el 800 aniversari de la impressió de les llages al Seràfic Pare Sant Francesc d'Assís; a finals de 1424 principis de 1425 Sant Francesc d’Assís va compossar el Cantic de les Criatures. L’any 2026 es celebrarà el 800 aniversari de la seua defunció (3 d’octubre de 1226), i en 2028, el 800 aniversari de la seua canonització.
Santa Missa el Dissabte 5 d’octubre: Vindra a l’església de Moixent el Bisbe emérit de Huelva D.José Vilaplana Blasco, per a presidir l’Eucarístia vespertina, en la que recomensem les activitats pastorals passat ja el periòde de festes Patronals i descans. Eucaristía d’acció de gràcies pels fruits de les activitats pastorals ja realitzades i de súplica per a que recomensem amb nous anims i en més amor a Jesucrist i a la nostra parroquia. En esta celebració també estarán presents els Missioners. Al precidir la celebració un succesor dels Apòstols es realitzaran els tocs de campanes de Solemnitat.
En el carrer del
Raval hi ha un plafó ceràmic que representa a un Crist i al costat la Verge del
Pilar. En el Retaule del Presbiteri de l’església de Moixent a ma
esquerra segons es mira, s’aprecia l’imatge de la Verge del Pilar realitzada
pel escultor Enrique Bellido.
Promouen la festa els membres de la Guardia Civil que la tenen per Patrona, per
a la Missa es fan presents amb l’uniforme de gala, acompanyats per altres
membres de les forses armades que son moixentins i la Corporació Municipal i
les Regines de Moixent i Valencia amb les seues dames d'honor. Alguns
membres del Cor Parroquial ofereixen el servicí del cant, particularment al
final, interprentat l’himne de la Verge del Pilar.
Mare de Déu del Pilar, 12 d’octubre
- Tres Repics festius d’avís a missa de 12h, Repic de la Mare de Déu, i Volteig
en el primer toc de Santa María Mare de Déu