50 ANYS DE LA MECANITZACIÓ DE LES CAMPANES

Per estos mesos d'abril-maig de 1974, (enguany coincidim amb el calendari d'eixe any) una vegada acabada la Setmana Santa, durant el temps Pasqual i abans de les Solemnitats de l'Ascensió del Senyor, Pentecosta…, segons la comptabilitat parroquial (Llibre Caja Mayor 1970-1976 p.40), es realitza la mecanització i els canvis de truges tradiconals de fusta (i pedra de S.Pere) per metàl·lics, i el cessament del toc manual de les campanes pels campaners.

El dia més anotat en la contabilitat és el 15 de maig per instal·lació elèctrica, treballs ferreria, “Indústrias Manclús” reforma campanes, obrers. També anotacions el dia 24 per materials, 26 per desplaçaments, i el dia 29 a Portilla Linares per dos truges de campanes. Seguixen altres pagaments en mesos diferents. El total de la Reforma de les Campanes va ser de 309.014 pessetes (1.857,21 euros).

Segons una fotografia d'una boda celebrada el 6 d'abril de 1974 encara estaben en truja de fusta però s'aprecia que en el finestral on ara esta Santes Relíquies apareix una biga de fusta. Tal vegada s'estava preparant ja el canvi de la truja.

Respecte de les dades ja mencionades responen a la documentació que esta al nostre avast, i que seguim buscant per si trobarem altra notificació que ajustara de manera més exacta la execució de eixes reformes, en compliment del nostre proposit estatutari d'investigar i donar a conèixer tot el que fa relació al ambit de les notres campanes, proposit que visquem amb verdader apasionament per tot el que anem coneguent sorprenentment.

Era un moment en què la Parròquia estava atenent quantioses obres que s'estaven realitzant, la construcció de la Casa Abadia que va tindre una duració de finals de 1972 fins a la seua benedicció el 13-12-1975; segons factures del Arxiu intervecions en la teulada de l'Església i treballs posant  marbre en l’Altar Major, substituició de les pintures (de S.Joan Baptista i S.Domingo de Guzman del segle XVII), que feien de portes en el Presbiteri per dos de fusta y de la pintura de Crist Eucaristic (d'al voltant de 1889) per la imatge del Crist del Perdó.

Llavors estava de Rector D.Antonio Ricardo Marín i realitzava el servici de campaner Peregrin Jorda Cuesta ajudat d'alguns dels seus fills i en algunes ocasions pel seu germà i la seua cunyada. Com ja publicarem en esta web de l’Associació Campaners de Moixent el dia 4 de novembre de 2013 en la secció “Les Campanes de Moixent. Anotacions Històriques (6)” i en l’anterior web el dia 27 de novembre de 2011 segons és conserva en el Anuari de l’Associació Campaners de Moixent nº4 pàgina 108-108v.

El Campaner Peregrin va manifestar al Rector, segons hem sabut en converses amb la seua família, les seues dificultats personals degudes a l'edat per a seguir amb eixa funció i també que a vegades els seus fills en estar treballant no podien, i tenint notícies que s'estaven mecanitzant les campanes en altres llocs, convenia plantejar-se la possiblitat d’afrontar una reforma del sistema.

Al que Don Antonio Marín respondia que estagueren encara realitzant eixes funcions i que plantejaria a la Parròquia promoure una recopilació de fons per a esta Reforma. I així va ser perquè en 1973 hi ha recaptat ja 3.250 pessetes en 1974 297.704 completant l'any 1975 la xifra total de 309.014 pessetes.

D.Antonio no era propens a eixa reforma tan radical, però davant l'evidència de quedar-se sense campaners i amb un conjunt de campanes en tal mal estat (dos campanes estaven agrietades en eixe moment, la xicoteta coneguda com “albats” i la mitjana “combregars” conversació amb D.Antonio Marín el 9-9-2006), en un ambient de multitud d'electrificacions de campanars, no li quedava una altra opció.

Els sentiments que transmetien els campaners en tocar i voltejar manualment les campanes, l'harmonia de tocs i voltejos, que durant segles havien omplit els aires de Moixent i commocionant els oïts i cors de moixentins i moixentines, de sobte, igual que en altres pobles i ciutats, es van veure substituïts per la monotonia de repics i voltejos procedents de les campanes activades pels motors elèctrics.

En què va consistir eixa reforma? En la mateixa sala de les campanes, l'Empresa “Industrias Manclús”, va procedir a substituir les truges de fusta tradicionals estil valencià tradicional  "d'orella gran"  (la campana Sant Pere també segons fotografies ténia pedra fent contrapés) per truges metal·liques i antiestetiques, i diferents dos estils Manclús i altres dos de Portilla,  s’adquiriren dos campanes, sense dedicació advocativa ni detalls o signes que les personalitzaren vinculant-les a Moixent, més be foses un any abans (1973) per Portilla Linares substituint a les que estaven agrietades (xicoteta i mitjana) i l'electrificació del sistema de quatre campanes amb motors per al volteig, de manera que seguint la corrent d'alta tensió, en un ordinador que estaba en un local junt a la base del campanar, es podia activar repics i voltejos, era la millor tecnología per a eixe moment. La campana S.Antoni conservà el seu aspecte i toc tradicional fins la restauració de 2006.  (Respecte a les truges de pedra en el Campanar de la Vila d'Ontinyent les dos campanes grans i en el Convent de la Concepció dels franciscans també d'Ontinyent la campana xicoteta i gran també tenen truja de fusta i pedra). 

Que pasà amb les truges de les campanes? El dia 1 de novembre de 2011 Felipe Sanchis es va  encontrar en la boveda lateral que s'accedix pel campanar un tros de fusta de carrasca i altra plana xicoteta recobertes de pols d’una de les anteriors campanes, i dos coixinets. (Noticia publicada en l'anterior web el 2 de desembre de 2011, que es conserva en l'Anuari núm. 4. Any 2011. p109v) Eixos trossos són ara del jou de la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis, seguint l'estil tradicional valencià d'orella gran, que tenien les trujes de les campanes del campanar de l'església i la campana "Nieves" de l'Ermita de la Purísima Concepció. Fa unes setmanes, el dia 25 d'abril també en la mateixa boveda el mateix Felipe encontra dos coixins diferents també recoberts entre la bruticia, i que ja estan envernissats. Els quatre es poden apreciar en la base del Campanar. Són de diferents campanes. Els altres trossos de  truja de fusta i pedra desconeixem que ha passat.

En eixa volta hi havia entre enderrocs de la teulada, diverses corretges transmissores trapezoidals que s’enllaçaven amb la roda conclosa de l’eix de la campana amb el motor-reductor que ténia la coririola motriu de triple gola de l’eix. Lamentablement eixa manera de conducta que en una boveda servisca de lloc d'emmagatzematge de materials que es rebutgen.

No obstant això, amb el pas dels anys, van aparéixer les conseqüències negatives en les campanes i en les ressonàncies en l'edifici, a Moixent com en altres campanars. Les truges metáliques transmitien al campanar les vibracions de les campanes, sense absorbirles, com feia la fusta, i a més la sonoritat resultà molt uniforme i metalica, els motors impulsaven la campana per a voltejar immediatament, sense balanceig natural i progressiu, per la qual cosa l'esforç per a posar en funcionament la campana era molt brusc, frenant-se de sobte els voltejos i provocant els danys en campanes i els murs, i els bronzes van començar a mostrar perills d'agrietament, com va ser el cas de la campana més antiga del campanar (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni), que en 1998 es constata que estava agrietada pel que es va haver d'anul·lar el volteig mecanic davant el risc de ruptura total. El campanar anava presentant agrietament en els murs de les sales de les campanes (de manera particular els murs de la campana Sant Pere Apóstol), i també en la part interior i exterior del campanar pel que en 1987 ja es va fer una primera intervenció reparadora, i en 2007 una altra més consistent perquè no s'havien atallat les causes que provocaven eixos danys.

Les revisions periòdiques de la campana com els seues elements (batalls partits o sols, corretges…), no poden igualar la vigilancia habitual, constant per part de campaners, d’uns elements que si es troben en mal estat, constitueixen un seriós problema de seguretat de persones i béns.   La sala de les campanes pasa de ser habitada, a ser un almacenament per no tindre manteniment, desde la lógica bruticia animal, fins a corretges trencades, batalls trencats,… De manera que les empreses de campanes, els tècnics d'eixos sistemes elèctrics, i arquitectes, advertiren que així no convenia seguir, i que era necessari procurar de nou truges de fusta, adequats a eixa electrificació, que activaren millor les campanes en realitzar els tocs i voltejos, i d'altra banda, era igualment necessari aconseguir uns motors que imitaren el volteig manual, per a poder continuar protegint les campanes i els campanars.

En este sentit, com els factors esmentats anaven agreujant el funcionament de les campanes i l'estat del campanar, s'arriba a la necessitat, una altra vegada, d'afrontar una altra Reforma de les Campanes en 2006-2007 amb la restauració actual de les campanes i es recuperà alhora el toc manual de les campanes a càrrec de Campaners de Moixent.