OFRENA
A LES SANTES RELÍQUIES: El
dimarts dia 22 d’agost de la setmana de festes Patronals, les Autoritats, i
Comissió de Festes amb les seus Reines i Dames d’Honor i altres fidels, després
de la proclamació de la Regina de València, acudixen al Temple Parroquial per a
realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua
intercesió.
Des de 1952 era en la
mateixa Capella de les Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del
Reliquiari estaven els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les
reliquies posterios (com estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres
del Presbiteri es va fer una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs
Úrsula i Cordula en la Capella de les Santes Relíquies enfront del
sepulcre del Pare Moreno.
Des de este canví,
l'ofrena de flors es en el Presbiteri on estan colocades les primeres reliquies
que arribaren a Moixent.
Enguany per a que
l’ofrena acabe tant tard s’adelantat la Presentació de la Regina de Valencia,
esperem que així s’haja lograt més asistencia a l’Ofrena a les Patrones.
Es farà un Volteig de
3 campanes (de devoció popular), la campana que fa de “gran” es Santes
Relíquies, dedicada a totes les Relíquies de l'Església Parroquial i té
impreses en el bronze els Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula, i també del
Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino.
Ofrena de Flors a les
Santes Relíquies, 22 d’agost
- Al pujar la Comissió per el carrer “Màrtirs”, Volteig de Sant Antoni hasta S.Relíquies.
- Volteig al final de l’Ofrena, de Sant Antoni hasta
Santes Relíquies.
FUNERAL
PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 25, es recorda a tots els
Moixentins Difunts. A la Missa a què assistixen les Autoritats, Reines (,
Comissió de Festes, i multitud de fidels.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta.
Després de la
celebració es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en
el passeig que porta el seu nom.
Funeral per els Moixentins Difunts, 25 d’agost
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies,
S.Isidre i Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de
Déu.
- Mig Vol al final de la celebració.
-
20 hores. Toc d’Ave Maria, i
Volteig General.
SANTÍSSIM
CRIST DEL MONT CALVARI: Està
dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 26 d'agost).
Es una festa apart
del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es
una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.
L’anterior Església
de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en
el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i
altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i Santa Anna i desde
les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont
Calvari.
Possiblement en els
anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les
Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria
Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el
temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels
Bisbes d’Oviedo, Sogorb, Granada i Cartagena.
Durant la Guerra
Civil la imatge va ser cremada junt amb altres. Acabada la guerra civil,
l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer
donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Monte Calvari d'Enrique
Bellido
La imatge (amb les
andes de 1943 i amb els farols propis de l’any 2013) es troba en l'Església
Parroquial, per a la veneració dels fidels desde el dia 9 d’agost, davant té
col·locat un ciri roig, durant els dies que el Patró està en l’Església
Parroquial, es resa la seua Plegaria i els Goigs.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie del Santíssim Crist del Mont Calvari.
El dissabte per a les
misses de la seua festa des de l’any 2013 es col·loca en el Presbiteri.
Les lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació de la Santa
Creu.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. La missa es solemnizada per el Cor Parroquial.
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats, Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música. La missa es solemnizada per el Cor Parroquial.
Per la vesprada
del dissabte de nou es convoquen els fidels, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i
la Banda de Música, per a acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari
a l'Ermita: és la processó i “Pujà”, molt concorreguda i atentament
seguida per tots els Moixentins i visitants que en estos dies omplin el nostre
poble.
L'orde de la processó es: festeres, quintos, festeres/rs d'honor, pares de les reines (esquerre la de València, i a la dreta la de Moixent), Festeres/rs majors, dames de la reina de València a l'esquerra i la de Moixent a la dreta i les Reines davant de la imatge a l'esquerra la de Moixent i a la dreta la de València mirant a l'imatge. El Sacerdot darrere de l'imatge i unt a les Autoritats, a la dreta de l'Alcalde anira el President/a de la Comissió, i la Banda de Música.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Goigs” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'orde de la processó es: festeres, quintos, festeres/rs d'honor, pares de les reines (esquerre la de València, i a la dreta la de Moixent), Festeres/rs majors, dames de la reina de València a l'esquerra i la de Moixent a la dreta i les Reines davant de la imatge a l'esquerra la de Moixent i a la dreta la de València mirant a l'imatge. El Sacerdot darrere de l'imatge i unt a les Autoritats, a la dreta de l'Alcalde anira el President/a de la Comissió, i la Banda de Música.
L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Goigs” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les
Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes parroquials les
que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del Via Crucis, límit
urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de l'Ermita del
Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.
Santissim Crist del Mont Calvari, 26d’agost
- Tres tocsd’avís a missa de 10:30. Repic festiu amb
SantesRelíquiesi Sant Isidre.
I Volteigde Sant Jaumei Nieves. El tercer
tocVolteig General.
- Tocd’alçar a Déuamb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Tres VoltejosGeneralsd’avís a missa de 12.
-Tocd’alçar a Déuamb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Voleig General al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejosd’avís
a processó de 20, amb Sant Pere Apòstol.
• Volteig General
a l’eixir el SantíssimCrist del Mont Calvari de l’Església.
• Volteig de
SantesRelíquies, per el carrermajor.
• Volteig de les
Tres Grans, per el passeig Venerable Pare Moreno.
Relleu de la imatge del Santíssim Crist en la campana "Màrtirs del segle XX de Moixent" de Felipe Sanchis |
ERMITA DEL SANTÍSSIM CRIST
DEL MONT CALVARI (Voltejos de la Campana SANTS DE LA PEDRA)
- Al entrar l’imatge del Crist al Calvari (Primera
Estació)
- Desde l’ultima volta del Calvarifins que entra dins
de l’Ermita.
SANTES
RELÍQUIES: L’últim
dia de les Festes Patronals, es dedica a les Santes Relíquies, i
mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra
Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell. És la major de
totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada.
Moixent i les Santes
Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 435 anys. Al mencionar
les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre
paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa
espritual.
L’any 1582 el
Venerable Pare Moreno era confessor de l’emperadriu Na Maria d’Àustria,
la qual li va regalar un fragment del Lignum Crucis i relíquies de les Santes
Úrsula i Còrdula; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València,
en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde,
va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del
cristianisme. Anys més tard es sumaren altres reliquies.
En l’Arxiu Parroquial
a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a
l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare
Fra Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la
Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les
Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en Roma el 2
de maig de 1587.
- Lletres
Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de
Sant Joan de Laterà, datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document,
firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de
l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu
culte públic.
L’any 1866
l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent,
va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866: “Desitjant promoure
el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies
d'indulgència…”
El 10 de febrer de
1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova
sent examinades amb “L’Autentica”.
Les Sagrades
Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el
Pare Moreno, fins que
en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades
al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que
donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que
imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies. Cada any el 26 de
desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se
suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les
Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que
registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en
1835.
En la
persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia
amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia,
en el Paseig Pare Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien
les Filles de la Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els
Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y Santa Córdula. El Reliquiari va ser
amagat en el trasaltar de l'Església. El dia 24 de
juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies després de
la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com indica D.José Pellicer en la
Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo).
Es diu verbalment que algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
El 24 de setembre de
1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els
Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint
el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a
Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres
Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant
Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en
cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre. El video de
l’Eucaristia el podeu vorer a internet. (Efemeride
que cada any es recorda)
Des de l’any 2010 s’ha
recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i
Màrtirs dels que hi ha reliquia
En la Capella de les
Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la “Sarga del
Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el Museu Pare
Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses
del diumenge es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del
cristianisme i després es cobrien de nou.
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Des de l’any 2016 la campana “Màrtirs del Segle XX de Moixent” de la col·lecció particular de Felipe Sanchis entre altres relleus té gravada l’efigie de les Santes Relíquies (Reliquiari i Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula).
Campana: Santes Relíquies |
En les misses molt
concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les
Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció
Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les
Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior. La
eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial.
En les dos misses es canten els “Goigs a
les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)
Una de les parts més
importants es la processó que trasllada les reliquies més antigues que poseix
la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans
(Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la
creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent
(actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies.
Després d’una breu
visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel Cor
Parroquial, i es dispara un castell de focs artificials en honor del Pare
Moreno, (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a tornar minuts
més tard a l’Església.
Relleu de les Santes Relíquies en la campana "Màrtirs del segle XX de Moixent" de Felipe Sanchis |
La processó al
arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la Banda de
Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio” composada per
Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la seua totalitat
melòdica als goigs a les Santes Relíquies.
Es d’admirar que no
sols el trajecte peró on pasa la processó, sinó molts balcons per tot arreu del
poble, apareixen engalanatats amb cobertors i colgadures dels Santíssim Crist
del Mont Calvari i les Santes Relíquies. Les Santes Relíquies entren al
Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el
Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres entren les
Santes Relíquies, l'Oració
i Benedicció, el Rector llig la llista dels proposats festers per a l'any
següent .
Este dia Volteja més
asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la
dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i
Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA
CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN
EL AÑO 1582”.
EN
LEONARDO GASSO. Segons el escrit de
Jesús M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet “Kuna
Yala; Misiones Jesuitas. De Diccionario de Historia Cultural de América
Latina”(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitas) “Leonardo Gassó y López, hijo de un
abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el
Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años
después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá
sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender
el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la
Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con
el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de
México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un
proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio
Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a
Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito.
Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay,
sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva
nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la
evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los
superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua kuna con los
muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de
Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los
kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo
kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia)
hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para
ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
El 21 o 22 de juliol de 1936 van traurse de s'ha casa al Pare Jesuïta En Leonardo Gassó López, on vivia davant de l'església (segons testimonis de familiars directes que declararen en 1941).
Després
de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la
gramàtica de una llengua nativa de Panamà, i de prestar servicis en Malaga, va
coronar la seua vida morint màrtir dient "Viva Cristo Rey" el 27 d'agost, dies després de complir 71 anys. “Lo
sacaron de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba
en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron
maliciosamente, haciéndola explotar. Fue conducido a la prisión en medio
de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza
de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado
en la carretera. Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados
a este cementerio, donde reposan”. (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)
L’Església
de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, al no tindre de moment
fotografia, es col·loca un ciri en el Presbiteri a la vista de tota la
comunitat, junt al seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les
Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del
moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant. Enguany la Parroquia va poder adquirir per a
l’Arxiu un llibre escrit per En Leonardo “Doctrina y Catecismo popular en
castellano y karibe-kuna”.
Santes
Relíquies.
En Leonardo Gassó
López, Màrtir, (81anys
del Martiri)27d’agost
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, amb Santes Relíquies
i Sant Isidre. I Volteig General, el
segon i tercer toc Volteig amb Santes Relíquies.
- Toc d’alçar a Déuamb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déuamb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.
Vols de processó:
- Tres Voltejos d’avís
a processó de 20, amb Santes Relíquies.
• Volteig General
a l’eixida de les Santes Relíquies de l’Església.
• Volteig de Santes Relíquies,
al comensar a processonar les Santes Relíquies.
• Volteig de Santes Relíquies
per el passeig Venerable Pare Moreno.
• Volteig de les
Tres Grans, per l’Avinguda Guerrer de
Moixent.
• Volteig de Santes Relíquies
a l’entrada de les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig de Santes Relíquies
a l’eixir les Santes Relíquies del Museu
Pare Moreno.
• Volteig General,
al pujar les S.Relíquies per el carrer “Màrtirs” fins que entre a l’Església.