Quan només tenía tres anys, la seua mare va morir, la família es traslladà a
una cova propera a la població amb la intenció de no ser ells contagiats.
Estant allí, Cristóbal manifestà simptomes bubónics, salvat
miraculosament de la pesta bubònica, que va delmar la població per aquella
època. Sent encara molt jove va prendre l'hàbit de religiós com a
monjo jerònim en el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, sent ordenat
Sacerdot.Estant a Roma per a gestionar alguns assumptes, va patir una llarga i greu malaltia on va estar a punt de morir. En eixos moments el religiós va prometre a Déu que si no moria, prendia els hàbits com a monjo franciscà. El papa li va concedir este canvi i així ho va fer, al mateix convent de Santa Maria in Aracoeli a Roma. Estudià en aquell convent durant un temps i després va ser enviat a Alcalá de Henares a completar la seua formació amb estudis, després tornà a València instal·lantse al convent de Sant Francesc.
Va ser nomenat predicador apostòlic, càrrec que va ocupar durant quaranta-dos anys. Va ser un gran predicador, sent un dels més famosos de València, després de Sant Vicent Ferrer, inclús va conseguir nombroses conversions.
Va tenir el càrrec de Provincial de l’orde de 1583 a 1588. Així mateix exerci en l'Orde els càrrecs de Definidor, Comissari i Visitador. Com a màxim responsable de l'orde a la província de Valencia, va haver de prendre part en una disputa que va sorgir al si d'esta, on va realitzar un gran paper conciliador.
Va escriure molts
llibres de “devoció i espérit”, que li fan siga considerat com un dels més
fecunds escriptors de l'Orde Franciscana en el segle XVI, (alguns d’ells els
pots vorer en la web del la Biblioteca Digital Valenciana).
El Pare Fra Cristóbal va ser una persona molt estimada i notòria a la seua època, tant en el món religiós com del de la noblesa. Les estones si alguna tènia, eren per a oració i en passava moltes vegades en exercicis mentals després de Maitines fins a l'hora de Prima. Sempre que camina ho va fer descalç; no va prendre desdejuni en la seua vida, ni va menjar cap cosa per la vesprada, tampoc va deixar de resar el ofici a la Mare de Déu, a la qual professava una gran devoció.
Va ser confessor de l'emperadriu Na Maria d'Àustria, germana del Rei Felip II, quant l'emperadriu va estar en el monestir de les Monjes Descalces Reials a les quals també confesava i aconsellava Fra Cristóbal, ja que estes no dubtaven en consultar-li qualsevol assumpte d'importància. L'emperadiu li va regalar un fragment del Lignum Crucis i reliquies de Santa Úrsula i Córdula que el Pare Moreno va portar per al seu poble.
El Pare Fra Cristóbal va ser una persona molt estimada i notòria a la seua època, tant en el món religiós com del de la noblesa. Les estones si alguna tènia, eren per a oració i en passava moltes vegades en exercicis mentals després de Maitines fins a l'hora de Prima. Sempre que camina ho va fer descalç; no va prendre desdejuni en la seua vida, ni va menjar cap cosa per la vesprada, tampoc va deixar de resar el ofici a la Mare de Déu, a la qual professava una gran devoció.
Va ser confessor de l'emperadriu Na Maria d'Àustria, germana del Rei Felip II, quant l'emperadriu va estar en el monestir de les Monjes Descalces Reials a les quals també confesava i aconsellava Fra Cristóbal, ja que estes no dubtaven en consultar-li qualsevol assumpte d'importància. L'emperadiu li va regalar un fragment del Lignum Crucis i reliquies de Santa Úrsula i Córdula que el Pare Moreno va portar per al seu poble.
Anys més tard en un dels
viatges amt motiu del capítol general que es celebrà a Roma en 1587 va portar
una col·lecció de relíquies dels primers màrtirs del cristianisme, documentats
i autentificants en 1588 amb l'acreditació de Sant Joan de Ribera qui va
autoritzar el culte, en el Convent de Sant Antoni de Moixent.
Va tenir una gran amistat amb el Beat Pedro Nicolas Factor, i amb el Patriarca Sant Joan de Ribera, Arquebisbe de València, prova d’aço són la Casulla, i el calze entre altres regals que va fer l’Arquebisbe al Pare Moreno.
En 1572 torna al seu
convent de València viatge des de Madrid a València que va fer a peu, descalç
per l'antiga carretera dels romans. Va penetrar en el seu poble, en el
qual no havia estat des que va anar a prendre l'hàbit de Gandia. Va ser
rebut pels seus paisans amb el major goig i entuasiasme. A Moixent predica
molts dies, aconseguint el que els seus conveïns i paisans arribaren a una pau
per qüestions hagudes entre cristians i moriscos. Tots els veïns i autoritats
de Moixent li van oferir quant tenien i Cristóbal determina el fer un Convent.
Abans d'anar a València deixa el pla i el terreny arreglat on s'havia
d'alçar aquell edifici, anys més tard va tindre el gust de passar a Moixent per
a fer la benedicció de l'Església i de portar la comunitat que havia d'habitar
en el nou convent, perquè va ser el seu pensament principal durant la seua
vida, el deixar un temple més a la vila per a les generacions futures.
En Moixent va fundar i beneïr en 1585 el Convent dedicat a Sant Antoni de Pàdua. A més d'impulsar la fundació de diferents
convents.
Se li atribuixen
alguns miracles representats en les pintures del Presbiteri. Com el
esdevingut en la primavera de 1577. Els religiosos estaven sofrint els
problemes de la sequera i havien d'anar diàriament a per aigua. El Pare
Moreno va proposar als flares que pregaren a Déu perquè els concedira aigua, i
hores després va celebrar la missa i després del parenostre, amb la comunió a
la mà, comença a caminar cap al presbiteri fins arribar al centre del claustre,
on es va detindre i assenyalà el lloc en què poc temps després es va construir
un pou que abasti d'aigua tot el convent. Un altre esdeveniment
representat a les pintures de l'església, va tindre com a protagonista un
xiquet moixentí de curta edat que va caure a una séquia i que per a sorpresa de
tots no es va ofegar, ja que va aparéixer flotant a l'aigua sostingut per
l'hàbit de franciscà. L'últim fet sorprenent, va ocorrer en 1597, quant el
P.Moreno estava a Ontinyent predicant la Quaresma i fent nit al convent de Sant
Antoni, este es va desplomar, amb el miraculós resultat de cap flare lesionat,
ja que tots estaven a l'unica estança que va quedar intacta: la cambra del
Venerable Fra Cristóbal Moreno.
Va morir a València
en el Convent de Franciscans de Sant Llorenç el dia 7 de setembre de
1603, sent soterrat en el Convent el dia 9 de setembre. Les seues restes
van ser traslladats de lloc en l'interior del Convent dos vegades en 1695 i en
1826. En 1838 van passar a la parròquia de Sant Martí de la Capital,
i el 25 de juliol de 1838 l'Ajuntament amb la aprovació del Rector Moixent
va demanar permis a l’arquebisbe per traslladar les restes del Venerable
en Moixent. En 1866 es van traslladar les restes dins de la mateixa Capella de
les Relíquies de l'anterior Parròquia, per últim el 29 de maig de 1982 es
realitza una Exhumació, es va cambiar la tapa del sepulcre, i es comproba
que no havien desaparegut les restes en la Persecució Religiosa de 1936.El seu Sepulcre està en la Capella de les Santes Relíquies de l'Església Parroquial, junt a les Santes Relíquies que Ell mateix va portar amb tant d'amor al Convent de Franciscans de Sant Antoni de Pàdua (actualment “Museu Pare Moreno”) que va fundar a Moixent, sent Provincial de l’orde. En la part frontal del sepulcre de marbre es llig la inscripció: "A LA MEMORIA DEL VENERABLE FRAY CRISTOVAL MORENO. HONRA DE LA VILLA DE MOGENTE. SU PATRIA NATAL”.
La figura del Pare
Moreno ha deixat moltes emprentes en el seu poble natal, que han arribat fins a
hui en dia. Els moixentins i moixentines del segle XXI continuen estimant
i recordant un fill il·lustre del poble que va viure cinc segles abans.
Sens dubte el carisma i la personalitat de Fra Cristóbal fan que açò siga
possible. Indicis claus de l’alta valoració que ha aconseguit a la seua
terra son:
●En la part dreta segons es mira al Presbiteri
i han sis pinturespintades a l’oleo per Salvador
Gil Camarena, de la Academia de Sant Carles de València, col·locades
per a les Festes Patronals d’agost de 1965, sufragades per mitjà de
col·lectes, donatius, entre ells un de l'Arquebisbe de València Marcelino
Olaechea. Iniciativa del llavors Rector José Pellicer que va posar molts
interés a aconseguir eixe projecte, i a partir de unes meditacions i oracions
que es feia de la Novena a les Santes Relíquies la va elaborar i editar, a la
que dedica una gran atenció al Venerable Pare Moreno a què menciona ben sovint
en el “Aleluya” que el va promoure ací a Moixent. Relaten alguns moments
de la vida del Pare Moreno en Moixent, com:
-El Pare Moreno en el
Calvari i en els fons la cova que porta el seu nom.
-El Pare Moreno arriba des
de Madrid per a visitar al seu poble i ixen a rebre-ho
-El Pare Moreno beneint el
Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent fundat per Ell
-Brota d'un pou,
miraculosament, l'aigua que necessitava el Convent
-Un xiquet
cau en la séquia i discorre per damunt de l'aigua amb l'hàbit de Sant Francesc
sense ofegar-se
-Trasllat de les restes
mortals del Pare Moreno des de València a Moixent.
●La Cova on el seu
pare el va portar per a evitar el contagi de l'epidemia, porta el seu nom,
així, com el paseig més important de Moixent i el col·legi
públic. Este passeig te un bust de bronze amb la seua efigie
beneït en la festa de les Santes Relíquies de 2003, copia del que es
conserva en el Museu que també porta el seu nom.
●En març de 2007 es va inaugurar el Museu Pare Moreno
en la Capella de les Santes Relíquies, la unica edificació que queda del
Convent de Sant Antoni de Pàdua. Una exposició sobre el Pare Moreno que
mostra el context en el que Fra Cristóbal va viurer, desenvolupar la seua labor
religiosa. (Entre les peçes que es mostren en el Museu hi ha un bust de l'any
1954 del escultor moixentí Virgilio Sanchis)
● Son molts els xiquets que han estat batejats amb el nom de Cristóbal.
●Durant molts anys els xiquets anaven vestits amb l'hàbit franciscà, algunes persones al morir, se'ls vestien en el feretre amb l'hábit franciscà, inclús persones van ser sepultades dins del mateix Convent.
● Son molts els xiquets que han estat batejats amb el nom de Cristóbal.
●Durant molts anys els xiquets anaven vestits amb l'hàbit franciscà, algunes persones al morir, se'ls vestien en el feretre amb l'hábit franciscà, inclús persones van ser sepultades dins del mateix Convent.
● El dia
del Funeral per els Moixentins Difunts (divendres de Festes Patronals), es sol
fer una ofrena floral al bust del flare en el passeig que porta el seu nom.
●Desde l’any 2003 (Quart Centenari de la seua
mort), a més de folletos es van repartir estampes amb la seua imatge, una
oració privada i una breu biografia. Eixe any Antonio Ricardo Marín Gomez,
Rector de Moixent (1970-1997) el seu magnific llibre "Grato Recuerdo"
sobre el Pare Moreno i les Santes Relíquies fruit d'una laboriosa informació i
gran amor a Moixent.
●La campana Santes Relíquies fundida l’any
2006 te gravada la efigie del Pare Moreno.
● Enguany la Parroquia Sant Pere Apòstol ha editat un
fullet amb il·lustracions i retals sobre la Vida del Venerable Pare Moreno amb
el íitol “Para conocer al Padre Moreno”.
Resulta manifest per
a tots que el poble cristià de Moixent conserva viva la memòria, el
reconeixement, la fama de santedat del seu preclar fill el Pare Moreno, memòria
que creua les generacions, els segles, i que, inclús, en la senzillesa del
poble es manifesta amb la pregunta un poc ingènua "Com és que no s'a
declarat Beat encara el Pare Moreno?. Eixa ingenuïtat s'expressa
també com a estranyesa injusta "no hi ha dret".
Hi un document
eclesiàstic de caràcter oficial, que fa referència a eixa fama de
santedat. Es tracta del “Testimonio del Expediente referente á las
traslaciones de los restos del Venerable Padre Fray Cristóbal Moreno que
tuvieron lugar en diferentes epocas, para archivar el de esta Iglesia”.
Estan els que donen compte dels trasllats del Convent de València on va viure i
va morir, li seguix a què correspon al trasllat del Convent a la parròquia de
Sant Martí de València, però a Moixent en 1866 també va haver un trasllat de la
part dreta a la part esquerra de la Capella de les Santes Relíquiesde
l'anterior església. Per a efectuar eixe trasllat es demana permís a
l'Arquebisbat, qui anomena una Comissió encarregada de portar a efecte eixa
tasca. Actua de notari de Moixent En Jose Gines Martinez i Lopez, el qual
redacta i dóna fe de les activitats dutes a terme pel trasllat i a més
arreplega literalment l'Expedient que arreplega i dóna compte dels anteriors
trasllats del Venerable Pare Moreno, i en tal expedient, pagines 54 i 55, en
referencia al trasllat del Convent de Sant Francesc a Sant Martí en gener
de 1838 se cita literalment: "comisionamos a V. en
debida forma para que acompañado de dos Eclesiasticos de su confinaza proceda a
la exhumación de dicho Cadaver y a su colocación en una Caja construida al
efecto con las diligencias que el caso exige para que siempre conste la
identidad de ser los mismos restos del referido Venerable, cuya causa
de Beatificación se halla pendiente en la Curia Romana, alargandose a
continuación de este Oficio las diligencias que se practicaren".
Este títol de "Venerable" ja apareix quant en el primer trasllat de les seues restes dins del mateix Convent de Sant Francesc de València, l'any 1695, quant dins del feretre van col·locar entre altres coses un canó xicotet de vindre que tènia la següent nota "Hacemos fe los reverendos padres Guardián y Discretos de este Real Convento de S.Francisco, de Valencia, como el cuerpo contenido en esta arca es del Venerable P.Cristóbal Moreno, sacerdote provincial que fue de esta provincia y fundador del Convento de S.Antonio, de Mogente". Este pergami estaba firmat i segellat el dia 31 d'agost de 1695 i que en els posterios trasllats va apareixer dins del feretre, tal i com apareix en el "Testimonio del Expediente referente á las traslaciones de los restos del Venerable Padre Fray Cristóbal Moreno que tuvieron lugar en diferentes epocas, para archivar el de esta Iglesia" págines 65 i 66, en que es fa referencia al trasllat de Sant Martí de València fins a Moixent.
El títol de Venerable, ja se li aplica com em vist noranta-dos anys després de morir el Pare Moreno i des de entonces apareix sempre en els altres documents com en l'any 1826 en el segon trasllat de les seues restes dins del mateix Convent de València. En la Escritura pública de la que fem referencia i que es conserva en l'Arxiu Parroquial de Moixent, consta la transcripció literal del segon dels pergamins que van apareixer dins del canut de vindre quant es va obrir la sepultura en 1826 i se li cita com "Venerable Cuerpo... Venerable Siervo de Dios Fray Cristobal Moreno"; així com un plafó ceràmic.
Este títol de "Venerable" ja apareix quant en el primer trasllat de les seues restes dins del mateix Convent de Sant Francesc de València, l'any 1695, quant dins del feretre van col·locar entre altres coses un canó xicotet de vindre que tènia la següent nota "Hacemos fe los reverendos padres Guardián y Discretos de este Real Convento de S.Francisco, de Valencia, como el cuerpo contenido en esta arca es del Venerable P.Cristóbal Moreno, sacerdote provincial que fue de esta provincia y fundador del Convento de S.Antonio, de Mogente". Este pergami estaba firmat i segellat el dia 31 d'agost de 1695 i que en els posterios trasllats va apareixer dins del feretre, tal i com apareix en el "Testimonio del Expediente referente á las traslaciones de los restos del Venerable Padre Fray Cristóbal Moreno que tuvieron lugar en diferentes epocas, para archivar el de esta Iglesia" págines 65 i 66, en que es fa referencia al trasllat de Sant Martí de València fins a Moixent.
El títol de Venerable, ja se li aplica com em vist noranta-dos anys després de morir el Pare Moreno i des de entonces apareix sempre en els altres documents com en l'any 1826 en el segon trasllat de les seues restes dins del mateix Convent de València. En la Escritura pública de la que fem referencia i que es conserva en l'Arxiu Parroquial de Moixent, consta la transcripció literal del segon dels pergamins que van apareixer dins del canut de vindre quant es va obrir la sepultura en 1826 i se li cita com "Venerable Cuerpo... Venerable Siervo de Dios Fray Cristobal Moreno"; així com un plafó ceràmic.
Este dia es ressen
les Lletanies dels Sants del Relíquiari i també es canten els “Goigs a les
Santes Relíquies”. El quadre que es va pintar amb motiu del
seu 400 aniversari de la seua mort, l’any 2003, i beneït en la Solemnitat de
Sant Pere d’eixe any, i que està damunt del Sepulcre del Venerable, es col·loca
per a este dia en el Presbiteri, amb un ciri roig, i davant del Sepulcre es
col·loca un ciri blanc.
El poble té gran
Veneració i Estima, i d'acord amb eixe record i afecte, les Campanes també es
fan ressò d'eixa devoció popular. Desde l’any 2003 (que es van complir els
400 anys de la seua mort) es voltejen les campanes i desde la restauració de
les campanes, per a este dia, Volteja de manera particular la campana Santes
Relíquies, bronze que té gravades la efigie del Venerable Pare Moreno i dels
Bustos de les primeres relíquies que va portar a Moixent les Santes Úrsula i
Còrdula.
La seua influencia
perdura en Moixent per què estava ple de Déu, convençut d'amor, bondat, no
s'oblida del seu poble. Per això els moixentins del segle XXI, el veneren i
s'encomanen a Ell en les seues oracions, el estimen i recorden al seu fill mes
il·lustre. El Pare Moreno es un model com a cristià, però també com
a moixenti.
Mort del Venerable
Fra Cristóbal Moreno del Camino, 7 de setembre
- 13
hores. Toc de l’Àngelus. I Volteig amb Santes Relíquies.
- Tres Vols d’avís a
missa de 19:30, amb Santes Relíquies.
ANIVERSARI DE LA CONSAGRACIÓ DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL: Es el 9 de setembre, té categoría de Solemnitat, per este motiu es Voltejaran totes les campanes. Este dia l’any 1989, el llavors Bisbe Auxiliar de València En José Vilaplana Blasco va consagrar les parets del Temple, finalitzant la Consagració que va començar l'any 1964 amb la Consagració de l'Altar Major. Este dia coincidix en l'Aniversari de la Benedicció de la Capella del Santíssim Sacrament de l'any 1917.
Este dia s'iluminen els ciris que estan en les quatre creus on el Bisbe va consagrar les parets que estan al costat dels Retaules del Cor de Jesús i de la Puríssima.
Davall d'una placa on esta marcada la creu del Crisma, en la part dreta segons es mira el Retaule de la Puríssima, a l'entrada de la Capilla de les Santes Relíquies, hi ha una placa recordatoria de la Consagració de l'Església i una breu informació.
La
Missa s’oferix en sufragi dels Sacerdots nascuts en Moixent i els que han
exercit el seu Ministeri Pastoral en la nostra Parròquia. Al final de la missa
es canten els “Goigs a Sant Pere Apòstol” Titular de l’Ésglésia.
Aniversari de la
Consagració del Temple Parroquial (27 anys), 9 de
setembre
- 13 hores. Toc
de l’Àngelus. I Volteig General.
- Tres Vols d’avís a
missa de 19:30, amb Sant Pere Apóstol. El tercer Volteig General.
